IN FERNEM LAND

L’OPERA SERIA DE FLORIAN LEOPOLD GASSMANN SEGONS RENÉ JACOBS


L'Opera seria

L’Opera seria

Florian Leopold Gassmann, va ser un compositor austríac d’origen txec (Most, Bohèmia, 3 de maig de 1729 – Viena, Àustria, 21 de gener de 1774) contemporani del jove Mozart. Després de la formació musical amb Johann Woborschil es va formar a Itàlia,on romangué al servei del comte Leonardo Veneri a Venècia. La notorietat assolida a Venècia va fer que fos cridat a Viena per substituir a Gluck a l’òpera imperial. 

Gassmann va tornar a Venècia en quan a Viena es van tancar els teatres en senyal de dol en motiu de la mort de l’emperador Francesc I. Allà, on ja havia estrenat la seva  primera òpera Merope (1757) va escriure i estrenar fins 1762 ,  6 òperes ( una va ser estrenada a Florència):

  • Merope (llibret de Apostolo Zeno, opera seria, 1757, Venècia)
  • Issipile (llibret de Pietro Metastasio, opera seria, 1758, Venècia)
  • Gli uccellatori (llibret de Carlo Goldoni, dramma giocoso, 1759, Venècia)
  • Filosofia in amore (llibret de Carlo Goldoni, dramma giocoso, 1760, Venècia)
  • Catone in Utica (llibret de Pietro Metastasio, opera seria, 1761, Venècia)
  • Ezio (llibret de Pietro Metastasio, opera seria, 1761, Florència)
  • Un pazzo ne fa cento (dramma giocoso, 1762, Venècia)

Va ser en aquell segon període venecià quan va conèixer a Antonio Salieri, amb qui seguiria els seus estudis a Viena, on va tornar per estrenar l’any 1764 la seva òpera L’olimpiade i on va estrenar tot el seu opus operístic posterior.

  • L’olimpiade (llibret de Pietro Metastasio, opera seria, 1764, Viena)
  • Il trionfo d’amore (llibret de Pietro Metastasio, azione teatrale, 1765, Viena)
  • Il viaggiatore ridicolo (llibret de Carlo Goldoni, dramma giocoso, 1766, Viena)
  • L’amore artigiano (llibret de Carlo Goldoni, dramma giocoso, 1767, Viena)
  • Amore e Psiche (llibret de Marco Coltellini, opera seria, 1767, Viena)
  • La notte critica (llibret de Carlo Goldoni, opera buffa, 1768, Viena)
  • L’opera seria (llibret de Ranieri de’ Calzabigi e Pietro Metastasio, commedia per musica, 1769, Viena)
  • La contessina (llibret de Marco Coltellini, da Carlo Goldoni, dramma giocoso, 1770, Nové Město na Moravě)
  • Il filosofo innamorato (llibret de Marco Coltellini, dramma giocoso, 1771, Viena)
  • Le pescatrici (llibret de Carlo Goldoni, dramma giocoso, 1771, Viena)
  • Don Quischott von Mancia (llibret de Giovanni Battista Lorenzi, commedia, 1771, Viena)
  • I rovinati (llibret de Giovanni Antonio Gastone Boccherini, 1772, Viena)
  • La casa di campagna (llibret de Giovanni Antonio Gastone Bocchierini, 1773, Viena)

L’any 1769 va estrenar aquesta òpera oblidada i que avui protagonitza l’apunt de IFL, en ocasió de la representació efectuada el passat mes de febrer a Muntschouwburg de Brussel·les mentre La Monnaie roman tancada per reformes.

“L’opera seria” és una farsa sobre el gènere de l’òpera seriosa, una òpera que parodia l’òpera, com podria ser Li convenienze ed inconvenienze teatrali de Donizetti o la mateixa Ariadna auf Naxos de Strauss en allò tan utilitzat del teatre dins el teatre. L’anomenada òpera “seria”, generalment plegada d’històries amb protagonistes nobles, herois, déus i deesses, que expressen grans sentiments i anhels d’elevada transcendència va acabar sent una font de inspiració ben gratificant, tant per a Gasmann com per l’enginy d’un llibret hilarant, que és original, divertit gràcies a jugar amb els convencionalismes musicals i vocals de l’òpera del moment 

La història és simple malgrat els embolics habituals i obligatoris en els convencionalismes estètics: una companyia d’òpera només té 24 hores per estudiar la  nova producció de l’òpera Oranzebe. A partir d’aquí els interessos del músic, el llibretista, l’empresari, les dives, tots ells amb noms puerils que els descriuen, serveixen per escriure aquest enginy deliciós, farcit d’àries d’exhibició i que gràcies al reconegut instint teatral de René Jacobs i la suma de dues orquestres, la B’Rock i una selecció de músics de La Monnaie, obté una una genialitat que malauradament no podem veure i per tant ens perdem la que tots els crítics han qualificat de posada en escena genial.

La banda sonora s’escolta amb facilitat, sobretot perquè al darrera de la farsa vocal i les divertides “animalades” que el notable equip de cantants, amb alguns dels noms habituals de les produccions operístiques del director belga, han de fer, hi ha una música convencional però portada amb l’habitual empenta amb la que Jacobs sempre signa les seves direccions i que es gaudeix sense ni un segon d’avorriment.

El tercer acte (el més curt) que es representa l’estrena d’aquesta suposada òpera, és una disbauxa divertidíssima, que inclou fins i tot reaccions adverses o entusiastes d’un públic teatral barrejat entre el públic real, però la joia musical d’aquesta curiositat es troba en el segon acte., del que us deixo escoltar el final.

És sense cap mena de dubte una troballa que hem d’agrair a René Jacobs i l’habitual i inquieta curiositat que caracteritza a tots els músics que es dediquen a la mal anomenada “música antiga” i que ja es va presentar a Schwetzingen, Berlín i Innsbruck a final dels anys 90 de segle passat, i ara hi torna repetint l’èxit d’aleshores, amb un elenc farcit d’excel·lència.

Florian Leopold Gassmann
L’OPERA SERIA
commedia per musica en 3 actes
Llibret de Ranieri de ‘Calzabigi i Pietro Metastasio

Marcos Fink, baix-baríton, Fallito
Pietro Spagnoli, baríton, Delirio
Thomas Walker, tenor, Sospiro
Mario Zeffiri, tenor, Ritornello
Alex Penda, soprano, Stonatrilla
Robin Johannsen, soprano, Smorfiosa
Sunhae Im, soprano, Porporina
Nikolay Borchev, baríton, Passagallo
Magnus Staveland, tenor, Bragherona
Stephen Wallace, contratenor, Befana
Rupert Enticknap, contratenor, Caverna

B’Rock; Symfonieorkest van de Munt
Director musical: René Jacobs
Muntschouwburg, Brussel 2016

Per a tots aquells que creuen que aquí només parlo dels mateixos compositors i òperes, aquí tenen una prova ben fefaent de que no és així i que només fa falta que per aquests móns de déu es facin coses prou interessants perquè tan aviat hi hagi constància sonora o visual que em permeti apropar-mi (ja m’agradaria viure tot això en directe), ho porto al blog per compartir-ho amb tots vosaltres, i la d’avui és ben curiosa. Gaudiu-la!

Enllaç a La Monnaie

5 comments

  1. Olave

    En Amazon.es no hay ni una sola grabación de ópera suya aunque sí de oberturas. En La Monnaie siempre apuestan y arriesgan por títulos poco frecuentes o por novedades que no son tales sino obras olvidadas o de poca representación como fue el caso de La Calisto y otras.
    Es interesante cómo suena su música y me gusta.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: