L’apunt del streaming del Tannhäuser a Munich acabava així:

Com que el streaming en diferit s’ha iniciat quan l’òpera ja s’havia acabat a Munich, avui ens han fet anar a dormir molt tard, aquí potser hi trobareu a faltar alguna cosa, però espero al llarg del dia d’avui posar-hi remei, per tant haureu d’utilitzar la paciència i la benaurada insistència.

Cal doncs fer una reflexió a l’entorn d’algun comentari publicat i altres que no he permès alhora que correus que he rebut, preguntant, demanant i exigint, aquests darrers són els que em molesten més.

La reflexió és simple i quasi ni l’hauria de dir, s’entén perfectament que si les coses no són com tots voldríem deu ser per algun motiu. Vaig advertir que caldria esperar i si s’ha d’esperar més del previst, s’espera, prou faig.

Ah! i a més amés, els que m’escriuen com a mínim que deixin un “thank you” al final, ajuda una mica a no perdre els estreps, quelcom que a vegades és fa francament difícil, perquè m’agradaria deixar anar quatre improperis que fàcilment serien titllats de pòlíticament incorrectes, però és que no n’hi ha per menys.

Apa doncs, tots els desaforats que fins i tot són capaços d’evidenciar davant de tothom el petit secret que us hauria de preservar el privilegi, ja podeu intentar-ho. Ah! i si el producte no compleix les vostres exigències no me’n feu responsable, busqueu-vos la vida que per el que us interessa sou molt espavilats.

Que vagi de gust, per que aquí acaba la reflexió/clatellot.