Ahir vaig assistir a la presentació del nou CD de la pianista Sira Hernàndez, que després d’enregistrar un preciós àlbum dedicat a la música callada de Mompou, també per a Solfa Recording, com aquest, ara s’endinsa en el món de les sonates del pare Antonio Soler, enregistrant les 12 sonates transcrites per Joaquim Nin i Castellanos l’any 1925 a París i que són una brillant oportunitat de donar-nos a conéixer l’obra d’un músic cabdal obviant de manera volguda, responsable  i diria que agosarada, tot i que les postures de la ortodoxia integistra dels criteris historicistes sembla que ja van a la baixa i per tant les altres maneres possibles d’apropar-se a la música del segle XVIII amb unes possibilitats expressives tan vàlides i enriquidores, no són titllades d’heretgies.

Nin en el seu moment i amb un piano romàntic al davant ja ser una postura radicalitzada en front de la recerca historiscista que defensaca Wanda Landowska encorada en el seu clavicémbalo, ambdues apassionants manera de veure i comprendre la música ara són dos valors que sumen en lloc de representar posicionaments excloents.

Sira Hernàndez ho assimila tot per tal de amb la seva personalitat no adscrita a cap tendència o escola determinada, ens fa arribar aquesta música lluminosa i optimista  amb encomanadissa vitalitat i un exquisit mestratge tècnic que li permet no haver-se de preocupar per una immaculada lectura per dedicar-se a interpretar amb llibertat i  sentiment aquesta música que transcrita al piano per Nin ens endinsa a les portes del romanticisme sense cap mena de complexos.

El disc és una autèntica delícia que s’escolta amb plaer per l’obra de Soler i òbviament per aquesta personalitat indiscutible de Sira Hernández que a banda de les nítides i precioses sonoritats aporta una calidesa que ens allunya de l’academicisme virtuós i mecànic de tants pianistes i perquè no dir-ho clavicembalistes d’estratosfèrica precisió i nul·la emoció.

Com que el disc cada vegada està esdevenint un producte més luxós, elitista en el millor sentit de la paraula i una manera de distinció cultural a revigoritzar, Lluís Soler, l’anima de Solfa Recording ha fet un acabat primorós, per conferir a l’àlbum  un embolcall digne del contingut, amb un text trilingüe d’un llibret fet amb molta cura estètica (fotografies precioses de la pròpia pianista amb una portada d’alt valor estètic i conceptual) i el que és millor amb un text a l’alçada obra de Joan Vives, que com sabeu tots els seguidors de Catalunya Música és un dels valuosíssims puntals de la casa. El text que acompanya el disc és una petita masterclass al voltant del Pare Soler, un músic que en territoris veïns seria molt més considerat que a casa nostra.

Enllaç a Solfa Recording on podeu comprar el CD

• http://solfa.cat/cataleg/12-sonates-soler-transcrites-nin

L’àlbum a Spotify

A la presentació que va tenir lloc ahir a l’auditori de la SGAE, Sira Hernández va oferir un tast musical interpretant tres de les sonates,,  tot i que el moment personal per el que està passant semblava més propici a suspendre l’acte, però una vegada més la música va ser el bàlsam i el consol imprescindible per aferrar-nos a la vida. La taula rodona de  presentació amb la pianista i el productor del disc, un heroi dels nostres temps va ser conduïda per Joan Vives, amb la qual cosa el temps va passar volant i reconcentrat en una mica més d’una horeta va semblar que visquéssim en un país culte i musicalment brillant, tot i que l’afluència de públic i l’absència de la majoria de mitjans ens situava en la més crua de les realitats.

Feu-vos amb el disc, us el regaleu o el regaleu, perquè qui el rebi us estarà eternament agraït.