IN FERNEM LAND

PROMS 2018: ON THE TOWN PER CELEBRAR EL CENTENARI DE LEONARD BERNSTEIN


Abans d’ahir es va celebrar a quasi tot el món musical (a casa nostra no perquè quasi tot és tancat per vacances, el centenari del naixement de l’eminent Leonard Bernstein, una personalitat única i irrepetible que va deixar un llegat extraordinari com a compositor, director i pedagog.

Els PROMS de Londres òbviament no podien deixar passar la data sense commemorar-ho com calia, és a dir amb un concert. Si uns dies abans l’orquestra de John Wilson, habitual des de fa uns anys en la programació del popular festival estiuenc londinenc amb la interpretació en forma concertant de West Side Story, potser la seva obra més celebrada i universal, en el dia just de la commemoració, el 25 d’agost va ser el mateix director qui es va posar al capdavant aquesta vegada de la poderosa London Symphony Orchestra per interpretar amb forma concertant un altra dels seus celebrats musicals On the Town i el resultat ja us avanço que és espectacular.

On the Town amb música de Leonard Bernstein i llibret i lletra de les cançons del aleshores matrimoni format per Betty Comden i Adolph Green, basat en la idea de Jerome Robbins pel seu ballet Fancy Free de 1944 per l’American Ballet, que també havia musicat el compositor, es va estrenar al Teatre Adelphi el 28 de desembre de 1944, dirigida  per George Abbott i amb coreografia de Jerome Robbins. Va estar en cartell fins el 2 de febrer de 1946, després de 462 representacions. L’any 1949 es va estrenar la pel·lícula que va massacrar de manera impune la partitura de Bernstein, substituint la majoria de cançons que Gene Kelly no podia cantar, per altres de Roger Edens, deixant de l’original només la famosa cançó de la sortida dels tres mariners del vaixell, la cançó de la taxista i la música dels ballets. Un crim, perquè la partitura és extraordinària.

En concert dels PROMS ens mostra íntegrament la partitura original si bé els diàlegs han estat substituïts per un narrador que ens fa cinc cèntims de les escenes i alleugereix la versió concertant.

John Wilson dirigeix de manera entusiasta, enèrgica i brillant com ens té acostumats, però aquesta vegada és a la LSO, i això si que és novetat, i aquesta respon de manera exultant, fent lluir l’extraordinària orquestració gràcies a la mestrívola plantilla de músics que la nodreix i que ens mostra la vàlua de la partitura, molt més enllà de les partitures i orquestracions habituals de Broadway conceptualment no tan ambicioses i amb més adotzenades. De fet la majoria de musicals estan orquestrats per altres compositors especialistes en aquesta tasca (Robert Russell Bennett un dels més prolífics i coneguts) que va acabar fent aquesta tasca a Hollywood en l’època daurada dels grans musicals.

L’obra es representa mínimament a sobre de l’hemicicle de l’espectacular Royal Albert Hall, però en aquesta ocasió no es ballen els ballets com si es va fer l’any passat a Oklahoma!, sent la LSO i Wilson els grans protagonistes. Tot i així s’ha reunit a un equip d’actors cantants molt bo, amb Nathaniel Hackmann, que l’any passat ja va protagonitzar esplèndidament Oklahoma, en el rol de Gabey,  i un equip femení sensacional encapçalat per les excel·lents Louise Dearman com a Hildy (la antropòloga) i Celinde Schoenmaker (la taxista).

Extraordinàriament ben cantada en totes les parts, fins i tot les més petites i un cor molt jove que fa molt de goig, aquesta representació absolutament engrescadora d’aquesta obra mestra que ens mostra en música les 24 hores de la vida d’una ciutat (Nova York) és un fantàstic homenatge al seu compositor i una oportunitat esplèndida per gaudir de la partitura extraordinària, eclèctica, plena de referents dels grans clàssics, amb melodies inspirades i jocs harmònics, rítmics i tímbrics agosarats, erudits i no habituals en la immensa majoria de les obres escrites per a Broadway, també en això Bernstein va trencar motlles.

Si podeu no us ho perdeu perquè la qualitat de l’obra i la interpretació s’ho valen

Leonard Bernstein
ON THE TOWN
Comèdia musical en dos actes, llibret i cançons de Betty Comden i Adolph Green basat en la idea de Jerome Robbins pel seu ballet Fancy Free.

Judge Pitkin / First Workman / Miss Turnstiles Announcer: Barnaby Rea
Ozzie: Nadim Naaman
Chip: Fra Fee
Gabey: Nathaniel Hackmann
Ivy Smith: Siena Kelly
Hildy: Louise Dearman
Claire de Loone: Celinde Schoenmaker
Madame Dilly: Claire Moore
Diana Dream / Dolores Dolores / Solo Girl (Diamond Eddie’s): Casey Al-Shaqsy
Lucy Schmeeler: Nadia Johnson
Rajah Bimmy: Shem Hamilton

London Simphony Orchestra
Director musical: John Wilson

Director d’escena: Martin Duncan

Royal ALbert Hall, Londres 25 d’agost de 2018

17 comments

  1. lupet70

    Remembering Lenny is a must for all greatest musical institutions not only for his 100th anniversary but for ever! Thanks for the post and if someone will know about an HD video about the Prom please notify.

    M'agrada

  2. colbran

    Merecidísmo homenaje a esa figura irrepetible en todos los sentidos que fue Leonard Bernstein, creador, entre innumerables y excelentes partituras de todo tipo, de la trilogía musical de Nueva York compuesta por: “On the town” (1944)-“Wonderful town” (1953) y West Side Story” (1957), siendo de los tres mi musical preferido “Wonderful town” y el menos “West Side Story”, aunque estamos ante unos títulos de grandiosa categoría.

    “On the town” es un muscal entrañable que nunca me canso de escuchar e incluso la película basada en el mismo -a pesar de los cambios nefastos de la partitura- es absolutamente atractiva y divertida, todo gracias a la originalidad de los creadores argumentales Adolph Green y Betty Comden que formaron una pareja artística que duró más de 60 años aunque nunca tuvieron una relación sentimental. Comdem se casó en 1942 con Siegfried Schutzman y siguió casada con él hasta 1979 en que éste falleció y nunca volvió a casarse, mientras que Green se casó tres veces.

    La función que nos comenta Joaquim es una verdadera joya, con voces auténticas de registros amplios y de insultante juventud, si bien el maquillaje del elemento femenino les añade años que no tienen. Voces distintas que saben cantar, pero lamentablemente no deben saber bailar porque los tres ballets sólo podemos escucharlos en su integridad, pero como piezas instrumentales, magníficamente interpretadas por la LSO y dirigidas por el entusiasta e incansable John Wilson.

    Así eran los musicales que los aficionados con años recordamos y añoramos. El género con el paso de los años y sobre todo con la introducción del rock en las partituras ha ido degenerando hasta encontrarse en un “tunel” sin salida, por lo que anualmente se tiene que recurrir a los “revivals” de esos éxitos eternos porque los títulos nuevos no merecen la aprobación del público. Raro es el nuevo musical que supera los seis meses de permanencia en cartel, mientras que los mega-espectáculos próximos a la ópera siguen sumando años y son los que todos conocemos desde hace ya casi 40: “The phantom of the Opera” y “Les miserables”.

    M'agrada

      • colbran

        Lamentablemente este vídeo tiene ausencias de sonido, no sé si debidaa a quien lo ha descargado en Youtube o a una inesperada anticopia. Yo ya he hecho un comentario a quien ha efectuado la descarga por si puede arreglarlo o facilita una explicación.

        M'agrada

      • colbran

        Lamentablemente ha sucedido lo que me suponía. Google ha eliminado esta retransmisión y todo lo que el que la había descargado -incluída la “Oklahoma!” del Proms del año pasado- había puesto en circulación, cancelándole la cuenta “por infringir las condiciones de servicio de Google”. Afortunadamente pudo ser vista por unos 2.000 visitantes del citado servidor e incluso hubo unos 7 comentarios -y calificaciones de “me gusta, no me gusta”-, incluídos los míos. Es cierto que fastidiaban los “cortes” de sonido -en 4 ocasiones a lo largo de las 2 horas de duración del espectáculo- que suponían sumados unos 14′, pero el resto se escuchaba con un sonido glorioso. Probablemente se pretende una publicación en DVD (o CD o ambos) conjuntamente con “Kiss me, Kate!” y “Oklahoma!” que precedieron a este maravilloso musical de Leonard Bernstein en los Proms del Royal Albert Hall de Londres..

        M'agrada

  3. bocachete

    No fa tant, potser l’any passat, vaig reveure la pel·lícula i després vaig sentir el musical original: no sabia que tenia tants canvis i, realment, em va sorprendre la qualitat del musical. En vaig trobar aquesta versió, semiescenificada: https://www.youtube.com/watch?v=plyTIHvIuWc La pel·lícula, realment, es entretinguda i els números nous són potser més “típics”, però molt macos. El del Prehistoric man té molta gràcia…

    M'agrada

    • lupet70

      Unfortunately video quality is poor but thanks for rediscovering this version that was published in VHS and LaserDisc and in CD (very cutted) by Deutsche Grammophon. I hope that DG will be soon a restored version in DVD/BluRay in occasion of Lenny’s celebrations. Thanks again deeply!

      M'agrada

    • lupet70

      Thanks Joaquim, a very beautiful Prom and a very good performance to celebrate Lenny.
      Musical world would been infinitely poorer without Him. In the sky there is a big bright star that will always be with us, thanks Lenny!

      M'agrada

  4. elioronco

    Mentrestant aquí ens hem de conformar amb un West Side Story mig enllaunat mig en directe, la tercera simfonia i dues funcions en versió concert de Candide. El Liceu, que tant mira per la caixa, no ha pensat que West Side Story degudament publicitat ompliria el teatre com fa anys que no passa? I la integral simfònica tampoc hauria sigut demanar tant…

    Liked by 1 person

    • bocachete

      Sí, però suposo que en les obres d’un autor com Bernstein, que no fa tant que va morir, deu haver-hi uns costos per drets que poden ser grans, segurament per part de l’editor original (diria que era Boosey & Hawkes). Però, realment, un West Side story hagués cridat més públic que un Candide, fins i tot representat.

      M'agrada

      • elioronco

        Tens tota la raó, però molt més cars són els drets dels musicals i les bandes sonores, i sembla que els números els quadren. En qualsevol cas, estem davant d’un autor popular i que es pot vendre molt fàcilment, si no són capaços d’amortitzar un concert amb música de Bernstein potser que llencin els diplomes que tinguin i es dediquin a una altra cosa.

        M'agrada

    • Niklaus Vogel

      Crec que també a l’Auditori hi ha programada la Missa, obra única que em va engrescar moltíssim i que al propi Auditori curiosament ja es va interpretar fa un parell de temporades.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: