IN FERNEM LAND

LA SEGONA DIVISIÓ O L’ENTREVISTA DE ROGER GUASCH AL 3/24


roger-guasch_2

Ahir Ramon Pellicer a l’entrevista que cada diumenge fa al 3/24 de Televisió de Catalunya va allunyar-se de la temàtica política habitual, entrevistant a Roger Guasch, director general del Gran Teatre del Liceu en ocasió de la inauguració de la temporada 2016/2017. Que la cultura i el Liceu desplacin per un dia als polítics és quelcom gratificant.

L’entrevista no ens ofereix cap novetat estimulant, malgrat que en un moment determinat se’ns anuncia que per celebrar el vintè aniversari de la tercera inauguració han tingut la “brillantíssima” idea de pensar en inaugurar amb Turandot, quelcom que si depengués de mi no faria mai, però ja ho explicaré després.

El que em mou a replicar al senyor Guasch és la manca de modèstia que el caracteritza, atorgant-se les medalles que encara ningú li ha penjat i que possiblement encara no es mereix, dels èxits assolits des de que ell i el seu equip han agafat les regnes del Liceu.

Al senyor Guasch el van posar al Liceu per sanejar el Teatre, una feina imprescindible que passava per aprimar una estructura sobre dimensionada a uns nivells de vergonyant denuncia i que només entrar va portar endavant de manera contundent i pertinent. També li va tocar, i no és poc, fer front als diferents convenis laborals, que sense ànim de voler fer mal a ningú, era absolutament necessari revisar, reformar i adaptar a una realitat laboral i artística que fes viable una institució amb un conveni que encotillava i no sé si encara encotilla qualsevol intent de viabilitat econòmica i artística. En aquest sentit ningú, tret de les parts més interessades, sabem com està el tema, perquè segons a qui ho preguntis hi ha respostes ben dispars.

No cal dir que calia buscar finançament mitjançant el mecenatge, quelcom que segueix sent una assignatura pendent tot i la millora que el senyor Guasch anuncia i que ens haurem de creure que és certa, però també caldria reconèixer que amb el nomenament de la  presidència de Joaquim Molins no s’han aconseguit els resultats que segurament esperaven aconseguir en aquest període. Calia el senyor Molins?

Falten diners per cobrir el dèficit estructural i es demana una vegada més que siguin les administracions les que se’n facin càrrec, és a dir, i encara que el senyor Guasch ens ho vesteixi de manera diferent, hi han uns deures que han quedat per fer i es demana que sigui l’administració que ho cobreixi. En aquest sentit res a dir perquè mentre no es demostri el contrari el Liceu continua sent un equipament públic, tot i que si el percentatge d’aportació pública és del 45% ja podem dir que ja no és un teatre públic o així ho entenc jo.

Després de l’escabetxada de l’any passat amb els abonaments, tarifes i desercions d’abonats, resulta que només hem aconseguit abaixar un any la mitjana d’edat dels abonats. No serà que l’abaixada s’ha produït per la deserció o expulsió dissimulada dels més vells (els que ja no interessen i fan nosa), més que no pas per l’augment d’abonats més joves?

Les tarifes, no se pas com ho veu o com ho vol vendre, però a preus oficials, abans de qualsevol descompte d’última hora, promocions o rebaixes d’urgència, són en comparació amb el producte, molt més cares que la dels teatres del nostre nivell i això és fàcilment comprovable. Perquè espero que en això no ens compari amb la ROH o el MET.

Fins aquí les competències que domina i que només fa que penjar-se medalles i treure pit, quelcom que segurament explicat d’una altra manera i dient el mateix no donaria aquesta sensació de prepotència de “killer empresarial”

Ara bé, quan el senyor Guasch surt de l’àmbit purament econòmic o de gestió, no m’estranya que l’equip de màrqueting tremoli, perquè aleshores aquest senyor i la seva prepotència fan patir, sobretot perquè vol oferir la mateixa seguretat i convicció que quan parla de rendibilitats i aleshores es quen evidència la poca familiaritat que té amb el món operístic.

No li agrada sentir que el Liceu és un teatre de segona, quan aquells que l’estimem tant o més que ell, sabem que és de segona perquè qui més qui menys ha anat a un teatre de primera a la seva vida i sap apreciar les diferències. Ell i el seu equip no portaran el Liceu a la primera divisió senzillament per portar-nos al teatre els pocs però significatius cantants que encara no han cantat òpera al nostre escenari i si que ho fan al MET o a la ROH (LA ROH senyor Guasch, no el ROH, perquè és LA Royal Opera House, com és LA Bastilla, LA Monnaie o EL Metropolitan, EL Liceu o el San Carlo.

Els cantants no fan que un teatre sigui de primera o de segona divisió. Si el senyor Guasch agafa els annals del Liceu (per cert els primers cinquanta anys del segle XX continuen sense publicar-se i el mestre Tribó els té disponibles fa anys i panys. Això en un teatre de primera no passaria mai perquè faria temps que ho tindrien tot digitalitzat i penjat al web) veurà que la gran quantitat de noms que passaven pel Liceu no el feien de primera. Ni en els millors anys després de l’etapa Pàmias o quan el senyors Portabella i Lluis Andreu farcien els repartiments amb el més bo i millor que hem vist en molts anys al Liceu, el van fer de primera.

Si ell creu que portar al tenor Kaufmann, per exemple, a cantar òpera ens convertirà en un teatre de primera és que encara no ha estudiat la lliçó del que és un teatre de primera.

Jo diria que un teatre de primera és aquell que produeix projectes de primera, projectes que són referents exportables associats a la marca, en aquest cas “Liceu”, i per tant que ens situa en el mapa operístic. Quan parlo de projectes no vull dir només produccions, tot i que aquestes són les que donen més immediatesa i visibilitat. Em refereixo per començar a un cor i una orquestra de qualitat que donin solidesa a la casa i garanteixen que tot allò que es produeix a nivell artístic sigui excel·lent i exportable. Ara per ara i encara que ens diguin que ja han començat a fer-ho, ens queda una feinada imponent que no ens permetrà situar-nos a primera abans d’una dècada.

També serem de primera quan tinguem una companyia de dansa, per exemple, o una escola estudi que doni oportunitat als joves músics i cantants, on es puguin representar obres de format petit i es pugui recuperar patrimoni alhora que fer estrenes, un teatre de primera  ha de comptar amb formacions com aquella orquestra de la acadèmia que durant uns anys havia format a musics joves, o per ser de primera hem de farcir l’activitat amb programacions paral·leles al Foyer o en altres sales annexes o col·laboradores de l’activitat del Liceu. S’ha de fer estrenes, recuperar títols del repertori oblidats, s’ha de potenciar els musics catalans, els antics i els actuals. Programar Quartet o Written on Skin no es fa de primera si al darrera no hi ha un projecte artístic. S’ha de creure en aquest projecte artístic, em preocupa quan la senyora Scheppelmann digui que això del projecte artístic és una ximpleria, sobretot perquè la institució té unes mancances i uns buits a cobrir molt importants. Com és pot dir que no es creu en un projecte artístic i que aquest en tot cas és la programació de títols que portin gent al teatre?. De tot això no se’n parla i mira que és atractiu, però ni mu, i es pensa que portant als pocs cantants que queden per debutar en un rol operístic a les properes temporades ens convertirà en un teatre de primera. Em fa fins i tot vergonya escoltar-ho.

Podrien venir tots els cantants, tots, i continuar sent un teatre contenidor d’espectacles que sobretot omplin totes les funcions, i he dit espectacles amb tota la intenció del món, una paraula que sempre intento evitar perquè l’òpera per a mi no és un espectacle, no és un entreteniment.

L’òpera que es produeix en els teatres de primera és referent i model per als teatres de segona. El senyor Guasch diu que hem de llogar produccions boníssimes i així gaudir dels mateixos espectacles dels teatres de primera, quelcom que continuo dient que no ens converteix en teatre de primera i alhora evidència que quan se n’oblida i s’anima, ell mateix ens situa a la segona divisió que ens pertoca

Escoltant al senyor Guasch tinc seriosos dubtes que sàpiga el que és un teatre de primera o el que es fa i com es fa en un teatre de primera, quelcom que em semblaria greu. O potser ho sap i es pensa que nosaltres no estem a l’alçada?

Finalment, el tema Turandot. Com dir-li al senyor Guasch que Turandot s’ha vist en aquest 20 anys en tres ocasions i que La Fanciulla del West, del mateix Puccini, ambientada en el Far-West i amb unes possibilitats enormes de convertir la façana del Liceu amb Can Pistoles, quelcom que segur que apassionaria a l’equip de màrqueting, fa molts més anys que no es fa i hi ha grans cantants que la porten en repertori. O com dir-li al senyor Guasch que hi ha òperes de Rossini que comptant amb DiDonato i Flórez entre els assidus fidels a la casa, no s’han fet mai, i quan dic mai és mai, i parlo d’una obra tan meravellosa com La donna del lago, No creu el senyor Guasch que el Liceu pot celebrar els 20 anys de la tercera inauguració amb una obra que no sigui Turandot, suposo que amb la producció de la Fura? (per allò de tant tecnològica i potent) .

Ell lamentablemennt només pensa, com el botiguers, en vendre, vendre l’òpera a un públic poc interessat en la música i el cant, però si en els videojocs (pobre Elektra!). És que quan l’escolto a aquest nivell de conversa sento veritable vergonya aliena i no m’imagino en un encontre de directors de teatres de tot el món, intervencions d’aquesta mena.

Us deixo l’enllaç de l’entrevista per si no l’heu vist o escoltat.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/lentrevista-del-diumenge-amb-roger-guasch/video/5624588/

Finalment, si algú em pot explicar l’afer Lluís Pasqual i les declaracions a les que es refereix Ramon Pellicer ho agrairia, perquè no he entès res i amb la resposta del senyor Guasch no n’he tret l’aigua clara.

74 comments

  1. colbran

    Yo sólo ví fragmentos en el espacio de noticias, pero tuve suficiente para formarme una opinión respecto al Sr. Guasch y es que carece del sentido de la modestia y me atrevería a decir que del ridículo; volver a un “Turandot” “potente” me suena a Fura dels Baus y grúas a diestro y siniestro, con la princesa Turandot colgada en lo alto por las axilas, como la pobre Daniela Barcellona en “Les Troyens” de Les Arts…

    El Liceu es un teatro de ópera de segunda y un teatro de “varietés” de primera, donde las viejas glorias (El Duo Dinámico) y las nuevas (Silvia Pérez Cruz) y todos los demás… tienen la posibilidad de demostrar lo que les queda o lo que no tienen, gracias al salvador micrófono.

    De nuevo volvió el Sr. Guasch a insistir en su deseo de atraer al público joven, cosa que encuentro lógica y loable, pero a quien por lo visto y oído todo le agrada y bravea o es la “claque” vuelta a la “vida” la que se encarga de esa labor? Los viejos sobramos porque hemos visto demasiado y podemos comparar y, además, a muchos de nosotros no nos hace ninguna gracia ver representaciones con atuendos de diferentes épocas reunidos en una misma escena o a cantantes arriesgando su integridad, con lo que en mi opinión actualmente cualquiera puede ser director de escena, si sabe cómo provocar el escándalo o “sorprender” con desnudos aquí y allá y cuanto más oscura sea la escena mejor. Y sobretodo actualizarlo todo, con lo que en determinados títulos se alcanza la incongruencia y la estupidez.

    Liked by 2 people

    • El Turandort de La Fura no està malament, és molt millor que aquells lamentables Troyens, ara bé el problema per a mi és que la ignorància fa molt mal i no saber que hi ha altres òperes que mereixen una commemoració tan assenyalada. Sembla com si el Liceu anés a remolc de Peralada

      M'agrada

  2. Xavi

    El més penós de la fanfarroneria és l’ignorància… “estem al 90% d’èxit…” Perdó per l’expressió, però quins pebrots!
    No ve al cas, però vaig sortir el dissabte del Liceu molt decebut, la direcció plana, monótona, sense dramatisme verdià, Salsi i Serjan no em van desagradar, però tampoc són unes grans grans veus, i la direcció més que ajudar-los els va perjudicar, sobretot a la Serjan. El baix lamentable.
    Si d’això en diu estar al 90% millor que ho deixi, jo arriscant-me ho posaria en un 30%…
    En fi… bravo Royal Opera Guasch!

    M'agrada

    • Ni al senyor Guasch li agradés l’òpera, hores d’ara ja sabria que el que es fa pel món ens situa en un percentatge molt més baix, però no crec que es dediqui gaire a anar a veure el que es fa i com es fa als teatres de primera de veritat

      M'agrada

    • Doncs persones com el teu pare són les que fan nosa, els vells i savis, és clar, els fan pànic i per això s’inventen les mil i una per a foragitar-los del teatre i donar pas a gent jove poc exigent que no fidelitzaran perquè encara que no copsat res per fidelitzar al públic. Programen, oferten i prou.

      M'agrada

  3. alex

    y encima L Vanguardia ( co sponsor del Teatro ) por boca de la ínclita Maricel Ch. y hasta del gran director ” Marius Carol, alaban la labor gestora del Sr. Guasch y de su equipo en cuanto a inventiva ( no se cual) y promoción ( eso si, cada vez menos abonados y más “turistas accidentales” ) y a la calidad ” de los fichajes ” ( publicitar en la web del Liceu que Tézier es el mejor Macbeth del momento cuando NO lo es y además debuta el rol, e insistir además en una NO dramática como Serafin ya como Abigaille y como Lady Macbeth ), es no saber de lo que es o quien es Verdi
    ( extrapolado no solo a Guasch sino también la sra, Schepellmann)

    Pero insisto ya en comentarios mios anteriores, la culpa no es atribuible solo al director Guasch, sino a sus Jefes o Consorci que lo nominaron

    Y respecto al Liceu, no sacar pecho porque a pesar de dtos.mal hecho y mandangas varias, el precio localidad ( proporcional a visibilidad y comodidad) ,es de los más caros de Europa y USA
    Insisto y salvo Italia y quizás la ROH, en casi todo Centroeuropa ( Alemania, Austria, Suiza ) más Francia, los precios de localidades de teatros de ópera
    proporcionalmente a buena visisibilidad y calidad de los artistas, es muy superior a Liceo, incluso Real y hasta Bilbao ( pero al menos, la ABAO se gestiona mayoritariamente de forma privada )
    En Viena y en algún otro teatro, con un respeto a las colas y la gente, tienes dos horas antes del inicio, una serie de entradas de a pie ( por 3 o 4€ , ojo! ) en el fondo de la platea y de algún otro piso superior, todo muy ordenado y con visibilidad del escenario perfecta
    Lo último que presencié en Alemania ( pasado julio, LA JUIVE en Munich ), 2º piso y fila 3ª 90% centrado de verdad, 62€ la localidad y si vas a alguno de los teatros de Berlin, algo más barato incluso
    En Paris, Opera Bastille para los próximos LOHENGRIN ( esperemos que no cancele JK, pero con además Pape, Herlitzius y Serafin ) más ONEGIN ( con Netrebko), localidades 2º piso y platea atrás, pero centrado y con visibilidad plena, entre 90 y 105€. Ni pensar en estos precios en el Liceu, si vienen tales cantantes

    M'agrada

    • Ordet

      A la Bastilla, per la cancel.lació de Kauffmann a Les Contes regala (sí, regala!) una entrada a tots els abonats entre un ventall de 10 títols de la temporada. Això és el que fa un teatre de primera…

      M'agrada

      • I fixat que el teatre no en té cap culpa, però tenen un concepte de l’abonat que res té a veure amb el mal tracte als abonats del Liceu.
        Paris fidelitza, el Liceu no, més senzill d’entendre i més il·lustratiu em sembla impossible.

        M'agrada

      • Jesús G.

        Permeteu que us expliqui una cosa. Quan vaig rebre la informació de la present temporada, el Liceu em va comunicar que les meves localitats no canviaven de zona i continuaven igual, tot i que al planell desplegable constava un canvi de zona 4 a zona 3.
        Al cap de uns dies, rebo una trucada del Liceu comunicant l’error i oferint reubicar-nos a zona 4, cosa que vem poder fer sense sortir-ne mal parats. Per tal de disculpar l’errada, ens han ofert 2 entrades a platea per qualsevol funció de la present temporada.
        Tot i estar d’acord en moltes de les teves apreciacions, crec que és de justícia reflectir també quan el tracte ha estat correcta.

        M'agrada

      • colbran

        Felicitaciones. Ha sido un comportamiento elegante por parte del Liceu. Ojalá a todos los niveles se comportaran del mismo modo.

        Puedo preguntar si vuestra edad esta comprendida en una zona más próxima a la juventud que a otro período de la vida? No es preciso que contestes si lo consideras improcedente.

        Lo antedicho lo pregunto porque la “zona” última de la existencia no es tratada por el Liceu con tanta consideración, más bien preferirian que ya no formáramos parte del público habitual porque somos más exigentes y críticos y ocupamos lugares que podrían ser ocupados por turistas circunstanciales, algunos de los cuales ven un primer acto o primera parte -ya que ahora es costumbre agrupar actos, lo cual me parece acertado- y luego abandonan el teatro dirigiéndose hacia donde creen más oportuno.

        M'agrada

      • Jesús G.

        Ningún problema. Tanto mi esposa como yo tenemos 53 años, y llevamos 11 años abonados.
        Sobre si somos mas o menos jóvenes, lo dejo a la consideración de cada cual 😬.

        M'agrada

      • Els honora, cal dir-ho, però la comparació amb Paris és enorme, perquè els del Liceu esmenen un error seu, mentre que les de l’Opéra de Paris intenten acontentar als abonats amb una cancel·lació que no és culpa seva i que crea un desencís important. Això si que és un equip de màrqueting com Déu mana

        M'agrada

    • Pep

      Ahir mateix estava mirant la programacio de La Bastille, el Lohengrin i exactament el que dius.
      Fa dos anys al MET, amb plena visibilitat, més barat que el Liceu. Allà vaig descobrir el pa que es dóna en la nostra “primera lliga” Liceística.

      M'agrada

    • La Vanguardia hace tiempo que hace publi reportajes del Liceu, eso se paga, es sencillo.
      La Opéra de Paris ha enviado este comunicado a sus abonados:

      Dear Sir,

      We recently informed you that Mr. Jonas Kaufmann will be unable to make his debut in the role of Hoffmann in Les Contes d’Hoffmann in November at the Paris Opera. Mr. Jonas Kaufmann explained in a letter, sent to our spectators and published on our website, his serious health issues which unfortunately require him to cancel his participation in this much-awaited production.

      I wish him a speedy recovery at this difficult time and look forward to welcoming him back soon. I also wish to express my warmest thanks to Mr. Ramón Vargas who will be performing the role of Hoffmann from November 3 to 18, in agreement with the Metropolitan Opera of New York. Thanks to his commitment and to the entire cast surrounding him, under the baton of Maestro Philippe Jordan, our Music Director, you will be attending a superb production staged by Mr. Robert Carsen.

      Nevertheless, to mitigate the disappointment you may feel after the news of Mr. Kaufmann’s cancellation, and because you are a loyal Paris Opera subscriber, I would like to invite you to a performance of your choice selected from among 10 productions in the 2016-2017 season (8 operas and 2 ballets):

      – Lucia di Lammermoor (at the Opéra Bastille, as of October 14)
      – Cavalleria Rusticana / Sancta Susanna (at the Opéra Bastille, as of November 30)
      – Iphigénie en Tauride (at the Palais Garnier, as of December 2)
      – Die Zauberflöte (at the Opéra Bastille, as of January 23)
      – Trompe-la-mort (at the Palais Garnier, as of March 16)
      – Wozzeck (at the Opéra Bastille, as of April 26)
      – Rigoletto (at the Opéra Bastille, as of May 27)
      – Carmen (at the Opéra Bastille, as of June 13)
      – Jirí Kylian (at the Palais Garnier, as of November 29)
      – Drumming Live (at the Opéra Bastille, as of July 1)

      I invite you to book tickets free of charge for the production of your choice by contacting a sales advisor at +33 (1) 73 60 26 26 as of now. You will be able to obtain the same number of tickets in the same category as those that you have acquired for Les Contes d’Hoffmann which you will be attending.

      With this invitation, let me thank you again most warmly for your loyalty to the Paris Opera.

      Yours faithfully,

      Esto si que és un teatro de primera

      M'agrada

  4. jordifosal

    A l’entrevista semblava que les preguntes estaven pactades prèviament, per això l’embolic de LLuís Pasqual que jo tampoc he entés o la gran exclusiva de Turandot i els 20 anys, segons la meva opinió una repetició innecessària.

    M'agrada

  5. Rai

    Gràcies Joaquim, molt il·lustratiu… Pel que fa a la “Institució Centenaria” conec sobretot el conservatori superior i haig de dir també que tot és façana, no hi ha projecte ni cuiden als alumnes… Son empresaris…

    M'agrada

  6. toni

    Como decía el ínclito José María García, alias el ” butanito ” : ¿ Con quién ha empatado éste individuo ?
    Totalment d’acord amb tú Joaquim, i per supossat amb Marta Bach, que es pot dir mès alt, pero no mès clar.

    M'agrada

  7. Rosa

    Moltes gràcies Joaquim pel teu post amb el qual estic totalment d’acord. Quan vaig sentir l’entrevista i he llegit el teu post he sentit vergonya. Vergonya aliena del què diu el Sr. Guasch i de la seva egolatria. I també vergonya de tenir per director general del Liceu una persona tan poc dotada per a aquesta tasca i per directora artística una persona tan obedient a les consignes que li arriben de dalt. Clar que això és també culpa de les institucions per posar-los en aquest càrrecs.
    Joaquim, tens més raó que un sant amb el que dius del cor i l’orquestra i del ballet no existent. I també d’unes propostes del Foyer que havien existit després d’aquest 20 anys i ja no existeixen.
    Pel que fa a les teves propostes d’òperes per a celebrar els 20 anys les dues són engrescadores. “La dona del Lago” m’agradaria, però “La fanciulla del West” m’entusiasmaria. Recordo la darrera que vam veure al Liceu fa molts anys. “Turandot” va tenir un simbolisme farà vint anys, però ara no.

    Liked by 1 person

    • VilaR

      El senyor Guasch gestiona com bonament pot. Com podem estar parlant d’un teatre de primer nivell si no s’ompla el Liceu ni en una òpera de repertori i de les institucions rep el recolzament que tots sabem. L’únic canvi substancial tan sols pot venir de la política, potenciant la cultura operística en tots els nivells possibles, això no és pas competència de la direcció, que en aquest sentit el millor que pot oferir es pressió al govern.

      M'agrada

      • Ningú parla d’un teatre de primer nivell, només ell, que desconeix el que hi ha al darrere d’un teatre de primer nivell. Aquest és el gran problema.
        Tindrem els números sanejats, quelcom que era imprescindible, però amb aquests, mai un teatre de primera.
        Pel que fa al govern millor no espera res, ni del d’aquí amb un conseller que s’aixeca eufòric amb l’Otello de l’any passat, ni amb el del Estat, que ens castigarà per la rebel·lia, for ever and ever.

        M'agrada

      • Giacomo

        Totalment d’acord amb el VilaR. A més afegiria que el Sr. Guasch presenta el producte com bonament pot. Mirant la seva entrevista, no m’he adonat de tota la egolatria que hi vau veure vosaltres. Per cert, m’he adonat d’un optimisme evident i una mica despistat, allò que els americans diuen boosterism. Al Liceu tot s’està fent bé, estem al 90%, només ens queda una miqueta d’esforç per arribar al 100% …

        Ara bé, sigui amb aquest Macbeth que veuré divendres, sigui amb totes les altres coses, sabem que la situació no és tan bona com això. Però no comprenc que voldríeu que digués el Sr. Guasch. Si compareix a la TV, el seu deure és d’atreure públic i mecenatge mentint el mínim possible. Res del que va dir no em sembla una veritable mentida. És normal que les seves lloances del seu propi teatre siguin una mica excessives. El seu missatge ha de ser que el Liceu ho està fent bé però encara pot fer-ho millor i ho farà, no pas que no ho està fent bé ni mai podrà fer-ho sense subvencions públiques impossibles.

        A banda de lloar el Liceu, em sembla que el Sr. Guasch va presentar dos elements del projecte teatral. Primer, el Liceu continuarà apostant pels grans cantants. Segona, el Liceu vol apostar per direccions d’escena que puguin atreure els joves. Es poden criticar ambdues decisions, però ni l’una ni l’altra em sembla un error evident.

        Finalment, el Sr. Guasch sap i repeteix que ha de vendre entrades per 15 milions cada any. Veu dues maners de fer-ho. Primera, una programació conservadora. Segona, la discriminació de preu: és a dir, descomptes mirats pels uns (com els joves), i pujades de preu pels altres (com els abonats). Em va sorprendre la admissió tan oberta de la discriminació de preu, que normalment s’amaga.

        És clar que a nosaltres infernemlandaires ens desagraden ambdues coses. La primera perquè, qui més qui menys, coneixem els gran clàssics i preferiríem veure òperes diferents. La segona perquè els aficionats som precisament els que l’equip Guasch vol discriminar. Diria el manual que ell ajusta els comptes de l’empresa extraient el nostre excedent del consumidor. Queda clar que no és un goig per nosaltres, ans el contrari.

        Però, què més podria fer el Liceu? Quins exemples tenim de teatres d’òpera que hagin augmentat les vendes sense augmentar les subvencions públiques també i sense fer servir aquests dos sistemes? Hi afegiria el sistema que es pràctica a Torí i em sembla que a Madrid, de fer pagar molt més el Torn A per convertir-lo en un moment elitista de l’altra burgesia o qui sap de la noblesa. Però potser això seria políticament i socialment improposable a Barcelona, i no estic segur que agradaria molt aquí In fernem Land tampoc.

        Per acabar un comentari massa llarg (el meu defecte habitual), afegiré que per cert el Joaquim té tota la raó sobre tot el que tenen l’Opéra de Paris, la ROH i el Met que el Liceu no té. Però no entenc com es pugui per això criticar el Sr. Guasch. El Met té $310 milions, l’Opéra de Paris té €200 milions, la ROH té £130 milions. El Liceu només té €40 milions (de fet una miqueta menys: per fi els comptes anuals es veuen a la nova secció de transparència de la web del teatre, que es trobava molt a faltar i ara s’agraeix). No podem tenir el mateix gastant la cinquena part. A banda de les polítiques públiques i de la cultura de l’òpera i del mecenatge, senzillament no tenim a Barcelona la riquesa que tenen Nova York, Londres o Paris.

        Però coincideixo amb el Sr. Guasch: si podem tenir els mateixos cantants i les mateixes produccions que aquests teatres, és que juguem a la seva divisió, que és la primera. Hi ha diferència entre el Barça i l’Espanyol, però la lliga és una.

        M'agrada

      • VilaR

        Gràcies per aquest torrent d’informació Giacomo, molt útil. Els números que has exposat evidencien tot el que dèiem. La discriminació a la que et refereixes em sembla una política molt intel•ligent, malgrat que a alguns us toqui la cresta. I per últim subscric la teva doctrina: l’augment de vendes passa sí o sí per l’augment d’inversió.

        M'agrada

      • colbran

        Me encanta ver la comunión de conceptos que comparten Giacomo y VilaR con el Sr Guasch.. Que se faciliten precios asequibles a los jóvenes lo encuentro perfecto, pero que se aumente el precio a los abonados (los fieles de siempre) me parece discriminatorio, máxime cuando los más perjudicados son los abonados de mayor edad y de poder adquisitivo a menudo inferior al de esos jóvenes favorecidos. El incremento de precio debe efectuarse sobre los abonados de las zonas caras -y sobre las entradas sueltas-, no sobre los abonos más económicos, ya que de este modo se desplaza a esos abonados que suelen ser de edad avanzada a adquirir abonos más asequibles -peor visión o nula- o a quedarse en casa que, a fin de cuentas, siempre ha sido lo que el Sr. Guasch ha incluso manifestado con otras palabras. Los viejos a casa a ver la tele. Muchas gracias.

        No se preocupe Sr. Guasch y adláteres, los viejos efectivamente por ley de vida iremos “desfilando” y los jóvenes llenarán a rebosar el Liceu (ja!) y “tutti contenti”…, pero será para ver esos conjuntos microfonistas o cantantes de voz de dudosa calidad también con megafonía, pero pocos para ver ópera porque a este género teatral ya le queda por delante poca vida, al menos de la forma que los “seniors” la hemos disfrutado. Será otra cosa pero ópera lírica con voz natural ya no.

        Y acerca de que se atrae a los jóvenes a la ópera con las barbaridades escénicas que se estan prodigando, me agradaría que les hicieran una encuesta seria -no arreglada- con una muestra lo suficientemente amplia como para que tuviera valor estadístico, Quizás hubiera sorpresas para todos.

        M'agrada

      • VilaR

        “cantantes de voz de dudosa calidad también con megafonía”!! Menudo futuro nos presagias para el Liceu Colbran. Esperemos que la esencia de la ópera no muera con vosotros. Con el “for ever and ever” y ahora estoy por exiliarme a Viena.

        M'agrada

      • Giacomo

        Estimado Colbran, desafortunadamente la cuestión es menos lo que es justo y más lo que es rentable. Para sacar ingresos máximos de las taquillas, el objetivo empresarial es encontrar para cada asiento la persona que lo pagaría más y hacerle pagar el máximo al cual está dispuesta.

        Está muy claro que la dirección decidió que los viejos abonados de localidades baratas pero con visión en zona central de los pisos altos estábamos (yo también aunque no sea tan viejo) pagando demasiado poco para ocupar butacas que se podrían rentabilizar más de otra manera. Entonces nos ha echado. Fue indigna la manera en la cual gestionaron el asunto. Desafortunadamente, sin embargo, la decisión probablemente ha sido rentable.

        Pues entiendo la crítica que el teatro es público y subvencionado y por eso no tendría que buscar solo la rentabilidad. Pero al Sr. Guasch le pidieron desde arriba de sacar más provecho de taquillas, y eso es. Entradas baratas al Liceu siempre habrá, con todos los asientos sin visión que nos regala la herradura. Entradas baratas y con visión, tal vez habrá para atraer nuevo público. Para los viejos abonados, sin duda ni la dirección ni las instituciones las quieren.

        Aunque me parece un poco siniestra la obsesión con la edad mediana del público, no estoy seguro de que el Liceu intente especialmente echar al público de mayor edad. Para la venta de ultima hora, las personas mayores también tienen descuento.

        Su enemigo es el viejo abonado que quiere guardar su asiento y su precio. Peor aún con lo de los descuentos de ancianidad. Para que no comparamos únicamente con otros teatros que ofrecen condiciones mejores, a La Scala los abonados que renovan pagan el 20% más.

        Por supuesto no estoy diciendo que eso me agrade, todo lo contrario. Pero la lógica presupostaria me parece desafortunadamente muy sólida.

        M'agrada

      • A veure Giacomo, no discutiré la provada excel·lència del senyor Guasch en el sanejament i la recuperació d’empreses, és el que sap fer i ara la millora dels números del Liceu el tornen a avalar.
        Amb quaranta milions possiblement no es poden fer més coses, però si diferents i mentre es depengui d’aquest pressupost el més probable és que mai siguem un teatre de primera, perquè aquí rau tota aquest argumentari de l’apunt.
        No hi ha projecte, o no se’l coneix o espera a llarg termini.
        Jo crec que un teatre que vol ser de primera, he dit vol perquè encara que us poseu retossuts el teatre no ho serà mai amb aquest “pressupostet”, té projectes a llarg termini si més no, i encara que ara no es puguin fer segons quines coses estaria bé que si volem ser de primera, entre 10 o 15 anys tinguéssim un projecte amb tots els ets i uts. Això també s’ensenya a les escoles de negoci.
        Potser ara no poden aspirar a ser més del que som i per tant hem de tocar de peus a terra, el primer de tots el director general. M’agradaria molt més un director que em digui que ara no ho podem ser de primera, que els 40 milions donen pel que donen i en prou feines podem aspirar a mantenir aquest nivell de dignitat, però que en el projecte a llarg termini hi ha tota una evolució entusiasmant per arribar-hi i per tant seria bo que ens animés amb aquest projecte i que any rere any veiéssim com ens hi anem apropant.
        Tu mateix ens dones l’explicació amb la comparació amb els teatres que si són de primera, per tant el senyor Guasch parlant-nos amb aquesta autosuficiència i seguretat sense aportar res més que dir-nos que alguns cantants que no venien vindran, no em sembla que es posi al nivell d’excel·lència que desitjaríem o li suposàvem, perquè ell ja sap que quan anuncies un cantant i després per una raó o altra no acaba venint aleshores et quedes sense arguments, mentre que si tu tens un projecte guanyador, encara que et fallin uns cantants saps que la potència de l’equip triomfarà i aquí pots utilitzar els símils futbolístics que tant t’agraden.
        Tenir les produccions perquè les llogues no és el mateix que produir-les i si no les pots produir i has d’anar a remolc dels de primera no ets de primera, i si portes els millors cantants però no tens una orquestra i un cor de primera no ets de primera.
        Em sembla mentida que amb el teu criteri analític puguis acabar el teu comentari amb aquesta comparació Barça i Espanyol, perquè ni és comparable amb el que estem parlant, però si vols continuar fent la comparació futbolística, millor utilitzar la Copa de Rey on tots juguen contra tots i avegades els petints es cruspeixen els grans.
        Voldria pensar que hi ha un projecte de teatre i artístic potent, però sé de font directe i més fidedigna possible que no és creu en el projecte, que aquí el que compte és programar òperes que omplin el teatre (per això la importància de les figures i sembla que han entès que el públic barceloní o millor seria dir liceista, si no hi ha veus no compra) i la resta no té gaire importància.
        Òbviament hi ha un argumentari al voltant de l’activitat del teatre (no m’atreviria a dir projecte) que serveixen per donar un cert sentit a les aportacions públiques (cada vegada seran més minses), involucrant el Liceu amb la societat civil, quelcom que està molt bé, però de moment i amb aquesta direcció em sembla una utopia pensar que a anys vista el Liceu sigui la veritable eina d’Estat que jo desitjaria que fos, però per això també manca un projecte polític que ara està immers en unes entelèquies que no passen per la cultura.

        M'agrada

    • Giacomo

      Benvolgut Joaquim, d’acord que les metàfores de futbol no ens ajuden. Al futbol hi ha objectivament una primera i una segona divisió. A l’òpera no. Per tant, si un teatre és “de primera” és molt subjectiu i molt apte al boosterism del Sr. Guasch.

      A banda del conflicte lexical, crec que coincidim en el que va dir i no va dir. Va prometre que al Liceu veurem les produccions i sobre tot els grans cantants que canten a Londres, Nova York i París. No va prometre res més i segur que no espera fer-ho.

      Estaré admitint que no tinc visió artística i cultural, però si compleix amb la promesa jo em contento i gaudeixo, com recomana el proverbi italià. Ja em sembla un èxit amb el pressupost del Liceu. Em demano i llavors et demano: quins teatres d’òpera d’Itàlia preferiries al Liceu que ens proposa el Sr. Guasch?

      Quant a la mena de projecte que demanes, temo que cap director del Liceu ni ens el podria prometre ni hauria de reclamar-lo. El director ha de fer el millor treball possible amb les subvencions que el teatre té. No sé si el Sr. Guasch ho està fent. Potser gasta massa en cantants i produccions i no prou en l’orquestra. Probablement fa altres errors que ni tan sols imagino.

      Però l’únic projecte que pot i deu fer és per 40 milions que potser algun dia força llunyà seran 50. No pot prometre de créixer cap al nivell de la ROH perquè ningú no li promet un pressupost que creix cap a les nou xifres. No pot i no deu queixar-se del seu pressupost perquè ha acceptat de dirigir el teatre. Ens podem queixar nosaltres, malgrat que jo no m’atreveixo, i ens hauriem de queixar amb la Generalitat, el Ministeri i l’Ajuntament.

      Amb el teu criteri de classificació, al Sr. Guasch hem de demanar-li només que ens doni el millor teatre de segona possible, i que assoleixi convèncer com més mecenes millor a patrocinar-lo.

      P.S. Aquesta tardor dec ser especialment poc exigent amb el Liceu: el Macbeth d’avui em va agradar. Em va agradar molt Lady Macbeth i em van semblar bé Macbeth i el cor. No em queixo de la direcció musical, l’orquestra ni els rols menors (tret potser Macduff).

      M'agrada

      • A l’òpera, la primera, la segona o la tercera és molt més objectiva del que sembla desprendre el teu comentari.
        Òbviament el pressupost n’és el mesurador més evident, tot i que jo diria que amb pressupost de segona es podria fer una activitat de primera, entenent activitat com no només la programació i els casts, perquè insisteixo amb el projecte cultural institucional.
        Qui va mencionar la fatídica paraula “de primera” no vaig ser pas jo. Jo tinc clar que fins i tot quan el teatre semblava ric, no ho era de primera, ni en aquells anys immediatament posteriors a la reconstrucció quan el número d’abonats era superior als 20.000 i quan els directors generals tenien irresponsablement la màniga molt ample, ho era. Hi havien trets de teatre de primera però assignatures pendents permanentment suspeses.
        Ell comet l’error d’associar teatre de primera amb cantants de primera. Els cantants de primera pràcticament venen tots, o si més no els anuncien, però repeteixo que un teatre no és de primera o segona exclusivament per això, hi ha coses moltes coses més a tenir en compte.
        Quina és la promesa del senyor Guasch?, la desconec ell compleix sanejant i per sanejar, que ho fa bé i me n’alegro molt perquè jo pago com tots nosaltres com a a mínim dues vegades, com a contribuents i com a públic i/o abonat. És impossible que amb el que recapta ens pugui oferir el que jo voldria i ho entenc- El seu model no té gaires secrets, òperes populars mil i una vegada vistes que generen més aviat mandra als habituals, per intentar omplir amb un públic incert i poc fidel.
        Una Bohéme com la de l’any passat que tancava temporada no é suna Bohéme de teatre de primera, ni per la producció, ni pels cantants. Buratto és una cantant magnífic ai en projecció imperable, però ella sola no ens pot situar a primera divisió, perquè si vols fer una Bohéme d epriemra has de gastar diners, diners que no tenim.
        Tocar de peus a terra i fer un projecte a mig/llarg termini, tot passa per aquí i això mai s’ha fet.
        Els directors generals més o menys funcionen tot i que jo diria que com a gestor Guasch deu ser el millor que em tingut, mentre que els artístics s’han dedicat a programar i prou, amb més o menys complicitat del seu director general, però això no és un projecte. Estic segur que Toulousse en aquest sentit ens supera sent també un teatre de segona.
        Els teatres italians, tret de la Scala amb un pressupost a distància d ela resta, són de segona, tots, una altra cosa és que les temporades siguin més interessants que la nostra o que tinguin una activitat més selecte que la nostra, perquè l’activitat del Liceu, a banda d ela seva temporada està farcida de ferralla que més aviat desprestigia la marca amb artistes (per ser generós) de dubtosa qualitat que lloguen la sala per actuar. Ni amb això som curosos en buscar aportacions extraordinàries pel lloguer de la sala.
        Per què el director general i el seu equip amb la complicitat de la Conselleria no pot prometre un projecte a llarg termini? Per què no el pot proposar? Per què no el pot exigir? Fàcil, perquè són passavolants posats per polítics que no pensen més enllà dels seus quatre o vuit anys de mandat. Penós
        Amb el meu criteri de selecció, al senyor Guasch tinc una llarga llista de coses a demanar-li, però sobretot vull que no m’enredi i ja posats a demanar, que amb tarifes de primera, perquè això si que és de primera, no només ens porti una figura per títol i que els títols no siguin els de sempre perquè anirà perdent abonats, que tot i que l’estratègia es desfer-se dels més xarucs, perquè ja fan nosa, són essencials per garantir l’equilibri.
        Em deia un habitual a IFL que li surt més a compte abonar-se a Paris a una localitat més llunyana de l’escenari, que una platea al Liceu, amb allotjament i viatge inclòs.Per sort pel senyor Guasch no tots estem en disposició de fer-ho, però no cal dir que ganes no me’n falten.
        Aquesta tardor has vist un Macbeth de segona, tot molt coherent.

        M'agrada

    • Giacomo

      Benvolgut Joaquim, de veritat m’agradaria aprendre de tu i d’altres infernemlandaires més entesos que jo quin projecte més interessant que el del Liceu heu vist en un teatre d’òpera amb subvencions públiques constants de 20 milions.

      Baixant del pressuposts riquíssims de Nova York, París i Londres, ara proposes Toulouse. Aquesta comparació tampoc és adient. El Théâtre du Capitole rep 30 milions de subvencions públiques, una vegada i mitja les que rep el Liceu.

      Doncs clar, amb això es pot fer un projecte artístic, cultural i educatiu que no té res de comercial i que per tant t’agrada més. A Toulouse només han de demanar al espectador que pagui el 14% del preu del projecte. Aleshores, segur que poden programar òperes menys populars, vendre seients amb visió a preus més assequibles, tenir companya de dansa i altres coses més.

      A Barcelona, els espectadors hem de pagar el 38%. Un altre 12% ha de venir dels mecenes que el Capitole no té. No n’hi ha prou amb vendre les entrades al doble de preu que Toulouse per la mateixa qualitat. Per tant necessitem preus més alts i una activitat molt més centrada en el que el públic està disposat a pagar, que sembla que són els cantants famosos en òperes que et fan mandra.

      Com diu molt bé el Bernardo a baix, amb diners tothom fa miracles. Tenir més ens agradaria a tots, però no veig quin sentit té culpabilitzar els Srs. Guasch i Scheppelmann, que no són pas els que decideixen les subvencions. Segur que al ells també els agradaria jugar amb més recursos.

      Si volem criticar els dos directors perquè no gasten més en qualsevol dimensió projectual — repertori oblidat, descomptes pels vells abonats, inversions en l’orquestra i el cor, o el que sigui — necessàriament hem d’explicar també on haurien de retallar o quins altres preus haurien da pujar encara més. Em sembla que seria bo explicar-ho amb exemples concrets d’altres teatres que ho han fet amb èxit. Que potser sí que existeixen: no en conec cap, però la meva ignorància és molt gran.

      Si volem més sense retallar res al Liceu, només ens podem queixar amb els Srs. Puigdemont i Colau (ja que a l’Estat tampoc no hi ha un president amb qui queixar-se) i exigir més recursos públics per a l’òpera. En aquest cas també, quines altres despeses públiques s’haurien de retallar per això, o quins impostos s’haurien de pujar?

      M'agrada

      • De mi no has d’aprendre res Giacomo, tu tens el teu criteri i jo el meu.
        Jo quedo astorat quan un teatre molt per sota del Liceu, com és el Campoamor inauguren tempoarda amb Mazepa de Txaikovski i omplen i els surten els números.
        No és veritat que només amb òperes de repertori s’omple, depèn de com ho vens i a qui ho vens.
        40 milions per segons què, són molts milions, Oviedo embogiria:

        Compara pressuposts i varietat de programació davant dels 3 Verdi (Macbeth, Rigoletto, Il Trovatore), 3 Mozarts (Zauberflöte, Le nozze di Figaro i Don Giovanni), 2 Massenet (Werther i Thais), 1 Strauss (Elektra), 1 Francesconi (Quartet), 1 Vivaldi (Teuzzone), 1 Wagner (Der Fliegende Holländer), i Donizetti (La fille du régiment), 1 Lehar (Die Lustige Witwe) del nostre Liceu
        Totes elles, segons el meu criteri, temporades de teatres de segona, inclós el Teatro Real que s’està situant bé per anar a una primera malgrat que no té el pressupost per arribar-hi, la resta amb pressuposts inferiors al Liceu.

        A Oviedo fan 4 representacions de Mazepa, 5 de Faust, 4 de Così fan tutte, 4 de I Capuleti e i Montecchi, i 5 de Rigoletto. ´Res a dir amb 5 úniques òperes tenen un Txaikovski, Gounod, Mozart, Bellini i Verdi.
        A Bilbao: Lucrezia Borgia (4), La Cenerentola (5), Stifelio (4), Don Giovanni (4) i Andrea Chenier (4), és a dir Donizetti, Rossini, Verdi, Mozart i Giordano, totes amb una o més primera figura, més quatre espectacles infantils.
        Teatro de la Maestranza: Tannhäuser (3), Un avvertimento ai gelosi (1), Anna Bolena (4), Die Zauberflöte (4), La Bohème (6), més zarzuela, recitals lírics i espectacles infantils.
        Les Arts de València: L’elisir d’amore (5), El gato montés (3), I Vespri sicilianni (5), Philemon und Baucis (4), La Traviata (7), Lucrezia Borgia (5), Werther (5), The torn of the screw (4), Piramo e Tisbe (1), Tancredi (5) amb primeres figures i concerts i recitals, dansa.
        Teatro Real (amb pressupost molt similar al Liceu): Norma (12), La clemenza di Tito (9), Der Fliegende Holländer (10), Billy Budd (10), Displace (3), La ciudad d elas mentiras (5), Curlew River (1), Le malentendu (3), Rodelinda (9), Bomarzo (5), El gall d’or (9), Madama Butterfly (16), Macbeth (3) i no t’anomeno el recitas, concerts vocals i 16 programes per a infants i joves.

        Si vols faig l’exercici amb teatres italians o francesos, sense comptar la Scala o la ONP. En totes elles trobaràs una programació molt més interessant, variada i amb voluntat d’equipament públic, no tan orientades a la comercialització del producte.

        Jo no critico als directors perquè gasten poc, gasten el que poden gastar i no repeteixis aquest argument perquè t’he dit des del primer moment que els números avalen al senyor Guasch, però el que no és correcte és que aquest teatre s’hagi convertit en un contenidor d’espectacles comercials sense objectius de futur, sense ambició i només amb l’afany i únic objectiu d’omplir totes les funcions, quelcom que sempre acaba anant renyit amb el servei públic que ha de fer un teatre subvencionat. Si al Liceu l’acaben privatitzant, quelcom que no e spreveu oficialment però de fato si no intervenen més les administracions ho serà, aleshores ja no diré res, senzillament faré com faig amb el teatre o el cinema, aniré a allò que m’interessi i deixaré de fidelitzar-me a un projecte inexistent i a una programació poc estimulant. Potser sortirà més a compte a abonar-me a l’estranger, ja sigui el Real ( 😉 ) o París, que són els que tenen més cara i ulls més a prop.
        Un mecenes del Liceu es preguntava l’altra dia, no sé perquè dono tants diners al Liceu si acabo viatjant mot més que abans per veure coses que m’interessen.

        Té sentit portar les primeres figures si el cor i l’orquestra reclamen a crits una renovació? Ho duic per allò de la primera divisió, perquè amb una orquestra i cor potents i cantants excel·lents encara que no mediàtics, els teatres alemanys de segona, fan unes tempoardaes glorioses i només en un títol o dos inviten a una figura destacada que arrodoneix la festa.
        Hi ha moltes maneres de fer una tempoarda i fins i tot una tempoarda d’interès internacional sense dependre dels artistes contratats, només cal talent, ganes i ambició artística i política. Potser no tot ho pot fer Guasch (la senyora Scheppelmann segur que no mentre el senyor Guasch no vulgui), però si que pot proposar un projecte a la conselleria i fins i tot aquesta pot comprar-ho sempre que sigui viable, i el senyor Guasch i el seu equip ho poden fer viable i interessant, i també innovador i atractiu (per això i no per una altra cosa haurien de tenir l’equip de màrqueting). Talent i excel·lència,, menys ego i autobombo, ah! i comptant sempre amb la fidelització del públic disposat a seguir i finançar part del projecte sempre i quan aquest valgui la pena.
        De moment Giacomo, jo no ho veig així, potser com que ja dec formar part del públic poc interessant el que pensi, a banda de la molèstia que suposa que ho escrigui en un blog bastant visitat, poc importa.
        Per cert, el senyor Aliè s’ha queixat que la senyora Colau no va a les estrenes, quelcom que no ha fet amb el senyor Puigdemont. Se li veu al llautó al senyor Alié

        M'agrada

    • Giacomo

      Benvolgut Joaquim, sabem ambdós que tinc moltíssim per aprendre sobre l’òpera de tu, i ho dic sense cap traça d’ironia, ans amb agraïment.

      Ara mous dues critiques a la direcció del Liceu que em semblen interessants. Primera, la seva programació és massa conservadora. Segona, podrien gastar menys en cantants famosos i més en la orquestra i el cor. M’agradaria de debò que se’n discutís més, aquí In fernem Land i sobre tot al Liceu.

      Sobre la programació, la teva comparació em sembla convincent. Si no tan sols el Real sinó també els teatres menors d’Espanya poden permetre’s de no ser tant conservadors, perquè només el Liceu ha de ser-ho? Si no ens ho expliquen, queda la sospita que sigui un defecte de la nostra direcció o del seu equip de màrqueting.

      Sobre invertir en la orquestra més aviat que en les veu, no estic convençut. Primer, si no m’equivoco, el Liceu sempre ha sigut un teatre de cantants, i em sembla més fàcil i apropiat construir sobre els èxits de la pròpia tradició que no pas intentar un canvi radical. Segon, no som a Alemanya, i no sé perquè però això passa factura amb les orquestres, i tant.

      Ja que dius que no existeixen a Espanya teatres de primera, et diré que no existeixen a la península ibèrica ni orquestres de segona, i de primera no n’hi ha en cap país romanç. Amb el pressupost de l’OBC hi ha orquestres germàniques que ens podem somiar. Però, repeteixo, no se perquè és així. Si la Sra. Scheppelmann ens expliqués com ens podrà donar una orquestra alemanya, jo estaria absolutament encantat.

      M'agrada

      • La tradició del Liceu per les veus, com el tòpic de teatre wagnerià, crec que s’han perdut Giacomo.
        Quan veig que les mediocritats (repartiment de Dia Zauberflöte o aquest Macbeth, per no parlar de la temporada passada) obtenen èxits sonats, penso que ja no calen les primeres figures, qua amb una o dues per temporada ja farien. Quann el Liceu valorava tant les veus i havien unes bronques terribles amb cantants que ara obtenen èxits fins i tot notables.
        Sempre he pensat que millor començar la casa per allò essencial, els fonaments, que no pas com diu la dita, per la teulada, per tant amb una orquestra i un cor potents, que a més a més es poden rendibilitzar fins i tot internacionalment, més enllà de la temporada casolana, i un director artístic diligent, ben connectat i intrèpid/a es poden fer coses molt interessants i el públic actual, seguint l’exemple Guasch, li dones un bon vídeo joc i apa, a còrrer.
        Seriosament, estic convençut que si han estat audaços per començar a esberlar els torns d’abonament amb l’intent de rejovenir el teatre (no estic segur que ho aconsegueixin més enllà de rebaixar un parell d’anys la mitjana), també ho han de ser per canviar el projecte (aquest és un projecte possible), però si és limiten a fer de programadors, creu-me que no cal tanta parafernàlia, fins i tot poden prescindir de cor i orquestra i contractar per a cada òpera una formació. El Liceu disposarà de més diners, menys estructura fixa i podrà portar els primers i primeríssims cantants que canten arreu, sense que malauradament ens convertim en un teatre de primera, tot i que la fabulosa òpera holandesa funciona així, és clar que allà i només a Àmsterdam tenen quatre o cinc orquestres de somni que abracen tots els repertoris.
        Per cert, alhora de emmirallar-nos per fer una Catalunya del futur, ja hi pensen amb Holanda?

        M'agrada

    • Giacomo

      No ho sé, Joaquim. Conec un projecte com dius: el del Regio de Torí. Té un gran director musical, Gianandrea Noseda. Té un cor que sempre va ser bo, més o menys com el del Liceu. La orquestra ha crescut, ara té els seus concerts com a filharmònica. Potser ja es de segona: no puc dir, fa massa temps que no l’escolto. Crec que van fer gira al Japó l’any passat. A Torí, tots encantats per comparació al passat. Nogensmenys, fins i tot a la ràdio italiana, no exempta de una mica de patriotisme, s’escolta i s’alaba més el Liceu que el Regio.

      Quin resultats obtindríem invertint en l’orquestra? Què falta a banda de la inversió? Repeteixo que el que passa amb les nostres orquestres és un misteri per a mi. Pels teatres d’òpera, mires els pressuposts i ho entens gairebé tot. Per les orquestres, veig 21 milions al Consorci de l’Auditori i l’Orquestra contra 27 a la Fondació de l’Orquestra del Concertgebouw i em quedo bocabadat. Hi ha algun secret que no entenc i que ningú no m’explica.

      Liked by 1 person

  8. Arnau

    O l’Italiana in Algeri. O Le Comte Ory. O un barber en condicions. Entre moltes altres… no guanyem amb Bohèmes, Turandots, Traviates, Nozzes, Flautes i Aides.
    L’egocentrisme de Guasch em pot…

    M'agrada

  9. alex

    O que repongan grand opèra francaise : La JUIVE, Les HUGUENOTS, LE PROPHETE, ROBERT LE DIABLE, o grandes Rossini serios como MOISE ET PHARAON, TANCREDI ( esta temporada se programa en Valencia ) , ARMIDA o LE SIEGE DE CORYNTHE; o bien Verdis no programados desde hace años como ERNANI, ATTILA o GERUSALEME; o bien algùn Puccini poco programado como FANCIULLA DEL WEST o todo IL TRITTICO

    M'agrada

  10. Pep

    Gran anàlisi sobretot en fer sortir del marc mental del Liceu i forçar una comparativa amb els millors teatres, que no crec que ahir es fes (ho veurem). Tant a la tele com a la ràdio ell va venent la seva versió mai contrastada (algun cop en Radigales no es vol deixar entabanar, però tampoc pot convertir-ho en un debat, que és precisament el que evita aquest senyor).
    M’has convençut amb tot el tema del projecte. Clar i concís.
    I amb la Turandot ídem de ídem. És evident que la teva versió, alternativa a la seva, ajuda a formar opinió crítica.

    M'agrada

  11. Hola Joaquim, estic molt d’acord amb tu en el que és un teatre de primera i evidentment mal que pesi , el Liceu no ho és. Només cal comparar-ho amb altres teatres , ja sigui viatjant o veient retransmissions pel cinema i altres mitjans .

    No a tot el públic mes jove i novell, ens agrada tot (encara que reconec que a vegades ho sembla), fa no gaires anys que vaig a l’ òpera i encara que els meus referents siguin mes recents, no tot el que he vist al Liceu en els darrers anys m’ha agradat, pagant en molts casos a preus que si son de teatre de primera. Es fonamental el poder comparar amb el que es fa a altres llocs i el seguir IFL, amb les diferents opinions i tot el material que poses al nostre abast, ajuda molt, per tenir una opinió mes contrastada, que si ens quedem amb el que sovint apareix en alguns mitjans de comunicació.

    Estic d’acord que queda molt camí per fer i l’autocomplaença per part dels directius no es bona, tampoc ajuda la manca de sensibilitat cap a la cultura que tenen els polítics del nostre país en general. La òpera no pot esdevenir un producte de màrqueting.

    M'agrada

    • Un teatre de primera vol dir moltes coses, projecte artístic, excel·lència musical, gestió eficaç, fidelitat d’abonats, venda d’entrades, producció pròpia, resó internacional…
      De tot plegat només cal fer una comparativa entre els que considerem primers i el Liceu, aleshores veurem on som i el que ens falta.
      Gràcies per comentar y seguir-me Alexis

      Liked by 1 person

  12. JordiP

    El comentari del pare de la Marta és encertat, i crec que podrem dir que afortunadament el Liceu tampoc s’acabarà amb el Sr. Guasch. Jo puc entendre que a algú se’l nomeni per unes facultats determinades, en el seu dia era urgent equilibrar el resultat econòmic del Liceu, però el que a mi m’indica el sentit comú és que després, no essent un expert en el “negoci”, un hauria de ser prudent i buscar recolzaments d’experts i anar a veure els altres com fan les coses… però és clar, ja sabeu el que diuen: “el sentit comú és el menys comú dels sentits”.

    JordiP

    M'agrada

    • JO no entenc com pot sortir a dir el que diu, perquè els que no van a l’òpera no es miraran mai aquesta entrevista, i la immensa majoria dels que hi anem sabem el rànquing que ocupa el Liceu actual.
      aquests passaran i en vindran altres, desitgem que millors, és clar, però mentre no marxen patir-los és una creu

      M'agrada

  13. Joan

    Jo hauria titulat el post : “La Segona divisió o les noches de Fígaro” (sic) +/-12:10 o “La nozze” 12.50. Oviedo, que ha motivat el meu darrer viatge,per ara, per anar a veure òpera, va obrir la seva temporada (que comptarà també amb un Faust es-ce-ni-fi-cat ) amb Mazepa. Aquí, és clar, ha d’obrir-la Verdi o Puccini. En fi, espero que no cancel.lin Meier/Herlizius/Pieczonka, que vist l’Otel·lo podria passar perfectament, i ens quedi una Elektra amb l’alicient dels videojocs.

    M'agrada

  14. scriabin

    Quan va dir que “vindran els que ara canten al MET o al ROH”, es referia als cantants de “leading rols” o als secundaris? … em temo que es referia a la segona opcio. El dia que aqui vinguin a cantar Rene Pape, Brian Terfel, Stemme, Florez, Villazon, Waltraud Meier i Anja Kampe tots a la mateixa temporada, llavors m’ho creure.

    M'agrada

  15. Feia temps que no deia res….
    Estic i no estic d’acord en moltes coses de les que apuntes,Joaquim i estic en moltes coses d’acord en alguns dels comentaris com el de Vilar i Giacomo. Penso que no hi ha que perdre els dos punts de vista,vull dir,el de dins del teatre,que és una realitat i,el de fora,que n’és un altra. Totes dues tenen les seves raons però no ens oblidem del que realment és important per a portar a terme totes les voluntads,tant del liceu com del públic,diners i,en falten molts. Jo tinc una opinió dels problemes greus que hi han dintre del liceu i han variat molt des de fa un anys perquè,sols els que treballem ahi trobem les mancances reals i,trobo que el principal i més important és,quin model de teatre vol el Liceu?….l’actual i en els moments que vivim no funcionava,no funciona i colpasarà aviat.
    No ens podem comparar als gran teatres,principalment,pels pressupostos i el suport públic i privat que en tenen.Després entrariem en els models de teatre tan diferents que oferta una varietat de produccions que el Liceu queda lluny i no parlo de titols,parlo de nombre de títols.
    El liceu no pot tenir cicle de simfònics,cicle de cambra,cos de ballet….siguem realistes amb 40 millions de pressupost. Si vols una cosa,has de treure d’altres. Els comptes no estan com han d’estar,siguem realistes. No entenc com un Teatre “Públic”,dic públic perquè hauria de ser públic i amb una gran aportació de l’estat i govern català i no és així, ha tingut que endeutar-se fins les celles…i segons entenc en la entrevista i sé per estar a dintre …el liceu deu 10 millions als bancs,però em sembla a mi que en son molts més. El trobeu això normal????…. Qui no ha fet els deures,en Roger Guasch o els anteriors directors generals???…. Sincerament us dic,no defenso ni em poso de costat d’en Roger,conec les seves mancances en la òpera però és veritat que el liceu necessitava un empresari que,ens agradi o no, quadrara el números el millor que es pogués,perquè el liceu….tenia i, no sé on ha anat part del deute,més de 20 millions de deute,això és de bojos!!! És el director general que tenim el més adient per a un teatre d’òpera? no ho sé però, el que si sé és que amb diners tothom fa miracles. Que surti Guasch a la televisió amb preguntes pactades(cosa que fa tothom) i que vengui positivament el Teatre d’òpera que dirigeix económicament,trobo que és el més correcte i,encara així,demana més suport económic,no pot fer altra cosa,lo contrari seria un suicidi.
    Per cert,encara recordo la meva primera temporada al liceu…..23 funcions de Madame Butterfly en un mes,això és un desgavell. La resposta a la meva pregunta del perquè era…..perquè tenim 23000 abonats i tots es mereixen veure Madame Butterfly. Això no te cap sentit tampoc….vaig acabar cantant totes les aries a totes hores del dia i,és insostenible….23000 abonats i 56 millions de pressupost a l’any 2006. Ahi vaig entendre que era insostenible un Teatre d’òpera en aquelles condicions de donar a tots el volien.

    M'agrada

    • Ho faré simple perquè la major part de l’argumentari ja l’he escrit contestant a Giacomo, però ho resumiria dient:
      ERGO per tot el que expliques i el que no dius, el Liceu ara per ara és un teatre de segona.
      Si el senyor Guasch hagués venut el que sap vendre i no s’hagués endinsat en terrenys que no domina, possiblement l’apunt no existiria o fins i tot hagués tingut un altre caire.
      El millor que ha fet el senyor Guasch, per a mi és clar, é suna neteja absolutament necessària i aprimar una estructura poc productiva, la llista del que no m’agrada ja és prou coneguda.
      Entenc tot el que fa si m’ho explica bé i no em vol enredar perquè a ell no li toca enredar i com que jo només m’ho miro des de fora, el preu que paguem si que és de primera, el producte encara no.

      M'agrada

    • Moltes gràcies Silvia, ara entenc l’enrabiada soterrada, En aquest diàleg se’n diuenn unes quantes de bones i sobretot el torpede que llança a la línia de flotació, amb els milions a disposició i el repertori que es programa és incontestable.
      La resposta del senyor Guasch no és la correcta, perquè sembla que li vulgui dir, no et queixis que tu vius d’aquests milions gràcies a que programen la producció que et va encarregar l’antic equip artístic. El senyor Guasch o no ha entès res o no ho vol entendre, deu ser això darrer, perquè intel·ligent ho és.
      T’agreixo molt l’aportació

      M'agrada

  16. jaumeM

    Vaig veure solament 10 minuts, no me va ser possible aguantar-ne mes.
    Després de llegir el post de Macbeth estic encara mes satisfet d’haver deixat els nostres abonaments.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: