IN FERNEM LAND

CARMEN ALS CHAMPS-ELYSÉES DE PARIS (Lemieux-Spyres-Bou-Santoni;Young)


Marie-Nicole Lemieux, Simone Yooung i Michael Spyres all Théâtre des Champs-Elysées, 31 de gener de 2017 (Carmen)

Marie-Nicole Lemieux, Simone Yooung i Michael Spyres all Théâtre des Champs-Elysées, 31 de gener de 2017 (Carmen)

Una Carmen trepidant, en versió de concert i sense genialitats escèniques que ens distreguin d’alló que és essencial a l’òpera, el cant.

Vibrant és poc si he de referir-me a la direcció de Simone Young, ja que des del preludi inicial ens endinsa en un remolí vertiginós on només ens alliberarà els acords finals del tràgic desenllaç davant de la porta de la Maestranza. Extraordinària direcció d’una senyora que potser precisament per ser senyora no ocupa el lloc que pels mèrits del seu talent mereixeria. Quants homes i homenets que en prou feines es comencen a afaitar ja han estat anomenats directors d’orquestres de relleu en aquesta cursa sense sentit de com més jove millor, mentre la senyora Young que porta 12 anys com a intendent de  l’Staatsoper i de la Philharmoniker d’Hamburg no ha assolit encara aquest status d’acceptació de crítica i públic?

A banda del reconeixement unànime com a gran directora dels drames wagnerians, en aquesta Carmen de personalitat pròpia, perceptible en el tractament sonor, corpori i extraordinàriament vivaç, de sorprenent temperament malgrat els orígens irlandesos, croats i australians, haurem de reconèixer que la senyora Young combina l’explosiva vitalitat,, amb la sensualitat i la tràgica passió, amb saviesa, control extraordinari i sobretot una brillantor contagiosa. Potser en algun moment sembla que tot s’acabarà desbocant, però sempre acaba controlant l’equilibri i les intensitats, fins i tot en el quintet del segon acte que sembla una persecució de cinema mut.

Magnífica Orquestra nacional de França i també els dos cors, tots a l’alçada d’aquesta orgia de sensacions.

L’equip vocal també és sorprenent ja que reuneix a Marie-Nicole Lemieux, que ja no podem dir que és una especialista en el repertori barroc ençà que ha ampliat de manera espectacular el seu repertori que ja ho abraça tot i Michael Spyers el tenor que també combina el barroc amb les exigències sobrehumanes dels baritenors rossinians (Pirro a Ermione per exemple), amb el repertori francès amb el Hoffmann,  ara hi afegeix aquest Don José que avui ens ocupa.

L’excel·lència, la distinció i la classe d’ambdós cantants està per sobre de la resta, que sense estar malament no poden compatir amb el talent vocal de la canadenca i el nord-americà. Deliciosa la Micaela de la soprano francesa Vannina Santoni (1987) encara amb moltes coses per perfeccionar (sobretot seguretat) i una mica insuficient, no només  de fatxenderia torera, l’Escamillor de Jean-Sebastien Bou.

La versió amb els diàlegs parlats i els recitatius orquestrals s’escolta amb l’entusiasta neguit que provoquen les interpretacions que s’allunyen de la rutina amb la intenció de fer sobretot viure una partitura mil i una vegada escoltada i amb referents per donar i per vendre.

Lemieux que no pot lluir un registre agut sobrat en trobar-se la seva vocalitat acontraltada més còmode en el registre central i no cal dir el greu, no posseeix la veu idònia per cantar la Carmen canònica que tantes mezzosopranos i fins i tot sopranos líriques ens han ofert, però ella compta una personalitat artística i vocal que malgrat que segurament i degut a la seva contundència física que l’allunyarà de les representacions escèniques, esdevé una Carmen absolutament convincent.

Spyres tampoc és el tenor que associaríem a la vocalitat de Don José, però tampoc ho era Gedda i va deixar uns Don José meravellosos. Només cal escoltar com Spyres resolt l’ària de “la fleur”, per adonar-nos del talent interpretatiu del cantant que utilitza la tècnica amb  enginy i convicció per crear un personatge que sense trair a Bizet s’adapta a les seves possibilitats

Us deixo el segon acte com a tast, segur que us hi engannxeu

[audio https://ximo.files.wordpress.com/2017/02/carmen-lemieux-tce-2017-acte2.mp3%5B

Georges Bizet
CARMEN
Opéra-comique en 4 actes
Livret de d’Henri Meilhac et Ludovic Halévy, d’après la nouvelle « Carmen », de Prosper Mérimée.

Marie-Nicole Lemieux, mezzo-soprano    Carmen, bohémienne andalouse et cigarière
Michael Spyres, tenor    Don José, brigadier
Jean-Sébastien Bou, baryton    Escamillo, toreador
Vannina Santoni, soprano    Micaëla, jeune Navarraise
Chantal Santon-Jeffery, soprano    Frasquita, bohémmiene
Ahlima Mhamdi, soprano    Mercedes, bohémienne
Jean Teitgen, basse    Zuniga, lieutenant
Frédéric Goncalves, baryton    Moralès, brigadier
Francis Dudziak, tenor    Le Dancaïre, contrebandier
Rodolphe Briand, baryton    Remendado, contrebandier

Chœur de Radio France Director: Lionel Sow
Maîtrise de Radio France Director: Sofi Jeannin
Orchestre National de France
Direcció musical: Simone Young

Paris, Théâtre des Champs-Elysées, 31 de gener de 2017.

Els parisencs deuen haver vist centenars de Carmen, algunes d’elles de ben segur memorables, doncs bé, amb aquesta que avui us porto aquí sembla que s’ho han passat la mar de bé, i ho entenc.

19 comments

  1. JL Pagán

    qué bé!. L´Spyers és d´ençà que el segueixo als teus posts uns dels meus tenors favorits (estratosfèric a Pesaro aquest estiu passat). Al Hoffmann del Liceu recordo que va estar magnífic però jo encara no l´havia descobert.

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de febrero 2017 | Beckmesser

  3. JordiP

    Aquesta tambe la tenia pendent de treure del form i carregar al reproductor. Avui que la feina m’ho permet estic fent els deures endarrerits. Mai m’ha acabat d’entusiasmar Carmen, veurem si aquesta versió em f descobir alguna cosa mes!
    J.

    M'agrada

  4. Hola Joaquim, després de llegir el teu apunt sobre aquesta Carmen i la direcció de Simone Young, m’ha vingut a la memòria l’article que va publicar un conegut sobre les declaracions del director artístic del Festival de Luzern i el paper de la dona en la direcció d’orquestra…. una joieta: 😦
    http://www.srf.ch/kultur/p/frauen-haben-bei-spitzenpositionen-im-orchester-das-nachsehen?ns_source=web&srg_sm_medium=fb

    M'agrada

  5. JordiP

    Hola, haig de dir que Carmen es una òpera que mai m’ha entusiasmat, i la versió que en vaig veure en directe al Liceu no em va fer canviar de parer. No obstant això, aquesta versió ha aconseguit enganxar-me, i mira que m’ha costat de posar-m’hi, però al final ha estat un bon descobriment. Jo, com que no crec massa en això dels cànons, només em deixo portar per si m’atrapa i em fa gaudir, i aquest n’ha estat el cas. Gràcies!

    J.

    PS: Estic cada cop més convençut que hauré de fer alguna escapada a París per què veig que hi ha un material molt bo! Només quedarà triar encertadament.

    M'agrada

  6. jaumeM

    L’he trobada!! Ara a escoltar la.
    Tens molta raó en el que dius sobre directors de musica, llàstima però no llegeixo alemany i no entendre el enllaç del senyor Garriga. Vaig veure un documental sobre S Young, fa uns anys, i me va sorprendre per la seva personalitat i coneixements, s’intuïa una bona directora, però amb certa resignació.
    Ah! el cercador del blog es molt bo.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: