Plácido Domingo, Lianna Haroutounian i Joseph Calleja al “Simon Boccanegra” del Metropolitan Opera. SARA KRULWICH / THE NEW YORK TIMES
Fixeu-vos que l’apunt d’avui no és preparant Simon Boccanegra, com seria normal a IFL previ a les representacions que s’inicien demà al Liceu. Problemes de darrere hora posposen la publicació de l’apunt preparatori si bé aquest d’avui també és una preparació del que els hi espera a tots aquells que tenen volgudament o no, l’opció Plácido Domingo de les tres possibles (Nucci i Meoni són les altres dues).
Aquest dissabte passat l’incansable tenor madrileny va cantar aquest rol per a baríton al MET de Nova York, per tant no crec que hi hagi indicador més aproximat de l’estat vocal de l’actual Boccanegra de Domingo que aquest enregistrament de la ràdio nord-americana (RNE Clásica també ho va transmetre).
La crítica no ha estat gaire favorable i sobretot el New York Times va ser implacable, però la crítica hauria de saber que fins que Plácido Domingo esgoti el taquillatge i els altres no (no sé si ha estat el cas del MET però al Liceu sí) els teatres el contractaran encara que l’actuació no estigui a l’alçada del gloriós nom i de la immensa carrera que porta al seu darrere.
L’any 2010 ja vaig fer un apunt del Boccanegra de Plácido Domingo al MET, han passat sis anys i ell continua tossut arrossegant-se sense necessitat, no aportant res al rol i fent patir fins i tot als seus incondicionals, que com és obvi en aquests casos, no reconeixeran públicament que el que està fent ara no és que el perjudiqui, més aviat fa que sentim llàstima quan no hi ha cap necessitat.
Els problemes vocals i tècnics es fan evidents en cada frase, quan Domingo no respecta les pauses de la partitura per respirar i trenca les amples i llargues frases verdianes, o quan és incapaç de mantenir la columna sonora de manera homogènia. Domingo fa sis anys pretenia enganyar-nos enfosquint el centre per semblar un baríton, no ho aconseguia, però em penso que ara ja no té ni tan sols la intenció de fer-nos creure el que no és, i sona com abans, de tenor, però de tenor sense aguts, i de tenor sense greus per fer de baríton. La veu sona esgotada i cansada per tant mantenir el discurs musical li resulta especialment dificultós, i ara ja li costa mantenir -se amb aquell vigor que galvanitzava, colpia i arrossegava a tots els que l’envoltaven. La gran escena del Consiglio, la gran aportació de Boito conjuntament amb el pròleg en la re-estructuració de l’òpera, és dolorosament clarificadora. Escoltant la gravació no he percebut cap grandiosa aportació del galvanitzador Domingo, tot i que aquest fenomen propi dels més grans només s’aprecia en el directe. Domingo és clar que encara té una frase o una nota que rememoren un passat gloriós, però això no és suficient per a qui tant ha donat i sobretot no és justificació per auto-maltractar-se d’aquesta manera. La resposta del públic novaiorquès que fins ara l’ha idolatrat com tots els teatres on ha cantat, ajuda a treure conclusions.
L’absurd rècord que Domingo s’ha imposat per no ser batut forever and ever no és propi d’un artista de la seva alçada i de la seva intel·ligència i només ho entenc com un signe evident de tossuderia propia de l’edat.
La resta del repartiment no és gaire engrescador, si bé el Gabriele Adorno de Joseph Calleja mereixia uns companys més òptims, ell amb totes les seves peculiaritats vocals, amb sons nasals i aquell vibrato caprí que l’allunya de l’heroi tenoril desitjat, és sota el meu parer, el millor del cast.
Furlanetto també necessita fer algun que altre pensament, les oscil·lacions són desagradables i l’emissió en molts moments és grotesca. Si bé ell encara pot deixar de tant en tant alguna nota propia de la seva tessitura. És clar que si ell és el pare de Domingo, tot s’entén molt millor. Quan va fer el Fiesco en la temporada liceísta de 1985/1986, una gran part del públic el va menystenir per no fer-li un lleig a un caduc Ghiaurov amb qui alternava el rol, va ser una injustícia més del públic massa fidel als noms consagrats.
Lianna Haroutounian ja em va decebre una mica en la seva Hélène de Les vêpres siciliannes a la ROH. La veu és interessant, d’una lírica, amb esplendorosa projecció en els aguts, però no acaba de ser la soprano verdiana que hauria de cantar aquest rol. Juga al seu favor la claredat de la veu lírica que la fa idònia per aquest rol en molts moments, però quan ha de ser més intensa la veu perd seguretat i l’emissió per homogeneïtat en el color. Li manca aquell fraseig imponent i transcendent de les sopranos verdianes que s’imposa amb claredat i que amb ella només apareix de manera alternativa depenent de la zona del passatge on es situí la frase. A vegades el so esdevé una mica grotesc, no el zona aguda, sense cap mena de dubte el millor que pot oferir, però les frases més incisives i més dramàtiques no estan ben emeses i perjudiquen molt la valoració global.
No m’ha semblat per ràdio que el Paolo de Brian Mulligan fos l’aprenent del Iago.
Levine tampoc passa per el millor moment i ja es comença a parlar de la seva successió. La veritat és que entre aquest Simon del 2016 i el del 2010 ja s’aprecien diferències, ja no dic amb la multitud de funcions que ha dirigit d’aquest títol, no debades el MET deu ser dels teatres del món on s’ha representat més aquesta òpera (des de l’any 1932 on es va representar per primera vegada amb Tibbet, Martinelli, Müller i Pinza, fins les d’aquest any, se n’han fet 142).
El mestre nord-americà ja no controla com abans la tensió dramàtica, en molts moments rellenteix el discurs i en el concertant del primer acte sona tot bastant empastifat. Ara bé, la seva sonoritat continua sent potent i càlida en aquells moments que encara reserva el geni teatral que l’ha caracteritzat. L’orquestra del MET és una garantia mentre el Cor ja fa dies que mostra un estat d’esgotament.
Giuseppe Verdi
SIMON BOCCANEGRA
Francesco Maria Piave/Arrigo Boito
Simon Boccanegra……..Placido Domingo
Amelia………………Lianna Haroutounian
Gabriele Adorno………Joseph Calleja
Jacopo Fiesco………..Ferruccio Furlanetto
Paolo Albiani………..Brian Mulligan
Pietro………………Richard Bernstein
Maid………………..Edyta Kulczak
Captain……………..Noah Baetge
Conductor……………James Levine
Metropolitan Opera House de Nova York, 9 d’abril de 2016
Us deixo amb el duo entre Amelia i Simon, on s’aprecien moltes de les coses que us he dit aquí. Demà més Simon i demà passat potser també. Recordeu que hi ha la tria de Gabriele Adorno que finalitza demà a mitjanit.
IN FERNEM LAND 
Ja ho deia jo!!
Quan dic que en Domingo s’ha de retirar, la gent hem diu que sóc ruc i que no vaug encertat. Però aquí està la prova! Ho vaig dir amb les escenes de La Traviata al Real l’estiu passat. Amb el Nabucco de l’Arena. Amb tot el meu carinyo i afecte, Domingo s’hauria de retirar. Per què el què ens acabarà passant és que ens quedarem amb el Baríton que mai ha sigut i mai serà i no amb el gran tenor lírico-spinto que ha sigut. Per exemple, aquella gravació de l’Otello de Verdi amb en Sherril Milnes i la Fiorenza Cossoto, dirigida per Levine (mira quina coincidència) per mi és de reclinatori no. De la Catedral Sencera. Per tant, jo em vull quedar amb el record d’aquest Otello i en resum amb tot el què va cantar abans de passar-se a baríton.
Ja ho deia ja l’Stravinky… Que som massa de tenors els liceístes!!!!!!
M'agradaM'agrada
Vols dir la Renata Scotto… 😉
M'agradaM'agrada
Ah sí! No se per què estava pensant en la Cedolins…
M'agradaM'agrada
I tu creus que aquest lamentable comiat farà oblodar la seva gloriosa etapa de tenor?. No, de cap manera. És trist el que està fent, però la seva gloriosa i llarga etapa de tenor ja és història.
M'agradaM'agrada
Joaquim, a la tómbola m’ha tocat en Meoni. Apart d’un nom que es presta a bromes fàcils, què en puc esperar?
M'agradaM'agrada
Poca cosa, la veritat, però potser així t’acabarà agradant més.
M'agradaM'agrada
El que fá Domingo és un flac favor a l’ópera independentment de el que es fá a ell mateig, perquè si encara hi ha gent disposada a pagar per veura i escoltar miseries, doncs allá ells, peró l’ópera en general no en te cap culpa, i mes com dius tu m,ateig sensa cap necesitat de cap mena. No entenc com hi ha gent que no es mirant al mirall i no s’adonan que un s’ha de fer vell amb dignitat, i en el cas que ens ocupa amés, podría escoltar una mica la seva veu d’ara i la de fa uns anys, perquè de mitjans per fer-ho en te prous.
M'agradaM'agrada
L’aplaudiment és com una droga, ho necessiten. Necessiten que els idolatrin.
M'agradaM'agrada
A en Furlanetto el vaig descobrir precisament a les glorioses funcions de Simon Boccanegra del Liceu amb Strehler, Pons, Carreras, Freni i Chauson. En aquella ocasió es partia el rol amb el ja declinant Nicolai Ghiaurov, un dels meus grans totems vocals i artístics. A llavors, em va impresionar la rotunditat i el color de la seva veu… Sic transit gloriae mundi!
M'agradaM'agrada
Recorda que Strelher no va venir i que la seva gloriosa producció va ser dirigida per Pughelli, de manera un tant rutinària, però és clar sempre quedava l’escenografia, el disseny de llums, i aquella presència marina amb les barques, les veles i el misteri nocturn per a una òpera fosca i genial.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de abril 2016 | Beckmesser
Vaig escoltar-la per la ràdio el dissabte. Em va semblar molt deplorable la interpretació de Domingo, tal i com em sembla darrerament cada vegada que l’escolto. Hauria d’adonar-se que el “gran Domingo” s’ha acabat i ell, què ens pot deixar gravacions i records magnífics del què ha fet amb la seva veu, ens deixa ja ara ganes de fugir de les seves interpretacions.
M'agradaM'agrada
S¡arrossega, que és el pitjor que pot fer algú que ha estat el més gran de la seva generació.
M'agradaM'agrada
Jo vaig descobrir aquesta òpera en una sessió al cinema des del Liceu (quan encara se’n feien). Hi vaig anar amb el meu pare en aquella interpretació que en feia Michaels-Moore. La veritat és que en vaig sortir molt satisfet, tant que em vaig comprar una versió en CD, amb Cappuccilli, Freni, Ghiaurov. D’ença d’haver escoltat aquesta versió, s’ha convertit en una de les òperes que més m’agrada escoltar. El control de la respiració de Cappuccilli en la dicció de les frases és espectacular.
Després d’això, uns amics de Milano em van regalar unes entrades per anar a La Scala, i ves per on era un Simon Boccanegra, amb Domingo. Corria el 2010.
Vaig sortir-ne absolutament decebut. Tant que em vaig dir que mai mes em tornaria deixar enganyar.
D’ençà de llavors han passat 6 anys. Jo ja veig que per a mi ha passat aquest temps, i penso: imagina’t per a en Domingo, que no en té el doble que jo però poc li falta…. Serà un desastre. Anar-hi son ganes de sortir fent-se mala sang.
Suposo que hi haurà qui en gaudeixi, no ho dubto. Com em deia el meu avi: nen, les persones tenim dues cames per què hi ha d’haver qui es posi els pantalons començant pel camal esquerre i hi ha qui comenci pel camal dret!
Doncs això, a qui li agradi, que ho gaudeixi, però a mi no m’hi veuran pas!
J.
M'agradaM'agrada
El vídeo que et vas regalar segurament serà un dels regals més grans que t’hagis fet. És difícil trobar un cast més ben dirigit. El perill que serveixi de model, és que la insatisfacció acabi sent el resultat.
És clar que sense anar a cercar la important manera de cantar de Cappuccilli, avui podem trobar barítons que honorin el que no pot honorar Domingo.
M'agradaM'agrada
Sin quererlo ni beberlo ( ya le escuuché el Boccanegra años ha cuando lo debutó en Berlín, bajo la dirección de Barenboim y con una notable Harteros de Amelia), me toca por abono una de las funciones que cantará Domingo
( particularmente y siendo yo mismo un reconocido dominguista, Plácido ya en estos momentos me ha dejado de interesar con su actual estado vocal y por supuesto, tampoco me interesaba el Boccanegra de Nucci )
Enfín, al final parecerá que Domingo y como dicen los aficionados a los toros, ” quiere o morirá en la plaza”….
M'agradaM'agrada
Podría “morir” de otro modo, no en la plaza, mejor en el tendido.
M'agradaM'agrada
Supongo que es un dolor enorme abandonar los escenarios siendo no de los mas grandes de la lirica del XX, pero estaria muy bien que nos dejara un buen sabor de boca y no la decrepitud a la que se enfronta ahora. Siendo uno de mis grandes favoritos, he decidido no ver su decrepitud y conformarme con la de Leo Nucci, esta es uan de mis favorias de Verdi y casi diria que de mis favoritas en general, pero tengo como referencia la version de Christoff, Gobbi y de los Angeles, y creo que dificil es que llegue a ver un simon de esa altura
M'agradaM'agrada
También a mi me gusta muchísimo esta ópera, pero prefiero la versión de Abbado, aunque se encuentra a faltar a Christoff. Gustándome mucho Victoria, nio creo que su voz sea el paradigma de la vocalidad verdiana. Posiblemente Freni tampoco, quizás Victoria dirigida por Abbado hubiera sido lo máximo.
M'agradaM'agrada
Hola Ximo, i tots els participants d’aquest blog. És la primera vegada que hi escric, tot i que us segueixo des de fa temps… Jo he triat per aquesta representació un dels dies que hi canta Domingo. Tot i que sóc conscient que Domingo ja no és el que era, a mi em fa molta il·lusió poder escoltar la seva veu en directe, ja que per la meva joventut (i el meu recent descobriment de l’òpera) no he tingut ocasió de veure’l en els seus temps gloriosos…
Per aquesta mateixa raó fins i tot m’estava plantejant de fer un sube-y-baja a Viena aquest Juliol per veure el mestre Carreras cantant “El Juez” (Sí, sóc un Hooligan Carrerista), tot i ser conscient del seu deplorable estat vocal (i de la dubtosa qualitat de l’òpera de Kolonovitz)
Salut a tots, ens anem llegint per aquí!
M'agradaLiked by 1 person
Hola Rai. Moltes gràcies per seguir el blog i ara decidir-te a comentar.
Entenc que vulguis veure a Domingo, però has de saber que el veuràs però no escoltaràs al Domingo que ha fet historia. És una altra cosa i no precisament bona.
Més carrerista que jo en trobaràs pocs i ja fa temps que vaig dir-li passi-ho bé.
M'agradaM'agrada
Tens raò, la gent gran som molt tossuts…..però ell no té cap necessitat de demostrar rés més del que ja ha estat, un dels cantants més importants de la història de l’Opera i de la Mùsica , el contacte amb la Música el tindrá per sempre per totes les grans i boniques tasques on está més que involucrat, hauría de trobar el punt final per la seva veu així ho faria amb plena dignitat però, deu de ser molt difícil, ja en coneixem d’altres que amb menys potencial s’arroseguen encara pels escenaris, jo mateixa ( i ja fa nou anys…) vaig patir un concert de la Caballé patétic, no vaig sortir de la sala per no fer-me veure i com jo, la majoria…quina llástima….
M'agradaM'agrada
Altres ho han fet molt millor,
M'agradaM'agrada
bueno…acabo de ver que Josep Bros sustituira al tenor hoy dia del estreno….
M'agradaM'agrada
Parace que no lo hizo tan mal…
M'agradaM'agrada
De momento en la primera de hoy, cancelación por indisposición de Fabio Sartori y sustitución a ultima hora por Josep Bros , como Gabriele Adorno
M'agradaM'agrada
Fuiste?
M'agradaM'agrada
No.
Pero me han dicho que estuvo mas que correcto para ser su debut en el rol
M'agradaM'agrada
A ver quien canta el próximo domingo.
M'agradaM'agrada
Parece que Bros – según La Vanguardia de hoy – , estuvo en el ensayo general ( no sé si de espectador o ya preparado para cualquier cobertura de Sartori o incluso de Vargas )
M'agradaM'agrada
Hacia días que estudiaba el rol,¡ Qué casualidad ! ¿No? 🙂
M'agradaM'agrada
Esplèndid anàlisi. M’ha agradat molt comparar ho amb la critica del NYT, ¡com en saben els periodistes per insinuar sense quedar malament! i potser sense feina!
M'agradaM'agrada
Si has d evure del que escrius, deu ser molt complicat, com que no és el meu cas…
M'agradaM'agrada