IN FERNEM LAND

TITAINA D’ENRIC MORERA i ÀNGEL GUIMERÀ AL TNC


001

Ahir vaig assistir  a la lectura musical de l’opera en un acte i dos quadres d’Enric Morera i Àngel Guimerà, Titaina. Aquest que hauria de ser un acte normal que honora les institucions del país que l’organitzen, es converteix en un acte heroic, una raresa quasi clandestina, gratuïta per suposat i per sobre de tot i lamentablement, extraordinari, quan hauria de ser quelcom si no habitual, si freqüent, recuperar el nostre patrimoni musical.

Que en aquest extraordinari esdeveniment no hi participa el Liceu, ja diu molt de l’estat de les coses operístiques a casa nostra. En canvi en el TNC dirigit per Xavier Albertí, un director obsessionat en la recuperació del patrimoni musical nostrat, han aprofitat les representacions de la nova i trencadora versió de Maria Rosa de Guimerà dirigida per Carlota Subirós, per recuperar aquesta partitura, que en versió escènica es va estrenar durant el mes de gener de 1912 al Gran Teatre del Liceu.

Han comptat en aquest projecte amb la implicació de Joaquim Rabaseda i Anna Costal del Grup de recerca i interpretació i creació musical de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), que han adaptat l’orquestració per a una formació de cambra.

També a l’ESMUC l’ha correspost reunir l’orquestra, el cor i els solistes vocals, comptant, això sí, amb un graduat , el tenor Carles Prat, per fer front a l’exigent partitura del personatge d’Eudald.

L’obra té una durada aproximada d’una hora i mitja, amb una primera part  (quadre primer a l’hostal) molt més llarga que la conclusiva segona escena.

Pel que fa a la trama argumental és molt “guimeriana”, amb un personatge femení d’exotisme tan comú a l’època, segurament seguint encara l’estel de la Carmen de Merimée/Bizet, en una trama d’explotació sexual entre una gitana, el seu “macarra” i un hereu arruïnat, l’Eudald. Una trama molt recurrent en el teatre de principis del segle XX i que amb la música, aquí una mica menys wagneriana del que li agradava a Morera, de caire verista, amb arrels i ritmes del folklore català i amb referències puccinianes incloses, ofereix una notable dificultat, tant en el caire estrictament musical, com en les exigències vocals del tercet protagonista: l’Eudald (tenor), Titaina (soprano) i Nyerris (baríton). Els altres rols, el de l’hostalera (mezzosoprano), Anton (baríton) i Tomàs (baix), tenen menys importància i dificultat, si bé els rols d’hostalera i en Anton, són més extensos.

El cor, format per 8 membres (4 noies i 4 nois) d’estudiants de l’Esmuc i que té una intervenció notable en la primera escena de la taberna, va estar dirigit per Lluís Vila.

Pel que fa al conjunt instrumental va estar format per un quintet de corda (dos violins, viola, violoncel i contrabaix) i un quintet de fusta (flauta, oboè, clarinet, tromba i fagot).

Tots ells dirigits per Daniel Mestre i amb la direcció pedagògica de la soprano Ofèlia Sala.

El repte era gran i els resultats dignes, però amb greus mancances en algun solista vocal que no hauria d’haver cantat. Estic segur que en la mateixa escola hi deu haver estudiants molt més capacitats i preparats, encara que no portin un ilustre cognom. Pel que fa a l’orquestra jo crec que necessitava de més gruix i cos, la partitura ho demana, tot i que potser amb més músics alguns solistes s’haguessin vist en dificultats per traspassar-la.

En projectes d’aquesta mena és millor fer esment de les coses positives, que les hi ha, com la perfecta i entenedora dicció i afinació de la mezzosoprano Mercè Bruguera (antiga Vivaldiana) en el rol d’hostalera, o la consistència de la punyent emissió aguda de la soprano Maria Pujades (Titaina), i és clar Carles Prat que tot i la lleugeresa de la veu, va fer front a l’exigència extrema de la partitura amb resultats notables.

Si algun dia el Liceu acaba tenint l’òpera escola que més d’una vegada han esmentat que ferien i mai s’acaba materialitzant, de la mateixa manera que si algun dia tornem a tenir aquella orquestra de l’acadèmia, podríem acabar aspirant a veure aquestes obres degudament representades en un marc adient, sota el patrocini o producció del Gran Teatre del Liceu, en col·laboració amb l’ESMUC i el TNC, aleshores voldrà dir que comencem a ser aquell país normal que anhelem, que fa coses normals, que estima els seus músics i els seus joves intèrprets i és clar, vetlla perquè arribin a la ciutadania, que és qui paga per donar sentit a la funció pública

Titaina - TNC ESMUC 25/01/2016 Foto IFL

Titaina – TNC ESMUC 25/01/2016 Foto IFL

TITAINA
òpera en un acte i dos quadres

Fitxa artística
Música – Enric Morera Viura
Llibret – Àngel Guimerà Jorge
Instrumentació – Joaquim Rabaseda

Direcció d’orquestra – Daniel Mestre
Direcció pedagògica – Ofelia Sala
Direcció del cor – Lluís Vila

Estudiants de cant de l’Esmuc
Maria Pujades (Titaina)
Carles Prat (Eudald)
Mercè Bruguera (Hostalera)
Néstor Pindado (Anton)
Andreu Martínez (Tomàs)
Albert Cabero (Nyerris)

Cor de l’Esmuc (mosses, pagesos i pageses)

Conjunt Instrumental de l’Esmuc
Helena Bas, flauta
Marta Fernández, oboè
Clara Vilanova, clarinet
Maria Servera, trompa
Gabriel Sales, fagot
Marçal Pàmies, violí primer
Laia Azcona, violí segon
Maria Puche, viola
Guillem Vellvé, violoncel
Alejandro Frankel, contrabaix

Una coproducció de l’Escola Superior de Músi­ca de Catalunya (Esmuc) i del Teatre Nacional de Catalunya.

13 comments

  1. Marta

    ¡Qué optimismo! Con mucha suerte lo único que acabará teniendo el Liceo será una orquesta porque el coro se lo cepillarán y la agencia Intermezzo se seguirá embolsando un sustancioso suplemento como intermediario… Sabadell tampoco no se puede arriesgar con recuperaciones como éstas ya que recibe subvención para ello al margen de su temporada “estable”. El público no acudiría. En fin, loable impulso de musicólogos y centros de docencia que dan -o lo intentan- decencia musical.

    M'agrada

    • Hola Marta, és probable, aunque a Conxita le hayan dicho que después d ela orquesta tocará invertir en el coro, yo me temo que no sea así.
      Que los de la agencia Intermezzo engrosen la plantilla real sin que se les mencione en los programas me parece un escándalo.

      M'agrada

  2. Marc

    Explorant Morera. Gràcies per reactivar-me’n la curiositat. Quina gràcia m’ha fet trobar en Serafí al castell dels tres dragons.

    Estic buscant algun audio d’aquesta Titaina i no en trobo cap, no en tens pas algun? I del Castell?
    Bon dia tinguem tots i totes.

    M'agrada

    • No hi ha res.
      No creus que l’OBC hauria d’haver programat un programa Morera en la celebració del 150 aniversari del seu naixement?
      Ni l’OBC, ni el Liceu han fet res. No voldria pensar que es perquè no saben qui és Enric Morera.

      M'agrada

      • Marc

        A Figueres l’any passat varen fer un concert dedicat a Morera que diu que va estar molt bé, amb l’orquestra de l’Empordà i varies corals. No hi vaig anar. Poc després m’en vaig arrepentir molt, doncs vaig escoltar a Catalunya Música un fragment d’una opera seva i era molt maca, molt amplia. No se si era Titaina. Estic buscant i buscant a la xarxa i no trobo cap de les seves operes, ni pagant (!) . Però si a CatMusica la tenen es que existeix.

        Estaria bé aixó que dius més abaix, segur que tenim una riquesa musical embejable, no pot ser que siguent tan creatius en l’art i en la literatura siguem tan silenciosos.

        M'agrada

      • L’any 2015 es va representar La santa espina, rondalla en 3 actes i 6 quadres amb música d’Enric Morera i text d’Àngel Guimerà. Potser et refereixes.
        Et copio el text del programa de mà

        La Santa Espina se circumscriu dins del moviment anomenat Teatre Líric Català, que el musicòleg Xosé Aviñoa limita entre els anys 1894 i 1908. Músics de la talla de Granados o Pahissa, o el mateix Morera, juntament amb escriptors com Guimerà, Rusiñol o Pitarra, entre d’altres, es van comprometre a produir obres líriques a cavall entre l’òpera italiana, l’imponent espectacle wagnerià i la sarsuela espanyola. Tot plegat amb un intent de produir un veritable teatre musical català autòcton.
        Una de les produccions més significatives d’aquest Teatre Líric Català fou precisament La Santa Espina. El divuitè dels vint números, corresponent a l’acte tercer, donà lloc a la famosa sardana amb el mateix nom, convertida en emblema del catalanisme polític, particularment gràcies a la prohibició expressa del Governador Civil de Barcelona, general Losada, l’any 1924.
        La rondalla de La Santa Espina fou estrenada al teatre Principal de Barcelona el 19 de gener del 1907 i es va tornar a programar el desembre del mateix any, amb un total de més de dues-centes representacions. La producció va anar a càrrec d’Espectáculos y Audiciones Graner, sota la direcció teatral de Modest Urgell. L’èxit que va obtenir l’obra va ultrapassar totes les expectatives, ja que no era habitual que una obra musical es mantingués en cartell més d’un parell o tres de setmanes. Fins i tot la pròrroga va durar més del que es preveia a causa de la continuada aclamació popular.
        L’argument de l’obra és de caràcter fantàstic, amb tots els elements propis del gènere d’aquesta època: bruixes, bruixots, sirenes,
        reialmes de terres llunyanes, encanteris…
        Tot plegat amb un rerefons de reivindicació nacional en uns moments polítics molt delicats i tensos per a la societat catalana i el catalanisme polític. Pel que fa a la música, la partitura de Morera es manté dins de l’estricte àmbit tonal i sempre molt d’acord amb el caràcter del llibret.
        El número que després es convertiria en la popular sardana es troba, com hem dit, al tercer acte de l’obra i correspon al moment
        en què es presenten les captives catalanes.
        Després d’una introducció de caràcter poètic i evocador, seguit d’un motiu de dansa, comença la intervenció de la secció femenina del cor que irromp a escena amb els coneguts versos ‘Som i serem gent catalana’.
        De fet, però, la sardana de l’obra comença directament als llargs, coincidint amb la modulació a menor. La música inicial difereix dels curts de la sardana, ja que la mètrica de la melodia és diferent, fins al punt que amalgama compassos ternaris amb binaris.
        Morera va adaptar aquesta música per convertir-la definitivament en sardana independent el mateix 1907. La primera versió amb lletra que se’n conserva és l’enregistrament
        d’Emili Vendrell datat l’any 1918, en el qual només hi ha text als llargs, que és on encaixa correctament amb la música. Posteriorment se n’han fet diferents adaptacions en què la lletra comença també als curts
        . Font: Ed. Boileau La Santa Espina (1a edició, desembre 2011)

        M'agrada

  3. M’en alegro molt d’aquesta iniciativa, crec que Enric Morera és un gran desconegut i que la seva obra caldrìa donar-la a coneixer, fa anys quàn jo em dedicaba al món de la música vaig coneixer una persona (no en recordo el nom) que amb un sintentitzador volìa editar l’obra sinfónica de Morera, doncs cap Entitat pública posaba un Euro per a fer-ho amb una orquestra de veritat. Vaig escoltar alguns fragments d’aquella titànica labor que em van semblar molt interessants i de clara influencia wagneriana. Si algù pot aportar més informació…, és un tema interessant i al menys per a mi molt desconegut i llastimós que es faci tan poc pels nostres músics.

    M'agrada

    • Jo insisteixo, encara hem de conèixer una conselleria de cultura que tingui un programa definit com podria ser la recuperació a tots nivells, del patrimoni nacional, des de la publicació i catalogació de totes les obres, a la programació de concerts i representacions del teatre líric, en les temporades dels equipaments públics.
      Ja ho sé que em diràs, però si no ho dic, rebento.

      Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: