A Florència han recuperat una òpera de Donizetti, esplèndida i oblidada, Rosmonda d’Inghiletrra.
ROSMONDA D’INGHILTERRA
Melodramma serio in due atti
Libretto di Felice Romani
Estrenada el 27 de febrer de 1834 al Teatro della Pergola, FlorènciaIn collaborazione con la Fondazione Donizetti di Bergamo
Prima esecuzione mondiale basata sulla revisione critica sull’autografo a cura di Alberto Sonzogni
In forma di concertoRosmonda Jessica Pratt
Enrico II Michael Spyres
Leonora Eva Mei
Arturo Raffaella Lupinacci
Clifford Nicola Ulivieri
Orchestra e Coro del Maggio Musicale Fiorentino
Maestro del Coro Lorenzo Fratini
Director: Sebastiano Rolli
Opera de Florència 15 d’octubre de 2016
Si voleu obtenir el llibret: https://ximo.wordpress.com/?attachment_id=37054
Cal coneixer l’opinió sempre radical però erudita dels ortodoxes del Corriere della Grisi: http://www.corgrisi.com/2016/10/rosmonda-dinghilterra-a-firenze-unoccasione-mancata/
Durant el concert de dissabte passat un membre del teatre florentí va llegir un comunicat reivindicatiu demanat el suport del públic als teatres lírics itlaians, tots en perill. Costa entendre que Itàlia no sigui capaç de mantenir una xarxa de teatres públics mantenen un patrimoni cultural excepcional. Tota la solidaritat des de IFL
Aquí no cal dir que no estem millor i jo diria que si els responsables dels teatres creuen que el que han d¡oferir és senzillament entreteniment a la ciutadania, el nostre problema encara és més greu.
Uma bela ópera, lamentavelmente semi esquecida.
M'agradaM'agrada
Hola José Carlos:
Pronto en Bergamo la tendremos representada
M'agradaM'agrada
¡Gracias, Joaquim! No sabía que la iban a transmitir. Tengo cierta predilección por esta ópera desde que, por circunstancias, compré en vinilos una interpretación en concierto de Belfast (22 de diciembre de 1975 -¡vaya tiempos!), que era bastante buena y, posteriormente, al ver que se había grabado de nuevo (Londres, 1994) con mejor reparto, también lo hice. Una ópera preciosa de un Donizetti ya hecho y derecho. Vamos a oírla.
M'agradaM'agrada
Hay alguna laguna importante, pero para mi es una buena versión.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per l’apunt! Vaig poder assistir a una de les representacions i em va semblar que hi havia més drama en aquest Donizetti en versió de concert que no pas en el Verdi escenificat de Serafin i Tezier 😦 Un goig la Pratt i en Spyres, també em va agradar força la Lupinacci. Diria que la Mei queda afavorida pels micròfons o potser desafavorida per l’acústica particular del teatre florentí: a la ‘galleria’ les notes centrals i greus no sempre eren prou audibles.
M'agradaM'agrada
Gràcies Avenir per aquests testimoni de primera ma.
M'agradaM'agrada
Gràcies pel comentari i la recerca.
M'agradaM'agrada
ÉS un plaer trobar-ho, tenir-ho i compartir-ho.
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquín. Amo a Jessica Pratt
M'agradaM'agrada
No me extraña, tiene un sentido belcantista como solamente las grandes poseen.
M'agradaM'agrada
Els dos tast prometen, encara que la qualitat sonora es inferior a altres arxius (potser es la connexió). M’agradarà sentir Spyres.
Gracies.
M'agradaM'agrada
Deu ser la connexió perquè la recordo bona
M'agradaM'agrada