Ja us ho puc dir, aquest Ring no serà un dels Ring de la meva vida, s’intuïa, però ara després de la darrera jornada res a millorat tant com per enlairar la nota de tall que el podria, si més no, situar en una posició d’una certa rellevància.
Un Ring, tot i desenvolupar-se en uns espaiosos 15 dies, sempre és un fet rellevant, però precisament per la importància, el cost i els esforços que significa programa-ne un, hom espera que el resultat sigui tan excepcional com la pròpia programació i tot i tenir en compte la dificultat d’aconseguir que tots els cantants estiguin a ‘alçada del nivell exigit, jo necessito que que els protagonistes principals, aquells que sostenen el discurs narratiu en més d’una de les jornades: Siegfried, Brünnhilde, Wotan, Alberich, Mime, Fricka, Fafner siguin a banda dels puntuals i puntals, Siegmund, Sieglinde, Hagen, quelcom més que dignes.
No és el cas, si bé la indignitat vocal potser no s’arriba a manifestar de manera contundent, les veus poc apropiades d’alguns o les veus desgastades d’altres, fan que el resultat sigui, al menys per a mi, decebedor. De Siegfried i Brünnhilde s’ha d’esperar i exigir molt més, sobretot si la Tetralogia es fa a Viena i no Karlsruhe o Colònia, amb tot el respecte per a les dues ciutats alemanyes, però suposo que em faig entendre.
El Ring de Viena 2016 és sustenta i s’aguanta consistent gràcies a la direcció musical d’Adam Fischer, que en aquest Götterdämmerung m’ha agradat bastant més que Simon Rattle, en la versió que va ser motiu d’un apunt el 12 de juny de 2015. Si bé en aquella ocasió les veus, sense ser res de l’altre dijous (Gould, Herlitzius, Struckman, Daniel….), mostraven una dignitat i salud més reconfortant que en aquesta ocasió.
Frantz i Watson ho donen tot, és veritat, però ho donen malament. Ella té una zona molt més que digne, que la situaria actualment i com a molt, en una convincent Fricka o potser en una controlada Waltraute, però Brünnhilde no, qualsevol agut és o erroni o un atemptat, mentre que ell té detalls que serien interessants si no fossin només detalls, perquè el conjunt, sobretot en els moments heroics és per a mi, penós, molt penós.
Halfvarson és un gran, un d’aquells cantants que han marcat referència, cosa difícil de dir del Siegfried i la Brünnhilde, el seu estat vocal actual no permet que en un rol tan decisori com Hagen pugui mantenir-se sempre amb la contundència necessària, però té encara grans moments.
La dignitat, l’elegància aristocràtica i el bon cantar són trets habituals d’Anna Larsson, però a la seva Waltraute, fosca, li manca emissió, ja que la centralitat de la seva acontraltada no llueix en l’advertiment dramàtic del personatge.
El Gunter de Boaz Daniel, substituint al més adient Markus Eiche, és tou i mancat de personalitat, tot i Gunter sigui un rol molt dominat.
Bé Jochen Schmeckenbecher (Alberich) i Regine Hangler (Gutrune), així com les tres Nornes, i les decidides filles del Rin.
Pel que fa a la producció ja vaig dir en el seu moment que es queda curta, mancada d’ambició, tot i que ara vista la Tetralogia sencera, denota una manca de connexió amb la resta. En qualsevol cas ni pot escandalitzar a ningú, ja que es manté en aquell punt que no transgredeix res però tampoc aporta res que faci la faci especialment interessant.
Al final talment sembla, per la resposta dels vienesos, que acabem d’assistir a una representació de meitat dels anys cinquanta amb aquells repartiments ja mai més igualats. Una cosa és ser educat i no protestar a un cantar, l’altra bravejar-lo quan no s’ho mereix.
Richard Wagner
GÖTTERDÄMMERUNG
Christian Franz (Siegfried)
Eric Halfvarson (Hagen)
Linda Watson (Brünnhilde)
Boaz Daniel (Gunther)
Jochen Schmeckenbecher (Alberich)
Regine Hangler (Gutrune)
Anna Larsson (Waltraute)
Monika Bohinec (Erste Norn)
Ulrike Helzel (Zweite Norn)
Ildikó Raimondi (Dritte Norn)
Andrea Carroll (Woglinde)
Rachel Frenkel (Wellgunde)
Juliette Mars (Flosshilde)
Director musical Adam Fischer
Director escènic: Sven-Eric Bechtolf
Escenografia: Rolf Glittenberg
Disseny de vestuari: Marianne Glittenberg
Vídeo: Friedrich Zorn
Staatsoper de Viena 24 de gener de 2016
Els streaming són sense cap mena e dubte, el futur de molts teatres.
Jo voldria una Tetralogia sencera aquí i ara, tota en una temporada, però no a qualsevol preu i suposa que aquesta és la diferència entre un teatre de repertori i un teatre de temporada. Comprenc que hipotecar tota una temporada amb quatre títol wagnerians a molts els semblaria insostenible, tant com a mi m’ho sembla que en una temporada no n’hi hagi cap, com potser succeirà a la propera.
IN FERNEM LAND 
Thank you very much.
Regards, Werner
M'agradaM'agrada
😉
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim, i m’adereixo als teus desitjos de poder gaudir, en una única temporada, d’un Anell sencer. No sé si algun dia en el Liceu…De totes maneres por em fa aquesta possibilitat d’una temporada sense Wagner…
M'agradaM'agrada
En tindrem 1, un Wagner i 1 Strauss
M'agradaM'agrada
Desde que usted escribió:
OPINIÓN IMPORTANTE: A partir d’ara, els arxius d’àudio i vídeo tindran un temps de disponibilitat de descàrrega limitat, sense possibilitat de recuperació una vegada deixin d’estar disponibles
No encuentro nunca más el menor lazo para obtener el audio o el vídeo de los espectáculos del que usted da cuenta.
¿ Ais-je fallado una información?
M'agradaM'agrada
Hola Gérard.
La cantidad de archivos dejados sin ningún tipo de condición, y sin ánimo de lucro, hacen insostenible su vigencia sine die. Cuando dejo enlaces son para un tiempo determinado y después dejan de tener vigencia. No puedo mantener todo eternamente, el coste es muy elevado y el blog no puede ser una carga económica para mi.
Muchas gracias por seguir el blog y por comentar.
Merci beaucoup.
M'agradaM'agrada