IN FERNEM LAND

LA NOVA TEMPORADA DEL MET: 2017/2018


Peter Gelb, General Manager of The Metropolitan Opera, in the opera house auditorium.   Photo:  Dario Acosta/Metropolitan Opera

Peter Gelb, General Manager of The Metropolitan Opera, in the opera house auditorium.
Photo: Dario Acosta/Metropolitan Opera

Avui porto a IFL la temporada 2017/2018 del Metropolitan Opera House de Nova York, una temporada farcida de títols massa coneguts i de molts cantants, però no tots els que hom esperaria o no en els rols que al menys jo desitjaria.

No puc dir-vos que no m’agradi, no, però no m’entusiasma, i no ho fa per raons similars a les que he criticat tantes vegades les darreres temporades del Liceu, és a dir:

Per el poc risc, per la repetició de títols programats fins l’extenuació, per el desequilibri entre els compositors i els diferents períodes o corrents artístiques, perquè dels 25 títols programats i el Rèquiem, només n’hi ha un de contemporani i 6 del segle XX, si bé tots els títols són de  principis del segle i mirant més enrere que no pas endavant, mentre que no existeix cap títol anterior a Mozart, del que es programen tres títols i Zauberflöte es representa amb la mateixa producció però amb tandes en anglès i altres en alemany.

Les noves produccions escassegen (5 títols marcats en vermell) i el directors d’escena,, com els musicals no representen, a banda del mític Levine i el seu successor al capdavant del MET, el canadenc Yannick Nézet-Séguin cap gran commoció. McVicar, ja degudament domesticat, ha esdevingut el nou director dels grans espectacles luxosos, per la qual cosa la seva Tosca serà la versió moderna de la que ja tenien de Zeffirelli que ja han jubilat, quelcom que no han fet amb La Bohéme que torna a re-aparèixer amb un cast ben poc estimulant.

La Tosca serà el gran esdeveniment amb Netrebko i Kaufmann però en dos casts plegats de stars, que no sé si acabaran garantint la “memorabilitat” buscada.

Per a mi el gran títol de la temporada és la Semiramide de Rossini malgrat que rescata la cecilbedemillesca i tronada producció de Cox, però el repartiment és molt estimulant amb MeadeDeShong i Abdrazakov, comptant amb el grandiós afegitó de Camarera que de ben segur cantarà les dues dificilíssimes àries d’Idreno de manera fastuosa.

Per suposat que l’únic títol del segle XXI, aquest Àngel Exterminador del compositor Thomas Adès, basada en la pel·lícula de Buñuel és també un dels pocs i veritables atractius que ofereix una temporada desmotivant, amb un repartiment molt curós. Aquesta de ben segur la inclouran al cinema i aquesta s’haurà d’anar a veure sí o sí.

Un escadusser Wagner, si bé es tracta de Parsifal, un Parsifal que no crec que iguali el que va estrenar aquesta producció.

En la majoria de títols hi ha noms rellevants, però els conjunts no són d’aquells envejables. Per exemple la Cendrillon que varem veure al Liceu amb la mateixa producció i també amb Joyce DiDonato de deliciosa protagonista, crec que va ser millor que la tancarà la temporada a Nova York.

I també hi ha títols molt mal servits, com Turandot (Dyka i Serafin!!!, quina de les dues més mal escollides) o un maltractament incomprensible als mozartians que hauran de patir a Adam Plachetka tant a Le Nozze com a Così fan tutte. Incomprensible elecció! Com també ho és tornar a reposar Les Contes d’Hoffmann amb la producció de Sher, una de les pitjors que ha fet mai el MET, amb l’afegitó que no compta amb un equip vocal que faci oblidar la lletjor del que es mostre a l’escenari.

Resulta curiós veure com Jay Hunter Morris, que semblava que després dels Siegfried inesperats de la Tetralogia, ara ja el tinguin fent Aegist a Elektra.

Insistir en la faceta baritonal/verdiana de Domingo, ara amb el Miller és furgar en una ferida més sagnant que la d’Amfortas. Com ho és constatar que Yoncheva o la mateixa Agresta, fan de tot i quasi mai escullen bé.

En definitiva, tot i que encara no sé quins seran els títols que escolliran per la temporada cinematogràfica, no veig 10 propostes que em provoquin unes ganes irrefrenables d’abonar-m’hi i aquest és el mateix problema que he copsat aquest any i que a aquestes açades de la temporada fa que em penedeixi una mica d’haver-ho fet

Les altres gran cases operístiques, com Londres, París, Berlín o Munich ofereixen més varietat de títols, de repertoris i casts més ben treballats i em sembla en a mi que el regnat de Mr Gelb està en hores molt baixes, sempre tenint en compte que estem parlant del MET, però és que aquest teatre fins no fa gaires anys era l’absoluta enveja del món operístic i ara ja no, o si us ho estimeu més, per a mi no.

TEMPORADA 2017/2018

Norma (Bellini) set/dec 2017
Direcció musical: Carlo Rizzi/Joseph Colaneri
Direcció d’escena: David McVicar
Norma: Sondra Radvanovsky/Marina Rebeka/Angela Meade
Adalgisa: Joyce DiDonato/Jamie Barton
Pollione: Joseph Calleja
Oroveso: Matthew Rose/Vazgen Gazaryan

Die Zauberflöte (Mozart) set/oct 2017
Direcció musical: James Levine
Direcció d’escena: Julie Taymor
Pamina: Golda Schultz
Königin der Nacht: Kathryn Lewek
Tamino: Charles Castronovo
Papageno: Markus Werba
Sarastro: Tobias Kehrer/René Pape

La Bohème (Puccini) Oct/Nov 2017 /Feb/Març 2018
Direcció musical: Alexnder Soddy/Marco Armiliato
Producció Franco Zeffirelli
Mimi:Angel Blue/Anita Hartig/Sonya Yopncheva
Mussetta: Brigitta Kele, Susanna Phillips
Rodolfo: Dmytro Popov/Jean-François Borras/Rusell Thomas/Michael Fabiano
Marcello: Lucas Meachem/Michael Todd Simpson

Les contes d’Hoffmann (Offenbach) Set/Oct 2017
Direcció musical:Johannes Debus
Direcció escènica:Bartlett Sher
Olympia: Erin Morley
Antonia/Stella: Anita Hartig
Giulietta: Oksana Volkova
Nicklause: Tara Erraught/Géraldine Chauvet
Hoffmann: Vittorio Grigolo/Yosep Kang
Els 4 dolents: Laurent Naouri
Els 4 criats: Christophe Mortagne

The Exterminating Angel (Adès) oct/nov 2017
Direcció musical: Thomas Adès
Direcció escènica: Tom Cairns
Leticia Maynar: Audrey Luna
Lucia de Nobile: Amanda Echalaz
Silvia de Avila: Sally Matthews
Francisco de Ávila: Iestyn Davies
Edmundo de Nobile: Joseph Kaiser
Alberto Roc: Rod Gilfry
Doctor Carlos Conde: John Tomlinson

Turandot (Puccini) oct 2017/abr 2018
Direcció musical: Carlo Rizzi/Marco Armiliato
Direcció d’escena: Franco Zeffirelli
Turandot: Oksana Dyka/Martina Serafin
Liu: Maria Agresta/Hei-Kyung Hong/Guanqun Yu
Calaf: Marcelo Álvarez
Timur: James Morris/Giorgi Kirof/Alexander Tsymbalyuk

Madama Butterfly (Puccini) nov2016 / mar 2017
Direcció musical:Jader Bignamini/Marco Armiliato
Direcció d’escena: Anthony Minghella
Cio-Cio-San: Hui He/Ermonela Jaho
Suzuki: Maria Zifchak
Pinkerton: Roberto Aronica/Luis Chapa
Sharples: David Bizic/Dwayne Croft/Roberto Frontali

The Magic Flute (Mozart) en anglès nov/dec 2017
Direcció musical: Edo de Waart
Direcció escènica: Julie Taymor
Pamina: Hanna-Elisabeth Müller
Queen of the night: Kathryn Lewek
Tamino: Charles Castronovo
Papageno: Nathan Gunn
Sarastro: Tobias Kehrer

Requiem (Verdi) nov/dec 2017
Direcció musical: James Levine
Krassimira Stoyanova/Ekaterina Semenchuk/Aleksandrs Antonenko/Ferruccio Furlanetto

Thaïs (Massenet) nov/dec 2017
Direcció musical: Emmanuel Villaume
Direcció d’escena: John Cox
Thaïs: Ailyn Pérez
Athanaël: Gerald Finley
Nicias: Jean-François Borras
Palémon: David Pittsinger

Hansel and Gretel (Humperdinck) en anglès dec 2017 / gen 2018
Direcció musical: Donald Runnicles
Direcció escènica: Richard Jones
Hansel: Tara Erraught/Ingeborg Gillebo
Gretel: Lisette Oropesa/Maureen McKay
Gertrude: Dolora Zajick
The witch: Gerhard Siegel
Peter: Quinn Kelsey/Dwayne Croft

The Merry Widow (Lehár) dec 2017 / gen 2018
Direcció musical: Ward Stare
Direcció d’escena: Jeremy Sams
Anna Glaary: Susan Graham
Valencienne: Andriana Chuchman
Danilo: Paul Groves
Camille de Rosillon: David Portillo/Taylor Stayton
Baron Mirko Zeta: Thomas Allen

Tosca (Puccini) dec 2017/mai 2018
Direcció musical: Andris Nelsons/Gareth Morrell/Bertrand de Billy
Direcció d’escena: David McVicar
Tosca: Kristine Opolais/Anna Netrebko
Cavaradossi: Jonas kaufmann/Marcelo Álvarez
Scarpia: Bryn Terfel/Michael Volle/George Gagnidze
Sagrestano: Patrick Carfizzi

Le nozze di Figaro (Mozart) gen/feb 2018
Direcció musical: Harry Bicket
Direcció d’escena: Richard Eyre
La contesa d’Almaviva: Rachel Willis-Sørensen/Sonya Yoncheva/Caitlin Lynch
Susanna: Christiane Karg/Nadine Sierra
Cherubino: Serena Malfi/Isabel Leonard
Il Conte d’Almaviva: Luca Pisaroni/Mariusz Kwiecien
Figaro: Adam Plachetka/Ildar Abdrazakov

Cavalleria Rusticana (Mascagni) Gen/Feb 2018
Direcció musical: Nicola Luisotti
Direcció d’escena: David McVicar
Santuzza: Ekaterina Semenchuk/Eva-Maria Westbroek
Turiddu: Roberto Alagna
Alfio: Željko Lučić
Pagliacci (Leoncavallo) Gen/Feb 2018
Direcció musical: Nicola Luisotti
Direcció d’escena: David McVicar
Canio: Roberto Alagna
Nedda: Alexandra Kurzak
Tonio: George Gagnidze
Silvio: Alessio Arduini

L’elisir d’amore (Donizetti) gen/feb 2018
Direcció musical: Domingo Hindoyan
Direcció escènica: Bartlett Sher
Adina: Pretty Yende
Nemorino: Matthew Polenzani
Belcore: Davide Luciano
Dulcamara: Ildebrando d’Arcangelo

Il Trovatore (Verdi) gen/feb 2018
Direcció musical: James Levine
Direcció d’escena: David McVicar
Leonora: Maria Agresta
Azucena: Anita Rachvelishvili/Elena Manistina
Manrico: Yonghoon Lee
Di Luna: Quinn Kelsey/Luca Salsi
Ferrando: Štefan Kocán/Kwangchul Youn

Parsifal (Wagner) feb 2018
Direcció musical: Yannick Nézet-Séguin/John Keenan
Direcció d’escena: François Girard
Parsifal: Klaus Florian Vogt
Kundry: Evelyn Herlitzius
Amfortas: Peter Mattei
Gurnemanz: René Pape
Klingsor: Evgeny Nikitin

Semiramide (Rossini) feb/mar 2018
Direcció musical: Maurizio Benini
Direcció d’escena: John Copley
Semiramide: Angela Meade
Arsace: Elizabeth DeShong
Idreno: Javier Camarena
Assur: Ildar Abdrazakov

Elektra (Strauss) març 2018
Direcció musical: Yannick Nézet-Séguin/Paul Nadler
Direcció escènica: Patrice Chéreau
Elektra: Christine Goerke
Chrysothemis: Elza van den Heever/Allison Oakes
Klytämmestra: Michaela Schuster
Aegist: Jay Hunter Morris
Orest: Mikhail Petrenko/Dwayne Croft

Così fan tutte (Mozart) Mar/Abr 2018
Direcció musical: David Robertson
Direcció escènica: Phelim McDermott
Fiordiligi: Amanda Majeski
Dorabella: Serena Malfi
Despina: Kelli O’Hara
Ferrando: Ben Bliss
Guglielmo: Adam Plachetka
Don Alfonso: Christopher Maltman

Luisa Miller (Verdi) mar/abr 2018
Direcció musical: James Levine
Direcció d’escena: Elijah Moshinsky
Luisa: Sonja Yoncheva
Federica: Olesya Petrova
Rodolfo: Piotr Beczala
Miller: Plácido Domingo/Luca Salsi
Walter: Alexander Vinogradov
Wurn: Dmitry Belosselskiy

Roméo et Juliette (Gounod) abr/mai 2018
Direcció musical: Plácido Domingo
Direcció d’escena: Bartlett Sher
Roméo: Bryan Hymel
Juliette: Ailyn Pérez
Stéphano: Karine Deshayes
Mercutio: Joshua Hopkins
Frère laurent: Kwangchul Youn

Lucia di Lammermoor (Donizetti) mar/mai 2018
Direcció musical: Roberto Abbado
Direcció escènica: Mary Zimmerman
Lucia: Olga Peretyatko/Jessica Pratt/Pretty Yende
Edgardo: Vittorio Grigolo/Michael Fabiano
Enrico: Massimo Cavaletti/Luca Salsi/Quinn Kelsey
Raimondo: Vitalij Kowaljow/Alexander Vinogradov

Cendrillon (Massenet) Abr/Maig 2018
Direcció musical: Bertrand DeBilly
Direcció de’escena: Laurent Pelly
La Fee: Kathleen Kim
Cendrillon: Joyce DiDonato
Le Prince Charmant: Alice Coote
Madame de la Haltière: Stephanie Blythe
Pandolfe: Laurent Naouri

Us deixo amb Joyce DiDonato a Cendrillon al Liceu

Tots els detalls a:

32 comments

  1. alex

    Lo mejor actualmente de la gestiòn de P. Gelb, es lo del Met al cinema que es donde el gran teatro neoyorquino, se autofinancia practicamente
    En estos momentos y tenieendolo màs cerca de Barcelna, prefiero París sobre todo, Berlin, Zurich, Munich y Viena, en cuanto a programación artística y menores costes

    M'agrada

    • Lo del cine es lo mejor porqué hasta hace un par de años lo que ofrecían tenía interés, pero si repiten tanto La Bohéme y otros títulos taquilleros, sobretodo con cantantes que se pueden mejorar, dejará de tenerlo

      M'agrada

  2. Rai

    Quina decepció… 25 títols donen per molt… per què repetir la Bohème any sí, any també? Elektra l’aniria a veure cada cap de setmana si pogués… però havent-la fet l’any passat i amb aquell repartiment, no sé jo si l’hauria deixat païr una mica més… Em fa molta il·lusió l’adaptació d'”El Ángel Exterminador”… aviam què en surt!
    Si no m’equivoco aquesta Kundry serà el debut de Herlitzius al MET, me n’alegro per ella!

    M'agrada

    • Jo també penso que amb 25 títols podrien incloure òpera eslava, sempre farcida de títols cabdals i totes elles bellíssimes, i en canvi reiteren compositors fins a l’avorriment, deixant molts gaps artístics i estètics per omplir.

      M'agrada

  3. Josep Garcia Devant

    Poca novetat, molt poca, per a mi temporada decebedora per un teatre com el MET. Em faria molta il.lusió veure per aquí Hänsel i Gretel. Domingo fent de Miller, be vaja, Ah, fu giusto el mio sospetto…….

    M'agrada

    • Tenen títols interessants i cantants desitjats, és clar, només faltaria tractant-se del MET, però hi ha teatres importants que superen amb escreix l’oferta, perquè com ja s’ha dit 25 títols donen per molt i ells tiren pel dret.

      M'agrada

  4. Franciscodaniel

    La temporada cinematogràfica es:
    NORMA
    DIE ZAUBERFLOTE (en Aleman Completa)
    EL ANGEL EXTERMINADOR
    TOSCA (Con Faufmann y Opolais)
    L’ELISIR D’AMORE
    LA BOHEME (Con Yoncheva y Fabiano; ademàs en creo la tercera vez!!!!!)
    SEMIRAMIDE
    COSI FAN TUTTE
    LUISA MILLER (Supongo que por Levine y Domingo)
    CENDRILLON

    Ademas en cuanto a la temporada reemplazar la produccion de la ENO de LA FORZA por conciertos con el Requien es una verguenza y reponer la antiguedad de Zefferilli (aunque supuestamente remozada) altamente reaccionario.

    M'agrada

    • Gelb tiene pánico a la revuelta que está siempre latente y cuando se trata de efectos directos de taquilla o del enfado de los mecenas, se arruga ante la reacción que podría suponer una apuesta arriesgada como la de Bieito.
      Resolverlo con un Requiem de Verdi con los mismos cantantes es muy triste

      M'agrada

    • colbran

      “Die Zauberflöte” COMPLETA significa una ópera con más de una hora de parte hablada, tu verás…Claro que eso no es nada comparada con “Die Entführung aus dem Serail” del Liceu de 2010 con más de 80´ hablados, algo que no se hace ni en Alemania ni en Austria , pero es que en el Liceu SOMOS MUY ORIGINALES…, bueno cuando nos parece, recuérdense los “Highlights” de “Faust” de 2008… que en lugar de originales fueron propios “dels Encants” o del “Rastro”

      M'agrada

  5. felipe

    Me he quedado muy sorprendido de ver óperas “en inglés”. No sé si esto es común en el MET, soy de la opinión que es un sacrilegio traducir una ópera, vamos no quiero ni imaginarme a la Reina de la Noche cantada en inglés…

    M'agrada

    • Por Navidad siempre lo hacen, son ópera de carácter familiar ideal para atraer también a niños que puedan entender más fácilmente lo que se canta. No me parece mal La ENO inglesa o la Komische Oper de Berlín o la Volksoper de Viena, lo hacen.

      M'agrada

  6. OLYMPIA

    Grans ciutats tenen un segon teatre on s’hi representa opera traduïda a l’idioma del país. Ho dic pel qie diu Felipe i atès que nova York va tancar una sala…
    És un programa que necessiten els que es volen aficionar a l’òpera i als que ja ho som però ens fan por segons quins autors massa moderns. Jo hi trobo a faltar més Wagner,Händel i potser retallaria una mica de Puccini i pensaria en Massenet i Gounod. Però, en rem, em sembla un programa apreciable pel que proposa popular.

    M'agrada

  7. Retroenllaç: Noticias de febrero 2017 | Beckmesser

  8. eduardo

    Yo he estado presente en los últimos años de los 70, 80, y 90 en el MET, y cada noche había algo para ver, en los tres últimos años y en especial, el esta temporada, luego de ver los cantantes y los títulos y las trasmisiones, es posible que no se haga nada porque es mala, huelo un “tufillo político”, el nuevo Presidente de EEUU, no se expresado aun de qué forma quiere la cultura de su pueblo. La ópera es género que quiere mantener y quiere mantener su extensa tradición?, o solo es algo de lo cual, le va a colocar un muro?

    M'agrada

  9. toni

    Efectivamente, creo que es como el agua y el aceite. Trump es lo que es, pero el gabinete y todo lo que envuelve la cúpula pensante del P.Republicano actual, dan miedo, por decir algo suave.

    M'agrada

  10. toni

    No estaría mal, pero el problema grave sería el reunir a tanta ” soprano y mezzo ” de buen ver ( cantar cantar, pseeee ) y no herir egos de las divas, para un vodevil ” alegre y ligero de equipaje “.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: