IN FERNEM LAND

TIME OUT I L’ELEKTRA llegir-ho per creure-ho


Evelyn Herlitzius (Elektra) Producció de ptarice Chéreau a Aix-en-Provence 2013 Fotografia Pascal Victor/ArtComArt

Evelyn Herlitzius (Elektra) Producció de ptarice Chéreau a Aix-en-Provence 2013 Fotografia Pascal Victor/ArtComArt

He llegit amb perplexitat els motius per els quals la revista Time Out creu que paga la pena apropar-se al Liceu per veure l’Elektra de Strauss.

Possiblement el Time Out en la versió anglesa que jo coneixia com a revista de referència cultural del Londres de fa 30 anys mai hagués encapçalat les raons per veure aquesta obra mestra a la ROH com ho fa a l’edició catalana en el 2016. De fet ningú signa aquest reguitzell de perles i més aviat sembla una promoció feta des del mateix Liceu, si més no l’estil recorda molt aquell tarannà de les promocions que envaeixen els mitjans de comunicació promocionant l’activitat del teatre, con aquell ja mític Benvenuto Cellini de Terry Gilliam.

Més que provocar l’interès del públic operístic d’aquí i arreu,  que hauria de ser l’objectiu que semblaria normal per part de la direcció del teatre tractant-se d’una producció lloada fins la sacietat i amb l’imponent equip vocal de la famosa estrena a Aix-en-Provence, el teatre sembla que amb només 5 representacions, que segurament en un altre teatre faria mesos que s’haurien esgotat les localitats, aquí encara n’hi ha moltes de disponibles, no hi hagi cregut mai, semblava que Elektra ja era un problema abans de començar, una nosa i un compromís heretat de l’antiga direcció. Com és possible que no l’hagin sabut vendre? Com és possible que hagin hagut de recórrer  al pèssim guru del Time Out per intentar omplir de modernor allò que al Liceu ja no omple però en altres teatres si?. Què ens fa diferents? o perquè hem canviat tan ràpidament?

Està clar que el Time Out és una revista destinada al públic jove, potser no el públic que va al Liceu, perquè la poca joventut que deu anar al Liceu si que deu llegir el Time Out per segons quines altres propostes, però estic segur que quan han llegit les 5 raions deuen haver sentit tanta pena com jo.

Per això em sorprèn tant que una revista cultural amb col·laboradors de prestigi sigui capaç de publicar aquestes 5 raons o si més no explicar-les com les explica, perquè està clar que comptar amb la producció de Chéreau és un reclam, com ho és Evelyn Herlitzius en el possiblement millor rol de la seva carrera, o fins i tot parlant de la música de Strauss, però algú ha fallat el tret promocionant l’Elektra d’aquesta manera, utilitzant aquest mitjà o més greu encara, pensant que el públic jove que la llegeix és incapaç de canviar el xip que envolta la seva quotidianitat el dia que decideix passar de Beach Slang a l’Elektra.

Aquestes són les perles (He fet un copy/paste per facilitar la réplica)

Entre el 7 i el 23 de desembre, el Gran Teatre del Liceu acollirà 5 representacions de l’Elektra de Richard Strauss. Una òpera que, sota l’elegant direcció del desaparegut Patrice Chéreau, s’ha convertit en un dels muntatges més aclamats internacionalment en les darreres temporades. Si dubtes a l’hora de treure les entrades, t’expliquem 5 raons que t’acabaran de decidir a visitar el teatre de les Rambles.

5 raons per veure “Elektra” al Liceu

Perquè és curta!

És freqüent que els no-habituals de l’òpera s’engresquin amb la possibilitat de fer una visita al Liceu -per veure un clàssic, per comprovar si un muntatge és tant trencador com diuen els experts… hi ha mil raons- però l’alegria se’ls hi enfonsa de cop quan veuen la durada de l’espectacle. És lògic, la perspectiva de passar-se tres, quatre o cinc hores al teatre fa que cert públic es mantingui a una distància prudencial del teatre líric, per mandra o per dificultat d’encaixar horaris. Doncs bé, tenim una bona notícia: l’Elektra de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal dura poc més de 100 minuts, menys que molts partits del Barça, i que gairebé qualsevol blockbuster de superherois. Una durada ben ajustada, en la que els autors van concentrar tota la fúria de la tragèdia de Sòfocles, i que permet a la partitura de Strauss vibrar amb una intensitat que no pateix cap caiguda de tensió.

No hi ha gaire a comentar, una vegada recuperat de la lectura del text la vergonya aliena va envair-me com un rotet descontrolat després d’un àpat indigest. És obvi que va dirigit a aquest públic que tant interessa a la directiva del teatre, aquests passavolants ben cools que consumeixen òpera com una experiència més propera a un joc de rol que no pas com el conjunció del talent d’un músic, un llibretista i un equip artístic, en aquest cas imponent. Tan costa vendre un esdeveniment cultural de tan alta volada?  Algú els ha de dir que aquest partit de futbol no té mitja part, que el fan tot d’un tros. De llarg és de les 5 raons la més vergonyant.

Perquè és un mite etern.

Va ser Sòfocles qui immortalitzà la tragèdia d’Elektra, que presencià com el seu pare, el rei Agamèmmom, era assassinat a mans de la seva mare Klytämnestra i el seu amant Aegish. Una visió traumàtica que Elektra voldrà venjar a qualsevol preu i que culmina, com no podia ser d’una altra manera, amb la mort de la protagonista (no, no protesteu: si l’obra data del 400 aC, no es pot considerar spoiler). Aquest ferotge relat ha sigut adaptat en innombrables ocasions, i no seria gens estrany que Shakespeare el tingués ben present a l’hora d’escriure una “petita” obra anomenada Hamlet. La versió d’Elektra que veurem al Liceu té llibret d’Hugo von Hofmannsthal, que captà perfectament l’essència del text de Sòfocles, amplificant les seves passions més sexuals i violentes.

No millorem gaire amb la segona raó. Està clar que volen convèncer a un jovent que no té gaire idea de qui són Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal, potser ni de qui és Sòfocles, No em sembla que el mite etern engresqui a qui s’ha deixat seduir per una tortura de menys de 100 minutets que després els permetrà, si són “very moderns” i tenen una butxaca ben sanejada, passar a una hora prudent per l’altra experiència multicultural i sensorial de l’edifici, la samfaina operàtica dels soterranis. Hi ha teatres històrics que en els soterranis hi tenen fantasmes…  Està clar que en el muntatge de Chéreau aquests desprevinguts no trobaran el sexe i la violència que la publicitat enganyosa els vaticina 

Per la música de Strauss.

Evidentment, una de les raons principals per anar a veure qualsevol òpera (si no la més important) és la seva partitura. I amb la d’Elektra gaudireu de valent. Richard Strauss (1864-1949) donà la benvinguda a l’era del modernisme musical, unint com cap dels seus contemporanis ensenyances clàssiques amb idees rupturistes i xocants. I Elektra, estrenada l’any 1909, és una de les seves peces més brillants i alhora desafiants, marcant un abans i un després en la música del segle XX. Recentment, el crític musical Tim Page deia d’ella que era “fosca, caòtica i brutalment dissonant. Segurament es tracti de l’única peca dels inicis del modernisme que conserva tota la seva capacitat d’impactar el públic. Més d’un segle després de la seva estrena, no ha perdut ni una unça de la seva pertorbadora fascinació”. Així que ja ho saps: si vols conèixer el besavi dels artistes que ho peten en la facció més avantguardista dels cartells del Sónar i el Primavera Sound, deixa’t caure pel Liceu.

“Pa mear y no echar gota”, que diria un castís. Si durant tot l’argumentari, la cosa anava de com vendre a la jovenalla un producte cultural emprant un text que no diu gaire cosa, s’han reservat el Sonar i el Primavera Sound pel final. Només falta que diguin que la gran confrontació entre Elektra i Klytemnestra té tanta tensió i emoció concentrada com l’obertura de les portes després de hores de cua, a la botiga dels Iphones el dia de la presentació del nou model.   Què s’ho facin mirar el responsable anònim del Time Out o el departament de màrqueting del Liceu.

Perquè és una producció del mític Patrice Chéreau.

Patrice Chéreau va morir el 7 d’octubre de 2013, fent del seu muntatge d’Elektra, estrenat el 10 de juliol d’aquell mateix any al festival d’Ais de Provença, un dels darrers projectes que va completar aquest artista brillant. Director de cinema, teatre i òpera, es convertí en un nom de referència en totes les àrees que va treballar, i va ser considerat un dels grans renovadors del panorama escènic. Per a ell, Elektra representava “un mite molt antic, tant com el mateix teatre. Ha passat de mà en mà a través dels segles. De Micenes a Elsinor, el mateix tema: una venjança mai no consumada, perpètuament fantasiejada”. I va encarar l’òpera fugint d’estereotips: “He volgut una Elektra decidida i noble i una Klytämnestra bella i desitjable”. Chéreau era un vell amic de Barcelona, on va portar molts dels seus muntatges. Per això, l’estrena d’Elektra és un autèntic regal, que ens permet acomiadar-nos del seu geni, i ovacionar-lo per darrera vegada.

No ha estat molt inspirats a l’hora de parlar de Chéreau i de la cabdal importància de la seva aportació a la història de l’òpera. Inútil seria parlar del gir i el cop al sota de puny all sota ventre que va suposar aquell Anell del centenari a Bayreuth, perquè potser primer caldria explicar que és l’anell (16 hores de música!!!!!!, on vas a parar) i del que és Bayreuth (la discoteca més friki de Baviera?) No sé si la jovenalla del Primavera, els 100 minutets i el morbo de les passions més sexuals i violentes l’interessa gaire ovacionar per primera i darrera vegada a un mort. Com ho veieu vosaltres?

Per la seva protagonista.

El paper d’Elektra és un d’aquells que les sopranos anhelen i temen al mateix temps, a causa de la seva riquesa i complexitat. Evelyn Herlitzius s’hi va enfrontar per primer cop l’any 2010, i des d’aleshores s’ha convertit en la intèrpret de referència mundial del personatge. Deixem que ella mateixa ens ho expliqui: “Elektra és un personatge extrem, ple d’agressivitat i tendre- sa, d’amor i odi, de desesperació i fe, de força i debilitat, d’infantilisme i saviesa. Interpretar aquests extrems, canviar constantment el caràcter del personatge vocalment i dramàticament, esdevé un repte, i sense tenir cap moment de descans al llarg de tota l’òpera”. Poder veure a Herlitizius encarnat Elektra al Liceu, acompanyada del mateix repartiment que estrenà aquest muntatge de Chéreau, serà tot un luxe.

Tot un detall deixar per a la cinquena raó a la protagonista, encara que això signifiqui obviar a la immensa Meier o a Pieczonka. Amb el repartiment original ja creuen que n’hi haurà prou. Posats a parlar del cast. imponent si acaba cantant tothom com sembla, jo diria que inntervé Franz Mazura, un senyor que va néixer l’any 1924, només 15 anys després d’haver-se estrenat l’òpera i sobretot no em deixaria de parlar de Waltraud Meier, segurament una de les figures femenines més importants del segle XX en el camp de l’òpera, és clar que tot plegat deu sonar a molt poc estimulant per a tots aquells que no poden romandre 100 minuts atents i concentrats, sense connectar-se al mòbil i passar de les escenes on no hi ha sexe i violència amb una decisió lliscant d’un dit poc sensible, és a dir passant pantalles.

L’enllaç original

http://www.timeout.cat/barcelona/ca/musica/5-raons-per-veure-elektra-al-liceu

No fa gaire Xavier Cervantes al diari ARA li preguntava en una interessant entrevista al baríton Simon Keenlyside:

Com explicaria el que significa la música de Schubert a un jove que no escolta música clàssica?

La resposta és tan contundent, intel·ligent i definitiva que hauria de fer enrojolar als del Time Out i als directius del Liceu:

No ho intentaria. La música clàssica no necessita actualitzacions, ni focs d’artifici, ni amplificació ni lluentons. Al contrari del que diu la premsa, al món hi ha milions de persones aficionades a la música clàssica. En un període de dinou dies gairebé 40.000 persones van a veure una òpera al MET de Nova York. Això en un sol teatre d’òpera! Multiplica-ho pels centenars de teatres d’òpera europeus i pels que s’estan construint a l’Orient. L’òpera és ben viva, i també té públic jove. Pel que fa a la música de cambra, no crec que necessitem que tothom vulgui anar als recitals de Schubert, sinó que el públic s’estimi la música de cambra. Quan era jove em passava els dies sortint amb els amics, anant a festes i concerts, però mai vaig anar a un recital de lied. No l’hauria gaudit.

56 comments

  1. NewYork

    Benvolgut Joaquim,
    El text del timeout és una adaptació del mateix text que aquesta revista va editar el passat Abril a New York amb motiu de les representacions de la mateixa Elektra de Chereau al Metropolitan.
    Des de timeuoit s’ha aprofitat un text que va tenir força reaccions positives a NY.
    Potser allà es sap llegir entre línies o potser alla no hi ha ningú esperant excuses per atacar el MET.
    Deixo el link per a mes referencies.

    https://www.timeout.com/newyork/blog/why-elektra-should-be-your-first-metropolitan-opera-experience-041116

    M'agrada

    • colbran

      Me he leído el contenido que facilita ese “link” y desde luego que es una adaptación y tánto! En el “reclamo” para el Liceu no se menciona para nada el precio de las localidades, tampoco se menciona que Strauss compuso después de “Elektra” obras mucho más largas, no hay ninguna mención a algo equiparabe al Sonar o Primavera sound (!)…

      Hay unas ligeras “concomitancias” con ese artículo de David Cote (él si firma), frases sueltas, pero el original -con el cual tampoco estoy muy de acuerdo- destila más elegancia y menos vulgaridad divulgativa. No hay referencias al fútbol ni a otras “bagatelas” y la peor coincidencia es que no se trata de una obra larga. Enfín que nadie podría catalogar de plagio el “reclamo” que nos ocupa. Si Mr. David Cote leyera el contenido de ese “reclamo” se moriría de vergüenza, a pesar de que él tampoco resulta indemne a ser cuestionado.

      M'agrada

    • jordifosal

      No fotem! No és el mateix, i en el cas de ser idèntic encara seria pitjor pel Time Out d’aquí, per fer un copiar i enganxar d’una cosa tan vergonyosa, però no ha estat així. Els d’aquí s’han superat.
      NewYork si ets del Time Out ja pots dir-li al teu cap que resi per si el senyor Cote llegeix la versió catalana del seu article.
      Però NewYork si ets del Liceu, t’acompanyo en el sentiment.

      M'agrada

    • rosetapiccina

      Pot ser penseu que no sabem anglès. Només he mirat el primer paràgraf, i és absolutament diferent. No faig més comentaris, que compari la gent.

      After his sensational 1905 setting of Oscar Wilde’s Salome, Strauss turned to Hugo von Hofmannsthal’s adaptation of Sophocles’ Electra. Like Salome, the new work unfolded in real time and was relatively brief—about 100 minutes. Such compression let Strauss sustain a mood of intense anguish and sonic excitement in one unbroken hearing. Later in his career, he would compose much lengthier operas, such as Der Rosenkavalier and Capriccio. But early on, Strauss knew that less is more.

      És freqüent que els no-habituals de l’òpera s’engresquin amb la possibilitat de fer una visita al Liceu -per veure un clàssic, per comprovar si un muntatge és tant trencador com diuen els experts… hi ha mil raons- però l’alegria se’ls hi enfonsa de cop quan veuen la durada de l’espectacle. És lògic, la perspectiva de passar-se tres, quatre o cinc hores al teatre fa que cert públic es mantingui a una distància prudencial del teatre líric, per mandra o per dificultat d’encaixar horaris. Doncs bé, tenim una bona notícia: l’Elektra de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal dura poc més de 100 minuts, menys que molts partits del Barça, i que gairebé qualsevol blockbuster de superherois. Una durada ben ajustada, en la que els autors van concentrar tota la fúria de la tragèdia de Sòfocles, i que permet a la partitura de Strauss vibrar amb una intensitat que no pateix cap caiguda de tensió.

      Liked by 1 person

    • Benvolgut NewYork, ja t’ho han dit altres. Ni l’article original és igual i el que és pitjor, és bo.
      Millor fer servir la matèria gris d’aquí, que entre el personal del teatre n’hi ha molta i deixar-se aconsellar per els que en saben.
      Només cal fer les reflexions pertinents, perquè si defenses les 5 raons he de pensar que ets el senyor Time Out i renoi, t’has lluït.
      Finalment, jo no ataco el Liceu, ataco l’equip de dirigeix el Liceu, que és quelcom absolutament diferent. No facis com en Pujol que atacar-lo a ell era atacar Catalunya. i ja veus….

      Liked by 1 person

  2. colbran

    Es una verdadera vergüenza y desfachatez ese anónimo “reclamo de 5 razones” en “Time out” para asistir al Liceu a ver “Elektra” aunque a mí el estilo literario me recuerda ciertos comentarios de algunos programas pretéritos y no tanto de la televisión con los que se pretendía divulgar el mundo “elitista” de la Opera al pueblo “llano”.

    Lo de las palomitas de maíz que señala Xavi no lo digamos muy alto porque ya hay teatros (“Sugar”) que lo permiten, con lo que quizás a “alguien” se le encienda la luz y lo permita en el Liceu, el caso es que vayan los jóvenes sea como sea aunque se aburran como ostras, si no tienen un auténtico interés por un tipo de música y canto que no “permite” amplificación de sonido, si bien ya hay coliseos muy famosos que la utilizan de “tapadillo” aunque todo aficionado a la Opera ya lo sabe porque artistas de auténtica categoría y valentía lo han denunciado (Justino Díaz en Barcelona durante sus representaciones de aquél fabuloso “Faust” con Freni y Kraus o Dietrich Fischer-Dieskau en el estupendo documental en DVD sobre Fritz Wunderlich, etc…) y hasta creo que en alguna ocasión se ha practicado en el Liceu…. por lo menos a mí me lo ha parecido…, como también creo que se ha vuelto a recurrir a la “claca”, o quizás es que soy muy escéptico…

    Liked by 1 person

  3. Retroenllaç: Noticias de Diciembre 2016 | Beckmesser

  4. Niklaus Vogel

    Què patètic! El pitjor de tot és que en primer lloc posin lo de que és curta. Si a un li agrada l’òpera li és igual si és curta o llarga (igual que un llibre, igual que el cine, etc…) si un va a veure una òpera i una de les coses que l’atreuen positivament és que és curta, ja em perdonareu però això vol dir que l’òpera NO LI AGRADA perquè la viu en negatiu i per tant millor que no hi vagi. No puc suportar quan escolto comentaris al Liceu del tipus “al menys és curteta” Perdonaaaaa? T’han obligat a venir? Estàs és una cambra de tortura? Patètic! Patètic! Patètic! Jo personalment mai aniria a veure un concert de Heavy Metal ni que duri 10 minuts perquè senzillament no m’agrada! PATÈTIC!

    M'agrada

  5. jaumeM

    Ost….!!
    Potser els de Time Out son molt espavilats, aquí també hi ha molts que votarien al Trump, com a NY.
    Imagino que les recomanacions van dirigides a aquest tipus de public, i si allà els hi funciona (Keenlyside diu que en 19 dies 40000 van anar al Met), per que aquí no?
    Valguem Deu! com està el mon!

    M'agrada

    • Primer, l’article del Time Out novaiorquès s’assembla com un ou a una castanya al del Time Out català.
      Segon, ni que fos idèntic salvava l’article d’aquí, perquè aleshores vol dir que totes les imbecil·litats que es diuen a fora les fem nostres sense cap mena d’anàlisi
      Tercer, menystenir el públic és la pitjor inversió que es pot fer per portar-ne de nou al teatre.
      Quart, aquí també es pot omplir, però el primer que cal per fer-ho és que el teatre cregui que aquesta òpera és el gran títol d ela temporada, i ells des d’un bon inici no hi creuen.
      Cinquè, ja no sé que dir-te més però tenia que posar 5 raons, això s’ha convertit en una obsessió, 😉

      M'agrada

  6. Fot vergonya aliena! (I perdoneu-me la grolleria). Com una publicació “sèria” cultural és capaç de publicar una cosa d’aquest calibre? És vergonyós. De veritat. Si el que volen és apropar l’òpera al públic jove, el que haurien de fer (penso jo) és dedicar-se a fer xerrades als instituts i animar als joves a sentir alguna cosa més que aquell “Si te gusta el regetón dale”. Jo l’Elektra l’he descobert solet. I tinc 14 anys! No costa pas tant. És veritat que no es pot demanar que tots els joves obrin abonaments al Liceu, però hi ha maneres i maneres de vendre les coses; aquesta, lamentablement, n’és una. Bona no. Però n’és una.

    Liked by 1 person

    • Tampoc ets un exemple Nacho, ets més aviat el cas típic però no és generalitzat `precisament perquè no hi ha l’educaciño i la cultura que ho fomenti, ara bé en països molt més rics culturalment, el jovent tampoc assisteix amb fruïció a l’òpera, segurament perquè no és econòmic, tot i que un concert del Justin tampoc ho és,però també perquè requereix d’un temps per assimilar i interessar-te per ella, que potser, encara que en a tu et sembli rar, la joventut no està disposada a donar. L’òpera és com tantes coses del món cultural, un reducte de coneixement, saviesa, bellesa i gaudi i això tampoc és tan fàcil d’assimilar i vendre si l’educació no és l’adequada i les feromones ens ho impedeixen. Cal covar i reposar els coneixements per assaborir-la com és mereix

      M'agrada

  7. Jose Luis

    ya hace un tiempo lo dije….la campaña publicitaria del liceo parece dirigida al publico de Salvame, me da vergüenza, mucha vergüenza y ademas yo soy de los que va al sonar y al primavera sound…a cada cual lo suyo, y el que sabe disfrutar de la musica sbe que cada estilo tiene su sitio

    M'agrada

    • alex

      Suscribo lo dicho por José Luis en cuanto al Liceu y asimismi sus encuestas ” siempre satisfactorias ” según justifica subjetivamente la Dirección del Teatre
      Lo de ” ópera corta”, me hace descojonarme….por la memez del comentario

      M'agrada

    • colbran

      Me veo obligado a aclarar que menciono en mi primer comentario el “Sonar” y el “Prmavera Sound” en ningún modo en sentido peyorativo, precisamente yo que que soy de un eclecticismo total en todo tipo de manifestación musical y de TODO tipo de música aunque es cierto que no soporto la megafonía, pues soy de los pocos que quedamos que pudimos escuchar las voces al natural en todo tipo de géneros; el micrófono sólo se utilizaba en las salas de baile, como por ejemplo en el Rigat que estaba en la Plaça de Catalunya esquina con Ronda de Sant Pere (Barcelona), actual enclave del “Tall”. Yo nunca asisto a conciertos multitudinarios de rock, prefiero escuchar grabaciones en las que no me vuelvo sordo sino que aumento el sonido a mi gusto y no a miles de watios.

      Resumo, menciono las manifestaciones arriba indicadass porque las cita el “reclamo” del Time Out para el Liceu, mientras que el neoyorkino no se hace eco de ningún tipo de manifestaciones populares similares para compararlas/ reforzar el comentario sobre “Elektra”, para atraer a una “posible” asistencia juveníl. Qué equivocados están!

      M'agrada

    • Y puedes tener un sitio en todos, efectivamente disfrutando de todo, pero la obsesión por traer un público joven y también poco exigente por poco conocedor, és lamentable. La ópera necesita su tiempo de cocción y si no entienden eso es que no entienden de ópera

      M'agrada

  8. Rai

    Crec que aquest article no és un problema, sino una conseqüència. Sovint et llegeixo això del “públic que tant interessa a la directiva del teatre”. No crec que sigui tant perquè realment els interessi sino un intent desesperat d’omplir l’aforament. En aquest país no hi ha cultura musical, no hi ha cultura d’escoltar música, ni d’anar a concerts ni de deixar-s’hi un duro. La inmensa majoria de la gent no compra música, ni s’escolten un disc sencer, en tot cas se’l posen de fons mentre passen el motxo o mentre es prenen copes a un bar… Estic segur que els amants de l’òpera d’aquest país no els hi has d’explicar ni qui és Strauss, ni Elektra, ni Waltraud Meyer…etc. Llavors perquè no omplen 5 úniques dates el Liceu? Deu ser perquè no hi ha públic… (Més enllà de per omplir amb Traviates i Bohemes)

    M’ha fet pensar, canviant una mica de registre, en el saxofonista Bill McHenry. Viu entre Nova York i Barcelona, toca regularment als clubs més importants, com el Village Vanguard, ha tocat amb llegendes com Charlie Haden i Paul Motian i, en canvi, l’he vist a Barcelona, a Robadors 23 (un bar al Raval on es programa música en directe cada dia), amb un públic de 4 o 5 persones, i tots ells músics. En aquest mateix lloc he vist una parella aixecant-se i marxar perquè el cambrer els hi deia que l’entrada era de 3€… i com aquesta en podria explicar moltes…

    Per molt que des del Liceu s’hagués pogut vendre millor aquesta producció (realment ho desconec), el problema de fons és d’educació… Suposo que s’ha d’intentar pescar d’allà on sigui, i per això lo de “Així que ja ho saps: si vols conèixer el besavi dels artistes que ho peten en la facció més avantguardista dels cartells del Sónar i el Primavera Sound, deixa’t caure pel Liceu.” És trist vendre-ho així, tot i que potser n’enganxen algun que acaba veient la llum…
    Joaquim, tu amb aquest blog fas una petita gran aportació! No val la pena sulfurar-se amb articles com aquest!
    Aquesta Elektra serà magnifica!

    Liked by 1 person

    • Fa poc les Elektra omplien el Liceu i cinc funcions no son un problema, abans no ho eren i sobretot amb un bon repartiment (la producció de Chéreau no omplirà mai un aformanet com el del Liceu per molt prestigi que tingui i per molt bona que sigui, que no és.
      El problema és que el públic que abans era habitual o més ben dit, incondicional, ha anat abandonant i recuperar aquesta massa imprescindible de públic per fer viable el projecte, cada dia es fa més difícil i aleshores s’ha de recórrer a estratègies i campanyes de salvament que sempre acaben donant una imatge més penosa que no pas els beneficis més o menys reeixits d’una venda d’entrades a preus de saldo.
      Precisament perquè aquesta Elektra serà magnifica i no és una sorpresa, és ben trist que no hi hagi la venda esperada, ni que hagin de recórrer si o si a campanyes de captació tan ridícules com és curta, com dient no tindràs temps d’avorrir-te, donant per suposat que si és llarga si. PATÈTIC

      M'agrada

  9. marcozincone

    Dan ganas de llorar. Por el Time Out, por el Liceu que pronto se convertira en una cervecería con espectaculo, y para nosotros que tenemos que tolerar esta lenta putrefacción del arte! Que cambien los directores de escena, bajen los precios y vuelvan a ofrecer calidad: ya verán que el público existe, si no se le hace sentir que le estan tomando el pelo! En fin, enntre opera samfaina, la heladeria y el proyecto de annillos en la fachada, aún podemos considerarnos afortunados que de vez en cuando una opera salga bien!

    M'agrada

  10. JordiP

    Jajaja, per a veure coses cal estar viu! que diu un amic meu. En fi, t’adones que per més imaginació que tingui un, la vida sempre acabara sorprenent-te. Joaquim, jo no conec l’obra ni l’he escoltada mai, i hi aniré el dimecres 7, tot i que algú em va dir que era molt “dura” i que on anava… no tinc clar a que es referia. El que si tinc clar es que em va decidir a mi a anar-hi…. Els comentaris sobre la temporada del teu blog!!! Hi tant, ja fa temps que tinc clar que poques vegades l’erres quan dius que val o no la pena, o com a minim coincideix amb els meus gustos. Entre els meus coneixements i el que tu ens aportes em configuro la perspectiva de la meva temporada. Així que temps em va faltar per a comprar entrades extres (entre elles l’Elektra) i canviar repartiments que em tocaven (com el Macbeth que vaig anar a veure en segon repartiment i vaig gaudir-ne força).

    Ni Timeouts ni departaments de màrqueting, gracies Joaquim!!

    Jordi

    M'agrada

  11. MERITXELL Tena

    Parauleria “moderneta” de quan és vol ser cool sense saber de què es parla. I així se suposa que s’amplia públic? Perquè una bona política de difusió, educació i preus no és una opció, oi? Molta tonteria per tal de caçar al vol uns quants passavolants (amb resultats dubtosos) mentre ni es cuida el públic que ja tenien ni es crea veritable afició que ompli el teatre sense necessitat de tant numeret.

    M'agrada

  12. Por mi parte, yo no necesito ninguna excusa para asistir a una “Elektra”, sobre todo porque aquí en Portugal, la ópera no se presenta en la versión escénica desde 1977. Sin embargo, yo no creo que ninguno de los motivos enumerados en el artículo me haría comprar una entrada.

    M'agrada

  13. Joan

    😦 😦 😦 M’esperava que la línea editorial d’IFL respecte aquesta Elektra, verdader pal de paller de la temporada anés més en la línia de la ciutat invisible de Kitej de la qual, n’ estic convençut, aquest blog t va contribuir a omplir les funcions amb els seus post preparatoris i posterior crítica però weno…

    M'agrada

    • No he començat encara, no sé pas que em retreus, sigues pacient. De moment només he parlat del Time Out,
      Tampoc crec que estiguem davant d’una òpera poc freqüent com Kitege, Elektra és una òpera de repertori molt més coneguda, però no t’amoïnis que tindrà el seu apunt preparatori, com que és curta….

      M'agrada

  14. Doncs és una llàstima que aquesta Elektra no aconsegueixi el “ple total” , doncs a priori i més veient la teva opinió al Twitter del assaig, és una de les més engrescadores de la temporada,, sino la que mes. Jo hi vaig el dia 11 i espero gaudir-la moltissim. De les 5 raons del Time Out, com deia aquell: “no hace falta decir nada más”🙄

    M'agrada

  15. Rosa

    Quina vergonya aquesta manera de presentar una òpera. Per a vendre entrades. Una de les que suposem, pel que tu dius, Joaquim, i tots esperem, serà de les millors representacions de la temporada.

    M'agrada

  16. Joan

    Però si és la línia editorial de Time out! La veritat és que no li faig gairebé cas malgrat les piles que trobo quan agafo el tren, però ja que l’has publicitada avui l’he fullejada una mica: Aquest mes està dedicada al sexe i l Top 5 el dedica a calents. El número 1 , per exemplr és el “Clàssic exhibicionista”: ” En un món en què els nanos estan acostumats a veure de tot, val a dir que aquest acte es converteix en una redundància. Només són conscients de la seva pervivència els nens en edat púber i els viciosos clàssics… “No sé, m’estranya que s’ocupin de l’Elektra però les 5 raons que dóna per anar-la a veure no. M’hauria estranyat ue fossin unes altres, la veritat.

    M'agrada

    • rosetapiccina

      És veritat. Vaig veure “1898 – los últimos de Filipinas”, i ara acabo de llegir la crítica del Time Out, i diu que és una pel·lícula patriòtica i imperialista, quan és supercrítica. Diu que és una versió de la pel·licula franquista dels anys 40, mentida absoluta: és una altra pel·lícula sobre els mateixos fets. I més per l’estil.
      Jo també he decidit que mai més no agafo el Time Out.

      M'agrada

  17. scriabin

    No opino sobre el tema del TimeOut, pero sí que opino sobre el fet que no s’hagin venut les 5 representacions. Tampoc es va omplir el Liceu amb la Tetralogia wagneriana amb un nombre semblant de representacions … aixo si, els Verdis i altres operes dels “40 principals” (no es despectiu, sino una manera de dir que son conegudes per tothom) de la opera totes venudes i amb una dotzena de representacions. Quedi clar que no poso en dubte la qualitat d’aquestes operes conegudes per tothom, sino que poso en dubte el criteri musical de la gent que assisteix massivament a aquestes (em sembla molt be) dient que els agrada a la opera pero despres no se’ls veu el pel quan tenim una Elektra com aquesta o una tetralogia de Wagner o altres produccions “d’alta” qualitat (aixo NO em sembla be). Que la gent no ompli el Liceu amb una produccio de Chereau amb la Waltraud Meier i la Herlitzius es, simplement, imperdonable. No els interessa la opera ni la musica, sino el glamour d’assistir al Liceu nomes quan fan un “40 principales”.

    M'agrada

    • Cal saber vendre i la política comercial i de màrqueting jo crec que en lloc d’anar a buscar al públic interessant, s’ha encaperrat en buscar nous públics de la manera més maldestre. El resultat malgrat ens vulguin fer creure el contrari, és penós perquè dubto que creí afició.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: