IN FERNEM LAND

LA TEMPORADA 2017/2018 DEL GRAN TEATRE DEL LICEU


Josep Pons, Salvador Alemany, Roger Guasch i Cristina Scheppelmann a la presentació de la tempoarda 2017/2018 del Gran Teatre del Liceu. Foto gentilesa del GTLiceu

Ahir es va presentar la temporada 2017/2018 del Gran Teatre del Liceu.

És una bona temporada, de bon nivell, aparentment més equilibrada que les darreres i amb algunes puntes esplèndides i envejables , amb noms de cantants de veritable primer nivell  i amb més títols, si bé les versions de concert d’alguns d’ells desllueix les previsions inicials.

13 títols: 1 del segle XVII, 1 del segle XVIII i tota la resta del XIX, cap títol del cabdal segle XX i cap títol actual. Preocupant decisió

13 títols: 3 de Donizetti, 2 de Verdi, 1 Wagner, 1 Gounod, 1 Giordano, 1 Puccini, 1 Rossini, 1 Handel, 1 Monteverdi i 1 Rubinstein

13 títols: 4 en versió de concert (Monteverdi, Handel, Verdi i Donizetti) un semiescenificat  malgrat que ens el venen com escenificat i els IFL’s ja sabem de que va (Rubinstein) i 9 produccions escenificades.

13 títols i cap obra catalana o espanyola. Cap recuperació del repertori autòcton i cap estrena.

Prement sobre el títol de cada òpera anireu a l’enllaç corresponent del web del Liceu

 

període títol segle autor repertori format núm repres última representació
setembre 2017 Il viaggio a Reims XIX Rossini italià escenificada 7 2003
octubre 2017 Un ballo in mascherà XIX Verdi italià escenificada 14 2001
novembre/desembre 2017 Tristan und Isolde XIX Wagner alemany escenificada 7 2015
desembre 2017 L’incoronazione di Popea XVII Monteverdi italià concert 2 2009
gener 2018 L’elisir d’amore XIX Donizetti italià escenificada 10 2013
gener 2018 Poliuto XIX Donizetti italià concert 2 1975
febrer/març 2018 Roméo et Juliette XIX Gounod francès escenificada 8 1985
març 2018 Andrea Chénier XIX Giordano italià escenificada 14 2007
març 2018 Ariodante XVIII Handel italià concert 1 2006
abril 2018 Attila XIX Verdi italià concert 2 1984
abril/maig 2018 El Dimoni XIX Rubinstein rus escenificada 7 estrena al Liceu
juny 2018 Manon Lescaut XIX Puccini italià escenificada 12 2007
juliol 2018 La Favorite XIX Donizetti francès escenificada 12 2002
TOTAL 98

 

Dels directors musicals:

  • Giacomo Sagripanti
  • Renato Palumbo
  • Josep Pons (Tristan un Isolde, Roméo et Juliette)
  • Jean Christophe Spinosi (Ensemble Mathieu)
  • Ramón Tebar
  • Daniele Callegari
  • Pinchas Steinberg
  • William Christie (Les Arts Florissants)
  • Speranza Scappucci
  • Mikhail Tatarnikov
  • Emmanuele Villaume
  • Patrick Summers

Una llista estimable però que evidència una temporada més que el mestre Pons, director musical d ela casa, no dirieix tot el que hauria de dirigir. Sempre he dit que hauria de inaugurar la tempirada, però ni Rossini, ni Verdi semblen que el motivin. Tan dif´ciil és posar-se d’acord amb la direcció artística i trobar un títol adient a les seves preferències? L’ideal seria que ell dirigís Verdi, Wagner, Strauss, Mussorgsky o Debussy, però de tots és conegut que ell va venir a fer una orquestra i per aquest motiu el seu repertori operístic és limitat. Cert és que si fa una bona orquestra (les millores són evidents) els bons directors voldran venir a dirigir. M’agrada que Palumbo es faci càrrec del Ballo, que Steinberg dirigeixi Andrea Chénier i que Villaume torni per a La Favorite. No m’entusiasme tant Summers i les dues lluminàries barroques, com és habitual, venen am,b les seves formacions, amb la qual cosa la resta són una incògnita. Potser caldria apostar per directors catalans, que n’hi ha uns quants pel món dirigint òperes, en lloc de contractar noms que no figuren en l’imaginari de ningú.

Dels Directors d’escena

  • Emilio Sagi
  • Vincent Boussard
  • Alex Ollè
  • Mario Gas
  • Stephen Lawless
  • David McVicar
  • Dmitry Bertman
  • Davide Livermore
  • Ariel García Valdés

Òbviament trobo bé que es recuperin produccions del Liceu i en aquest cas La Favorite, tot i no ser una producció del tot reeixida funciona prou bé. Tornar a repetir L’elisir de Mario Gas és tan esgotador com l’Aida de Mestres Cabanes o la Turandot espertiana, però és innegable que és una producció que brilla entusiasme i bon rotllo i per tant benvinguda sigui.

Digueu-me provocador però si hagués estat possible, que segurament no hoi deu ser, jo hagués volgut retornar al famós Ballo de Calixto Bieito, per veure al cap dels anys si continuava provocant el mateix rebuig o per contra s’entendria millor. La producció de Vincent Boussard esperem que sigui una mica millor que els Capuleti de la Giulietta sobre la pica del lavabo.

La temporada s’inicia amb un clàssic de Pesaro, la producció minimalista de Il viaggio a Reims que amb els mínims elements aconsegueix un divertimento eficaç, res a veure amb la bellíssimima producció liceista de Sergi Belbel que va durar de Nadal a Sant Esteve i que per sort es va immortalitzar en un DVD.

La producció musical més interessant d ela tempoarda, Tristan und Isolde, comptarà amb una producció d’Àlex Ollé sense els foreros, o al menys només ell la signa. Veurem que ens proposa, però estic convençut que serà interessant, mentre que David McVicar i el seu luxe zeffirelià agradarà a tothom amb l’estètica i brillant proposta de l’ANdrea Chénier de la ROH.

El que s’evidencia en el vídeo de la producció de Stephen Lawless per a Roméo et Juliette no és per tirar coets, ans al contrari i Davide Livermore en Manon Lescaut és tota una incògnita.

No hi ha res que grinyoli i fa tot l’afecte que s’ha anat a buscar la tranquil·litat escènica, sense risc, que ñes una manera de guanyar-se l’aprovació generalitzada i decebre als més inquiets i teatreros.

Els cantants

La llista és llarga, però és obvi que aquesta és la temporarda de Jonas Kaufmann, que ens visitarà en tres uniques funcions fora d’abonament i amb entrades que van des de 350€ (crec que mai s’havien posat entrades a aquest preu al Liceu) a 19 les més econòmiques. És abussiu i immoral però s’esgotaran, res a dir.

No penso que les veus de Kaufmann i Radvanovsky siguin les més idònies per compartir un repartiment. La soprano nord-americana pot aclaparar i ofegar en els vibrants duos al tenor alemany, però veurem si la química i la direcció de Steinberg fan allò que ara per ara no acabo de veure.

El més positiu a banda dels noms estel·lars degudament repartiments i en alguns títols , concentrats, és que es llegeixen molts noms de cantants locals i joves, cantants que hem escoltat a teatres pedrera com Sarrià i que demostren en aquest sentit la tasca valuosa d’aquestes temporades a l’ombra del Liceu i alhora també el fi olfacte de Cristina Scheppelmann en anar a cercar noms com l’excel·lent Marina Viotti per cantar el rol de Marquesa Melibea a Il viaggio a Reims i d’altres com els guanyadors del Viñas, Aquest era una reclam reivindicatiu , imprescindible i per tant lloable. Bravo!, ja era hora.

Potser que Radvanovsky i Kunde facin dos títols sembla excessiu, sobretot perquè el Puccini del tenor nord.-americà em sembla poc seductor, però òbviament me’ls estimo més a ells que altres noms que només llegir-los em provoquen urticària.

Pel que fa a la participació del baríton Dmitri Hvorostovsky en dos títols de la temporada (Ballo i Dimoni) esperem que es mantingui, tot i que el seu estat de salut és una preocupant incertesa

Posats a demanar jo m’hagués estimat més a Beczala com a Roméo que com a Riccardo i en cap cas hagués donat dos títols tan importants com Andrea Chénier i Manon Lescaut a Jorge de León.

Per a mi el millor repartiment és Tristan und Isolde, tot i que Matthias Goerne no vingui a fer el Kurnewal. Iréne Theorin amb Stefan Vinke (esperem que inspirat) o el Marke d’Albert Dohmen són una sòlida i magnífica garantia que ens permetrà tornar a reviure aquella màgia del darrer Götterdammerung.

Que Anna Tomowa-Sintow assumeixi el rol de mezzosoprano de Madelon a l’Andrea Chénier estel·lar és una curiositat entranyable i que per fi debuti Laurence Brownlee en un Rossini tan espectacular com el viaggio, és  

Fa goig trobar a Anna Pirozzi, espero que no cancel·li, Ludmyla Monastyrska, Jessica Pratt o Asmik Grigorian. Julianna Di Giacomo també és una soprano que m’interessa molt escoltar en el teatre,a veure si justifica les lloances que molts li dediquen.

Hi ha moltes coses a tenir en compte, com el Fernand de Spyres o el retorn de Pavol Breslik, ara com a Nemorino després de cantar un deliciós Tamino. No cal dir que la presentació de la ,mezzosoprano francesa Clémentine Margaine que us presentava fa poc, és tota una sorpresa.

Cal reconèixer que per primera vegada en la presentació de la temporada, ja tinguem tots els rols assignats, altre cosa és que acabin sent els noms definitius, però s’ha d’agrair i aplaudir

Aquesta és la llista dels cantants principals per cordes i per ordre alfabètic (nom i cognom).

sopranos mezzosopranos tenors contratenors barítons baixos
Adriana González Clémentine Margaine Antonello Palombi Christophe Dumaux Carlos Álvarez Albert Dohmen
Aida Garifullina Dolora Zajick David Alegret David DQ Lee David Bizic Ante Jerkunica
Anna Pirozzi Elena Zaremba Fabio Sartori Filippo Mineccia Dimitri Hvorostovski Baurzhan Anderzhanov
Anna Tomowa-Sintow Gemma Coma-Alabert Gregory Kunde Dmitri Hvorostovsky Carlos Chausson
Asmik Grigorian Kate Lindsey Jonas Kaufmann Gabriel Bermúdez Ildar Abdrazakov
Chen Reiss Ksenia Dudnikova Jorge de León Giovani Meoni Luigi de Donato
Ekaterina Metlova Maite Beaumont Josep Bros Greer Grimsley Nicola Ulivieri
Elena Sancho Pereg Marina Viotti Juan de Dios Mateos Igor Morosow Roberto de Candia
Emilie Rose Bry Patricia Bardon Laurence Brownlee Jared Bybee Roberto Tagliavini
Iréne Theorin Sarah Connolly Levy Sekgapane Luca Salsi Rubén Amoretti
Irina Lungu Tara Erraught Michael Spyres Marco Caria Vincenzo Nizzardo
Jessica Pratt Yulia Mennibaeva Mikeldi Atxalandabaso Markus Werba Wilhelm Schwinghammer
Julianna Di Giacomo Pavol Breslik Mattia Olivieri
Katerina Tretyakova Piotr Beczala Michael Chioldi
Leonor Bonilla Rafael Davila Paolo Bordogna
Ludmyla Monastyrska Rainer Trost Pedro Quiralte
Maria Jose Siri Saimir Pirgu Pietro Spagnoli
Maria Pia Piscitelli Stefan Vinke Vasily Ladjuk
Marigona Querkezi Stephen Costello
Mercedes Cancedo Taylor Stayton
Miren Urbieta
Ruth Iniesta
Sabina Puértolas
Sondra Radvanovsky
Veronica Cangemi

Els concerts i recitals ens reserven les visites de Magdalena Kožená en un concert singular amb Antonio El Pipa, Compañía de Flamenco en un maridatge que espero que no sigui indigest.

També a la soprano Mojca Erdmann i al baix-baríton José Antonio López per cantar les parts vocals del Rèquiem Alemany dirigit per Josep Pons i també el director musical de la casa dirigirà un programa Strauss amb la magnífica Jacquelyn Wagner.

Plácido Domingo ens portarà zarzuela al Liceu, però el més important d’aquest concert és la participació, per fi, d’Ana Maria Martínez.

També hi haurà quatre espectacles de dansa i si voleu tots els detalls, els trobareu a :

És clar que jo hagués programat 14, 13, o 12 altres títols de repertoris diferents, segur. I òbviament m’hagués estalviat l’Elisir per anar a buscar un altre títol amable del repertori belcantista italià. L’Ariodante havent tants altres Hanndel cabdals com Rinaldo, em sembla reiteratiu i si havia de caure un Monteverdi, per què no il Ritorno d’Ulise?

I ho torno a repetir perquè em sembla greu. Que passà amb l’òpera del segle XX? Algú em deia no fa gaire que era el segle de les grans òperes i en canvi el Liceu l’obvia. ÉS clar que pensant que el Liceu és un teatre públic català, em venen compositors al cap com Carnicer, Sors, Pedrell, Granados, Albéniz, Manén, Lamote de Grignon, Gerhard, Benejam, Nin, Guinovart, Garcia Demestres, Magrané… què sé jo! Tots ells tenen òperes i ves per on estaria prou bé que aquestes es programessin al teatre que correspon, però això formaria part del projecte artístic del teatre que és una cosa que no es contempla o si més no, no és creu necessària, collonades com deia Josep Pla.

Un altre dia parlaré de preus, abonaments i altres “foteses”.

Un comentari

  1. Francesc

    Una temporada decevedora. Cap titol del segle XX. Excepte el Tristan de Alex Olle que no es novetat (ve de Lyon) no hi ha cap produccio engrescadora. El que no hi hagi cap funcio amb Kaufman de abonament es un despreci als abonats. Inacceptable!. El millor son els concerts. Per cert, tres operas concertants….son massa. I mes si dues, Poppea i Ariodante, son molt mes stractives amb posada en escena. El mes preocupant es que el poc bo que queda pertany encara a l anterior direccio del Liceu.

    M'agrada

    Respon
    • ANNA ESTELLER

      No sé quants abonats té el Liceu però penso que si el Jonas Kaufman només canta tres funcions, com es repartirien entre tots els abonats?. Crec que en aquest cas hi hauria un greuge comparatiu.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Quan dius el Tristan d’Alex Ollé em sembla un saccrilegi, benvolgut Francesc,.
      Jo estic a favor que no hi hagi cap funció d’abonament de Kaufmann, a banda d’evitar els greuges comparatius, serviran per fer calaix. La Scala també ho ha fet amb La Traviata de Netrebko.
      El més preocupant és la manca de repertori del segle XX i que el del XIX sigui tan centralitzat en l’òpera italiana. Per repartiments, soibre el paper i manca de cancel·lacions que es produeixen arreu, em sembla una temporada millor que les dues anteriors, on les retallades a allò que estava previst i/o programat van ser sagnants.

      M'agrada

      Respon
  2. Xavier C.

    Bé… si més no, s´anuncia relativament d´hora i amb tots els noms. Si no hi ha caigudes sospitoses, doncs s´haurà d´aplaudir, talment com he repartit quan s´han fet coses que no em semblaven correctes…
    En general, em sembla una bona temporada. Podrien deixar de castigar el barroc sense escenes, podrien posar segle XX (i XXI), podrien posar aquesta que m´estimo força, i treure aquella que no m´estimula gens, podrien… moltes coses… però en general… aprovats, va!

    Liked by 1 person

    Respon

  3. Retroenllaç: Noticias de marzo 2017 | Beckmesser

  4. Josep Garcia Devant

    No ens deixem enlluernar només amb els grans noms, veritablement que hi son i molt interessants, personalment quasi bé totes les propostes de més interès són en versió no escenificada, amb una o dues funcions i fora d’abonament. Que no hi hagi cap opera del segle XX en un Liceu de tots em sembla molt malament. S’ha anat a buscar lo fàcil per omplir el teatre i buscar la sostenibilitat i manca un projecte artístic coherent ja que estem parlant d’un teatre públic. Potser és el Liceu que ens mereixem.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Quan parlem del projecte artístic del Liceu, que és obvi que hi ha de ser, no miris a la direcció actual, mira a la conselleria, perquè si aquesta el volgués, si volgués l’eina d’Estat, no et càpiga cap dubte que a la Scheppelmann, que no l’interessa gens això del projecte artístic, li exigirien.

      M'agrada

      Respon
  6. colbran

    Para mi gusto particular lo mejor de la temporada en cuanto a ítulos es: “Il viaggio a Reims” (porque es una maravilla más de Rossini aunque la producción de Sagi es de un elemental que a mi me aburrió en Madrid, pero debe costar pocos euros pues es el que se utiliza anualmente en la Academida de Pesaro desde hace la “tira” de años): “Tristan und Isolde” (por la obra y por el reparto); “El Demonio” porque es una gozada eslava, con arias y conjuntos extraordinarios y hermosa música de ballet que confío que no supriman, como casi siempre; “Polituo” porque es uno de los mejores títulos de Donizetti (veremos si el reparto le hace justicia); “Attila” (por su reparto y porque es un Verdi infravalorado) y “La favorite” por cantarse en francés como se estrenó y por Michael Spyres, un tenor arriesgado y pleno de facultades, sus “Fa” de pecho ya son legendarios, si bien en esta obra no precisa hacer uso de ellos).

    Antes de pasar a indicar lo que menos me gusta debo señalar que no contar con el barítono Juan Jesús Rodríguez para nada es una CANALLADA y una ceguera y sordera operística, después de cómo dejó “en pañales” esta temporada al añejo Gregory Kunde que tendremos por partida doble.

    Lo peor para mí es el insoportable “Lèlisir d’amore” con su inefable “Una furtiva lacrima” que pronto me lo encontraré en la sopa y que, por ejemplo, la ópera de Penella que ha salido a colación en diversos comentarios estos últimos días, es decir la mágica ópera de cámara “Don Gil de Alcalá”, supera al supervalorado “elisir” como mínimo por 6 a 1. Es además una obra de autor valenciano y del siglo XX (1932), mucho más inspirada e infinitamente más divertida, sin ningún simple de turno. A quien le guste ese Donizetti lo celebro, a mi me revienta. Lo único que me agrada de ese Rossini de tercera es la puesta en escena de Mario Gas que es una auténtico acierto, si bien ya nos la sabemos de memoria.

    Tanta ópera italiana es un empacho y tres Donizett más. No contar con ninguna ópera española, catalana o de actualidad es una falta de respeto a compositores tan respetables como cualquier ultrapirenaico. “L’incoronazione di Poppea” en versión de concierto será un aliciente para una buena siesta.

    Un aplauso al Liceu por contar con artistas ibéricos jóvenes, especialmente la mezzo-soprano Maite Beaumont. las sopranos Sabina Puértolas, Elena Sancho que será, sin dudarlo la auténtica triunfadora de “La viuda alegre” en julio del año en curso, en una muy pero que muy “imaginativa” (sic) versión de concierto (de una opereta en que su picante argumento pide auténtica acción escénica), Ruth Iniesta, el no tan joven pero excelente barítono (de verdad) José Antonio López…

    Por lo demás se anuncian cantantes muy buscados que dudo que todos vengan a personarse, como suele suceder desde hace unos años en el Liceui. Si llegan será el momento para juzgarlos y comentarlos.

    No me pronuncio sobre los directores de escena (Mario Gas y Sagi aparte) porque cada vez me interesan menos y si alguno me convenciera sin dudarlo expresaré mi satisfacción. Sobre los directores musicales también me espero a los resultados porque la música (y el canto) es lo que más me interesa de una obra lírica.

    Me hace mucha ilusión disfrutar de la dirección siempre elegante y precisa de William Christie, lástima que sea para una obra de Haendel ya vista hace poco y no por otro Haendel más arriesgado como el “Rinaldo” que cita Joaquim o la espléndida “Alcina” (“Giulio Cesare” está aún muy presente entre los liceístas). Una sorpresa puede ser volver a ver a la que fue magnífica y señorial soprano -especialmente straussiana- Anna Tomowa-Syntow en un corto pero superdramático rol de mezzo como es La Madelon de “Andrea Chênier”. Y una gozada volver a escuchar a Carlos Alvarez, otro gran barítono en un momento extraordinario de su excelente carrera. Y lamento la ausencia de Ewa Podles que hubiera sido una impresionante Madelon, por ejemplo.

    Los conciertos pintan bastante bien. Habrá que ver los resultados.

    Los precios de las entradas de la temporada 2017/18 un auténtico “escándalo”; por lo visto hay gente de muchos recursos para poder afrontarlos y si no lo hacen seguiremos viendo butacas y palcos vacíos por todo el teatro como venimos comprobando..

    En resumen una temporada mejor que la actual, pero que con los elementos a disposición hubiera podido ser mucho mejor si no hubiera el desequilibrio italiano, con relación a otras nacionalidades.

    Sigo estando muy de acuerdo con los spots televisivos de la programación liceísta.

    M'agrada

    Respon
  7. alex

    A priori, temporada equilibrada y de interès, muy bien presentada por Cristhine Schepellmann: esfuerzos en la contratatación de grandes voces, con ahorros en determinadas producciones ya conocidas de la casa y con versiones en concierto
    A mi ya me fastidia y voy a cambiar de turno que en el PA nos hayan metido con calzador un ballet que a mi no me interesa nada, en lugar de una ópera. ( segunda vez que me lo hacen y segunda vez que me obligan a cambiar de turno de abono )

    M'agrada

    Respon
    • alex

      Y de acuerdo con Joaquim, hubiera sido mejor tener a Beczala como Romeo – junto a la emergente Garifullina-, en lugar de Pirgu y a otro tenor para el Ballo en lugar de Beczala que va a estar muy pero que muy justito como Riccardo
      A Josep Pons le podían haber ofrecido otra dirección orquestal en lugar del Romeo francès que no creo sea su especialidad
      Muy interesantes las apariciones de Adbrazakov y Pirozzi para los 2 roles principales del ATTILA. Desconozco quien es la sra. Directora de orquesta indicada para este Verdi

      M'agrada

      Respon
      • Joaquim

        La música francesa me parece muy adecuada a su sensibilidad. De hecho es un excelente director de los impresionistas Ravel y Debussy. Su Romeo puede ser muy refinado, elegante y transparente, como a él le gusta que siempre suene la orquesta.

        M'agrada

        Respon
  9. bocachete

    Jo la trobo bé. Que podria ser millor? Sí, és clar; i molt pitjor també. Mai no satisfarà tothom o sigui que tampoc no val la pena plantejar “si…” més que com a tema de discussió. Sí que és cert que una òpera del XX hagués estat bé, que no vol dir que per ser del XX hagi de ser estrident. Tampoc no hi cap Mozart, però després de tres enguany, potser ja està bé descansar. I sí que, posats a fer un Monteverdi pels 450 anys, millor hagués estat el Ritorno, que no s’hi ha fet mai, que una altra Incoronazione, massa recent encara. A mi, el que em fa més il·lusió és El dimoni de Rubinstein: no m’esperava que, amb tantes obres eslaves encara inèdites aquí, s’anés a triar aquesta, tan poc feta enlloc i, no obstant, molt interessant. També el Tristan pel repartiment, a banda que la producció escènica té molt bon aspecte. El Poliuto m’hagués agradat que fos escenificat: la veritat, que sigui en versió de concert ha estat una gran decepcio, perquè és d’aquelles obres que em feia gràcia de veure. Li donaré una altra oportunitat a l’Attila (que no hi ha manera: no li trobo res) i vindré a l’Elisir que, coincideixo amb Colbran, és una òpera tan normaleta i tan poca cosa… Entenc, però, que és el títol més popular de la temporada i algú d’aquest estil s’ha de donar. I el Roméo et Juliette, després de tants anys, ve de gust. I Pons va fer un Benvenuto Cellini boníssim: per què no podria fer un bon Gounod?

    I Domingo farà sarsuela: benvingut sigui! Tenint en compte que bona part dels papers protagonistes de la sarsuela finisecular són per a baríton, se suposa que farà una selecció de romances i duets baritonals? No me’l veig ara amb el No puede ser… Si cal fer alguna cosa perquè s’hi faci Don Gil de Alcalá, m’hi apunto. O Las golondrinas o La villana, que ara s’ha fet a La Zarzuela i es podrien tenir produccions a mà. I, realment, encara que sembla que es posin les piles per a contractar veus joves del país, continua pendent anar programant obres “pàtries” (en això, el Real o La Zarzuela han fet molt més): Carnicer agradaria segur; Albéniz, també i, als que cita Joaquim, caldria apuntar un Pahissa totalment oblidat i que va ser l’únic autor autòcton que, estrenant al Liceu als anys vint i trenta (amb un públic que, com ara, menyspreava els autors del país i posava per davant qualsevol cosa de fora), tenia èxit i, a sobre, se’n reposaven les òperes anys després. Entenc que també deu dependre dels musicòlegs i editors de música, que el tenen abandonat, però ja seria hora. Mentrestant, sí que hi ha edicions disponibles de Carnicer, Albéniz, Gerhard i un munt de gent que tenim abandonats.

    De moment, a veure com es va desenvolupant la temporada anunciada.

    M'agrada

    Respon
    • colbran

      Una curiosidad que pagaría lo que fuera por ver es la ópera “wagnerianista” “Garín” o “El Montserratè”, de Bretón, basada en una leyenda que recuerda “Lohengrin” (Garín parece un derivado de Lohen-grin), con una obertura preciosa y una sardana (parcialmente incluída en la obertura) que el día del estreno en el Liceu el 1 de mayo de 1892 se repitió 5 o 6 veces y fue tal éxito que en 1893 se repuso en castellano en el Teatro Catalán (Novedades). Desde entonces que yo sepa…el silencio, ni siquiera se ha grabado completa, pero la obertura y la sardana han estado disponibles desde hace muchos años en diversas versiones, la última la ha publicado Naxos hace poco, con otras oberturas de las óperas de Bretón y es una auténtica gozada y aún esta disponible a la venta.

      Si el Liceu no se arriesga a su reposicion -que no lo hará, aunque fuera una sola función y en versión de concierto- podría programarla el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure. por ejemplo.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Amb el Dimoni juguen amb el nom de Hvorostovsky, tota una incògnita tenir-lo com a reclam mentre està passant per un procés tan complicat, i una producció molt barata i efectiva. El més interessant és el títol, una meravella per altra banda i el títol que els salva (o quasi) davant de qualsevol crítica de immobilisme.
      Els manca la veritable dimensió de programadors culturals de primer nivell per posposar la recuperació, amb una producció amb cara i ulls, d’un òpera d’Albéniz, Carnicer, Penella, Bretón, Chapí, Manen, Massana, Pedrell o Granados.

      M'agrada

      Respon
  10. marcozincone

    Gracias Joaquim, esperaba tus comentarios con mucha curiosidad! A mi no me parece tan mal, aunque mejorable… pero claro: no me gustan las operas del siglo XX y no dejo de ser italiano, así que dos de los puntos débiles no me afectan…

    M'agrada

    Respon
  13. dandini

    Be estic content ,és una bona temporada pero quan analitzes més a fons hi trobes forces dubtes….
    No estic d’acord amb el comentari de que els dos repartiments del “Ballo” són del mateix nivell.Crec que el segon,que és el que toca al torn T és molt inferior.
    Molt interessant el “Viaggio” i grandíssim repartiment pel Tristan.
    Encert en la reposició de L’elisir amb una producció que puja la moral i l’optimisme a tothom i molt interessant reposició de Poliuto amb un grandíssim repartiment.
    Esperava molt del Roméo i espero que Saimir Pirgu hagi recuperat la mala forma que va exhibir com Macduff. Poguer tenir a Flórez o Grigolo hagués estat un somni…
    Es confirma la presència de Kaufmann en el Chenier.Allà esterem tots.Tanmateix i degut al recurrents periodes de cancel·lació del grandíssim tenor alemany espero que el teatre retorni al menys part del import en cas baixa.No seria ètic cobrar tarifa 1 sense en Jonas i substituït ni que fos per Marcelo Alvarez.Que quedi clar!
    Gran expectació per una parella d’excepció a l’Attila i enorme interès per sentir i veure al Dimoni.
    El concert de zarzuela per soprano i baríton ens permetrà finalment escoltar al costat de plácido Domingo a Ana Maria Martínez,una boníssima soprano que malauradament canta ben poc.
    La Manon Lescaut rumorejada amb Anna Netrebko i Roberto Alagna ha acabat a les mans de la sempre excitant Lyudmila Monastirska,veurem com li escau aquest repertori i de Gregory Kunde.Al 2º repartiment és simplement dolent, tornarem sentir per 2º cop a la temporada i amb ben poques ganes a Jorge de León i despres a Rafael Davila.La fluixa Piscitelli serà Manon.Tot plegat força provincià en una opera d’aquest compromís.Hi han bastantes millors opcions pel des Grieux que no pas aquests dos tenors:Eyvazov,Alagna,Antonenko,Ventre,Jovanovitch,Alvarez,etc.
    La Favorite té dos mezzos molt bones i el rol de Fernand pot constituir un autèntic calaix de sorpreses.Tant Spyres com Costello són dos cantants que m’agraden pero que han tingut actuacions força decevedores.Veurem que passa perque el rol és molt exigent..
    Respecte al directors d’orquestra crec que el nivell és força fluix.Ni Luisi,ni Auguin,ni Antinoglu,ni Frizza,ni Bolton…Potser hi haurà sorpreses tant de bo però sobre el paper fluixet,fluixet…
    En conjunt nivell de cantants bo llevat del 2º repartiment de Ballo i Manon Lescaut.
    Obres ben escollides malgrat faltar Mozart i Strauss.Un canvi de la Poppea per una” Dona sense ombra”que ens van prometre fa uns anys encara que fos en concert hagués estat un puntaç

    M'agrada

    Respon
    • Alex

      Efectivamente y a priori, decepción total con el 2° cast de la M. Lescaut, no con el 2° del Ballo salvo con el barítono Meoni que es un mal cantante ( Sartori y Di Giacomo, no estàn nada mal ).
      De los directores de orquesta, me parecen a priori muy notables, Pinchas Steinberg, Sagripanti, Tebar y Palumbo.
      Desconozco la Sra. Scapucci quien es , prevista para dirigir el Attila
      En cuanto a Callegari y Villaume, muy rutinarios como casi siempre

      Estoy con lo que dice el amigo Dandini que habrá que estar ojo avizor, con JK y posibles cancelaciones, con el aforo vendido de antemano a los precios más altos de la historia liceista

      M'agrada

      Respon
  15. Fer

    El torn A que és el meu veiem com els grans tenors de la temporada passen de llarg, ni Brownly, ni Spyres ni Kaufmann ni res, així el teatre ens clava la ” la puñalada” com en altres ocasions o va fer en el passat, oblidant que el torn A inaugurava la temporada, recordo aquells anys que la gent feia cues dia i nit per veure el Pavarotti en 3 úniques funcions de l´Elisir i després cancel.lació passarà el mateix amb en Jonas Kaufmann? també quan ens van col.locar tres títols de l´òpera de Pekin, o quan es va cremar el Liceu molts abonats no vàrem estar d´acord en donar els diners per la reconstrucció però aquells diners no ens els van tornar mai, o els descomptes per tenir una antiguitat anar a protestar perquè no s´han efectuat, això es un teatre que cuida dels seus abonats si senyor.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      El problema no és un torn o un altre, el problema és que hi ha masses torns d’abonament que fa impossible satisfer a tothom.
      El torn A no ha de ser més que el T, el B o l’H.
      Els abonats no estem gaure ben cuidats, cert, però caldrà refer els torns per intentar adaptar la realitat operística del Liceu a la demanda real

      M'agrada

      Respon
  16. Fer

    I del ballet ningú en parla, no tenim ni cos de ball ni companyia de dança pròpia l´etern oblidat,dos únics títols, i el Teatre Nacional amb aquest escenari tan gran que té no es podria utilitzar per representar algunes operes barroques enlloc de fer-les en versió concert, i espectacles de dança tot aquell equipament infrautilitzat.

    M'agrada

    Respon
  18. Joan

    Em sembla una temporada engrescadora. Creia que era la primera de Christina Scheppelmann però llegint el comentari d’en Francesc sembla que no. Almenys no del tot.
    A mi m’agrada descobrir òperes noves i estic entusiasmat en poder veure Demon, que pel que li vaig escoltar a Hvorostovsky al liceu pinta bé. Fa temps que no veig un ballo, no em molesta en absolut repetr viatge a Reims;Tristan té bona pinta i millor Isolda; L’Elisir té una producció molt maca i l’encapçala la Jessica Pratt.;Romeu i Julieta escenificada no l’he vista mai,Andrea Chenier sí però hi ha l’efecte Kauffmann;Manon Lescaut està ben servida i la producció és nova.Tindrem un Romeu i Julieta de Prokofiev!….En fi,bé. Llàstima que La Favorite sigui a l’estiu que sóc de vacances perquè sinó em veuria tots dos repartiments.
    Dit això anem a veure els abonaments. El primer que he mirat és: A veure a quin torn canta Kauffmann? Doncs a cap i a més he llegit que les entrades sortiran al novembre, per tant tampoc les podré comprar en la prevenda reservada als abonats. Entenc que es tracta de buscar nou públic, no fidelitzar el que ja tens. Molt bé però clar, Chénier ja l’he vist, amb la mateixa producció a més, JK canta (si les canta que esta es otra) 3 funcions 3 i imagino problemàtic poder fer un canvi pel de León que em tocaria a qualsevol torn. Després d’això que més s’exhaurirà? Domingo obviament. Torn A llavors, però és clar… el que diu el Fer, tocaria fer un munt de canvis. Combinar dos abonaments enguany és difícil perquè passo de repetir òperes ja vistes i/o amb repartiments poc motivadors. Per tant un torn popular sembla millor opció i seguir disfrutant dels pacs d’entrades i les diferents promocions destinades a captar nou públic. Però no deixa de ser curiós comprar més del doble d’ entrades soltes que funcions té l’abonament. En fi… Ja entenc això de que els abonaments flexibles han anat augmentant: amb els tradicionals és difícil .

    Per cert, posats a considerar torns populars. Algú té referències del ballet Ana Karenina?

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Amb en Kaufmann es deu més aviat a escurçar al màxim el risc de cancel·lació. Les entrades al novembre no garanteixen res, però com a mínim li donen un tractament especial i igual per a tothom. No em sembla malament. No hi haurà preventa per abonats, potser si preus especials, però tothom al mateix dia.

      M'agrada

      Respon
  19. Francesc

    Les operas que crec correspinen a l anterior produccio per el que m explicaven els mateixos cantants quan encara hi havia l antic equip son Tristan i Ballo.
    Em vaig queixar de la absencia de operas del segle XX pero crec que ho son Chenier i Manon Lescaut. Perdoneu l errada tot i que mes que al temps de la creacio pensava amb la seva modernitat…
    A Madrid estan molt mes ben servits. A veure si resultara que nosaltres som els operisticament reaccionaris?

    M'agrada

    Respon
  22. Xavier

    No entenc que es digui que la temporada és equilibrada:
    11/13 obres del segle XIX.
    9/13 obres d’autors italians (encara que siguin d’estils diversos).
    Personalment trobo a faltar Mozart, Strauss, …

    M'agrada

    Respon
  23. Albert

    Dos notes sobre la temporada, segons la meva modesta opinió.
    Molt poc Wagner (clar que més que aquest any!) i una saturació de titols italians. Tristan prometidor amb l’alegria de recuperar la Theorin. Tinc algún dubte de la idoneitat de Vinke per la seva manera estentórea de cantar però el seu Siegfried fou magnífic. Veurem! Fer un sol titol alemany és inaceptable en una temporada sèria europea. D’altra banda, tan difícil era intentar que el Sr.Kaufmann vingui a interpretar un Lohengrin, sabent el que representa aquest paper en la historia liceísta? Era realment impossible? Mira que Herr Kaufmann canta poques funcions a cada ciutat però ja l’ha fet a Munic, Londres, Paris, Milà….
    Es confirma la meva impressió de que al nomenar una directora alemanya, veuríem menys Wagner que mai. Ja va passar que amb l’Albin Hänseroth vam tenir una temporada sense Wagner, cosa mai no vista des de la guerra…

    L’altra nota sería que, l’operació Kaufmann, tal com està dissenyada (i no parlo de la innegable qualitat artística del cantant) és un perfecte exemple del que jo ja porto definint fa un temps en privat com el “Liceu dels financers”: preus “especials”, dates de reserva “especials”, fora d’abonament naturalment etc etc. I falta un petit detall, que no es veurà segurament comentat enlloc: Essent fora d’abonament, quantes d’aquestes localitats sortiràn realment a la venda? Quantes no es destinaran a “compromisos” del teatre, amics i empreses etc etc. En definitiva, quantes aniràn destinades a veritables aficionats i quantes al “Liceu dels financers”? Quan em vegi a la cua del mes de novembre amb els meus quatre rals estalviats ja us diré- si es que hi ha localitats- a quin racó em destinen.
    Per cert, si es produís una suspensió de Herr Kaufmann (cosa genys extranya com sabeu), el director financer del Liceu hauria de procurar un reemborsament si mes no proporcional a cada un dels assistents del recàrrec especial sofert en la entrada, doncs en teoría la seva presència és el motiu de tan singular tarifa recaptatòria. O no?

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Aquest any tenim Der Fliegende Holländer.
      Si Kaufmann cancel·la hauran de tenir un pla de retorns de diferència de tarifes, perquè nio hi ha cap cantant (tenor) que el puguin posar a tarifa 1, per tant si al final De León canta totes les que hauria de cantar el tenor muniquès, hauran de retornar diners, segur. A no ser que vulguin que el Liceu torni a patir una tercera crema.

      M'agrada

      Respon
    • Francesc

      Completament d acord. I jo penso que la pitjor i menys equilibrada temporada des que es va obrir el Liceu. Mes italiana que la de bona part dels teatres italians i, el mes greu, sense titols dels segles XX i actual. No es dons una bona programacio per gent jove i nova com la que va assistir a Quarttet. Per cert, segons els artistes, no hi haura cap Wagner la temporada seguent. Torno a repetir: pel meu gust una temporada decevedora i anticuada. Amb cantants bons, pot ser si, pero amb obres poc modernes i produccions clasiques d aquelles que no fan mal, exepte el Tristan, clar!

      M'agrada

      Respon
  24. Rai

    D’entrada estic content amb aquesta temporada! Al ser la meva 2a temporada com a abonat no em molesta que es repeteixin títols com l’Elisir d’Amor per la senzilla raó que no els he vist mai. Si que en lloc de 3 Donizettis potser n’hagués programat 1 i hagués apostat per òperes de s.XX i XXI. M’agrada el “misteri” harmònic, i en Donizetti n’hi ha més aviat poc o gens. Posats a demanar m’hagués agradat que les versions concert fossin escenificades, però no es pot tenir tot.
    Kunde com a Des Grieux després de l’últim concert al Liceu tampoc “em sedueix” gaire, deixant de banda que per raons obvies no m’encaixa gaire com a jove estudiant…
    Pel Ballo em toca el 2on repartiment. Per aquí s’ha dit que és molt inferior al primer… la veritat és que només conec Sartori i el poc que li he escoltat m’agrada prou, tinc ganes de d’escoltar el seu Riccardo. El Tristan und Isolde em fa moltíssima il.lusió! Desconec si Stefan Vinke pot fer un bon Tristan, però ja vaig tenir la oportunitat d’escoltar Theorin a la Turandot d’aquest estiu i tinc moltes ganes d’escoltar la seva veu com Déu mana, en un teatre. Chenier també em fa molta il.lusió, aviam si ens podem agenciar unes entrades per veure Kaufmann… I coincidint amb en Colbran, m’agradaria haver vist a Juan Jesús Rodríguez, potser com a Renato o Gerard en algun repartiment… Vull pensar que per futures temporades el tindran en compte.

    M'agrada

    Respon
    • santi

      Jo considero que és una temporada força interessant. Sí, té 3 Donizettis, però és que un d’ells serà en versió concert, ( que a mi ja m’està bé , doncs m’agrada molt les funcions en versió concert. Recordem, el Macbeth de Muti o el Fidelio de Ros Marbà i tants d’altres que al menys jo, gaudeixo de la música de l’orquestra i dels cantants, no tinc cap problema en versions en concert , en realitat de qualsevol títol ) A mi m’agrada que es repeteixi la versió de Gas, jo la vaig veure per primer cop al Victòria el 1997 crec, amb Maria José Moreno, que ara farà la Gilda. Va ser un gran éxit, sobre tot per ella, ho recordo molt bé, té una veu tan maca, crec que va guanyar el Vinyes, però no estic segur, estic escrivint molt ràpid i no puc comprobar-ho, però crec que sí. Bé, la questió és que s’ha dit que és una versió que ja s’ha vist molt, bé, sí, però també hem de pensar en el públic jove que encara no l’ha vist, i persones que volen convidar a altres a iniciar-se al mon de l’òpera, i jo crec que aquest Elisir és una gran oportunitat per a introduïr a gent jove i no tan jove, però no que s’han apropat a l’òpera, osigui que benvinguda sigui aquesta producció tan maca. M’encanta que s’hagi programat Attila, és un Verdi magnífic, i més encara si és en versió concert, serà una gran nit verdiana,és una òpera brillant, al igual que Poliuto, tots els actes són magnífics, i en versió concert, el públic estarà més concentrat en la genialitat infravalorada del gran Donizetti, ja només per sentir l’últim acte de Poliuto valdrà la pena anar al Liceu. Jo penso que es podria programar del genial compositor català de Collabató, Amadeu Vives més obres d’ell que tants d’èxits van tenir en vida d’ell. Per cert, coincideixo amb Colbran amb Guerin, jo fa anys vaig escriure per a proposar-la….tan de bo es fes alguna vegada. Una amiga vindrà a propòsit a Barcelona per a veure el Romeu i Giulietta, no he pogut averiguar encara perquè aquesta òpera i no una altra, doncs només m’ha dit això, que vindrà. però bé, serà per algún motiu 🙂 jo també penso anar-hi, més que res perque m’agrada molt Gounod. Estic impacient perquè arribi decembre i veure el que serà un gran éxit, Anna Karenina, que tants elogis ha aconseguit. Felicitats a la direcció artística, penso que aquest any la temporada es realment molt completa i variada. 🙂

      M'agrada

      Respon
      • Joaquim

        Vives al Liceu? no ho esperis, aquesta direcció artística no deu saber qui és i s’estimem més programar L’elisir per enèssima vegada en els darrers anys, que recuperar Artús, Euda d’Uriach, Colomba, El Pretendiente, Maruxa o Balada de Carnaval, per parlar d’òperes perquè la llista de sarsueles de Vives és interminable.

        M'agrada

        Respon
    • Joaquim

      Per aquí han dit que Piscitelli es de segona, ves que no canti una Manon molt més intensa, passional i calenbta que Monarstyrska, però si, manon lescaut en cap cas em sembla el millor repartiment possible.

      M'agrada

      Respon
  25. Romeo

    uy, uy, uy…..sorprende leer eso de “És una bona temporada, de bon nivell, aparentment més equilibrada que les darreres….”
    Pues sí, será por los 3 Donizettis y por las ausencias de Mozart y Strauss, por ejemplo.

    M'agrada

    Respon
  26. nochap

    Hola a tothom,
    Joaquim, aquest és el primer comentari que escric al teu blog després de 2 anys seguint-lo en l’anonimat.
    En primer lloc felicitar-te per la tasca que fas, sembla que hagi estat a cadascuna de les funcions que comentes, ja que molts aspectes que comentes d’alguns cantants són exactament tal com els descrius.
    Seguidament, celebro el que em semba millor d’aquesta temporada, que era un reclam majoritari i és la incursió dels joves cantants en el nostre teatre, esperem que no massa joves per afrontar una obra tant exigent com ‘Il viaggio’ i que pot acabar sent tediós segons com…
    En qualsevol cas celebro que Kauffmann finalment vingui, espero que ‘degut als seus problemes de salut vocal’ no ens deixi sense el que pot ser el ‘hit’ de la temporada, si em permets, competint amb el ‘Tristan und Isolde’.
    Malhauradament el baríton rus que segons el meu parer està sobrevalorat, com bé dius, no crec que vingui a cantar. A veure que ens encolomaran…
    Finalment, una cordial salutació i fins aviat, o així ho espero, després del meu ‘estreno’.

    Una abraçada,

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Moltes gràcies nochap, jo també espero que ara que t’has estrenat et converteixis en comentarista habitual, sempre i que et vingui de gust, és clar.
      El blog també el feu vosaltres i sense les vostres aportacions seria molt menys interessant.

      M'agrada

      Respon
  27. Pep

    Fantàstic apunt. Gràcies a tots els experts i experientats. Totes les analisis ens ajudaran a entendre millor la temporada i a emprar bé els recursos disponibles… Content per altra part, (junt amb l’apunt del Chenier de Kaufmann) en veure que coincideixo amb bastants en no caure en una cega ChenierKaufmannia.
    Salut

    M'agrada

    Respon
  28. Vicent

    Certament, el Tristany sembla d’allò més prometedor. M’imagino que se li practicarà el tall (castració) del moment de major paroxisme i intensitat musical de l’acte II per tal de no esgotar el tenor (a Nova York així van fer-ho, segons l’arxiu radiofònic que vaig escoltar). Tot i així, pot ser memorable. La direcció de Pons també pot ser memorable, si tenim en compte que les característiques de Tristany encara s’ajusten més (en la meua opinió) a les seves característique artístiques com a director, encara més que el Götterdämmerung, que tan bé va interpretar. Personalment, em sobra Albert Dohmen, magnífic baríton però que pot desentonar en un tal repartiment, ja que per bé que canti -ningú crec que vagi a discutir-ho), crec que li manca negror tímbrica i rotunditat en els greus.

    Curiosament, resulta agradable que Kaufmann es digni a honorar-nos amb una representació operística. Ho dic perquè no és habitual que les primeríssimes figures estrangeres del ranking comercial (d’altra banda, merescudíssim en el cas del muniquès) es dignin a visitar casa nostra quan encara són en plenitud de facultats (Pavarotti, Meier, ara Nebrebko; en contrast amb per exemple, Villazón, i ara, Stemme -a Flórez el considero de casa-). Em demano si li hauran pagat el que ell ha volgut o si voldrà tenir el Liceu al seu currículum. En tot cas, ha de ser benvinguda, encara que el Chenier no sigui el paper que més s’ajusti a les seves característiques vocals.

    M'agrada

    Respon

Deixa una resposta a Josep Garcia Devant Cancel·la la resposta