Das Rheingold escena 1a Bayreuth 2006 Producció Tankred Dorst

Sembla com si el Met de Nova York i la Staatsoper de Viena s’haguéssin posat d’acord en fer-se la competència programant els mateixos títols en les transmissions cinematogràfiques o per streaming de les respectives temporades, per tal de que nosaltres poguéssim anar comparant les diferents propostes, ja que aquesta temporada de moment hi ha coincidències amb Don Giovanni (compartint protagonista) ara li toca el torn a la bellíssima Roméo et Juliette que acabem de veure fins i tot de manera insistent, al MET i que en la versió vienesa ens presenta el Roméo de Juan Diego Flórez ui la Juliette de la soprano russa Aida Garifullina (19877) guanyadora de l’edició del 2013 del concurs dominguista, Operalia.

Plácido Domingo es reserva la direcció musical de la representació, és a dir, no espereu gaires coses en aquesta vessant, on hi ha una lectura gruixuda, no sempre ben quadrada i on hi ha d’aspectes d’equilibri no del tot ben atesos, res greu pensareu  molts, però tampoc res remarcable, ni digne, segurament hi deuen haver molts directors, joves i no tan joves que desitjarien aquesta oportunitat en un teatre rellevant com l’òpera de Viena, però el món és injust,, i l’artístic a més a més és capritxós. L’orquestra vienesa sona desconeguda en molts moments i no precisament ho dic com una lloança.

La producció és la de Jürgen Flimm, ja coneguda des de fa 15 anys a la capital austríaca i també a IFL, ja que quasi fa un any ja va protagonitzar un apunt també  amb Flórez de protagonista si bé aleshores va ser una altra russa (Marina Rebeka) la Juliette. És una producció farragosa i estrafolària tot i les intencions de modernitat i refrescant que pretén. No insistiré.

Flórez canta divinament i això és tan evident i innegable que millor no buscar-li les pessigolles per aquesta banda. “Krausseja” molt i els seus finals en agut ja es comencen a assemblar massa als finals del recordat tenor canari en la darrera part de la seva longeva carrera, però la classe, l’elegància i la cura per fer-ho bell hi és, i més enllà que em costa creure que la seva veu pugui arribar bé al públic quan a Domingo se li desboca l’orquestra, el seu Roméo és juvenil, passional i allunyat dels verismes mal entesos, però el rol el sobrepassa en alguns moments i enn el duo final fa patir bastant, en algun moment molt, perquè la veu es trenca i òbviament nio és un accident casual, és la conseqüència d’aquesta tossudesa en portar la seva veu cap a on ell voldria, contra natura i a punt estar de fer una trencadissa notable, jo desitjaria que anés més amb compte perquè sabeu com m’agrada i com m’ha fet fruir, però els divins també són humans i espero que no tant com per arribar a ser estúpids i arruïnar una carrera en quest afany de voler ser Kraus sense tenir la veu adequada.

Garifullina és una cantant deliciosa, li manquen més anys de rodatge per veure com evolucionarà vocalment, ara és una mica feble. Com a companya de Flórez és ideal en molts moments, però Rebeka l’any passat crec que va ser més idònia al rol i va fer més ombra al tenor peruà. La veu és molt eslava, és a dir amb un excés de metall i molt timbrada, però aquests per a mi no són mai retrets si al darrera hi ha un bon treball tècnic i expressiu. Ella segurament evolucionarà abraçant un registre més ampli ja que ara queda una mica curta de centre i greu, mentre que certs aspectes d’emissió en alguns aguts són massa dubtosos, assolint el crit en més d’una ocasió, però a la seva Juliette “stricto sensu”, no sé li poden fer gaires retrets, algun sí i potser no són responsabilitat seva, ja que diria que està massa verda per fer aquest rol a Viena. Damrau m’agrada més en tot, malgrat no tenir un aspecte tan idealment jovenívol com ella.

I com succeïa l’any passat, la resta del cast és dolentot, alguns repeteixen com Bermúdez, incomprensible l’evolució negativa que ha fet aquest baríton amb un deteriorament vocal prematur notori, el seu Mercutio no és digne d’un primer teatre. Tampoc em sembla que el Stéphano de Rachel Frankel tingui gaire bé res d’aprofitable, mentre que el Frére Laurent de Dan Paul Dumitrescu només voreja certa notorietat amb la contundència vocal. L’equip del Metropilitan és molt més curós i distingit malgrat que tampoc era res de l’altre dijous. Fàcil d’entendre doncs, oi?

Charles Gounod
ROMÉO ET JULIETTE

Juliette: Aida Garifullina
Roméo: Juan Diego Flórez
Mercutio: Gabriel Bermúdez
Frère Laurent: Dan Paul Dumitrescu
Stéphano: Rachel Frenkel
Gertrude: Rosie Aldridge
Tybalt: Carlos Osuna
Paris: Igor Onishchenko
Grégorio: Ayk Martirossian
Capulet: Wolfgang Bankl
Le Duc: Alexandru Moisiuc

Chor und Orchester der Wiener Staatsoper
Director musical: Plácido Domingo

Director escènic: Jürgen Flimm

Staatsoper de Viena 1 de febrer de 2017

Continuo pensant que la sensació de rutina i que tantes vegades he denunciat aquí, que em transmeten moltes representacions de l’òpera de Viena, no s’ajusten a la categoria que tots els aficionats atorguem a la casa. Curiós Ah! m’oblidava i per què en els streamings de Viena se sent tant a l’apuntador?