Iréne Theorin i Tomasz Konieczny, Die Walküre Viena 2018

Segona jornada del Ring vienès i èxit clamorós en finalitzar el tercer acte.

Gran triomf per Adam Fischer que coneix bé el Ring i va més enllà de la correcte direcció d’un kapellmeister. El director hongarès és un gran coneixedor de l’obra i estructura un relat intens i apassionat, de caràcter èpic i sonoritats rotundes. La resposta de l’orquestra de la Staatsoper és la de les grans nits (no obstant s’aprecien petites pífies per aquí i per allà) i amb això ja tenim dos  dels pilars fonamentals garantits, director musical i orquestra,

L’altra és l’equip vocal on hi ha de tot i no tot òptim, però el conjunt si que em sembla molt més que digne en un moment on els repartiments completament rodons semblen quasi una utopia. Les senyores per sobre dels senyors

Presidint-los ma tots hi ha la gran Theorin amb la seva coneguda i reconeguda Brünnilde, que en aquesta segona jornada, la de la seva presentació, es mostra pletòrica, enèrgica i combativa  amb la seva habitual potència vocal i emocional.És sense cap mena de dubte una cantat de la vella escola, de les que senten i fan sentir el que interpreten i en els que importa més la profunditat emotiva del seu cant, allunyat de qualsevol fredor i distanciament, que la perfecta col·locació de la veu o la tendència al vibrato, que no oscil·lació, d’una veu generosa. M’enamora Theorin

Sensacional la Sieglinde de la soprano Simone Schneider. Veu plena, d’una lírica ample que molt aviat, potser massa, esdevindrà Brünnhilde gràcies a un registre central i greu d’una suficiència entusiasmant, amb un registre agut de plenitud, acompanyant-ho tot plegat amb un fraseig wagnerià que ho omple. Es menja al seu germà bessó amb patates.

Michaela Schuster és la Fricka autoritària i contundent que imposa moralitat a cops de severitat vocal. Potser no té aquella elegància distant de les Frickes històriques, però acomplerta el tercet femení amb nota alta.

Jo hi posso interès, però el Wotran de Tomasz Konieczny, que en el Rheingold passava amb dignitat a Die Walküre m’esgota. El timbre no sembla el més idoni i el fraseig no em sembla ni autoritari, ni seductor, ni imponent. El so s’enlletgeix molt sovint i apareix una veu gutural, d’oscil·lacions prematures i esgotament obvi en el tercer acte. Manca grandesa.

El Siegmund líric de Christopher Ventris ja és prou conegut i garanteix seguretat si bé el timbre tan líric li resta a estones heroïcitat i manca de veritable centre. Mostra alguns problemes amb algunes flegmes inoportunes que per fortuna no acaben en accident, però al seu favor cal dir que ofereix sentiment i emotivitat a un cant entregat. És un bon Siegmund, malgrat que en a mi m’agraden més intensos i de plenitud més heroica, que tenint una Sieglinde com la Schneider,tan de foc, hauria estat bé que la rèplica hagués estat al mateix nivell, però ambdós fan un final del primer acte, amb la complicitat de Fischer, que fa saltar guspires. Bravo!.

Hunding és el baix coreà Jongmin Park, un més de la gran pedrera de cantants asiàtics que garanteixen el rol però que no m’ha fet la por necessària.

Les valquíries com sempre de notables a dignes i la posada en escena cada vegada que la veig, més insulsa, pobre i poc adient per a un teatre com el vienès.

Un streaming molt aprofitable

Richard Wagner
DIE WALKÜRE

Siegmund Christopher Ventris
Hunding Jongmin Park
Wotan Tomasz Konieczny
Sieglinde Simone Schneider
Brünnhilde Iréne Theorin
Fricka Michaela Schuster
Helmwige Donna Ellen
Gerhilde Caroline Wenborne
Ortlinde Anna Gabler
Waltraute Stephanie Houtzeel
Siegrune Ulrike Helzel
Grimgerde Zsuzsanna Szabó
Schwertleite Bongiwe Nakani
Roßweiße Miriam Albano

Orchester der Wiener Staatsoper
Director musical: Adam Fischer,
Director d’escena: Sven-Eric Bechtolf

Escenografia: Rolf Glittenberg
Disseny de vestuari: Marianne Glittenberg
VIDEO fettFilm (Momme Hinrichs und Torge Möller)

Wiener Staatsoper, 08 d’abril de 2018