IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL DE GIANGUIDO MUSSOMELLI


Amb Gianguido no recordo quan ens varem començar a seguir, si que recordo que em va cridar l’atenció un nick que sota la figura i el nom de Mozart va començar a aparèixer en els “m’agrada” de molts dels apunts d’IFL, fet que va motivar que un dia premés sobre el seu perfil i m’adonés que tenia un blog (Mozart 2006) que a partir d’aleshores sovintejo per la claredat, el rigor, la radicalitat i la integritat que sempre desprenen les seves opinions i cròniques d’un italià que ens parla no només de la vida musical de centreeuropa (viu a Stuttgart) i amb les que es pot o no estar d’acord, però que són fruit d’una erudició més que contrastada i per tant una raresa que no s’ha de menystenir en un món tan mancat d’opinions sinceres, lliures i òbviament per tot això, controvertides. Jo diria que és un dels “grisini” més distingits

Tan aviat li vaig proposar participar en el qüestionari em va contestar “volentieri.”, això si, en alguna de les qüestions no es limitava a una única i impossible resposta i per tant vaig deixar el primer nom que em contestava i tot seguit vaig utilitzar les doloroses i injustes estisores allà on vosaltres ara veureu punts suspensius, que espero que ell ens acabi de completar en un comentari, ja que alguns dels noms que he obviat (tenor, baríton, baix o director) són poc qüestionables, però en canvi m’he estimat posar les primeres opcions que fan referència a cantants del passat que encara no havien aparegut fins ara en cap dels qüestionaris publicats.

Així doncs, us deixo amb aquest nou viratge que suposa cada setmana el descobriment dels vostres qüestionaris.

  1. La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? Estate 1966
  2. A quin teatre? Teatro La Fenice di Venezia
  3. Quina òpera vas veure? Otello
  4. Els teus pares anaven o van a l’òpera? Si
  5. Quin compositor operístic t’estimes més? Verdi
  6. Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? La Musica
  7. Quin és el teu tenor predilecte?  Tito Schipa tra le voci storiche…
  8. Quina és la teva soprano predilecta? Joan Sutherland
  9. Quin és ell teu baríton predilecte? Carlo Galeffi tra gli storici
  10. Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Marilyn Horne
  11. Quin és el teu baix predilecte? Ezio Pinza (voci storiche)…
  12. Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? Il Festspielhaus di Bayreuth
  13. Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? No
  14. Quina és la teva òpera predilecte? La Traviata…
  15. Quina òpera detestes? Pelleas et Melisande
  16. Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 3
  17. A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Londra
  18. Quin és el llibretista operístic preferit? Wagner
  19. Quin és el teu heroi de ficció operístic? Boris Godunov
  20. Quina és la teva heroïna de ficció operística? Violetta Valery
  21. La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Il Ring diretto da Herbert von Karajan
  22. El director d’orquestra operístic preferit?  Wilhelm Furtwängler…
  23. El director d’escena preferit? Nessuno in particolare
  24. La representació operística que t’hagués agradat assistir? La Fanciulla del West di Firenze 1954 con Mitropoulos, Del Monaco ed Eleanor Steber
  25. L’òpera barroca que més t’agrada? Ariodante di Händel
  26. L’òpera clàssica que més t’agrada? Cosí fan tutte
  27. L’òpera romàtica que més t’agrada?
  28. L’òpera del segle XX que més t’agrada?Salomé di Richard Strauss
  29. L’òpera del segle XXI que més t’agrada? L’amour de loin di Kaija Saariaho
  30. Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Baritono

Us deixo la representació que li hagués agradat assistir a Gianguido:

Grazie mille Gianguido, un onore ed un piacere

La propera setmana coneixereu el qüestionari de Vicent, que des de terres nòrdiques ens obrirà de ben segur noves perspectives operístiques.

Bona setmana a tothom

18 comments

  1. Eduardo

    La ringrazio molto, Vienzo, hanno portato molto importanti cantanti del passato, Steber e Olivero, penso che sono stati menzionati. Come dice Joaquim, penso che dovrei visitare il tuo blog …..

    M'agrada

  2. jaumeM

    Vaig descobrir mozart2006 a través dels comentaris d’un apunt de IFL sobre el D Carlo de Salzburg 2013, i de llavors hi acudeixo de tant en quan, encara que l’italià m’és difícil, i el traductor de google no es prou, llàstima per que expressions com “baritonuccio sgraziato e corto” o “la scena dell’ appartamento di Filippo, comicamente ambientata in una specie di resort da Costa del Sol” son d’una claredat mediterrània deliciosa, i el seu criteri m’interessa molt.

    Liked by 1 person

  3. OLYMPIA

    Hi comparteixo Horne i Salome i l’amor a Verdi. Sento un respecte immens pels cantants de la vella escola sense els quals no s’entendrien els que avui són bons. I, de ben segur que hi compartiria moltes coses més d’aquest món fascinant de la música que tant ens fa gaudir. Desconeixia, com tantes altres coses, Carlo Galeffi. És un plaer escoltar-lo. Un plaer de debò.

    M'agrada

    • colbran

      Carlo Galeffi cantó frecuentemente tanto en el Liceu como en el Real e incluso grabó dos óperas españolas casi completas: “Maruxa”, de Amadeu Vives (en 1929), con las hermanas Nieto (la gran dramática Ofelia Nieto -fallecida a los 33 años- y la magnífica lírica Angeles Ottein, maestra de cantantes españolas extraordinarias como la gran “falcon” Consuelo Rubio y la inolvidable Pilar Lorengar). Aquí tienes un fragmento interpretado por Galeffi:

      Y de la impresionante ópera de José María Usandizaga “Las golondrinas” -que Galeffi grabó con la soprano almeriense Fidela Campiña en 1930, con la Orquesta del Liceu- van dos fragmentos, en el primero interviene ella al principio del aria:

      Tengo la fortuna de haber comprado en su momento las dos grabaciones seudo-completas que actualmente están descatalogadas.

      La voz de Galeffi era muy expresiva y su castellano perfecto. Pienso que te agradará escuchar estas arias, pues no se interpretan frecuentemente y menos se graban.

      M'agrada

  4. colbran

    Molto interesante il tuo questionario, Gianguido. Anche a me piace molto ascoltare questi cantanti del passato: Galeffi, Pinza, Horme,…ma la dizione de Sutherland…

    Mi pare que vi piacerà Galeffi in spagnuolo, ma sono sicuro que questi branni li conosci bene.

    Auguri.

    Fede

    M'agrada

  5. OLYMPIA

    Gràcies Mr. Colbran!. És un goig sentir cantar aquest home. Demà el repetiré perquè per mi era un tresor ocult. Per cert, “Las golondrinas” era una òpera molt considerada pel meu pare, un melòman empedreït que, a causadels temps que va viur, no va poder conrear el seu gran amor a la música.
    Escolta…la primera ària comença amb les mateixes notes que la de Magdalena al musical Jesucrist Superstar. Sí o sí?

    M'agrada

    • colbran

      Tienes toda la razón, Olympia. La primera frase del aria “Aqui n’este sitio” de “Maruxa”, comienza igual que el “I don’t know how to love him” que canta Maria Magdalena en la ópera-rock “Jesuschrist Superstar”. Bueno, no sé si es casualidad, pero LLoyd-Webber tiene fama de tomar “prestadas” frases musicales de múltiples compositores y como de “Maruxa” existen varias versiones, algunas más recientes que la de 1930, como la de 1954 con la inolvidable Pilar Lorengar, Enrique de la Vara y el gran Manuel Ausensi (en el rol de Pablo), es probable que “echara” mano de esa frase, puesto que el album-comcepto de la obra de Webber es de 1970, si bien el solo de María Magdalena procede de una canción titulada “Kansas morning” que compuso en 1968, antes de dedicarse a su ópera-rock, por lo que perfectamente pudo haber escuchado “Maruxa” que se público en el Reino Unido con el sello London, con aterioridad a esa última fecha.

      Un ejemplo de los “préstamos” que toma Webber lo tenemos en la canción “Love never dies” (2000), de la segunda parte de “The phantom of the Opera”, cuto título es también el de la obra y procede de un musical suyo anterior “The baeutiful game”(2010), luego transformado en otro “The boys in the photograph”. La melodía es la misma, pero la canción fue cambiando de título. Su estreno oficial lo hizo Kiri Te Kanawa en TV, anunciando que sería el “hit” de “The beautiful game”. Pues, bien ese tema comienza con dos frase musicales del compositor Charles Williams que pertenecen al tema central de “The appartmen” (1960), de Billy Wilder, con el título “Jealous lover”, siendo escuchado a lo largo de todo el film. Pero, además, Williams ya lo utilizó con anterioridad como tema central del magnífico “thriller” español de César Fernández Ardavín “¿Crimen imposible”? (1954-que estoy batallando por conseguirlo pues me dejó una huella imborrable y no lo editan ni lo han editado incomprendsiblementeen ningún soporte y por Youtube no aparece completo) y lo había utilizado con anterioridad en “The romantic age” (1949) con el mismo título “Jealous lover”. El hecho de que Williams escribiera la partitura musical para “¿Crimen imposible? es porque estuvo viviendo varios años en Barcelona, donde se rodó el film en los Estudios Orphea” de la Ciudad Condal.

      Me he extendido demasiado en esta respuesta porque el caso de “Love never dies” lo conozco muy bien. Pero hay otros que cualquier amante de la música puede encontrar de compositores clásicos y populares en todas las obras de Andrew Lloyd-Webber, si bien estos “préstamos” no pueden ser considerados plagios si sólo se hace uso de menos de 8 compases, si los temas contienen un número superior si son considerados como tales. Charles Chaplin que además de actor, director, guionista y productor era músico plagió cuanto quiso desde Tchaikovsky hasta José Padilla.

      Fíjate, Olympia, yo no me había dado cuenta de esa “coincidencia” y eso que tengo una especie de obsesión por localizar los plagios, por ejemplo los “préstamos” de Verdi procedentes de Meyerbeer que Joaquim ya ha indicado en más de una ocasión.

      M'agrada

  6. OLYMPIA

    Gràcies per la teva tan complerta resposta, Fede!. De vegades trobo inaudible en el sentit més literal escoltar frases de cançons modernes que tenen segles d’antiguitat.
    So long!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: