IN FERNEM LAND

ROLANDO VILLAZÓN: ARA BARÍTON!!!


La notícia podria ser ideal per un 28 de desembre qualsevol, per això quan vaig llegir-la a Platea Magazine vaig mirar immediatament la data de la publicació, no fos cas que l’enllaç llegit ahir al Facebook fos originari d’aquella data tan assenyalada en noticies risibles, increïbles o senzillament hilarants, però no, la data era 12 d’abril i parla que en l’edició del 2018 del festival de Baden-Baden, el tenor Rolando Villazón, cantarà el rol de Papageno a la producció de Die Zauberflöte que es farà en forma de concert.

He anat a la pàgina del Festival de Baden-Baden i efectivament a l’estiu del 2018 tenen programades tres representacions concertants de Die Zauberflöte amb el següent repartiment:

  • Rolando Villazón Papageno
  • Regula Mühlemann Papagena
  • Franz-Josef Selig Sarastro
  • Albina Shagimuratova Königin der Nacht
  • Christiane Karg Pamina
  • NN Tamino
  • Paul Schweinester Monostatos
  • Tareq Nazmi Sprecher
  • Golda Schultz Erste Dame
  • Angela Brower Zweite Dame
  • Okka von der Damerau Dritte Dame
  • Yannick Nézet-Séguin Conductor
  • RIAS Kammerchor
  • Chamber Orchestra of Europe

Òbviament el senyor Villazón, com tothom, pot fer el que vulgui, el que li sembli més convenient per a la seva vida, la seva carrera professional i la seva credibilitat artística.

Com a tenor, ja es veu que els experiments després de diversos intents de fer front a rols “amables” a les seves possibilitats actuals, no acaba de quallar, malgrat que la Deutsche Grammophon que deu tenir un contracte signat de compromisos interminables, no para de proposar-li solucions acomodatícies per tal de complir-lo.

Que ara provi una sortida assumint la tessitura de baríton, seguint les passes del seu amic idoletrat, Plácido Domingo, és una mostra més del  sense sentit d’una carrera que dóna pals de cec a la recerca de no sé pas què, perquè el primer que hauria d’assumir Villazón és una realitat tossuda. Ell és jove, te talent i fa moltes coses per tirar endavant, escriu llibres, assumeix direccions escèniques i segurament pot fer moltes més coses, però cantar com a tenor no sembla possible.

Un cantant no pot passar d’una corda a una altra per intentar amagar les evidents carències d’una veu incapaç de donar les notes, pensant que el problema principal són els aguts, quan està clar que les carències de Villazón van més enllà d’unes notes situades a la part alta d’una tessitura per altra part no gaire extensa. Villazón tenia un color fosc, no una tessitura baritonal, Si no sap distingir una cosa de l’altra és que estem molt malament.

No entendre que les tessitures van associades a posicionament natural de la veu, a un registre que mai es pot forçar (no ho hagués hagut de fer ni en el propi de tenor) i a una qüestió que podríem dir fisiològica, és no entendre la base del negoci, i si canviant de repertori i estil no se n’ha sortit, perquè la tècnica també és deficitària (segurament aquí rau gran part del problema inicial),hauria de ser fàcil entendre que canviant de corda i passant a baríton, com qui canvia de corbata, no tot estarà resolt, és més ho agreujarà i aquest acabarà sent l’enèsim auto-engany.

Els fans encegats i ensordits, que encara viuen d’aquell meravellós esclat inicial torrencial i huracanat, no l’ajuden gaire, però sobretot els mànagers, agents, directors de teatres, agències, discogràfiques i tots els que encara poden treure benefici del que queda, encara menys. A cada desició l’ensorren una mica més

Seguint el camí emprés per Plácido Domingo, al que per molt que s’esforci el tenor mexicà, mai se li podrà assemblar, pensa o pensen que omplirà teatres i qui sap si vendrà discs amb aquesta faceta baritonal, i posats a fantasiejar o jugar amb hipòtesis del tot probables vist com està el pati, molts ja es deuen fregar les mans pensant en la possibilitat de fer-los cantar plegats un Simon Boccanegra amb Villazón de Simon i Domingo cantant el Fiesco, això sí dintre de molts anys perquè la carrera de Domingo com a baríton tot just acabar d’esclatar. Està clar que les tessitures, vocalitats i altres “collonades” dels puristes, són aspectes secundaris que res tenen a veure amb l’òpera i que sobretot mentre l’experiment faci entrar diners al negoci “anything goes”.

Us deixo amb Hermann Prey cantant Der Vogelfaenger bin ich ja

25 comments

  1. marcozincone

    A mi Villazón no me gustó ni en la breve epoca en que fue buen tenor, ya ahora ya puede cantar Boris como Lakmé y no me contará entre sus fans… Por cierto, feliz Pascua a Joaquim, Fede y todos los IFLs!!

    M'agrada

  2. Jordi Medallo Muñiz

    He escoltat el Prey. Deumeusenyor el Villazón de baríton!!!!! En fi, tothom és lliure de fer el que vulgui. Jo, com vaig dir amb el senyor Domingo, tinc el dret de no anar a sentir-lo.

    M'agrada

    • I tant! i també tenim el dret de criticar-ho i discutir-ho si cal, amb la vehemència que calgui, perquè potser molts acabaran pensant que això de canviar de corda és una cosa fins i tot aconsellable i intel·ligent i que a l’òpera és pot fer tot.

      M'agrada

  3. colbran

    Esto es el “acabóse”!!!

    Buena Pascua a marcozincone que ha iniciado la felicitación y a todos los los lectores y comentaristas de este blog!!!

    Ojalá tengamos noticias más felices que la “conversión” de la noche a la mañana de tenor caduco a barítono increible. Si el original no lo ha conseguido, cómo va a conseguirlo uno que siempre ha pretendido ser su sosias, basándose en una voz de color algo parecido, pero sin ninguna de las extraordinarias características que fundamentaron la fenomenal carrera del original?

    Liked by 1 person

    • Jo voldria saber quines característiques té la malmesa veu de Villazón per esdevenir ara baríton, perquè si només estem parlat d’estalviar-se aguts, algú li hauria de dir que cal un centre i un greu que ell no té i enfosquint encara més la seva veu només es precipitarà al ridícul.

      M'agrada

  4. OLYMPIA

    Em sap greu perquè ho donava tot a l’escenari però no deu haver estat prou ben aconsellat. Encara és jove i s’ha perdut pel camí el candorós Nemorino i l’enamorat Des Grieux entre d’altres…

    M'agrada

  5. Retroenllaç: Noticias de abril 2017 | Beckmesser

  6. Rai

    Joaquim, el dia de les bromes a Alemanya (si no vaig errat) és l’1 d’Abril… tot i que si a hores d’ara encara es pot trobar a la programació serà que és ben veritat.
    Segur que serà un gran èxit comercial… Què hi farem! El món de la “cultura” està ben pervertit i ple de despropòsits i l’òpera tampoc se’n salva pel que sembla. A Casa nostra tenim a Sergi Giménez (nebot de Josep Carreras) fent el ridícul al Palau de la Música (!!!) cantant La Traviata i Carmen regularment i pel que sembla van omplint… També tenim a Bruno Oro en un altre despropòsit fent un homenatge (¿?) a Frank Sinatra i té catxet per pagar-se tota una Big Band…. al públic li encanta…!!!

    Bona setmana santa!!!

    M'agrada

    • L’èxit comercial serà més aviat relatiu, potser impliran totes 3 representacions i en trauran un CD o DVD del millor dels tres dies i se’n vendran uns quants exemplars, el problema és tot un altre i no tan sols si al públic li agrada o no, el problema és el que s’està fent a centres prestigiosos en nom de no sabem pas què.
      Qui aconsella a Villazón a fer aquest pas?
      La pròpia Deutsche Grammophon i el tenor mexicà podrien arribar a un acord amistós per fer que el contracte que els va lligar per tants anys tingués uns fruits diferents. El segell alemany no en sortirà gaire beneficiat d’un producte d’aquesta mena.
      En qualsevol cas els exemples que em poses del senyor Giménez o en Bruno Oro no els conec i no en puc parlar, però poc tenen a veure amb un Festival com Baden-Baden, la Deutsche Grammophon o un director prestigiós com Yannick Nézet-Séguin.
      Les Carmen del Palau aagraden a un cert públic com en Bruno Oro, ara bé en Villazón cantant barroc o Mozart agrada al seu públic o bé per tal de mantenir viu el que va ser ho acceptem amb paciència i diuen que els agrada? En aquest cas ningú hi surt guanyant.

      M'agrada

  7. jaumeM

    Vaja noticia!
    Ves per on, a mi m’agradaria veure’l. Papageno es una mica pallasso i Villazon ho fa be com a pallasso (per cert es un bon dibuixant de caricatures, especialment la seva pròpia). Ara la veu es una altre cosa, sobretot després de sentir l’immens HPrey.
    Tinc que confessar que vaig ser un fan incondicional seu, al inici. Varem fer mes de 1000km en cotxe per veure’l, i “ahimè” va ser la primera de les seves cancel·lacions.
    Crec que :”Està clar que les tessitures, vocalitats i altres “collonades” dels puristes, són aspectes secundaris que res tenen a veure amb l’òpera i que sobretot mentre l’experiment faci entrar diners al negoci “anything goes”. resumeix molt bé el pensament dels “mànagers” actuals.

    M'agrada

    • Jo també vaig fer-ne més de 1200 en cotxe en dos dies per anar a veure el seu primer Werther i vaig anar a París per veure el seu Hoffmann, però de mica en mica aquell sorprenent esclat es va anar desinflant fins arribar a la ruïna actual. Aquest pas inexplicable d’una veu acabada a baríton és una burla.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: