IN FERNEM LAND

SALZBURG 2016: FAUST (Beczala-Agresta-Abdrazakov-Markov-Erraught;Pérez)


Iniciem el periple estiuenc salzburguès del 2016 amb la producció de Faust de Charles Gounod.

No he pogut veure encara la producció però per les fotografies tot em fa creure que és un nyap més, en aquesta ocasió degut a Reinhard von der Thannen, a l’estil de Neuenfels (el creador del Lohengrin bayreuthià dels ratolins).

Només us parlaré de la qüestió musical i vocal que he escoltat gràcies a la retransmissió radiofònica de la Ö1 austríaca.

Després de la poc reeixida direcció del Werther en versió de concert del Festival del 2015, ha tornat a dirigir el mestre argentí Alejo Pérez (interessant Parsifal al Teatro Colón que també us vaig portar a IFL), i tampoc m’ha agradat, serà que l’òpera francesa no li acaba d’agradar? Això sembla i no s’entén que un festival com l’austríac hagi tornat a insistir amb ell i en una altra òpera del repertori francès. Continua mostrant els mateixos problemes de l’any passat, problemes de quadratura i d’enteniment seriós entre el fossat i l’escenari. No dic que no hi hagin detalls bonics, acompanyaments reeixits i atmosferes adequades, dic que  un director a Salzburg no pot cometre errors de principiant quan se suposa que el públic que hi assisteix paga fortunes per veure i escoltar el millor que es pot oferir en aquest moment, però ja fa anys que no és així i Salzburg s’ha convertit en un festival més, ni el millor, no òbviament el pitjor, un més que ofereix el mateix que podem veurev i escoltar en qualsevil altre teatre durant la temporada i que precisament per això, no mereix el qualificatiu d¡excepcional que en els anys gloriosos es va guanyar gràcia es a reunir a l’escenari del Festspielhaus allò que no es podia ni preveure,, ni somniar en cap altre lloc.

Sense anar més lluny aquella selecció vergonyant de Faust que va inaugurar la temporada 2011/2012 del Liceu, també amb Beczala,  pero amb Stioyanova, Tézier, Schrott, Deshayes i Juon, era millor que aquesta de Salzburg, tret que allò va ser una enganyifa d’una altra mena i ara no cal recordar-ho. No cal parlar de les darreres edicions de la ROH o el MET d’aquesta òpera, ambdues bastant  superior a aquesta de Salzburg.

Piotr Beczala és el gran triomfador amb mèrits propis, el seu Faust és magnífic, líric i seductor, pletòric de mitjans i actualment inabastable per  a la resta de col·legues que potser si aproximen però no arriben al seu nivell. Ell és el tenor que s’adequa més a la vocalitat, a l’estil i al color del rol, i en fa orgullosa ostentació amb un cant fàcil, expansiu i elegant, quelcom que és essencial en l’òpera francesa, on s’ha de tenir molta cura amb l’emissió dels sons. Si dominés més el pianíssim i el seu francès fos una mica més acadèmic, vorejaria la perfecció.

Ildar Abdrazakov és un Méphistophélès de veu esplèndida, però massa genèric en la interpretació. La veu es la d’un esplèndid baix, quelcom que ja suposa una alegria en temps de precarietat, però segurament sense un director musical que sigui capaç d’erigir un discurs unitari i creatiu el senyor Abdrazakov noi és capaç de sortit d’una rutinària interpretació que aviat cansa.

Maria Agresta és una cantant de raça, de les que comunica i s’entrega, una veu de lírica pura, d’aquelles veus que sortosament Itàlia té la gentilesa de regalar-nos com a mínim una per cada dècada. Agresta ha comés imprudències fent front a rols de lírica spinto o fins i tot de dramàtica coloratura (Norma) que mai hagués hagut d’acceptar i que com acostuma a succeir, han passat factura  a una veu que no hauria de tenir cap problema per fer front a la Margueritte de Gounod i que en canvi l’ha porten al límit, amb tibantors innecessàries a l’agut i opacitats en la zona més greu, que per altre part no és gaire exigent. La seva Margueritte és bona però no és la Margueritte pletòrica, exultant i captivadora que hauria de ser i que esperem d’una soprano de 38 anys.

I a partir d’aquí la resta ja és misèria, mediocritat i decrepitud. Inimaginable que Salzburg no sigui capaç de trobar un cantant per fer front a Valentin amb la categoria i alçada que el rol necessita i el públic mereix. Pel que fa al Siébel d’Erraught, no fa gaire notable Rosina a la discreta Wid Open Opera, aquí li costa passar el tall de la notorietat que un festival com aquest exigeix. Per no parlar d’una Marthe, que no cal que sigui una diva, però si algú que pugui oferir un estat vocal digne, quelcom que Marie-Ange Todorovitch no garanteix sempre.

Una altre inesperada decepció que Beczala salva amb excel·lència, però no sé si és suficient.

Us deixo el tercer acte, on surten els més notables. Markov reposa que és el que ha de fer i necessita.

Charles Gounod
FAUST
Òpera en 5 actes, llibret de Jules Barbier i Michel Carré basat en el Faust I de Johann Wolfgang von Goethe

Piotr Beczala (Faust)
Ildar Abdrazakov (Méphistophélès)
Maria Agresta (Marguerite)
Alexey Markov (Valentin)
Tara Erraught (Siébel)
Paolo Rumetz (Wagner)
Marie-Ange Todorovitch (Marthe)

Mitglieder der Angelika-Prokopp-Sommerakademie der Wiener Philharmoniker
Philharmonia Chor Wien
Wiener Philharmoniker
Director musical: Alejo Pérez

Großen Festspielhaus Salzburg, 10 d’agost de 2016

Podria ser que amb l’ofert aquí no en tingués prou i em calgués insistir a finals de mes quan la televisió austríaca emeti aquesta producció. Ja veurem. De moment demà continuarem al festival i em sembla que m’agradarà més.

15 comments

  1. Vicent

    “Maria Agresta és una cantant de raça, de les que comunica i s’entrega, una veu de lírica pura, d’aquelles veus que sortosament Itàlia té la gentilesa de regalar-nos com a mínim una per cada dècada.” Vols dir una mena d’Ada Ferrarini? També corria a l’època de l’antic Liceu (abans de l’incendi) una altra lírica italiana (ja em vindrà el nom) que finalment no va fer la carrera que haguera merescut… Faust és una òpera que vaig tenir mitificada de jove i ara em sembla massa artificiosa i no gaire interessant, sens perjudici de la gran i innegable musical que li és pròpia.

    M'agrada

  2. alex

    Pues Agresta sigue cometiendo riesgos y probables errores tecnicos : prox.octubre 6/7 Normas en el Real de Madrid
    Mira que en el Liceu nos regaló u ofreció unas esplèndidas Suor Angelicas, con un precioso lirismo

    M'agrada

  3. alex

    Me olvdaba poner el ej.es como si la Freni en su època, se hubiera puesto a cantar Normas. ( la diferencia de la inteligencia artística que hoy en dia y con las ” divas actuales”, se pierde )

    M'agrada

    • En aquellos tiempos, como ahora, también había cantantes insensatos/as que aceptaban compromisos que acabarían con su voz (Helga Dernesch u otros cantantes del entorno Karajan). De hecho Freni aceptó cantar ida para Karajan cuando ella sabía que no era voz para ese rol. La cantó con él y luego en Huston, pero la diferencia es que ella decidió no seguir por ese camino. De hecho ella dijo que solamente cantaría ese rol con Karajan aunque luego repitió en América, porqué con karajan era imposible decirle NO. Esa imposibilidad de negarse al gran factotum de la música de los 50’s, 60’s, 70’s i 80’s se llevó por delante algunas voces magníficas que luego no quisieron o no supieron rectificar a tiempo.

      M'agrada

  4. jaumeM

    Per el que dius, crec que escoltaré el 3er acte i prou. A no ser que als demes Beczala llueixi com mai.
    Preocupa que ni Salzburg ni Bayreuth ni… estiguin a l’altura.
    Gracies.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: