IN FERNEM LAND

JOSEP CARRERAS EL MILLOR GABRIELE ADORNO


Gabriele Adorno_Carreras

Josep Carreras com a Gabriele Adorno a la Staatsoper de Viena

Feia temps que una tria era menys disputada, al menys pel que fa al més escollit, en aquesta ocasió des d’un bon inici el número 7 es va desmarcar i els tres dies que he deixat per fer la tria no han canviat la tendència, si en les altres 11 opcions, però en cap cas en el primer i és que la versió de Josep Carreras sota la direcció de Claudio Abbado, provinent de la meravellosa gravació discogràfica (DG 1977) continua sent una de les fites de la discografia i potser la millor gravació integral d’una òpera del gran tenor català.

Carreras ha obtingut el 23% del total de tries, 31 sobre 133 i el segon a distància notable, el 13%, és a dir 17 tries.

Aquesta és la versió més valorada

Carreras a l’any 1977 estava en un estat pletòric de veu i lluïa l’esclatant fraseig, amb la calidesa i l’emoció que pocs com ell han portat als escenaris, reunia en aquell moment l’elegància del gran Bergonzi però amb un timbre més seductor, juvenil i farcit dels accents justos i amb una complicitat amb les grans línies melòdiques que sempre ha modelat com pocs saben fer-ho, i és clar, amb Abbado al podi el miracle estava servit.

La resta, per a mi molt més genérica tot i els grans noms reunits, s’ha distribuit de la següent manera:

La tria de Gabriele Adorno

La tria de Gabriele Adorno

Ordenats de més a menys i amb els noms de cadascuna de les versions que us permetrà si premeu a sobre, veure els youtubes que he utilitzar per la tria:

Gabriele 7 31 23% Josep Carreras
Gabriele 9 17 13% Plácido Domingo
Gabriele 1 15 11% Jaume Aragall
Gabriele 4 15 11% Carlo Bergonzi
Gabriele 3 11 8% Veriano Lucchetti
Gabriele 12 11 8% Michael Sylvester
Gabriele 10 8 6% Ramon Vargas
Gabriele 8 7 5% Richard Tucker
Gabriele 6 6 5% Joseph Calleja
Gabriele 2 4 3% Roberto Alagna
Gabriele 5 4 3% Giuseppe Campora
Gabriele 11 4 3% Fabio Sartori

Entre els 12 escollits hi ha els dos que escoltarem al Liceu, Ramon Vargas i Fabio Sartori, i com ja haureu vist la versió de Jaume Aragall és la del Liceu de la temporada 1989/90.

Per tornar a l’apunt original:

https://ximo.wordpress.com/2016/04/09/triant-un-gabriele-adorno-o-inferno-cielo-pietoso-rendila/

Jo no he participat, no ha fet falta, però d’haver-ho fet aquesta vegada no hi havia cap dubte que la 7 era la meva versió predilecta i pe rtant estic molt content que hagi estat, de llarg, la més triada.

Gràcies a tots els que heu participat i a tots els que heu escoltat alguna versió encara que al final no hageu triat, la intenció sempre acaba sent la mateixa, gaudir del cant.

17 comments

  1. kàtia

    Ole,ole.estic contenta.He de dir que la versiò No.4 no va haver manera de escoltar-la,no sé perqué però aquesta em va quedar penjada.No volia votar el 9 però si he de ser sincera ho canta de meravella.
    Fins la propera,gràcies,Joaquim

    M'agrada

    • No hi havia cap mena de filtre com pots comprendre. No sé quina mena de incompatibilitats s’hauran conjurat per no poder escoltar la versió número 4 des del teu ordinador.
      Ho lamento
      Suposo que ara prement sobre el nom hauràs vist el vídeo.
      Gràcies per participar, com sempre.

      M'agrada

  2. jordi magriñá

    Encara que s´identificaven bè alguns cantants, he procurat no pensar en noms, sino com cantaven l´aria. Hi havien bones versions, pero la 7 era la millor. La direcciò de Claudio Abbado tambè hi ajuda.

    M'agrada

  3. OLYMPIA

    A mi no em calia escoltar-los a tots i els respecto i aplaudeixo però aquell xicot del Poble Nou tenia, com deia Xavier Montsalvatge, “una veu que s’alçava fins al cel i una dicció subjugant”.
    Veu claríssima, pura, dicció sumptuosa, fraseig ideal.
    Immillorable, Joaquim. Grazie.

    M'agrada

  4. Leonor

    ¡Uno de mis votados! ¡Me alegro! Los otros fueron Bergonzi, Campora y Domingo ¡Qué apasionados! ¡Gracias por la escucha y qué inmenso Carreras!
    PD: ahora me doy cuenta de que descarté a Tucker, por Domingo, espero que Mozart me perdone…

    M'agrada

  5. SANTI

    Trobo tan just que Carreras sigui el primer com injust que Aragall hagi quedat en tercer lloc, sobretot si tenim en compte la versió escoltada, potser la pitjor de totes.
    Pensar que Bergonzi, Campora o Tucker hagin quedat per sota és ben decebedor.

    M'agrada

    • Més que injust sorprèn, però els vostres designis són aquests i amb Aragall acostuma a passar. No seré pas jo qui refredi el resultat amb el que en penso i el que sé d’aquesta interpretació…

      M'agrada

  6. Olave

    Eran los años 70, su voz estaba intacta, llena de expresividad y emoción y un fraseo de ensueño; su Adorno es de manual, seguramente el mejor sin duda. Acabo de oír a Bros en el Liceu y no hay punto de comparación.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: