L’estiu de 2013 Vladimir Jurowski signava una direcció esplèndida de Ariadne auf Naxos al Festival de Glyndebourne i ara hi torna però no amb la LSO sinó amb la State Academic Symphony Orchestra “Evgeny Svetlanov” i en aquesta fantàstica tenporada operística en forma de concert o millor seria dir semi-escenificada, que té lloc en la sala de concerts Txaikovski de Moscou i que a IFL n’hem conegut ja unes quantes.
El director rus continua meravellant per la claredat i intensitat d’una direcció càlida i enèrgica, extraient de l’orquestra tota l’opulència que Strauss és capaç d’oferir amb una formació de dimensions cambrístiques.
Alguns dels cantants que varen participar a Glyndeborune repetien a Moscou, el venerable mestre de música de Sir Thomas Allen o el Bacchus del tenor rus Sergey Skorokhodov, però la majoria, membres joves de la companyia del Bolshoi són nous. Ara bé hi ha una aportació nord-americana notabilíssima, la de la mezzosoprano Cecelia Hall que per a mi ha estat tota una revelació que caldrà seguir, perquè el seu compositor és el millor de la representació.
La soprano alemanya Melanie Diener és Ariadne. Conserva la veu per cantar el rol però hi ha moments que sembla al límit i no ho passa del tot bé. El final de “Es gibt ein Reich” és especialment dolorós, al límit del desastre, però ho supera i encara és capaç de d’arribar amb dignitat a l’extenuant duet final.
Sergey Skorokhodov i Uliana Alexyuk superen el repte de Bacchus i Zerbinetta sense commoure, ell perquè és difícil que en aquest rol cap tenor pugui arribat a trasbalsar (Kaufmann a Salzburg és el millor que jo recordo), més aviat estem pendents que acabi sense defallir, mentre que Alexyuk que ja va ser la Sophie d’aquell Werther sorprenent, fa totes les notes però sense la transcendència de les grandioses Zerbinetta que en aquest cas si que coneixem amb escreix. Ella no, compleix bé però sense aquella mestrívola solvència i desvergonyiment que tota soprano coloratura ha de tenir per oferir un impactant “Großmächtige Prinzessin”.
Magnífiques les tres nimfes, així com els components de la commedia dell’arte, tots cantants molt joves i amb unes carreres esplèndides per endavant, esperem que fructifiquinn perquè hi ha veus de baríton molt interessants.
Thomas Allen repeteix el mestre de música amb la seguretat que els anys de carrera atorguen, sobretot en un rol sense insalvables contratemps
Richard Strauss
ARIADNE AUF NAXOS
Melanie Diener (Primadonna, Ariadne )
Sergey Skorokhodov (tenor, Bacchus)
Uliana Alexyuk (Zerbinetta)
Maxim Mikhailov (Majordom)
Cecelia Hall (Compositor)
Sir Thomas Allen (El mestre de música)
Leonid Bomshtein (un oficial)
Nikolay Borchev (Arlequí)
Sergey Radchenko (El mestre de ball)
Grigory Shkarupa (Un lacai)
Yury Rostotsky (Scaramuccio)
Ksenia Antonova (Nàiade)
Alexandra Kadurina (Dríade)
Nadezhda Gulitskaya (Eco)
Dmitry Cheblykov (Truffaldino)
Alexander Kireyev ()
Bogdan Galyapa (Brighella)
State Academic Symphony Orchestra “Evgeny Svetlanov”
Director musical: Vladimir Jurowski
Txaikovski Concert Hall, 4 de febrer de 2017
Aquesta és una òpera que no necessita de gaire escenografia i vestuari per escenificar-se i la solució emprada a l’hemicicle de la gran sala del conservatori moscovita és eficaç per acabar creient que la versió és escenificada, una solució que sense faristols i partitures podria ser encara més eficaç. Aquí hem vist alguna cosa similar que sempre ha acabat funcionant.
IN FERNEM LAND 
Hola Joaquim!
Sólo una pequeña rectificación: la sala no es la del Conservatorio de Moscú, sino la Sala de conciertos Chaikovski. Lo cual no deja de ser una lástima, porque la acústica en el conservatorio es mucho mejor.
En cualquier caso, me da un gusto enorme que por fin se toquen las óperas de Strauss en Moscú.
Gracias por el post.
M'agradaM'agrada
Gràcies, no és la primera vegada que em fas la mateixa rectificació. Espero haver-ho aprés definitivament 😉
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de febrero 2017 | Beckmesser