IN FERNEM LAND

JAVIER CAMARENA EL “AH! MES AMIS” MÉS TRIAT


Javier Camarena (Tonio) a la fille du Régiment al
Liceu©A Bofill

La lluita entre dos dels més grans, o directament els més grans, ha estat ferotge i quasi diria que canviant a cada hora, al menys fins aquest matí, però aleshores s’ha obert una escletxa que després s’ha consolidat, portant a Javier Camarena a ser el més triat, justament quan a partir d’aquest vespre serà ell qui interpretarà aquesta ària al Liceu,  a partir d’avui i fins el 29 de maig

La versió que ha agradat més és la que el tenor mexicà va cantar el 4 de juliol de 2014 a Tlaqná acompanyat per l’Orquesta Sinfónica de Xalapa sota la  direcció de  Lanfranco Marcelletti

Trapitjan-li els talons i disputant-li fins a darrera hora el primer lloc, de fet va estar en molts moments al davant, però mai per més dos tries de distància, hi ha Juan Diego Flórez en la producció d’Emilio Sagi al Carlo Felice de Gènova.

I en el tercer lloc, empetats, però ja a molta distància s’han instal·lat el tenor nord-americà Lawrence Brownlee, en una versió de so tan precari com brillant interpretació i el tenor canari Alfredo Kraus en una versió dirigida per James Levine.

I la resta? Doncs les 6 versions restants ens proposaven versions amb noms tan mítics com Pavarotti, Alagna, Blake… Aquest ha estat el resultat final de més a menys (sobre cada nom l’enllaç que us portarà a les versions emprades)

Amis 9 62 22% Javier Camarena
Amis 8 57 20% Juan Diego Flórez
Amis 3 28 10% Lawrence Brownlee
Amis 4 28 10% Alfredo Kraus
Amis 2 25 9% Celso Albelo
Amis 7 19 7% Luciano Pavarotti
Amis 1 17 6% Dmitry Korchak
Amis 10 17 6% Rockwell Blake
Amis 5 16 6% Roberto Alagna
Amis 6 10 4% John Osborn

Moltes gràcies, com sempre, per la vostra participació i ara sí, espero comentaris.

Us deixo el full oficial del blog amb el resultat

 

77 comments

  1. Giorgio Audisio

    Grazie Joaquim! Bellissimo tria. Questa volta è stato difficilissimo scegliere. La qualità di TUTTE le interpretazioni era eccezionale.Io che non amo particolarmente Alagna, ne sono rimasto affascinato dal timbro e dalla correttezza.

    M'agrada

  2. JL Pagán

    Al final he posat al Pavarotti i no al Flórez quan pensava era indiscutible per mi, però és veritat que en aquests exemples la veu del Brownlee i el Camarena tenen una sonoritat més càlida.
    Cap dels altres m´ha cridat massa l´atenció per no parlar dels sobreaguts ficats amb calçador del nº6.
    Gràcies pel disfrute.

    M'agrada

  3. SalvaMolins

    M’agradat molt el resultat. No recordo si per mi el primer va ser Camarena o el segon, és igual, però amb Camarena vaig gaudir d’allò més amb l’assaig gral. Ara fins el 27.

    M'agrada

  4. alex

    Sorprendente el cuarto puesto de Alfredo Kraus y hasta el séptimo de Lucianone ( debe ser que hay mucho joven que ha escuchado poco a Kraus , je…je..)
    Estuve tentado de votar solo por mi parte a Kraus al que por supuesto voté, secundando finalmente mis votos también a Flórez y Albelo

    M'agrada

  5. Xavi

    Amb els tenors sempre és més fàcil, n’he detectat uns quants i certament vaig triar a Camarena en primer lloc sense saber-ho, després Pavarotti i Albelo… Per cert Joaquim, sense cap tipus de pretensió, però has escrit Javier Macarena en lloc de Camarena al primer llistat… Dale a tu cuerpo alegría Camarena…
    Una abraçada!!

    Liked by 1 person

  6. marcozincone

    Yo voté a Flórez y Brownlee, Camarena me encanta y muchos otros también, pero no comparto el unánime amor para Kraus. Ya sé que aqui es “profeta en patria” pero nunca me ha gustado, y como persona, menos. Abran los cañonazos si quieren, pero contra los gustos…

    M'agrada

  7. Gloria Aparicio

    Aquesta vegada no he participat en la tria, dissabte vaig assistir al assaig general d’aquesta Opera a Liceu i vaig sortir tant satisfeta que em feia una mica de mandra escoltar repetidament (i sense gaire temps …) aquesta ària tenint en compte que musicalment no m’entusiasme massa. No sòc critica musical i quan parlo de les meves experienciaes sempre ho faig des els meus modestos coneixements musicals però més per el grau d’emoció que em faci sentir el músic o cantant que escolti i jo dissabte em vaig emocionar amb J.Camarena, no el coneixia i potser em va sorprendre tenint en compte que l’últim Tonio que vaig veure va ser en “Florez ” que aquell dia va haver de repetir aquesta famosa ária…..es veritat que aquell dia va ser de ” traca” però tinc la impressió que Camarena dissabte va agrdar a una gran majoria de públic, a mi molt , i espero escoltar-lo en altre rol per confirmar la meva admiració , la producció crèc que es la mateixa del altre vegada amb Florez, la soprano deu-ni-dó, en veu i bona actriu, la senyora Podles en el seu paper però sempre divina…..bé, no se si pensareu més o menys com jo però jo vaig sortir satisfeta….
    Per dir algo ….la Bibi Andersen no es “Paulowski ” i encara que la intervenció es molt curta, el vaig enyorar una mica…..

    M'agrada

  8. colbran

    En esta ocasión he reconocido a cuatro de los 10 y me he quedado con dos ellos porque me han gustado mucho, pero el que más me ha gustado es el número 9 que no he reconocido, ahora sé que es Camarena, impresionante, con una anchura de voz cada vez más contundente, El segundo Flórez y el tercero Rockwell Blake. Y ahora -agárrense los cinturones- el que menos de todos Luciano Pavarotti, cómo es posible que esté tan formidable en la grabación de estudio con Sutherland y tan mal en esta versión en directo? Su francés es de lo más infame que he escuchado emitido por un cantante y sus agudos no tienen ni la amplitud de Camarena ni la suavidad de Flórez ni la maestría de Blake (a pesar de su feísima voz). Estoy seguro que quienes lo han votado es porque lo han reconocido y tienen su maravillosa grabación de estudio, pero no por esta versión, no me lo puedo creer. Pero, claro, entramos en el terreno de los guatos y eso es indiscutible.

    En cuanto a Alfredo Kraus, mi cuarta opción, los finales de los agudos suenan algo crispados y hay -creo- que juzgar lo que se escucha, no lo bien que lo cantaba en escena, especialmente con Ruth Welting y June Anderson de compañeras.

    M'agrada

  9. jordi magriñá

    No vaig reconeixer a Camarena però el vaig votar juntament amb Kraus i J.D. Florez si no m´equivoco. Tots amb molt bones interpretacions. No se si Kraus era bona o mala persona, perô com a cantant era excepcional, encara que el timbre fos excesivament nasal. Cada un te els seus gustos. Malament aniriem si tothom penses igual.

    Liked by 1 person

  10. Fer

    Vaig reconèixer a 5, crec que Blake està sobrevalorat com a tenor amb la veu tant lletge té raó Colbran, Pavarotti horrible amb aquest accent francès, Alfredo Kraus ja de gran, però si l´escolteu en altres versions de jove i sobretot en italia s´hauria col.locat en primer lloc, crec que Juan Diego Florez no supera a Camarena que aquí es sens dubte el millor de tots

    M'agrada

  11. jordifosal

    Kraus no ha quedat 4at., ha quedat 3er empatat amb Lawrence Brownlee. Jo trobo que és un cantant excepcional però d’aquests 10 fragment per ami no és el millor. No el puc votar només perquè hagi reconegut a Kraus, perquè és ell i perquè és déu, el joc és triar les que més ens agradin i encara que les 10 eren bones jo no he tingut cap dubte, la 8, la 9 i la 3 eren les millors.
    Una tria magnífica.

    M'agrada

  12. Pere

    Coincideixo totalment amb Collbran. He votat els mateixos cantants: Florez, Camarena i Blake. En Kraus és un dels meus tenors preferits però aquesta versió penso que no és de les millors que va cantar i per això no l’he votat.
    Sense cap ànim d’entrar en polèmica i només amb afany constructiu. Entenc que no agradi un cantant. Hi pot haver una pila de motius artistics per justificar-ho, però no entenc que la seva manera de ser hagi d’influir en aquesta qüestió. Afirmar que no agrada Kraus com cantant y “como persona menos” és una apreciació que segons el meu parer sobra. Com afeccionats a l’òpera el que hauríem de valorar són les seves qualitats artístiques mentre que les humanes haurien de quedar restringides a l’àmbit de la intimitat excepte que l’artista en feus us i, per exemple, volgués presentar-se a unes eleccion. Tampoc entenc que es digui després que era un cantant “super-valorado” i afegir que “seguramente habían motivos”. Quins motius? Els desconec…
    Vaig veure en Kraus per primera vegada l’any 1978, jo tenia 20 anys, i no oblidaré mai el seu Werther. NIngú em va sobornar, ningú em va dir que aquella veu era un producte de màrqueting, simplement em vaig quedar atrapat. En Kraus era un cantant espectacular i que pot no agradar. No és obligatori. Però dir que es “profeta en patria” quan havia triomfat a tots els primers escenaris del món em sembla si mes no un xic temerari.
    Tampoc m’atreviria a dir que en Blake sigui un cantant sobrevalorat.
    No m’agraden les adhesions incondicionals i en aquesta ocasió, malgrat la meva admiració pel tenor canari, no l’he votat. Hi havia altres que m’han agradat més. Senzillament, escolto el que proposa en Joaquim i trio els que més m’agraden.
    Contra gustos, res escrit, però respectem el gust dels altres sense desqualificar els cantants que alguns hem votat.

    M'agrada

    • Els que són veritablement grans ho són per mèrits propis, és impossible fer una carrera veritablement important al costat dels més grans cantants i directors sent un mediocre. Posar en dubte la grandesa de Kraus, Blake o Pavarotti és ridícul, ara bé això no els fa intocables i si hi ha versions millors o més ben valorades d’altres cantants tan indiscutibles en aquest rol com ells, cal acceptar-ho.
      Gràcies per la reflexió Pere

      M'agrada

  13. ramon

    Doncs jo vaig votar 7-8-9 Pavarotti-Flórez-Camarena que maliciosament va ordenar en Joaquim. Suposo que enteneu l’evolució!
    No m’agraden Kraus i el seu seguidor Albelo.
    Rockwell Blake és una altra cosa. Prestigiditació pura. És el concert del Liceu? Recordo que ho va fer igual!!

    M'agrada

    • No hi ha cap malicia, ho juro, va ser fruit de l’atzar. En qualsevol cas mai gosaria dir, com molts afirmen que Flórez sigui l’evolució de Pavarotti, s’assemblen com un ou i una castanya però potser l’interès de la discogràfica que comparteixen hi tingui molt a veure.

      M'agrada

  14. Leonor

    ¡Ah, vendetta! Ay, no, que esta no es. 🙂
    Bueno, en mi caso, a pesar del mal sonido, me encantaron Kraus (vivat semper, vivat!), Camarena (no lo reconocí, mucho mejor audio que Flórez y Kraus, la verdad) y Blake, que me maravilla siempre por cómo interpreta. Cierto que Pavarotti (su voz es inconfundible) aquí no estaba a (su) altura, así, a la escucha.
    En fin, enhorabuena a Camarena, a todos, a Joaquim y ¡que sigan!
    Y una, krausista como es:

    M'agrada

  15. Retroenllaç: Noticias de mayo 2017 | Beckmesser

  16. dandini

    No vaig votar i la veritat és que m’agradàven molt gairebe tots, grandíssim nivell.Pero voldria fer un comentari respecte a les tries.La qüalitat de les gravacions crec que distorsiona molt el que escoltem.
    Per exemple la veu d’Alagna no sona com al teatre quan surt dels estudis amb enginyers de so.
    En el cas de Kraus la qüalitat de so és força dolenta ,no hi ha correcció pero no es capta el regulador en els “do” parells tal com se sentia al teatre.Se sent la nota pero no es capta l’ampliació de volum en aquestes notes.
    Algú pot penjar un audio d’Antonio Gandia.Va ser una sorpresa molt agradable i m’hagues agradat veure’l juxtaposat als consagrats

    M'agrada

    • La gravació d’Alagna és de fa molts anys i la veu no té res a veure amb l’actual. És d’estudi i la resta no, però com ja he dit fa uns comentaris, l’he posada per escoltar un francès que cap dels altres pot igualar.
      Vaig triar 10 versions íntegres, amb la participació del cor i no com tantes hi ha a youtube tallades. Això m’obligava a no posar atots els que m’agradaven i també vaig creure molt oportú posar una gravació en teatre de Pavarotti i no la d’estudi, on està esplèndid, per igualar-lo a la resta. La gravació és dels seus millors anys, no com Kraus, que hagués hagut d’optar per una versió en italià.

      M'agrada

  17. Pepa MG

    me paré en el ocho, y como que no me arrepiento, y eso que florez me resulta afectado (siempre pone las manos igual, etc. etc.), pero es indudable que cantar, canta, una vez oido el ocho el nueve me pareció acelerao y verdad obliga : no seguí hasta el final. Any way he aprendido dónde está Xalapa Enriquez y he votado por Albelo, que no sé quí es, pero me abre un mundo. 8, 2, 3. moltres gracies.

    M'agrada

  18. Duran

    He disfrutat molt d’aquesta enquesta, jo vaig votar encar que no vaig reconeixa de qui era 4-8-9 i si vaig reconeixa Diego Florez i Kraus, el tenor mexicá , quina veu mes maca, quina impostaçió i mol bon gust interpretant, m’apuntu a ser fan d’aquest tenor, l’escoltaré per youtube i eln gaudiré. Moltes graçies Quim.

    M'agrada

  19. alex

    Apuesto que el bis de anoche de camarena en el…a mes amis…. ( 18 do ), se va repetir en la mayoria de las funciones
    Parte del ” show operistico ” actual y del publico que acude a los teatros
    Recuerdo que el gran Kraus a finales de los 80s y con su Tonio liceista, jamás bisó la citada cabaletta

    M'agrada

    • Fernando S.T.

      Será que no tenía 18 do porqué menudo era el señor Kraus que incluso añadía do’s donde no había.
      Ya está bien de idolatrarle. Seguramente en este rol tanto Flórez como Camarena son simplemente mejores.

      M'agrada

    • Si el público insiste…pero sobretodo, si la versión se lo merece….Yo no soy de bises pero no és un show actual y si no pregúntaselo a Nucci que de actual tiene poco y los años que lleva bisando y trisando su vendetta

      M'agrada

  20. Fernando S.T.

    Sr, Alex no se trata de cuestiones partidistas o subjetivas, son evidencias de plenitud vocal, de control técnico del sonido, de la colocación natural de la voz, de color o incluso de belleza, sin finales tensos, ni nasalidades craneales o tantas cosas que el maestro utilizaba como “trucos” adhoc en su etapa de madurez, que es cuando cantó Tonio en el Liceo..
    En cambio Flórez y ahora Camarena ha cantado y canta Tonio en la plenitud. Pura física y química

    M'agrada

  21. alex

    No vale la pena perder el tiempo tratando de significar la grandeza de A.Kraus, que si su Tonio liceistico ” era truculento “, nasal,etc..
    Quien ha escuchado a Kraus desde los 60s ( yo lo empecé a escuchar en vivo y en teatro a partir del 76 o 77 con un Werther), nada más puede decir de su técnica y su cátedra de excelso tenor
    Lo que he querido significar y significo que A. Kraus ( salvo rarísimas excepciones) no se prestaba a los “shows” actuales de bisar y bisar , a los pocos segundos de ser braveado.
    Y eso no significa una crítica a ninguna o ninguno de los grandes cantantes actuales, sino al concepto que se tiene por bastante gente de lo que es el mundo operístico actual.

    M'agrada

    • Alfonso

      El problema Alex es que esta cadena, en lugar de servir para expresar porque agrada tal o cual tenor, se ha convertido por algunos en una especie de cruzada absurda anti Kraus, que no viene a cuento. También en youtube hay algun que otro elemento-a que a la que pueden, intentan desprestigiar al tenor canario. Que no guste la voz de Kraus es respetable, cada uno tiene sus gustos y opiniones. Pero cuando se es tan poco objetivo y se le ningunea de manera lamentable como se ha hecho aquí, sinceramente da ganas de no leer más cadenas de opiniones porqué el nivel es bajo, muy bajo. Un tenor que ha cantado durante tantos años en los más prestigiosos teatros del mundo al máximo nivel, a la que la crítica más especializada le reconoce como uno de los grandes tenores del pasado siglo, que muchos de nosotros tuvimos la suerte de poder ver y apreciar en directo su grandeza y magia canora….es una pena la verdad. Lamentable que tratemos así a nuestros artistas más excelsos y que han hecho grande la historia de la lírica.

      M'agrada

      • jordifosal

        ¿Cruzada absurda? Creo que no hay para tanto, son Ustedes que no son capaces de asumir que se puede cantar el Tonio tan bien como Kraus, pero con una voz más bonita y una emisión sin tanta máscara, algo que afea el sonido.

        M'agrada

    • Shows como el que más, Cuando vio el éxito de los 3 tenores que tanto criticó, montó happenings(en Barcelona varios documentados) como el que más. Que no bisara me parece perfecto, pero el mundo operístico que vivió Kraus en aspectos de negocio y el actual tampoco difieren tanto, ahora, todo es mucho más asequible, , con las redes sociales y sobretodo los streamings y las retransmisiones cinematográficas, que estoy seguro que le hubieran encantado, sobretodo si le hubieran pagado bien.

      M'agrada

  22. dandini

    Alfredo Kraus era un estilista insuperable i el seu fraseig tenia expressió ,gust i una musicalitat fora de sèrie. La seva versió de Tonio de l’any 1984 al Liceu va ser absolutament espeterrant .Pero no ens podem automentir i dir que aquella veu tenia l’esclat de la joventut que sí exhibeixen en el moment actual Flórez,Camarena o Brownlee.
    L’ària “Pour mon àme” si tens el “do” fàcil , lluminós, l’estil i la tècnica adequada doncs ja tens la porta oberta al triomf.
    El fet diferencial és més evident a la segona ària “Pour me rapprocher”.En aquí pots evidenciar el cant lligat i el regulador cosa que Kraus feia de maravella.Els mes joves ,de veu més boniques ,veureu que no controlen tant be…
    Respecte a la Caballé ,sempre he considerat que va ser un greu error la seva participació a l’enregistrament de I puritani amb Kraus i Muti.La crítica de l’època ja li va otorgar un un fort pal doncs ja no podia donar un rendiment acceptable a la coloratura.
    A mí m’agrada cantat així,sense risc de fer el ridícul…

    M'agrada

    • colbran

      Esto que dices de Muti,respecto a Montserrat Caballé es falso. Fue Kraus quien vetó a Montserrat Caballé para la grabación y Muti le mostró la partitura original a Kraus y éste tuvo que claudicar. No existe ni un solo sobreagudo final de aria, dúo o conjunto en “I puritani” porque en esa época (1835) no se hacía y quien lo hacía no estaba bien visto (Duprez). La primera cantante que acabó las partes cantadas en sobreagudo fue Adelina Patti, 30 años más tarde. Como represalia Kraus se negó a emitir el Fa sobreagudo en falsete -que está escrito en “Ella è tremante”- y optó por el Re Bemol en forte que la revista Gramophone recibíó con un “domage qu’il ne fait pas le contre-hut” de bastante mala gana. Y la grabación es francamente muy buena y Muti quedó muy satisfecho aunque algo mosca con Kraus con quien no quiso repetir grabació.

      Ya está bien de tanta mala prensa contra Montserat Caballé, sobretodo cuando se aducen falsedades. Yo sigo a Caballé desde 1965 y a Kraus desde 1958, cuando no gustaba a casi nadie en el Liceu por su escsez de volumen, incluso mi padre -que había escuchado en vivo a Lázaro y Fleta- cuando le vimos en “Marina” en el Grec, al verme tan entusiasmado, me dijo : canta muy bien, pero es excesivamente escolástico, por no decir frío y que me sentara mal.

      M'agrada

      • colbran

        La revista que citaba sobre la crítica de “I puritani” con Caballé/Kraus/Muti no era “Gramophone” sino “DIAPASON”. Pido disculpas.

        M'agrada

      • colbran

        Quizás te he entendido mal. No me he fijado en la puntuación, pero lo que yo digo respecto a la grabación es absolutamnte cierto y también lo que respecta a los sobreagudos en 1835 y a la Patti.

        M'agrada

    • colbran

      Las agilidades de Joan Sutherland son legendarias, especialmente en su período glorioso (1959-1968) y su famoso Mi bemol sobreagudo lo conservó hasta el último momento que pisó un escenario. Yo fui testigo de su maravillosa actuación en “I puritani” en el Liceu en enero de 1961. Me dejó estupefacto. Pero desde su segunda grabación de “Don Giovanni” en 1968 la voz se volvió más oscura, la dicción ininteligible y la coloratura ya no tenía aquella volatilidad de sus grandes años, sin embargo aún realizó buenas grabaciones. En 1984 la voz ya estaba gastada y la grabación de “Norma” con Pavarotti y Caballé fue un calvario para Decca (tardaron 4 años en concluirla), mientras Caballé recibió las mejores críticas como Adalgisa. A su vuelta al Liceu con “Norma” (1986), “Lucia di Lammermoor” (1988) y “Lucrezia Borgia” (1989) ya era una voz gastada, con coloraturas borrosas, mermada de volumen, cantando con “tempi” lentísimos, controlados desde el foso de la orquesta por su marido. La sombra de lo que había sido. En 1990 se retiró del escenario.

      M'agrada

  23. dandini

    Respecte a I Puritani de Muti el problema de la Caballé no es que no tingui els sobreaguts que la tradició ha imposat i que a Muti li fan alergia.El problema es que no pot amb la coloratura.El “Son vergin vezzosa”fa bastanta pena i sembla una gallina lluitant contra la música.Hi han un fotiner de versions que la superan i no veig cap motiu per silenciar-ho.

    M'agrada

    • Pena no, digues que podrien ser com aquelles que feia l’any 65 que van meravellar a propis i estranys, però és clar, després de fer front al repertori més gruixut, va perdre, com totes les que fan el mateix, com la propia Sutherland, que quan va tornar al Liceu a fer la darrera Lucia, si que feia veritable pena.

      M'agrada

  24. Olave

    Sólo voté al número 8, J.D.Flórez, aunque me gustaban también mucho algunos otros, pero el fraseo de éste me parece que sea el más elegante por la suavidad sedosa con que canta y regula el sonido aunque su voz sea algo menos potente que otras, por ejemplo Camarena. Y Kraus, que tanto nos gustaba cuando vivía, aquí aparece con la voz vieja, cansada, aunque tenga los agudos que pide la partitura…

    M'agrada

    • En cualquier caso amigo Rodolfo, los d enuestra generaciónn a Kraus casi siempre lo escuchamos con esa voz.
      El primer Werther no, pero muchíssimas de sus grandes noches liceistas, eran con una voz de sonoridades añejas y de canto exquisito.

      M'agrada

  25. kàtia

    No vaig votar Krauss a qui vaig reconeixer perque en aquesta versiò no em va agradar.Tampoc coneixia els altres pero em van agradar molt i Apa! a votar.Sobretot Camarena a qui tinc moltes ganes d’escoltar en directe al Liceu.

    M'agrada

  26. XavierCat

    Ho sento per que aquest cop vaig molt endarrerit per comentar…fins i tot vaig pensar en deixar-ho correr aquesta vegada malgrat que vaig fer la meva tria en els dos dies seguents a la proposta i emprant molt temps per ser el mes just posible…però he de confesar que alguns comentaris en quan es varen coneixer els resultats de la tria en van disgustar , molestar i fins i tot decebre per la baixessa en el tó i expresions emprades i em van fer enrera en el meu afany per comentar…i no hi ha res pitjor que perdre les ganes de fer quelcom que sempre es un plaer i un divertiment…i no parlo com podeu imaginar de preferències per uns o altres perque aquesta es la gràcia i es lògic que el que uns comparteixen amb mi altres no i de vegades fins i tot no ho comparteixo o n’estic d’acord amb en Joaquim i en Fede Colbran, però des del respecte i de vegades fa que em repensi alguns criteris o m’interessi per tal de veure amb mes profonditat alló que potser per desconeixement no he valorat prou.
    Be el cas es que hi han alguns comentaris que si mes no trobo poc apropiats i fora de lloc i que espero sinzerament que els autors s’ho hagin repensat per que si no malament anem…com es pot desqualificar com a persona a un cantant per que no t’agradi!!?…no se si el coneixien personalment….ho dubto…(jo si i en podria donar cent raons per les que s’equivoquen)…o be es d’oides i aixó encara es pitjor…crec que farem be tots en fer veure que no hem llegit en aquest cas el que s’ha dit…pel que fa a les opinions adverses no en diré res, les respecto ja ho he dit…però sobrevalorat Alfredo Kraus!!!..per favor la ignorància no es bona consellera!…deixe-m’ho aixi.Jo personalment parteixo de la base de que qualsevol que es posa devant d’un públic amb seriositat dalt d’un escenari d’ópera o un auditori em mereix el màxim respecte i la meva admiració mes enllà de les seves qualitats i de que m’agradin a mi per aixó no xiularè ni faré buus nicap mena de menyspreu injust penso que el pitjorcástig a una mala interpretació es l’indiferència impactant que produeix no aplaudir i el silenci es demolidora per l’interpret i ha de saber entumar-la i reflexionar al respecte…no reaccionar furibund i no tornar mes a allà on creu que no l’han sapigut valorar…i d’això també n’hem tingut uns quants exemples…amb aquests comentaris s’ha de fer el mateix.

    Per acabar i no perllongar-ho massa dire el que realment importa a aquest post..les meves eleccions van ser per aquest ordre: Alfredo Kraus malgrat que reconec que aquesta versió no n’era de les seves millors però aquest rol amb ell es de referència i es el que mes m’agrada, en segon lloc Luciano Pavarotti tot i que tampoc es la millor de les seves interpretacions i reconeixent la seva adversió per la llengua francessa i en tercer lloc en Javier Camarena, molt bona versió que justifica anar a escoltar-lo i veure’l al Liceu enguany, aporta un”aire fresc” que no innovador molt benvingut a aquest rol molt necessari per la supervivencia d’aquesta encissadora opera lleugera.
    Altres que he valorat molt positivament han estat en Brownlee molt interessant i en Alagna que malgrat que no m’ha agradat tant com altres cops..la seva dicció el fa absolutament recomenable.I en Florez tot i que en aquesta mena de operes no m’agrada tant com en altres.
    Gràcies a en Joaquim per fer-m’ho passar tant be amb la tria i gaudir de 10 excelents interpretacions com sempre i per permetre’m donar la meva opinió i a tots per llegir-nos plegats i disculpeu el meu retard i la extensió però crec que aquest cop era adient.

    M'agrada

    • Gràcies pel comentari extens que mai és tard si és interessant com ho és el teu. La llàstima és que molts ja no el llegiran.
      Vaig voler agafar versions senceres i a ser possible en directe, de Kraus i Pavarotti no n’hi ha tantes i en francès menys. En qualsevol cas crec que s’escull no has d’escollir qui canta encara que en altres versions ho canti meravellosament, s’ha de triar de les versions que proposo encara que això et faci trair els teus. És una perversió, ja ho sé, però caldria intentar fer l’esforç´de votar la que més ens agradi encara que signifiqui votar a algú que a priori no votaries mai i deixar de fer-ho als teus tòtems.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: