IN FERNEM LAND

I DUE FOSCARI AL CONCERTGEBAUW (Catana-Di Basio-Wilson-Parodi;Andretta)


i-due-foscari-amsterdam-page-001

És possible fer un I due Foscari sense Domingo o Nucci i triomfar, o això és el que es dedueix després d’escoltar la transmissió de la ràdio holandesa de dissabte passat de la primera de les famoses matinée operístiques en versió de concert de la temporada del  Concertgebouw de Àmsterdam.

I el més important o el més rellevant és que els cantants que van fer triomfar aquesta òpera vibrant i inspirada del Verdi menys representat, són cantants que no formen part, ara per ara,  del star system operístic, tot i que Lucrezia anava a càrrec de Tamara Wilson, últimament molt present a IFL perquè la criden d’arreu per tenir-la en els seus programes, quelcom que denota la importància de la cantant i la magnificència d’una veu veritablement de líric spinto, ideal per cantar els rols verdians.

Giancarlo Andretta encerta a donar tremp, ritme i sentit dramàtic a la partitura, quelcom essencial en aquestes òperes de la primera etapa verdiana, més espontànies que genials (amb honroses excepcions) si bé en aquest cas ja trobem esbossos temàtics del que esclatarien de manera mestrívola a partir de la trilogia popular.

La Radio Filharmonisch Orkest i el Groot Omroepkoor, secunden i envolten l’equip vocal amb brillantor i entusiasme contagiant.

Sebastian Catana és un baríton romanès que potser té massa present a Nucci (és normal si tenim en compte que ha esdevingut de manera deixeu-me dir que incomprensible, una referència baritonal, però en canvi ell té una veu molt més plena, dramàtica, fosca i de dimensió verdiana que el celebèrrim baríton italià. És una bona aposta si bé encara li manca personalitat, veurem si acaba consolidant-se. En aquest Francesco Foscari se’ns mostra especialment intens en un final colpidor.

El tenor Roberto De Biasio té veu, color i timbre heroic verdià, li manca subtilesa en el fraseig i aquella elegància que només els escollits tenen, però si supera algunes emissions dubtoses, té garantit el futur perquè tos sabem que els tenors sónclmponents d’una espècie vocal molt buscada. Ara només falta que tingui seny.

Tamara Wilson després del Rèquiem de Verdi i el final de Die Walküre als PROMS ens reserva una Lucrezia Contarini di tutto rispetto: Amb precisió i incisió desplega un cant valent que omple tot l’ampli registre d’aguts a greus, amb la gosadia dels que se saben posseïdors d’una veu privilegiada en el moment del llançament, quan ara no especulen i ens reserven en excés. El rol encara necessita d’una certa agilitat que ella resolt amb espectacular seguretat, gràcies també a sovintejar el repertori belcantista, que sempre és una escola magnífica per a qualsevol cantant. El domini d eles graduacions i de les intensitats, amb pianíssis emesos de manera intel·ligent just quan cal i té sentit, sense abusar-ne, certifiquen el moment esplèndid i arrodoneixen una sèrie d’actuacions estiuenques que generen engrescadores esperances.

Arrodoneix el repartiment el bon ofici del poc baix Gionvanni Battista Parodi i la resta de rols menors que com tots assumeixen la interpretació de l’obra sota un clima de màxima complicitat.

Escoltem un ampli tast de més de mitja hora que comprèn de manera consecutiva:

  • 3 Scena e Aria di Jacopo
    • Scena Qui ti rimani alquanto (Jacopo) Scena III
    • Aria Dal più remoto esiglio (Jacopo) Scena IV
    • Tempo di mezzo Del Consiglio alla presenza (Fante, Jacopo) Scena V
    • Cabaletta Odio solo, ed odio atroce (Jacopo) Scena V
  • 4 Scena, Coro e Cavatina di Lucrezia
    • Scena No… mi lasciate (Lucrezia) Scena VI
    • Coro Resta: quel pianto accrescere (Coro) Scena VI
    • Cavatina Tu al cui sguardo onnipossente (Lucrezia, Coro) Scena VI
    • Tempo di mezzo Che mi rechi?… favella… (Lucrezia, Pisana) Scena VII
    • Cabaletta O patrizi, tremate (Lucrezia, Pisana, Coro) Scena VII
  • 5 Coro
    • Coro Tacque il reo (Coro) Scena VIII
  • 6 Scena e Romanza del Doge
    • Scena Eccomi solo alfine (Doge) Scena IX
    • Romanza O vecchio cor, che batti (Doge) Scena IX
  • 7 Scena e Duetto Doge e Lucrezia
    • Scena L’illustre dama Foscari (Servo, Doge, Lucrezia) Scena X
    • Duetto Tu pur lo sai che giudice (Doge, Lucrezia) Scena X
    • Tempo di mezzo Di sua innocenza dubiti? (Lucrezia, Doge) Scena X
    • Cabaletta Se tu dunque potere non hai (Lucrezia, Doge) Scena X

Giuseppe Verdi
I DUE FOSCARI
ôpera en 3 actes llibret de Francesco Maria Piave

Francesco Foscari: Sebastian Catana
Jacopo Foscari: Roberto De Biasio
Lucrezia Contarini: Tamara Wilson
Jacopo Loredano: Gionvanni Battista Parodi
Barbarigo: Andrew Owens
Pisana: Aylin Sezer
Fante del Consiglio dei Dieci: Mark Omvlee

Radio Filharmonisch Orkest
Groot Omroepkoor (Director del cor:Klaas Stok)
Director musical: Giancarlo Andretta

NTR ZaterdagMatinee
Concertgebouw, Amsterdam 17/09/2016

Avui teniu una altra oportunitat d’escoltar a Wilson, una cantant que aquí a IFL ja s’ha tornat assídua i que suposo que  ens donarà moltes  més satisfaccions perquè pronostico que la tindrem en cites importants, però sortosament  està ben acompanyada per veus i cantants amb ganes d’agradar, gaudim del moment que no sempre és així.

14 comments

  1. Pep

    Ens poses tant la mel als llavis amb la Wilson, que pel Trovatore del juliol del Liceu, (que a mí no em toca) ja estic fent plans…. a no ser que també, llavors, ens hagis descobert a la Lewis millor que el que deies als apunts d’Aida de Milà i Torí…. Ara, que tractant-se del Liceu i a mesos vista. Ja dic, molta mel……

    M'agrada

  2. dandini

    El Verdi primerenc és especialment excitant i entusiasmant pero menys genial que el madur.
    El repartiment va de molt be a excel·lent i demostra que tenir el talonari molt gruixut no és prou garantia per fer una bona funció.De vegades val més l’imaginació , la curiositat i la recerca que no pas els diners.
    Crec que Tamara Wilson està magnífica i torna a posar en entredit alló que hem llegit de vegades( acompanyat d’un escalt de riure) que el rol de Lucrezia Contarini pertany a Katia Ricciarelli. La Katia tenia molt bons amics pero en l’aspecte artístic com diu un company del teatre i del blog la seva empenta dramàtica es quedava curterta i tenia un sabor més aviat cursi…

    M'agrada

  3. jaumeM

    “veus i cantants amb ganes d’agradar,” quan a mes no ho fan malament es el millor que hi trobo a les representacions i me fan gaudir moltíssim, als div@s els hi demano molt mes. Així doncs la hauré d’escoltar, opera que per altre banda la conec molt poc.
    Gracies.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: