El Lohengrin a la Semperoper de Dresden d’aquesta temporada segurament és un dels esdeveniments musicals del 2016, no només sota un punt de vista estrictament musical i vocal, que sempre és el que ens ha d’importar a IFL, sinó també des del punt de vista mediàtic, aquell aspecte que mou a molts aficionats i sobretot moltes agències a la caça dels col·leccionistes del “jo hi era” que no es volien perdre de cap manera el debut wagnerià d’Anna Netrebko i el primer Lohengrin del tenor polonès Piotr Beczala.
L’esdeveniment no deixava de ser un banc de proves per el més que probable debut de la soprano russa i també de Beczala a Bayreuth amb els mateixos rols i sota la direcció de Thielemann, en la nova producció que es presentarà d’aquest títol després de les angunioses rates dels darrers anys. Thielemann al cap i a la fi és la garantia més segura per retornar el glamur perdut i el cartell d’esgotades les localitats al turo verd.
Si ens atenem al que ens diuen les cròniques dels que han assistit a les primeres representacions, l’èxit és indiscutible i sobretot el director berlinès s’assegura, que tots aquells que necessiten un indiscutible referent wagnerià capaç de posar ordre a un Bayreuth desnaturalitzat, no perdin la fe.
Thielemann dirigeix un imponent i esclatant Lohengrin que desborda teatralitat i amb ell llençat d’aquesta manera i sabent que el món operístic està pendent d’aquestes representacions, el resultat és encara més rotund, ell es creix i alhora fa que la companyia de cant s’impliqui fins el moll de l’os i tots hi acabin deixant la pell, quelcom que sempre té com a conseqüència l’entusiasme del públic assistent, que és al cap i a la fi allò que acaben explicant les cròniques i el que fa que certes representacions operístiques passin a la història.
En control extrem i la ductilitat per extraure d’una orquestra considerada com una de les millors del món des de temps remots, no es pot apreciar amb l’ajuda d’àudios de tota mena i procedència, i per tant no podem gaudir i sentir ni la meitat de les sensacions viscudes per a tots els escollits i privilegiats d’aquesta representació, ara bé, allò que s’intueix de l’orquestra és portentós i per treure’s el barret amb genuflexió al reclinatori, òbviament.
Vocalment i sense l’impacte del moment, la cosa canvia i el judici que es pot treure d’una escoltada atenta no és tan entusiasmant com les cròniques han dit, o en a mi no m’ho ha semblat.
Piotr Beczala és un excel·lent Lohengrin, líric i terrenal, viril i poètic, un veritable tenor que canta el rol de manera romàntica, sense trancar la línia, sense treure el rol de context, sense malbarat la veu i sense trair el caràcter eteri del personatge, sense que tot això no traeixi l’estil, l’emissió i l’expressió, amb detalls de gust exquisit i tècnicament sobrat de recursos. Thielemann té cura que l’orquestra no el sepulti i l’acompanya de manera sublim.
Anna Netrebko no té cap problema per assolir el rol d’Elsa, un rol que no li reporta més dificultats que assumir un estil de cant divers al que fins ara l’ha caracteritzat, i que de cap manera sembla ser fàcil per a ella. De moment no se la nota del tot còmode, amb un fraseig curt i de poca amplada, més preocupada en aportar recursos italianitzants que el fraseig wagnerià d’Elsas glorioses del passat. Podria dir que sembla encotillada i malgrat que insisteixo que no és per les dificultats vocals que pugui suposar aquest rol per a una senyora que darrerament ha incorporat rols molt més exigents com Anna Bolena o Lady Macbeth, i per la qual aquesta d’Elsa no hauria de ser cap obstacle, però els recitatius wagnerians són exigents i el fraseig o la col·locació de la veu, no semblen en cap moment els que haurien de ser en una soprano obligada a passar la mitjania, cosa que sincerament, per ara no succeeix. Ella omplirà els teatres cantant Elsa? Segurament sí, tot i que quan l’hagi cantat un parell o tres de vegades el més probable és que l’oblidi i qui sap si aconsegueix que l’èxit que cercarà a Bayreuth acabi per ser notable, vagi a la recerca de Sieglinde o Isolde, però per el que he escoltat, no crec que Elsa sigui el millor personatge per a ella i la seva personalitat, ni sobretot, no crec que Wagner sigui el compositor en el qual hagi de dipositar per ara més esforços d’aprenentatge.
Mentre que Beczala s’esforça en adaptar les seves característiques tècniques i vocals a Wagner (prodigiós final del tercer acte), Netrebko, que fa coses precioses i millora bastant en l’intens duo del tercer acte, no ens diu res que altres no ens hagin dit molt millor.
A Evelyn Herlitzius si no la veig tinc un greu problema d’acceptació, ja que la veu és tan ingrata i l’emissió tan feridora, que sense la personalitat artística que arrossega i només amb l’àudio, em resulta poc favorable, tot i així el seu colpidor temperament dramàtic és idoni en aquest rol on ella llueix la seva furia passional i l’airada ànsia de poder amb una convicció a pobre de bombes en un rol tan agraït com de temible dificultat.
Tomasz Konieczny està molt convincent com a Telramund, és dels que es creix amb Thielemann i evita el crit malèfic com tants cantants que aborden aquest rol acostumen a fer per imposar-se allà on la veu i l’enginy i el talent artístic no arriben. Thielemann hi te molt a veure, sense cap mena de dubte.
Georg Zeppenfeld és un Rei de vocalitat garantida, amb presència vocal i línia sobria. Un baix de categoria amb un futur esplèndid.
Derek Welton és un Herald solvent en mig de tanta lluminària.
Us deixo un tast amb els darrers 20 minuts del tercer acte, amb el “In Fernem Land” de Beczala inclós, és clar. Ho fa preciós i el comiat potser millor encara.
Richard Wagner
LOHENGRIN
Lohengrin:Piotr Beczala
Elsa Brabant:Anna Netrebko
Telramund:Tomasz Konieczny
Ortrud:Evelyn Herlitzius
Heinrich der Vogler: Georg Zeppenfeld
Heerrufer des Königs: Derek Welton
1st Edler: Tom Martinsen
Zweiter Edler: Simeon Esper
Dritter Edler: Matthias Henneberg
Vierter Edler: Tilmann Rönnebeck
Edelknabe 1: Jana Hohlfeld
Edelknabe 2: Monika Harnisch
Edelknabe 3: Annett Eckert
Edelknabe 4: Masako Furuta
Saxon State Oper Choir
Men of the Sinfoniechor Dresden e.V.
Staatskapelle Dresden
Directoir musical: Christian Thielemann
Semperoper Dresden, May 2016
Aquí els voldria a tots plegats, és clar, però o l’evolució de Netrebko a terrenys wagnerians es consolida amb més convicció i aprofundiment, o millor seria que després del seu debut a Bayreuth fes un parell de pensaments, perquè si amb Thielemann i un rol aparentment senzill no ha aconseguit fer-ho més transcendent, en unes altres circumstàncies no tan favorables el seu Wagner pot quedar més curt encara. Donem-li temps, però hi ha tant en el repertori eslau que ella ens podria fer gaudir, que aquesta recerca al voltant del repertori wagnerià no em sembla procedent, tot i que l’impacte mediàtic està garantit.
IN FERNEM LAND 
Mireu,tinc un company al gimnàs que es un forofo de l’opera.Sensa venir a tò em va explicar la tetralogia de pe a pa des del començament,títol per títol amb tanta vehemència i emociò que em va deixar garrativada.Van ser 45 minuts sensa parar de parlar.Després d’escoltar-lo atentament vaig decidir que jo també podia ser wagneriana,estic segura que escoltant i llegint amb atenció arribarè a entendre Wagner i desitjo que m’agradi i que el meu company de fitness vegi que la seva “conferència” ha tingut efecte.
Començaré per aquest Lohengrin que Joaquim ens ha portat que encara que no formi part de la tetrologia es un bon entrenament.
Gràcies,Joaquim,com sempre
M'agradaM'agrada
Vols dir que cal demostrar tantes coses a la teva edat?. Jo crec que tens prou criteri, caràcter i personalitat per fer valer tot el que saps, que és molt.
petons
M'agradaM'agrada
La Netrebko es una lluitadora, honora la seva sang kosaka, i el que vol ho aconsegueix. Si vol fer Bayreuth ho farà. Per mi ja fa estona que està entre les grans de la historia amb nomes 45. Per gustos tants caps tants barrets però a mi tots els vídeos que he vist de la m’han colpit, no sol com a cantant si no dramàticament. Per exemple una Bohème amb Villazón, i una Lucia terriblement desesperada. Dic vídeos per que nomes la he pogut veure en directe amb el Marinski al Liceu en Iolanta.
En la gravació que has penjat ( gracies ), encara que es casolana, se sent perfectament el dramatisme i desesperació de una Elsa el moment de ser rebutjada per Lohengrin, que s’entornarà a terra llunyana (a “ferme Land”)
Dels seus primers papers de Mozart i Rossini a Wagner…Chapeau!!
M'agradaM'agrada
Jo entenc l’entusiasme que provoca aquesta senyora, ja que possiblement sigui la cantant actual amb la veu més dotada, la més lluitadora i la més ambiciosa, quelcom imprescindible per fer la carrera estel·lar que està fent. Penso però, que com en tants altres cantants de la història (dones i homes) amb instruments privilegiats, confia massa en el recursos obviant l’adequació estilística, per exemple.
Tinc unes quantes Elsa millors que ella, no cal dir del passat, però fins i tot del present, Camilla Nylund, una soprano molt més limitada que la gran Netrebko, fa una Elsa, per ami, és clar, molt superior.
M'agradaM'agrada
Pues las crónicas que he leido de dos asistentes el pasado fin de semana a este Lohengrin ( y uno de ellos muy wagneriano ), me ponen por las nubes a Netrebko, Herlitzius y obviamente a Thielemann y a diferencia de tu comentario, me rebajan a Beczala que lo consideran un muy correcto Lohengrin, pero plano y soso interpretativamente. Quizás, la diferencia del directo a lo escuchado en audio o video
M'agradaM'agrada
Bueno, simplemente tienes que escuchar y luego ya me dirás.
M'agradaM'agrada
He de dir que m’ha sorprés Beczala. Crec que li va molt bé este rol a la seua veu. Estaria bé que feren una transmissió en vídeo o que el tragueren en blu-ray.
M'agradaM'agrada
Millor que treguin una gravació d’aùdio espléndida perquè la producció és o sembla per les fotografies, impossible, només cal veure el cigne (sembla l’alien crescudet)
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim!
Esperava en candeletes la teva opinió sobre aquest Lohengrin! La veritat és que m’estan venint moltes ganes de veure i escoltar el Werther de Beczala l’any que ve! Espero que aquest no falli…!
Salut a tots!
M'agradaM'agrada
És un dels atractius de la temporada anunciada, a veure si no ho acaba cantant un tenor local…
M'agradaM'agrada
Muy interesante.
Seguramente cuando insistan los principiantes la cosa podrá ser realmente notable.
La escucha permite percibir aspectos muy notables en Beczala, aunque para mi es excesivamente lírico.
Ella es ella, no es por el momento Elsa, quizás lo llegue a serlo nunca porqué no es un rol para ella, però le conviene hacer Wagner y debutar en Bayreuth. No volverá jamás.
Herlitzius está que se sale, esto es lo suyo.
Thielemann es el puto amo
Perdóm
M'agradaM'agrada
L’història de Lohengrin està plena de Lohengrin’s mozartians, lírics, que només han cantat de Wagner aquest rol. Beczala no té ara per ara veu per cantar altres rols, però aquest i amb aquesta direcció,, que l’ajuda tant, sí..
M'agradaM'agrada
No em sorprèn el què dius de Beczala que, de ben segur, fa un Lohengrin magnífic. Tinc por dels recitatius de Netrebko perquè la seva veu està feta pel cant i, d’altra banda, no sé com deu interpretar la dolçor d’Elsa. Anirem escoltant.
Gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
No sembla que es cregui gaire el personatge, potser a ella li va millor ser una dona més decidida, no tan feble, no tan plena de dubtes. Elsa no li escau, i dóna la sensació que no se’l cregui. Si tingues la veu, ella seria més Ortrud, sense cap mena de dubte.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord Joaquim, que la Netrebko seria més Ortrud que Elsa.
M'agradaM'agrada
Ortrud per temperament, no sé si vocalment seria capaç de sostenir tant el centre i el greu d’un rol tan dramàtic, però conceptualment és molt més idoni per a ella.
M'agradaM'agrada
Sra. OLYMPIA, la Netrebko no sap fer mitjas veus ni pianissims, a mès no sap cantar ” belcanto ” i menys ” lieder “. Ella ho canta quasi tot igual.
Per mí el Sr. Beczala sí s’ensurt molt dignament del rol de Lohengrin. La Sra. Netrebko es la ” Netrebko ” per lo bó i el dolent, i per mí es molt i molt millorable el seu rol de Elsa, per el que he escoltat en la ” rec pirata ” que algú va fer al teatre de Dresden.
M'agradaM'agrada
Concordo: timbro bellissimo e poco di più; i suoi Vier Letze Lieder non sono neanche brutti, sono inutili
M'agradaM'agrada
Invece cantando Lieder russi com Barenboim o Gergiev mi sembra meravigliosa
M'agradaM'agrada
Acostuma a passar que els mitjans envejables tapen aspectes fonamentals però més soterrats.
M'agradaM'agrada
¡Gracias Joaquim! Lohengrin es mi ópera wagneriana favorita, y me gustó lo que escuché.
La orquesta y los coros me parecieron excelentes, al igual que la dirección de Thielemann. Beczala me gustó como Lohengrin, creo que el personaje va con su personalidad y su voz, pero en mi opinión a Beczala casi siempre le falta un poco más de emoción (aunque como dije, sí me gustó de Lohengrin).
Coincido contigo en que Elsa sea para Anna un escalón para otras heroínas wangerianas de mayor envergadura. A mí su Elsa me pareció buena, pero no memorable, pero seguramente mejorará bastante conforme vayan continuando sus presentaciones.
M'agradaM'agrada
Quizás no cante muchas más, ahora los cantantes no consolidan los roles, los debutan y se olvidan, es como un ranking de roles estrenados aunque no consolidados.
M'agradaM'agrada
Us aconsello una escoltada a la gravació de Grummer i Ludwig. Després torneu a aquesta i ja m’ho expliqueu demà perquè avui no tindreu paraules.
Beczala fa mèrits però encara li queda pelegrinatge
M'agradaM'agrada
Home, si vols repertiments estel·lars et puc fer una llista… No ho faré.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim per aquests regals. Al no poder escoltar-ho seguit ho vaig fer entre ahir i abans d’ahir. A mi m’ha agradat i molt. L’orquestra dirigida per Thielemann com bé dius és de reclinatori, ningú com ell por dirigir Wagner. Els cantants molt adients en els seus rols. Molt bé Konieczny com Telramund, fantàstica i colpidora Herlitzius en Ortrud, Perfecte el Lohengrin de Beczala, un cant elegant, poètic molt a la línia del seu cant, amb un final preciós, i sense deixar de ser Beczala, tot el contrari de Netrebko, sacrificant la diva Anna, per una Elsa romàntica i apassionada a moments i d’altres molt dràmatica, posant-ho tot a la graella de manera colpidora, no és una Elsa toba com l’hem vist altres vegades, cosa que és ben patent en el duo entre Ortrud i Elsa, escena vocalment colpidora, de pell de gallina on les dues estan bestials.
Aquesta és la meva opinió si més no.
M'agradaM'agrada
La Netrebko pot cantar Elsa com vulgui, ella sap que fa temps que està per sobre del bé i del mal, ara bé Elsa és una toia que cau de quatre grapes caascuna de les vegades que la dominant Ortrud s’ho proposa. En el duo no estem precisament davant de “L’amo come il fulgor del creator” de La Gioconda, no, no té res a veure, ara bé si elles han decidit cambiar-ho no tinc res més a dir, però estic convençut que el que Wagner volia era allò que s’acosta més a les Elsa de Eleonor Steber, Victoria de los Ángeles, Elisabeth Grummer, Cheryl Studer o Camilla Nylund, per exemple. La Elsa de Netrebko és tota una altra cosa.
M'agradaM'agrada
¡Regalazo de los buenos, mejor complemento tu análisis! Opino de igual manera: voces soberbias aunque a cada uno les falta aún algo más para ser los personajes; Beczala canta su primer Lohengrin (a mí me ha gustado), Netrebko ofrece esa voz suntuosa pero no es Elsa; fantástica Herlitzius como Ortrud y muy narcisista Thielemann. Eso sí, ¡magnífica función! Se disfuta desde la primera semifusa hasta la última.
¡Gracias, Joaquim! ¡Es maravilloso!
Se me olvidaba: gracias Wagner.
M'agradaM'agrada
Netrebko será, sui lo pone todo como ella hace a veces, una magnífica Sieglinde y quizás una Isolde, pero su Elsa es una pérdida de tiempo.
M'agradaM'agrada
Doncs, a escoltar-ho, pel Thieleman, per la Staatskalle i per el que dius del Beczala.
Danke schone!!!
M'agradaM'agrada
Thielemann si, però no només per ell mereix l’escoltada
M'agradaM'agrada