Tristan und Isolde a l’ôpera de Roma: Rachel Nicholls (Isolde) i Andreas Schager (Tristan( Foto gentilesa del Teatro dell’opera Roma
La inauguració de la temporada operística 2016/2017 a Roma ha suposat un esdeveniment musical de gran rellevància amb el debut al teatre Costanzi del director Daniele Gatti que ha portat la producció de Pierre Audi estrenada al Théâtre des Champs Élysées al juny passat de l’òpera Tristan und Isolde, en una coproducció entre París-Roma i Àmsterdam.
La “prima” de Roma sense cap mena de dubte i a banda de tot el circ mediàtic que envolta la inauguració anual a Milà, ha robat després de molts anys de monopoli milanès, el protagonisme musical i vocal, que és el que ens importa a IFL, a la capital Llombarda gràcies al mestre Gatti que seguint amb el seu mestratge wagnerià ara s’ha decidit en aprofundir amb l’univers romàntic, suggeridor, nocturn, malaltís i exalta de la grandiosa Tristan und Isolde, amb resultats gratificants i estimulants, obtenint de l’orquestra de l’òpera de Roma resultats més que òptims tot i que no estan al mateix nivell dels obtinguts pel mestre milanès amb l’Orquestra Nacional de França, orquestra que trigarà a trobar un mestre com Gatti. Hi ha qui diu que Roma voldria fitxar-lo per dirigir el Teatre, però no crec que pogués alternar el Concertgebauwn amb les convulses trifulgues operístiques dels teatres italians, sempre vorejant l’abisme.
El mestre Gatti crea extraordinaris climes, sempre amb uns temps predominantment amples i que ofereixen un entorn musical que facilita a les veus el cant expansiu i plaent, en especial a Andreas Schager, el Tristan de veu clara, més lírica que heroica, però sempre audible i que mai força l’instrument evitant els esgarips, canta i emet de manera natural, sense desganyitar-se, ni cridar, aconseguint arribar a la seva agonia sense fer patir i demanant que l’òpera s’acabi el més aviat possible. Matís, musicalitat, expressivitat, bona regulació en perfecta sintonia amb Gatti, que recrea en el gran duo un univers impressionista exquisit i en el que el tenor alemany mostra algun dubte d’afinació, feliçment superat.
Al costat del sorprenent Schager que s’està col·locant sense possibilitat de discussió en el primer nivell dels cantants wagnerians del moment, ens trobem una altra revelació del cant wagnerià, la soprano anglesa (Bedford, Regne Unit, 1975) Rachel Nicholls, que després d’enlluernar als parisencs amb el mateix rol, s’esperava amb fruïció a Roma, tot i que si hem de ser sincers, la seva Isolde en comparació amb el Tristan de Schager, sonava més cansada amb defallences, no greus però si evidents en el final del primer acte o l’inici del segon quan espera ansiosa l’arribada de Tristan.
La resta del compacte equip va està servit amb molta solidesa vocal, amb un notable i inesperat Marke de John Relyea, un bon Kurwenal de Brett Polegato i la calidesa garantida de Michelle Breedt com a Brangäne. En els rols més petits encara hi trobem el jove mariner del notable Rainer Trost o l’incisiu Melot d’Andrew Rees, al costat del pastor de Gregory Bonfatti i el mariner de Gianfranco Montresor, tots ells arrodonint un equip vocal de primera, per a una òpera de dificultats mítiques des del dia de la seva estrena.
Richard Wagner
TRISTAN UND ISOLDE
Tristan: Andreas Schager
König Marke: John Relyea
Isolde: Rachel Nicholls
Kurwenal: Brett Polegato
Melot: Andrew Rees
Brangäne: Michelle Breedt
Ein Hirt: Gregory Bonfatti
Ein Steuermann: Gianfranco Montresor
Stimme eines jungen Seemanns: Rainer Trost
Orchestra e coro del Teatro dell’Opera di Roma
Maestro del coro: Roberto Gabbiano
Director musical: Daniele Gatti
Teatro Costanzi de Roma, 27 de novembre de 2016
Roma, com el MET han inaugurat temporada amb Tristan und Isolde, ambdues amb notables propostes assolides amb èxit i reconeixement unànime. Les direccions ben diferenciades entre el mestre Rattle més líric i oníric, i el mestre Gatti més analític, ofereixen a l’estimulant món de la direcció wagneriana, noves visions que sempre seran benvingudes si com és el cas aquí, tenen la qualitat que han mostrat aquestes dues felices inauguracions wagnerianes.
IN FERNEM LAND 
Molt d’acord en tot el que comentes. A mi em va agradar molt mes que la versio del MET que tambe vam poder veure fa unes setmanes als cinemes, sobretot pel que respecta a l’orquestra. Gatti va tenir moments magics, sobretot durant la primera “meitat” del segon acte … un dels millors que recordo en molt temps: passio, electricitat, magia … en resum, el què demana aquest acte. El tercer em va avorrir una mica, tambe perque vaig trobar que en Schager no em va transmetre el patiment de Tristan (i perque orquestralment hi vaig trobar a faltar tambe aquesta angoixa). Respecte el famos Liebestod, molt be tant la Rachel Podger com la orquestra … llastima que una parella es va aixecar mentre sonaven els tres acords finals fent moure a totes les persones de la seva fila (a alguns els haurien de prohibir tornar a actes musicals!).
M'agradaM'agrada
En la direcció et podria donar la raó, però l’orquestra del MET és molt millor que la de Roma.
Potser m’agrada més Stemme que Nicholls i pel que fa als tenors, m’agraden per motius diversos tots dos.
És molt bo que dos Tristan radicalment diferents i contemporanis tinguin aquest bon nivell, no tot està perdut
M'agradaM'agrada
On dic Rachel Podger, hauria de dir Rachel Nicholls.
M'agradaM'agrada
Cap problema
M'agradaM'agrada
Ras i curt Joaquim. Totalment d’acord am la teva crítica. Es un audio am la trampa que comporta un retransmissió televisiva RAI 5 tv. Tenen previst editar un DVD comercial del Tristan und Isolde ( Tristano e Isotta in italiani ) possiblement de differents días de les representacions. Al meu parer Gatti de 10 i l’orquestra de notàble alt. Esperava menys de Rachel Nicholls, i va està més que digna per la difficultat del rol de Isolde. Andreas Schager ( 1971 Graz, Austria ) com vaig llegir i no recordo a on, molt millor de l’esperat. Es un líric pur com molt bé escrius, i dona totes las notas ” habidas y por haber “. Es valent i musical, com podem escoltar, i també ho và confirmar a Luzern a la 8ª de Gustav Mahler en la difícil part de tenor, i no es casual que Barenboim el vagi escullit per el Florestan, Parsifal i el Siegfried’s. El resta del cast, com molt bé descrius, en un nivell altíssim. In situ el proper dissabte 3, esperem disfrutar del T & I romà.
M'agradaM'agrada
Com que suposo que ja és vist, he insistit en el tema ja que he vist la transmissió televisiva de la inauguració.
Ja ens diràs com ha anat el directe
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de Diciembre 2016 | Beckmesser
Am qui et quedaries? Amb Skelton o amb Schaguer?
M'agradaM'agrada
Tots dos m’agraden, potser Skelton dóna més seguretat, no sé, ambdós m’agraden i ambdós ho fan fàcil i això és una extraordinària novetat
M'agradaM'agrada
Perdó, Schager…
M'agradaM'agrada
La frase “obtenint de l’orquestra de l’òpera de Roma resultats més que òptims tot i que no estan al mateix nivell dels obtinguts pel mestre milanès amb l’Orquestra Nacional de França,”me va refredà l’interès per la producció, però després d’haver tu insistit he rellegit l’apunt i m`ha augmentat la temperatura.
A mes gracies a IFL varem tenir la sort de veure, a Berlín, A Schager a un Parsifal molt bo.
M'agradaM'agrada
Quin greu no poder acompanyar-vos en aquell primer viatge de IFL, qui sap si insistiré tot i que hi ha algunes coses que caldrà canviar…Ja veurem
M'agradaM'agrada