Foto gentilesa del mur de Facebook de Rolando Villazón del recital a la Casa Mozart de Salzburg (2018)

L’època d’or de Rolando Villazón ja fa temps que ha passat, això ho sap tothom i és una obvietat reconeguda per la mateixa allau de seguidors que encara conserva i que fan que els seus recitals, concerts i escadusseres representacions d’òpera en que participa, esdevinguin un èxit, malgrat que els resultats són molt més que discrets.

Té 46 anys, edat per estar al cim, però aquell tsunami que va irrompre en el món de  l’òpera fent.-se fregar les mans d’agents i directors de teatres, davant el negoci que suposava l’abassegador carisma artístic només destinat als grans,. es va fondre amb molta més rapidesa del que fins i tot preveien els més pessimistes davant aquell desbordament energètic que irradiava i aquell neguit per fer-ho tot el més aviat possible.

Va estar molt mal aconsellat i el preu que ha de pagar és molt alt. Ell és molt inquiet i sabent que la seva carrera com a cantant s’ha limitat molt i encara es limitarà més, no para de fer coses i projectes, ja sigui com a escriptor, director d’escena, mestre, …la seva hiperactivitat permetrà tenir-lo sempre ben present, malgrat que com a cantant les seves actuacions, a banda de molt espaiades, són per a mi, poc satisfactòries.

El passat 21 de juliol va fer un recital al  Schleswig-Holstein Musik Festival a  Lübeck, acompanyat al piano per Carrie-Ann Mathes, recital que repetiria uns dies després al Festival de Salzburg, interpretant obres de compositors espanyols i llatinoamericans. Un recital que la radio va retransmetre aquesta setmana i que he pogut escoltar amb deteniment.

Rolando Villazón continua irradiant una contagiosa vitalitat gràcies a una personalitat única que el distingeix de qualsevol altre artista i com que això ho continua sent, malgrat que la veu és una ombra del que va ser, acaba aixecant passions, si bé és cert és que els incondicionals que l’acaronen amb molta cura ho perdonen tot i encara que durant el concert no varen mostrar molt d’entusiasme perquè les obres i la interpretació diguem que estaven orientades en tonalitat menor, al final amb les propines i l’extraversió marca de la casa, van acabar de fer un exitàs. Exitàs postís sota el meu punt de vista, però com succeeix amb les intervencions dels artistes carismàtiques, fruit de l’agraïment pel que va ser i el que va donar quan era i ho donava tot i més, més que per la realitat d’ara, on la veu queda apagada, ja que a força d’abaixar tons per no tenir problemes en la zona central-aguda, la manca de greus a banda dels problemes d’afinació i d’emissió, es fan palesa en tot moment.

Hi ha sensibilitat, hi ha sentiment, hi ha entrega i hi ha passió, a vegades excessiva, com sempre va ser i com sempre se li demana, però això si les forces fallen i la tècnica no dóna el corresponent i necessari suport és una bastida que no aguanta i dóna seguretat a una veu molt debilitada i insegura. Emociona quan canta en català a Mompou i quan té detalls subtils, no sempre ben resolts per les carències actuals, i sempre hi ha el record d’aquells moments on malgrat ja albirar-se el final ho donava tot pensant que aquella energia, vitalitat i entusiasme podrien amb tot, i no va ser així.

Ell és una persona extraordinàriament intel·ligent, vitalista i optimista, per tant sap com fer front a les adversitats i adaptar-se a la realitat, la llàstima és que malgrat pugui deixar petjada en totes les noves empreses que té per endavant, la que encara hauria d’estimular-nos a hores d’ara, s’ha esvaït massa aviat.

Manuel de Falla:
Siete canciones populares españolas

Frederic Mompou:
‘Neu’ aus “Cuatro melodías”
‘Damunt de tu només les flors’ aus “Combat del somni”

Fernando Obradors:
Canciones clásicas españolas

Carlos Guastavino:
Las nubes

Silvestre Revueltas:
Cinco canciones para niños y dos profanas

Alberto Nepomuceno:
Coração triste

Luis A. Calvo:
Gitana

Carlos Guastavino:
La rosa y el sauce

Maria Grever
Te quiero dijiste (Muñequita linda)

Quirino Mendoza y Cortés
Cielito Lindo

Rolando Villazón, Tenor
Carrie-Ann Matheson, piano

Musik- und Kongresshalle Lübeck, 21 de juliol de 2018