IN FERNEM LAND

STAATSOPER DE VIENA 2017/2018: ANDREA CHÉNIER (KAUFMANN-HARTEROS-FRONTALI;SCHENK-ARMILIATO)


No cal dir gaire cosa avui, la capçalera parla per si mateixa i la més que previsible allau de visites només tindrà un únic objectiu i interès. tant li fa el que jo digui i que repeteixi fins a la sacietat que en a mi aquest Kaufmann m’interessa poc, que sent com és el millor tenor del moment per a la immensa majoria de les òperes del repertori habitual que abraça el rang vocal entre el líric al spinto o fins i tot dramàtic (no ens estem de res), en a mi aquest Kaufmann ni m’emociona, ni m’aporta res, i si a més a més com és el cas, no té el dia gaire lluït, desafina, cala i obre en excés una veu que no corre lliure, aleshores el poc interès es torna rutina. El que vaig veure jo al Liceu, molt millor però ja sabeu que tampoc quedarà com un Chénier de referència.

Harteros és tot un altra model i en aquest repertori, molt més que amb Verdi, ella llueix una carnalitat molt seductora, però ai las! sent com és una gran Maddalena, no m’emociona com Radvanovsky i és que potser tampoc tenia el millor dia?

I ens queda Roberto Frontali, un baríton expert, segur i eficaç però no un Gerard de gran calat. Lluny del Carlos Álvarez que vaig veure jo el primer dia al Liceu.

La resta de la companyia amb l’eficàcia habitual de la Staatsoper vienesa, però sense el curós detall que va tenir el Liceu en presentar el mosaic de rols menors que doten a l’òpera de Giordano d’un gloriós farciment per a unes quantes inspirades àries i dos duos d’impacte.

Armiliato no treu de l’orquestra vienesa el millor i la producció de Schenk vella més que bella. McVicar sense allunyar-se del model, la fa Bella en majúscules..

Apa, si algú ha arribat fins aquí li agraeixo el detall de llegir-me,

I si em permeteu, que segur que si, un símil futbolístic, Liceu 3 – Staatsoper de Viena 1

Umberto Giordano
ANDREA CHÉNIER

Jonas Kaufmann (Andrea Chénier)
Anja Harteros (Maddalena)
Roberto Frontali (Carlo Gérard)
Ilseyar Khayrullova (Bersi)
Donna Ellen (Gräfin di Coigny)
Zoryana Kushpler (Madelon)
Boaz Daniel (Roucher)
Manuel Walser (Pietro Fléville)
Alexandru Moisiuc (Fouquier Tinville)
Wolfgang Bankl (Mathieu)
Benedikt Kobel (Abbé)
Carlos Osuna (Incroyable)
Marcus Pelz (Haushofmeister)
Dan Paul Dumitrescu (Dumas)
Ayk Martirossian (Schmidt)

Chor und Orchester der Wiener Staatsoper
Direcció musical: Marco Armiliato,
Direcció d’escena: Otto Schenk

Òpera Estatal de Viena 29 d’abril de 2018

10 comments

  1. colbran

    Me parece que las opiniones críticas con el estado actual de la voz de Kaufmann no son “lovely”. Sin embargo, fans “die hard” como el buen amigo Emilio -que le fue fidelísimo- también ha notado el desgaste producido por atreverse con roles que ni le van ni aportan nada a la lírica. Pero mientras le braveen los que no quieren reconocer cuando se equivoca ya es para él suficiente, pues nada, adelante que él solito se acerca al precipicio, sin que haya nadie o pocos, -yo me también me encuentro entre ellos- que le adviertan del peligro, Una verdadera lástima.

    M'agrada

  2. marcozincone

    Está bien de vez en cuando escuchar que el Liceu lo hizo mejor que otros. Lástima por el gran Jonas, me parece que nos vamos preparando para otro “sic transit gloria mundi”…

    M'agrada

  3. JordiP

    La veritat jo quan el vaig veure al Liceu no em va fer ni fred ni calor. Em va donar la sensació que anava amb moltes reserves i que només posava tota la seva capacitat quan no tenia més remei. Amb tant control la interpretació no pot sortir mai natural i és clar, llavors és difícil emocionar i arribar a l’espectador.

    Jo no sóc de molt etiquetar, però si ho hagués de fer, a ell no li cauria l’etiqueta del millor tenor del moment….

    M'agrada

  4. alex

    Eso de considerar ” el mejor tenor actual a JK ” es más que discutible, por no decir discutible del todo
    Para mi y desde su reaparición después de sus problemas vocales, a principios del 2017 como Lohengrin ( en Paris), me ha decepcionado continuamente y sobre todo en repertorio italiano ( ni como aquel Lohengrin, ni como Don Carlos ni como Chenier ), no me emociona ni siquiera vocalmente me gusta
    Y la Harteros en este repertorio verista italiano, está muy lejos de la actual Radvanosky e incluso Netrebko y por supuesto, de la deliciosa Maddalena que nos cantó en el Liceu hace unos años, la excelente Daniela Dessì ( q.e.p.d.)

    M'agrada

  5. Joan

    Segurament millor JFK/Radvanovsky/ÁLvarez/McVicar però no m’hauria importat gens ser a Viena. +1 Deliciosa Dessì, entregada i matissada.
    Parlant de McVicar excelent Gloriana al real en una producció que m’agradaria tornar a veure al liceu. Em sembla que si hagués de fer l’enquesta ara, el posaria a ell com a escenògraf.

    M'agrada

  6. Susana

    Doncs per descomptat que ho llegit tot, Joaquim, el que escrius sempre és interessant i molt ilustrador per algú com jo que no en te coneixements tècnis, sols intuició, una mica d’experiència i un gran amor per l’òpera. Pel que fa al meu admirat Kaumann, què lluny em queda aquell Siegmun del Met que em va meravellar. Certament es un tenor que durant anys m’ha emocionat però que ja fa un temps no trobo de gran interés fer seguiment de les seves actuacions. I aixi em va passar amb el seu debut al Liceu que no vaig anar, ja que còrrer, anogixar-me per trobar o no trobar entrades i deixar uns diners abusius per una de les dues funcions amb ell, no vaig estar animada a fer-ho. M’interessaven i molt més, els altres dos protagonístes. En la meva humil opinió, Kaufmann, ha anat molt ràpid i forçat en la seva carrera. Això té un preu i suposo que ja porta un temps pagant-l’ho.
    Una cordial salutació

    M'agrada

  7. Duran

    Segueixo lleiguint el teu bloc, i m’agrada mol, encar que no puc opina per que el meu coneixement operistic es bastant limitat, com ja saps, pero sempre s’aprent calcom de totas les opinions que deixan els infermenlands, mol mes experts, pero ja vaig dir un una ocasió, que Kauffman no era sant de la meva devoció, i el temps per lo que lleigeixo dels teus comentaris am dona la raó. Hi ya una dita am castellá que diu : ” zapatero a tus zapatos” i un altre d’un periodista que no recordo el nom que cuan acababa el seu apunt , deia : “o a si me lo parece”. Una abraçade, amic Joaquim

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: