L’imponent aspecte del Royal Albert Hall de Londres el 19 d’agost de 2017 en ocasió d ela interpretació dels Gurre-lieder d’Arnold Schönberg. Fotografia de BBC_Chris Chistodoulou_

El passat 19 d’agost va tenir lloc a Londres i en el marc dels PROMS que en els darrers apunts han estat protagonistes absoluts de l’activitat d’IFL, ja que la proposta del festival londinenc és magnífica, la interpretació dels monumentals Gurre-lieder, la primerenca i excepcional obra d’Arnold Scönberg sota la direcció del gran Simon Rattle al capdavant de la London Symphonia Orchestra i tres formacions corals que intervenen en la tercera part de l’obra, primer les cordes masculines i en els catàrtics cinc minuts finals al complert i que va comptar amb la participació, al costat dels London Simphony Chorus i el CBSO Chorus, de l’Orfeó Català en una sortida d’important repercussió mediàtica i òbviament artística, tot i ser compartida, ja que el concert era un dels esdeveniments importants de l’estiu i amb una obra tan emblemàtica que qualsevol execució sempre acaba sent extraordinària per la complexitat i la gran quantitat de musics que necessita. No hi ha dubte que el nomenament de Simon Halsey com a director de l’Orfeó ha de portar al costat del salt espectacular cap a una qualitat llargament desitjada, a una internacionalització de la formació que sortosament sembla que ja s’ha iniciat.

Simon Rattle fa una vibrant i portentosa direcció d’aquesta obra tan bella i que desconcerta a tots els que desconeixent-la encara s’espanten davant l’autoria de Schönberg i que ja des del primers compassos de la primera audició queden absolutament rendits davant l’inspirat i encès   tractament melòdic i l’exuberant tractament orquestral d’apassionat lirisme i de arrevolada emotivitat sensitiva. El director britànic que molts van criticar quan va gravar l’obra amb la Berliner Philharmoniker, per una manca d’aprofundiment i excessiva concessió a la galeria en les escenes més espectaculars, és inqüestionable a l’hora d’erigir una estructura de manera tan solida, i si bé és veritat que en comparació amb Abbado o Ozawa, segurament els dos directors referencials a l’hora de buscar referents discogràfics, queda una mica menys profund. L’impacte de la seva direcció, curosa i nítida en els moments lírics i potser excessiva en els esclats sonors i temàtics, és d’un efecte immediat i colpidor per l’oïdor, i això ho demostra el públic de l’Albert Hall que es deixa endur per l’impacte d’una música que busca per sobre de tot l’impacte sobre els sentiments. Espectacularitat garantida

Dels solistes vocals, que a la ràdio tenim la sort ( o no) d’escoltar sense cap mena de problema, com si que va succeir a la sala amb el tenor, destaco en primer lloc a la mezzosoprano Karen Cargill que canta intensament el seu bellíssim lied que tanca la primera part, mentre que a la poderosa veu d’Eva-Maria westbroek potser li manca una mica més de matis a la seva “Isolda” schönbergiana. Al que li manca tot és al tenor Simon O’Neill que a la ràdio poden escoltar perfectament per les dificultats que passa al llarg de tota la seva prolongada presència, amb una veu poc apropiada per color, capacitat tècnica i sembla que a la sala que com he dit moltes vegades és terriblement complicada a nivell acústic, amb greus problemes d’emissió que el feien inaudible en moltes zones.

Intervencions de luxe en les parts més petites i en el narrador de l’enyoradíssim Thomas Quasthoff.

Primera part
Preludi orquestral
Nun dämpft die Dämm’rung (Waldemar)
O, wenn des Mondes Strahlen (Tove)
Ross! Mein Ross! (Waldemar)
Sterne jubeln (Tove)
So tanzen die Engel vor Gottes Thron nicht (Waldemar)
Nun sag ich dir zum ersten Mal (Tove)
Es ist Mitternachtszeit (Waldemar)
Du sendest mir einen Liebesblick (Tove)
Du wunderliche Tove! (Waldemar)
Interludi orquestral
Tauben von Gurre! (Dove)
Segona part
Herrgott, weißt du, was du tatest (Waldemar)
Tercera part
Erwacht, König Waldemars Mannen wert! (Waldemar)
Deckel des Sarges klappert (bass-baritone = Peasant, cor d’homes)
Gegrüsst, o König (cor d’homes)
Mit Toves Stimme flüstert der Wald (Waldemar)
Ein seltsamer Vogel ist so’n Aal (Klaus the Jester)
Du strenger Richter droben (Waldemar)
Der Hahn erhebt den Kopf zur Kraht (cor masculí)
Des Sommerwindes wilde Jagd
Preludi orquestral
Herr Gänsefuss, Frau Gänsekraut (narrador)
Seht die Sonne! (cor mixte)

D’imprescindible audició

Arnold Schoenberg
GURRELIEDER
texts de Jens Peter Jacobsen, traduïts a l’alemany per Robert Franz Arnold

Tove: Eva-Maria Westbroek (soprano)
Waldemar: Simon O’Neill (tenor)
Wood-Dove: Karen Cargill (mezzo)
Klaus the Fool: Peter Hoare (tenor)
Peasant: Christopher Purves (bass-baritone)
Speaker: Thomas Quasthoff
CBSO Chorus
Orfeó Català
London Symphony Chorus
London Symphony Orchestra
Director: Sir Simon Rattle

Royal Albert hall de Londres 19 d’agost de 2017

Catalunya Música va retransmetre el concert en directe i podeu recuperar l’àudio per un temps determinat, prement aquest enllaç Gurrelieder PROMS Londres Catalunya Música, 

A tots els que us va agafar de vacances és una oportunitat per recuperar aquí un concert espectacular d’una obra extraordinària.