Gràcies a un streaming del Teatre Mariinski de Sant Petersburg he pogut veure un recital de la mezzosoprano russa Ekaterina Semenchuk acompanyada al piano per Semyon Skigin interpretant un programa preciós que abraça a Dvořák, Xostakóvitx i Txiakovski.
La mezzosoprano nascuda a Minsk el 24 de març de 1976 la coneixem molt més per les seves interpretacions operístiques que no pas com a liederista i és per això que el programa que va fer el 27 de març a la sala de concerts del nou Mariinski és una oportunitat magnífica per assaborir les essències d’un repertori bellíssim i en el que com és obvi ella brilla amb autoritat, amb una veu càlida i una intensa expressivitat, en obres de tres compositors ben diferenciats i que ella broda amb especial cura a la segona part, sense desmerèixer en absolut la primera, interpretant a Txaikovski.
Si podeu, no us en estigueu d’assaborir aquest àpat exquisit.
Antonín Dvořák:
- Cançons gitanes, Op. 55
Dmitri Xostakóvitx:
- Cançons espanyoles, Op. 100
Piotr Íllitx Txaikovski:
- Sis cançons franceses, Op. 65
- The Lights Were Going Out In the Rooms
- The Fearful Minute, Op. 28 No. 6
- None But the Lonely Heart, Op. 6 No. 6
- It Was in Early Spring, Op. 38 No. 2
Ekaterina Semenchuk (mezzosoprano)
Piano: Semyon Skigin
Sala de concerts del Teatre Mariinski de Sant Petersburg 27/03/2017
Curiosament aquí ens queixem molt del poc respecte del públic, i crec que amb raó, potser per això m’ha estranyat molt que un públic que intuïm tan preparat i respectuós, si més no musicalment parlant, com és el rus, no respecti els blocs i aplaudeixin quan els sembla.
Gracies.
Les cançons russes son massa “exòtiques” per a mi i no les gaudeixo com segurament es mereixen.
Tendria que introduir-me en aquest repertori pausadament. Alguna òpera i/o fragment d’òpera si que m’agraden, inclòs algun poema simfònic.
Ho aniré provant mica a mica.
M'agradaM'agrada
Entre que és lied, una cantant poc coneguda i repertori rus, el post no ha estat massa celebrat, una veritable llàstima perquè paga la pena..
M'agradaM'agrada
Para empezar, te recomiendo que veas o escuches “Príncipe Igor” de Borodin, es una cascada de hermosas melodías con un segundo acto extraordinario, Aquí tienes una versión en audio.
M'agradaM'agrada
👌👍👌👍👌👍👌👍👌👍
M'agradaM'agrada
no he visto mucho concierto ruso, pero sí me sorprendió ver aplaudir en una sinfonía (creo que lo ví por mezzo) no recuerdo cual, dirigida por no recuerdo quién, que los rusos aplaudieron al final de cada movimiento. Gracies per la ekaterina.
M'agradaM'agrada
Seremos nosotros los raros?
M'agradaM'agrada