IN FERNEM LAND

LA VERSIÓ MOZARTIANA DEL MESSIAH DE HANDEL


Luisi Messiah (2)

Ara ens pot semblar impossible o sacríleg, perquè la tendència és precisament la inversa, però passats els anys de l’estrena del Messies, es creia que l’obra havia quedat antiquada i l’orquestració original ja no es corresponia amb el que el públic volia escoltar.

Wolfgang Amadeus Mozart seguint un encàrrec del Baró van Swieten, va reorquestrar el Messies, afegint trompes, flautes, clarinets, fagots, trombons i timbals, per tal d’arrodonir i engreixar el so, però és clar aquesta alteració substancial tenia per força que fer que la partitura de Handel acabés sonant a Mozart. També va retocar parts corals i àries dels solistes. Aquesta versió és més freqüent en els països de parla alemanya (especialment per raons lingüístiques), però també s’acostuma a interpretar en el  Regne Unit.

Mozart elimina la part central de l’ària “The Trumpet Shall Sound”, bàsicament perquè els trompetistes en aquella època ja no tenien el virtuosisme per assumir les dificultats de la partitura original, i el salzburguès va atorgar-li un suport addicional a la trompeta a càrrec de la trompa.

Canvia també la vocalitat de l’ària de soprano “Erwach ‘la seva Liedern der Wonne”  en l’original anglès “Rejoice greatly” per a tenor

i “But who may abide the day of his coming” que ara serà “Doch wer mag ertragen donin Tag Seiner Ankunft” passant de l’alto anglès a un baix.

Per altra banda hi ha parts corals, com “For unto us a Child is born” (“Und ist zum heil ein Kind geboren”) que són assumides també pel quartet solista i no només pel cor i en altres com el “Wie Schafen ge’n” on no només l’orquestració canvia radicalment, sinó que és la globalitat sonora la que és ràdilcament diferent, i ens acabem trobant més a prop del Rèquiem de Mozart que no pas del Messies de Handel, tot i que el resultat no és gens menyspreable.

La versió mozartiana del Messies de Handel va tenir lloc el 6 març 1789 als salons del comte Johann Esterházy.

Avui us porto una versió d’aquesta curiosa adaptació i re-interpretació que per a nosaltres és una raresa, tot i que hi ha algunes versions discogràfiques i que va tenir lloc al Koncertsalen de Copenhagen el dia 3 de desembre de 2015 i que va tenir com a protagonistes a:

George Frideric Handel
MESSIAH (HWV 56), edició W.A. Mozart

Maureen McKay, sopran
Anne Stéphany, mezzosoprano
Mauro Peter, tenor
Christof Fischesser, baix

DR SymfoniOrkestret
DR KoncertKoret

Direcció musical: Fabio Luisi

Estic segur que amb els talls magnífics que us he deixat escoltar, us agafaran ganes de buscar per aquí la manera de fer-vos amb la versió íntegre.

21 comments

  1. josep.olivé

    (Ei, compte, que el segon tall és el mateix que el primer!).
    Interessant des del punt de vista musicològic, però hi ha un no sé què, no sé com descriure-ho, que em priva d’escoltar aquesta obra en paràmetres que no són els del seu creador Händel. El mateix em passa amb la versió de Mendelsshon de la Passió de Sant Mateu de Bach (i mira que li hem d’estar eternament agraïts!).

    M'agrada

  2. Malgrat la recreació feta per Mozart i que jo desconeixia, l’esperit és händelià fet que s’ha d’agrair al músic de Salzburg ja que no compon un nou Messies però sí que renova l’antic.
    Com sempre, gràcies, Joaquim.

    M'agrada

  3. Eduardo

    Gracias Joaquim!!!! Tu aporte diario, siempre viene acompañado de alguna sorpresa. No conozco esta versión, ni si quiera sabia de su existencia. Voy a escucharla con mucha atención!! Gracias de nuevo por tu generosidad, siempre tenemos que estar atentos a cuanto nos enseñas.

    M'agrada

    • Muchas veces todo eso que descubrís en los post lo he descubierto yo unas cuantas horas antes, pocas, las justas para escuchar y decidir que es material imprescindible para IFL, pero que tampoco yo conocía, no es el caso con este Mesías mozartiano, pero muchas veces lo es.
      Un abrazo

      M'agrada

  4. Vicent

    No obstant, debia (no ho se, m’ho imagino…) en alguna de les innombrables versions del propi Händel algun dels canvis (en general, talls) que després Mozart hi va fer, ja hi debien de ser. Crec recordar que al magnífic Messiah de Harry Christophers que ens vas deixar farà un parell d’anys, tampoc no hi era la secció central de “The trumpet shall sound” (la única pega d’aquesta magnífica versió). D’altra banda en el segon enregistrament d’aquesta obra del gran Karl Richter (amb tots els “peros” que hom li vulgui veure a aquest gran director),, després del recitatiu “Thus said the Lord of hosts”, l’?aria “But who maid abide the day of his coming…”, també està encomanada a la contralt. Em sembla que la primera versió del Mesies d’en Richter és precisament la de Mozart, però mai no l’escoltada.

    En tot cas, un gran encert portar-hi aquest concert i fantàstic, molt didàctic i interesantíssim l’apunt.

    Moltes gràcies.

    M'agrada

    • Amb les obres barroques els mateixos compositors feien de tot, i si no ells els directors teatrals o els mateixos cantants, fet que ha motivat que els directors d’escena actual hi vulguin posar cullerada.
      Mozart no va ser l’únic en deixar petjada en el Messies, però clar és Mozart i la seva “adulteració” o fins i tot algú ho pot qualificar directament de sacrilegi, és acceptat o vist i sobretot escoltat amb indulgència perquè es tracta de Mozart.

      M'agrada

      • Vicent

        Jo personalment, m’estimo més les versions barroques de l’autor, però dono la benvinguda a aquesta mena d’adulteracions (feia molts anys que no escoltava la versió mozartiana). En el pitjor dels casos és d’allò més interessant escoltar aquesta obra sota l’òptica mozartiana. M’uneixo a, de bon grat (no entusiàsticament) aquest sacrilegi per interessant i fins i tot, fruîble, encara que a mi em posin més.les versions estrictament händelianes, especialment les historicistes.

        M'agrada

  5. Joan

    Super instructiu apunt trufat a més d’exemples musicals coneguts vistos ara des d’un altre angle . Ara faltaria només la cirereta del pastís: Documentat comentari d’en Colbran biblio-discogràfic I ja tindríem un d’aquells posts instructiu-disfrutables que tant ajuden a ampliar horitzons.
    Gràcies!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: