IN FERNEM LAND

SCHUBERTÍADA DE VILABERTRAN 2018: LISE DAVIDSEN & JAMES BAILLIEU


Lise Davidsen i James baillieu Schubertíada de Vilabertran 23 d’agost de 2018. Fotografia gentilesa de la pàgina Facebook de la Schubertíada.

Hi ha dies veritablement memorables que defugen el tòpic de l’adjectiu i esdevenen absolutament referencials i ahir va ser un d’aquests dies, un dia que marca de ben segur les vides dels assistents al liederabend de la Schubertíada de Vilabertran 2018, perquè és impossible romandre després d’escoltar-la, igual que abans de fer-ho. lamentablement la canònica no es va omplir, però la propera vegada que torni, si és que tenim aquesta fortuna, estic segur que hi haurà garrotades per aconseguir entrades, Lise Davidsen està destinada a trrasbalsar-ho tot.

Encara no fa un parell d’anys, una mica després de guanyar l’Operalia us la vaig presentar a IFL (Presentant a Lise Davidsen), de parlar-vos d’ella arran d’un liederabend que em va colpir després d’haver-ho fet en els vídeos del concurs que va guanyar. Aviat vaig saber que ens visitaria a Vilabertran però se’m va demanar que no en digués res i com que el temps passa volant avui ja us puc parlar d’ella després de que un oblit lamentable va fer que no recordés que havia comprat entrades amb molts mesos d’anticipació pel concert amb l’OBC de la temporada passada on va cantar els Wesendonck dirigida per Albrecht.

La sensació en escoltar la veu al natural és d’absolut plaer, perquè veus generoses com la seva no són gens comunes, però a més a més tan boniques, tan dúctils i tan homogènies en tot l’amplíssim registre, és molt més que rar. Però bons amics, això no és el més important, i fixeu-vos amb el que us dic, no ho és perquè veus importants, generoses i espectaculars n’hi ha, però al servei de cantants sensibles, exquisits i refinadament musicals, que expressin tots el seu saber des de la profunditat de la senzillesa, lluny d’artificis, amaneraments i mitges virtuts on s’amaguen tantes veus quan canten lied, no n’hi ha. És per tot això i per molt més que intentaré explicar en aquest apunt, el motiu per el qual aquest va ser un liederabend excepcional, tota una revelació, tot un privilegi  poder assistir-hi i tot un plaer poder gaudir-lo nota a nota, segon a segon, amb incredulitat, amb apassionat i regenerador entusiasme davant de l’excepcionalitat després d’escoltar tantes veus que prometen, tantes veus i tants artistes que ens venen com extraordinaris i que o bé són fruit d’una campanya de màrqueting molt ben estructurada o són flor d’un dia per múltiples raons que tots sabeu i que avui no venen al cas.

L’excepcionalitat rau també en que una veu tan prodigiosament dotada, sigui capaç de cantar el lied amb tanta delicadesa, mesurant a la perfecció la utilització de l’emissió, que en un lloc tan íntim i recollit com la canònica de Vilabertran una veu tan gran podria arribar a ser fins i tot molesta. Ca! a banda que la tècnica acuradíssima fa que Lise Davidsen controli l’emissió, reguli i administri el flux vocal a plaer, la sensibilitat interpretativa fa la resta i mai podrà dir, una vegada hagi escoltada que el lied no és idoni per a veus grans. Ella deixa quan cal, que les notes quedin flotants o si convé  clava amb precisió mil·limètrica uns aguts punyents i plens  que fan albirar els grans rols per a soprano dramàtica del repertori germànic (Wagner i Strauss per sobre de tots però no només aquests).

A part de jove (ara en té 31) està impressionantment dotada per l’òpera però també  preparada per a qualsevol repertori o estil. Sembla que està molt ben aconsellada i té les idees molt clares, té entre els seus propers projectes operístics cantar Freia, Ortlinde i la 3ª Norna a la ROH, altres amb el seu potencial ja ho haguessin cancel·lat per acceptar Brünnhilde, Isolde, Elektra o Turandot que de ben segur ja li deuen haver ofert. Posteriorment cantarà Lisa de Pikovaia Dama a Stuttgart, Elisabeth de Tannhäuser a Zurich, abans de fer-la a Munich i sembla ser que a Bayreuth on sembla que serà Sieglinde en la propera Tetralogia (2020). Admirables decisions que segueixen la carrera artística de les més grans wagnerianes com Flagstad (de qui cerc que és l’hereva indiscutible), Varnay o Nilsson, que abans de ser Brünnhilde van ser Elsa, Elisabeth, Sieglinde i fins i tot Eva. Tot i que no hi ha cap mena de dubte que només emetre la priomera nota que Lise Davidsen és una autèntica, indiscutible i admirable soprano dramàtica wagneriana.

En el liederabend d’ahir a Vilabertran va estar acompanyada amb precisió estilística per un jove i potser excessivament extravertit pianista, James Baillieu, que em va semblar que emportat per l’entusiasme d’acompanyar una veu tan generosa es va excedir en algun moment, fet que no va perjudicar en cap cas la compenetració entre la solista i ell o l’equilibri general, però que puntualment em va sobtar, com si voles reivindicar el seu potencial.

El preciós i generós programar es va dividir en 5 blocs: A la primera part 4 lieder de Grieg, 2 lieder de Brahms i 4 de Richard Strauss. A la segona part els catàrtics Wesendonck de Wagner i 6 lieder apassionats de Jean Sibelius que van motivar després d’una nit absolutament memorable una catarsi inoblidable.

Davidsen és capaç de recollir i deixar el so flotant sense tenir en compte l’espai i el temps a “Ruhe, meine Seele” o “Morgen”, com és capaç d’emportar-te’n d’una arrevolada passional a “Var detr en dröm” o en el sensacional “Flickan kom ifrån sin älsklings möte”, amb la calidesa de l’espectacular i ampli registre (quins greus més naturals i satisfactoris, sense forçar i canviar el color) i l’emoció d’un cant tan sincer com natural i gens especulatiu.

És clar que on Davidsen fa albirar les més grans esperances d’un futur wagnerià esplendorós és escoltant els Wesendonck-Lieder. Costa molt poc entusiasmar-se amb el que poden significar la seva Isolde, Brünnhilde o Kundry que de ben segur estan destinades a marcar l’esdevenir operístic dels propers anys.

Ens va regalar dos lieder del seu estimat Grieg per agrair l’eufòria que ens va provocar a tots no tan sols el moment viscut sinó el fet excepcional de saber que estar davant d’una cantant que marcarà l’esdevenir del segle XXI. Si no fos perquè durant tot el liderabend va deixar mostres i més mostres de la seva grandesa, us diria que aqueste spropienes

Avui amics d’IFL estic feliç, content i agraït. El reclinatori es fa petit i necessito tot un altar major. per entronitzar a la Sra Davidsen.

13 comments

  1. No puc estar més d’acord amb tot el que dius, Joaquim. El que va esdevenir ahir a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran va ser una veritable experiència mística. He tingut la ocasió i la fortuna de veure algunes grans veus d’avui i també d’ahir i estic convençut que no és cap mena d’exageració la que m’empeny a confessar que mai he escoltat una veu tan prodigiosa i meravellosa com la de Lise Davidsen. Aquesta dona de 31 anys és una epifania. Amb ella, recupero la fe en els cantants i en l’òpera, que trobarà la salvació al bressol de la soprano noruega.
    Volia fer un comentari més sobri, però no en sóc capaç. El concert d’ahir és dins el meu cap sonant sense parar i la veu de Davidsen em té, des d’ahir, ebri d’alegria.
    No vull oblidar-me del pianista James Baillieu, qui, al meu parer, va estar esplèndid també.

    Celebro, a més, que una ocasió tan especial hagi sigut el marc per haver-te pogut saludar personalment, Joaquim.

    M'agrada

  2. Gloria

    Quina enveja Joaquim en veient com ho vas gaudir, espero que si aquesta virtuosa del cant ens torna a visitar, en ho facis saber amb temps, em valdrà la pena l’esforç, sempre he confiat en tu i fins ara anat força bé……… 😘

    M'agrada

  3. Fernando S.T.

    La acabo de ver en Ariadne suficiente Naxos y me dejó de una pieza.
    Me hubiera gustado mucho ver esa faceta de liederista.
    Con la OBC ya estuvo portentosa.
    Esperemos que no la estropeen

    M'agrada

  4. JordiP

    Es una llastima no haver-hi anat, pero es un plaer llegir un apunt com a aquest. Em pregunto si, tot i no ser el mateix hi ha emissio de tv o radio. Joaquim, com es nota quan gaudeixes amb una interpretacio.

    M'agrada

    • colbran

      Es verlo y oirlo para creerlo. Por fin una wagneriana de las de antes. Y por favor que no la “envíen” al repertorio estropea-voces italiano: “Nabucco”, “Gioconda”, “Turandot”,… Voz bellísima, facultades desmesuradas, control perfecto de su fantástico instrumento vocal. Soprano dramática natural, dominando los tres registros con igual facilidad, voz flexible, intensa, de emisión fácil y de volumen increíble supercontrolado. Una voz de aquellas que arrastran a la Ópera y crean afición y adicción. Un verdadero milagro en el páramo actual de grandes y buenas voces. Hay que mimarla y animarla.

      En todo estuvo soberbia, recordándome en algo a Birgit Nilsson y en bastante a Kirsten Flagstad, pero con personalidad propia. Una voz de esas que aparecen cada 50 o 100 años. Me entusiasmó en su “Träume”.

      Qué más puedo decir? A estas alturas de mi vida y después de haber disfrutado de la mejor Callas, la mejor Nilsson, la mejor Berganza, la mejor Caballé, la mejor Dimitrova, la mejor Bartoli y la mejor Ewa Podles me encuentro con este prodigio que es Lise Davidsen. Que la Providencia sepa iluminar correctamente sus pasos vocales porque hará feliz a muchas personas y arrastrará a los teatros a muchos nuevos aficionados. Repito: un milagro.

      M'agrada

  5. M.A.

    Malauradament no hi he pogut assistir, pero em crec tot el que dius i que en les teves paraules no hi ha cap mena d’exageració. Veig que has patit el mateix impacte i trasbals emocional que vam tenir a l’auditori amb els seus Wesendonck lieder.
    Molt em temo que el Liceu ja ha fet tard i que serà difícil sentir-la cantar opera a Barcelona.

    M'agrada

  6. Rai

    Tenia aquesta data gravada al cervell des que algú va comentar-la el dia que vas parlar de l’Ariadne auf Naxos que va fer a aux-en-provence…
    Malhauradament em va sortir feina el 23 al vespre i no hi vaig poder anar…
    Llegeixo la crítica amb un regust agredolç… Celebro que la disfrutessiu tant i m’estiro els cabells de no haver-hi anat…
    La pròxima vegada no me la perdo…!

    M'agrada

  7. Josep Garcia Devant

    Que los dioses la protejan y los hados le sean propicios. Una gran alegría per tots els que estimem el art del cant. No trobarem cap Wotan, ni Siegfried que estigui a la seva alçada, quina llàstima.

    M'agrada

  8. bocachete

    Caldrà estar atents… He tornat ara de viatge per Polònia (res, cap òpera en agost: just ahir, que tornava, feien Halka en versió de concert… Llàstima, que és ben maca). Hi anava mirant el blog, és clar, quan podia, i algun diari. Fa uns dies, abans del concert, va sortir una ressenya sobre la soprano que en parlava com de la “nova deessa wagneriana”: https://www.lavanguardia.com/cultura/20180823/451412467938/lise-davidsen-soprano-vilabertran.html
    Al concert de l’OBC no vaig anar-hi: feien Bruckner i no mantenim bones relacions… Llàstima. A veure si ve per alguna altra cosa.

    M'agrada

  9. Romeo

    Bueno, ahora entiendo porqué no hubo reseña tuya en su visita al Auditori (se me hizo raro pues habias comentado que tenías entradas).
    La verdad es que un portento de mujer. La vi en el Auditori y su primera nota ya te deja clavado en la butaca mientras piensas: “estoy ante algo muy grande”. Y allí se queda uno, sin moverse, hasta el final.
    Esperemos que nos visite con mas frecuencia.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: