Diana Damrau (Manon) © Michael Pöhn Wiener Staatsoper

Dos dies abans del streaming del Roméo et Juliette que va protagonitzar l’apunt d’ahir a IFL, la Staatsoper de Viena n’oferia un altre, en una activitat envejable i un exemple a seguir, d’oferir els títols de la temporada a través d’Internet, en aquest cas un altre títol cabdal del repertori francès, Manon de Jules Massenet amb Diana Damrau i Ramon Vargas de protagonistes.

El nivell general d’aquesta Manon és superior al Roméo, si bé com acostuma a passar en les representacions vieneses, i ja ho hem comentat diverses vegades, tret de representacions excepcionals, totes elles tenen aquella rutina que caracteritza els teatres de repertori, si bé l’envejable desfilada de figures és el fet diferencial que fa sempre de l’òpera vienesa un punt obligada d’atenció.

La Manon de Diana Damrau és vocalment i dramàticament espléndida, tot i que no té aquella sensualitat de la Netrebko de no fa gaires anys i en aquesta mateixa producció encenia i feia embogir al Des Grieux d’un inspirat Roberto Alagna.

Damrau ja no és aquella soprano coloratura que vaig descobrir en una fascinant i  esclatant Reina de la Nit a la ROH eternitzada en un fantàstic DVD, i ja fa anys que la seva veu es va transformant, assolint rols cada vegada més lírics, endinsant-se  de manera natural en la categoria de soprano lírica, si bé abans d’entrar en terrenys de més densitat, que sense cap mena de dubte acabarà abordant en els propers anys, haurà d’anar evolucionant com ho està fent, sense forçar i sense perdre per tant l’homogeneïtat i el color, i mantenint com succeeix ara, el registre sobreagut quasi sempre esplèndid i brillant, tot i la consistència que ha adquirit en el centre i la convicció d’un prometedor registre greu que encara s’ha d’acabar refermant si és que Damrau vol consolidar-se en un repertori més pesant.

En qualsevol cas la soprano alemanya és una cantant admirable que controla sense resultar mai freda i que ofereix una Manon passional i carnal, menys fràgil del que s’han mostrat altres sopranos també provinents d’origens lleugers.

Al seu costat el tenor Ramon Vargas conserva l’elegant fraseig i el bon gust en una línea de cant que sempre l’ha distingit, però la veu no pot amagar en els moments més intensos i exigents, els esforços i tensions que ha patit assumint rols verdians i altres temeritats vocals d’aquelles que sempre critico i que vet-ho-aquí, tenen les lamentables conseqüències d’una veu que s’estrangula i perd naturalitat en els moments que un tenor necessita brillar. Tot i així m’estimo molt més a Ramon Vargas cantant el Des Grieux massenetià que altres col·legues.

Tant Boaz Daniel en un correcte Lescaut com Dan Paul Dumitrescu en un notable  Compte Des Grieux , encapçalant una llista de secundaris més encertats que els integrants del descuidat Romçeo i Juliette presentat ahir.

A Frédéric Chaslin li manca aquell refinament francès imprescindible en aquesta òpera, tot i que ell sembla més decantat a un verisme afrancesat, fent especial incidència en la passió orquestral i certs cops d’efecte que jo m’hagués estimat més intimistes.

La producció d’Andrei Serban lluïa molt més amb dos cantants aleshores encara de físic explosiu com Netrebko i Alagna, ja que quan la cosa és tapa més i els protagonistes no mostren la mateixa sensualitat i la química que desprenien aquells, esdevé bastant plana, malgrat les bones intencions d’una actualització absolutament innecessària.

Jules Massenet
MANON
Llibret d’Henri Meilhac i Philippe Gille, basat en la novel·la de l’Abbé Prévost

Diana Damrau (Manon Lescaut)
Ramón Vargas (Chevalier Des Grieux)
Dan Paul Dumitrescu (Graf Des Grieux)
Boaz Daniel (Lescaut)
Thomas Ebenstein (Guillot de Morfontaine)
Mihail Dogotari (Brétigny)
Hila Fahima (Poussette)
Ulrike Helzel (Javotte)
Miriam Albano (Rosette)
Hacik Bayvertian (Pförtner)
Wolfram Igor Derntl, Konrad Huber (2 Gardisten)

Director musical: Frédéric Chaslin
Director d’escena: Andrei Serban

Staatsoper de Viena 28 de febrer de 2016

Per tot el que hem pogut veure aquí, en aquests dos darrers streamings vienesos els més grans redits se’ls han endut les sopranos (Rebeka i Damrau), davant d’uns tenors lleugerament per sota i per causes diverses però convergents.