IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2017: DIE WALKÜRE


Die Walküre Bayreuth-Festival; Insz: Castorf; Fotografia d’Enrico Nawrath gentilesa del Festival de Bayreuth

Amb Die Walküre i com sol succeir, arriba una certa esperança de qualitat musical i canora, si bé les veus en general són molt líriques i es troba a faltar aquella grandiosa noblesa vocal dels anys daurats, al menys en aquesta Walküre no hem trobat veus esgotades o esgarips en lloc d’aguts.

Marek Janowski ha controlat des del primer moment  tot el discurs orquestral, amb una sonoritat densa i brillant, llàstima que el mestre alemany no contingui una mica la velocitat de creuer, per a mi excessiva, que no permet assaborir amb la tranquil·litat deguda el concepte musical i dramàtic, perquè en la primera jornada m’ha semblat molt més interessant, especialment amb uns finals d’acte electritzants, però amb una intensa escena de l’anunci d ela mort, entre Brünnhilde i Siegmund.. No cal dir que el comiat de Wotan i gràcies a un magnífic John Lundgren ha estat de veritable impacte, potser per això una mica més a poc m’hagués fet gaudir més.

Vocalment he trobat que en general tots cantaven bé (alguna lleu desafinada de Foster no desllueix el conjunt), amb intenció i musicalitat, però tret de Wotan, Hunding i en menor mesura Fricka, les veus, al menys per radio, semblaven més belcantistes que wagnerianes, sobretot els welsungs (Ventris i Nylund), que lluny de mostrar una solidesa de lírics heroics, exhibien veus clares de timbres més aguts que en altres temps no haguessin passat més enllà de la Freia i Froh, però l’evolució de l’espècie wagneriana sembla que ens porta cap a aquestes lleugereses i posats a conformant-nos, ves quin remei, mentre cantin bé i no s’escanyin, ho hauré d’acceptar com a mal menor.

Amb l’arribada del segon acte John Lundgren ens proporciona motius d’esperança i per  tant no tot està perdut en el món infranquejable de Wotan. El que no acabo d’entendre és perquè el cantant suec no ha interpretat el pròleg i les dues jornades pertinents. La veu és dramàtica, de baríton més que de baix-baríton,, per tant els greus li queden menys projectats, però té l’autoritat vocal i la personalitat dramàtica per ser el Wotan dels nostres dies. Fantàstica aportació

Catherine Foster s’ha mantingut en el rol de Brünnhilde des de la inauguració de la producció. La veu és punyent i acerada, amb un envejable registre agut que acostuma a clavar amb precisió, si bé en altres moments a l’afinació li costa trobar el punt just. Per ràdio la veu perd part de l’atractiu que té en el teatre. Ha guanyat amb expressivitat però està dramàticament lluny de commourem.

El baix oficial del festival, l’imponent i omnipresent Georg Zeppenfeld interpreta un Hunding fosc i sinistre que es mostra la versatilitat del cantant després d’un Gurnemanz  radicalment oposat. Gran aquest baix.

Tanja Ariane Baumgartner ha substituït a la poc apropiada Connolly, però malgrat que sembla una veu més adient pel rol, també és cert que la sonoritat sembla la d’una matrona malgrat que és una mezzosoprano jove, potser en el teatre l’afecte és toit un altre.

Les valquiries, seguint els esquemes de les germanes més protagòniques, llueixen veus més punyents que denses i dramàtiques, però en el conjunt van estar prou encertades.

Richard Wagner
DER RING DES NIBELUNGEN
DIE WALKÜRE

iegmund Christopher Ventris
Hunding Georg Zeppenfeld
Wotan John Lundgren
Sieglinde Camilla Nylund
Brünnhilde Catherine Foster
Fricka Tanja Ariane Baumgartner
Gerhilde Caroline Wenborne
Ortlinde Dara Hobbs
Waltraute Stephanie Houtzeel
Schwertleite Nadine Weissmann
Helmwige Christiane Kohl
Siegrune Mareike Morr
Grimgerde Simone Schröder
Rossweisse Alexandra Petersamer

Orchester des Bayreuther Festspiele,
Director musical: Marek Janowsky
Bayreuther Festspiele 30 de juliol del 2017

Demà tenim dia de descans, ideal per presentar-vos el concurs del mes d’agost del 2017, un clàssic a IFL, el que no vol dir que per aquí deixi de passar la rabiosa actualitat operística.

17 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de agosto 2017 | Beckmesser

  2. colbran

    Este “Ring” me parece algo sobrevalorado. Demasiada rapidez. Voces oscilantes, demasiadas. Stefan Vincke debe ser impactante al natural, pero escuchado por radio te hace padecer, le oscila demasiado la voz, no obstante ataca los agudos con valentía -alguno calado- y cuando acierta a colocarlo bien le sale rotundo. De todas formas, a menudo su voz suena más a Mime que a Siegfried. Pese a los peros que se le han adjudicado creo que quien ha salido más airosa ha sido Catherine Foster.

    Si es cierto que Wotan será Günther Groisböck en el próximo “Ring”, como asegura Francesc -y de aquí a allá no se ha estropeado- puede que sea una agradabilísima sorpresa. De momento, el inmediato Wotan es el sorprendente Mattias Görne, bajo la batuta de Plácido Domingo (!) en una “Die Walküre” que dará que hablar el julio del año que viene…

    M'agrada

  3. toni

    En marzo de 2015 en el Siegfried del Liceu, el Sr. Vinke salió airoso y salvó los muebles de aquellos Siegfried’s, varios días en que tuvo que reemplazar al Sr. Ryan, por indisposición. No lo he escuchado en vivo desde aquel Siegfried liceísta, pero lo que escuché por radio del Götter de Bayreuth, me parece que le va pasando factura a su voz tanto Siegfried y repertorio wagneriano pesado. A lo mejor en teatro la sensación es diferente, pero me temí lo peor en algunos momentos del Götter. Tengo mis dudas de cara al futuro Tristan und Isolde del Liceu, respecto del Sr. Vinke.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: