Fotografia gentilesa dell compte de Twitter de Jeanie Sch.Nordholt
El director granadí Pablo Heras-Casado ha inaugurat la temporada de concerts matinals del dissabte, dirigint per primera vegada Boris Godunov. Un repte important en la brillant i solidíssima carrera del director que ha anat incorporant l’òpera en el seu repertori obtenint crítiques molt favorables i que amb aquest concert inaugura també la seva residència en la prestigiosa sala neerlandesa on podrà demostrar la seva versatilitat amb 3 programes en aquesta temporada (8 de setembre, que abracen un ampli ventall de compositor i al capdavant de diverses formacions tan rellevants com la Mahler Chamber Orchestra, la Freiburger Barockorchester o la Radio Filharmonisch Orkest amb la que inaugura la temporada amb la monumental òpera de Mússorgsky.
La versió utilitzada és la de 1872 amb el final reelaborat un any més tard i sortosament amb el bellíssim i climàtic acte de Polònia, tot i que lamentablement amb la supressió de l’encontre de Boris amb l’idiota.
Pablo Heras-Casado dirigeix una versió molt teatral i dramàtica, amb temps lents, potser massa per a mi, però que respiren profunditat i sense deixar caure la tensió, mantenint el pols dramàtic de les escenes malgrat ser una versió de concert. Hi ha un treball molt minuciós en la recreació de les diferents escenes, ja sigui les monumentals amb l’imponent intervenció coral, com aquelles més folklòriques o aquelles més domèstiques i íntimes, on sempre sap trobar el color amb la complicitat imprescindible d’una resplendent resposta orquestral i coral i un solidíssim equip vocal.
Alexander Tsymbalyuk canta el rol Boris de manera magnífica com ja ho havia demostrat a Munich en la producció dirigida per Bieito. Sense caure en efectes vocals que amaguin carències o limitacions, el baix-baríton ucraïnès ens ofereix un retrat intens molt ben cantat i amb una emissió homogènia només una mica enterbolida per un petit tremolo en la zona més aguda.
El secunden dos baixos potents com són Alexander Krasnov com a Varlaam i sobretot el Pimen del ja imprescindible Ante Jerkunica.
L’apartat de tenors, malauradament menys lluïts, l’encapçala lògicament tractant-se de la versió amb l’acte polonès, el Grigori de Dmitriy Golovnin, de veu i emissió típicament eslava i aguts amb tendència a l’escanyament, que pateix un accident (abans ho anomenàvem “gall”) en el duo amb Marina. No m’ha agradat gaire. Notable interpretació dramàtica de l’intrigant i malèfic Príncip Shuiski de l’holandès Frank van Aken on les oscil·lacions vocals que tant molesten quan canta primers rols wagnerians acompanyant a la seva senyora, aquí queden degudament dissimulades en una interpretació més histriònica. En l’episòdic però cabdal innocent destaca James Kryshak.
El l’apartat baritonal torna a brillar l’elenc amb el bielorús Vladislav Sulimsky en l’altra gran rol intrigant i també malèfic, el jesuïta Rangoni. La veu és dramàtica i incisiva, imposant-se en el gran duo amb Marina i el posterior encontre amb Dmitri. Acaba de ser un gran Comte Tomsky a Salzburg i ja va demostrar ser un Macbeth verdià rellevant amb l’òpera letona, l’any vinent canta el Iago a Viena i de ben segur s’imposarà en els principals teatres occidentals. Boris Pinkhasovich és un important Andréi Schelkálov, el boiar.
L’apartat femení està magníficament defensat en la seva globalitat. En primer lloc destaca la Marina de la mezzosoprano russa Alisa Kolosova que va haver de substituir a última hora a Ksenia Dudnikova. És una cantant de 31 anys, per tant té carrera per endavant i de ben segur s’imposarà. Potser li manca més presència dramàtica i personalitat per interpretar aquest rol tan interessat i ambiciós, embolcallat d’una música tan sensual i inspirada. Magnífiques tant l’hostalera de Yulia Mennibaeva com la Dida de Cécile van de Sant, mezzosopranos notables amb notes acontraltades com correspon. Menys interessants em semblen el Fiodor de Olivia Vermeulen i la Xenia de Tetiana Miyus.
Jo he gaudit molt escoltant la retransmissió de la radio holandesa perquè l’òpera és bellíssima i perquè Pablo Heras-Casado aconsegueix al voltant de la seva magnífica direcció una versió profunda i intensa.
Altament recomanable i ganes de Boris al Liceu.
Modest Petrovich Mússorgsky
BORÍS GODUNOV
Borís Godunov: Alexander Tsymbalyuk
Fiodor: Olivia Vermeulen
Xenia: Tetiana Miyus
La Dida: Cécile van de Sant
El Príncip Shuiski: Frank van Aken
Andréi Schelkálov : Boris Pinkhasovich
Pimen: Ante Jerkunica
Grigori “el fals Dmitri”: Dmitriy Golovnin
Marina Mniszek: Alisa Kolosova
Rangoni: Vladislav Sulimsky
Varlaam: Alexander Krasnov
Misail: Mark Omvlee
Hostalera: Yulia Mennibaeva
L’innocent: James Kryshak
Nikititsj/oficial de la guàrdia de la frontera/Tsjernikovsk: Oleg Budaratskiy
Mitjoecha/Lavitski: Irakli Atanelishvili
Chroesjtsjov: Michael Bennett
Groot Omroepkoor, Vlaams Radio Koor
Director del cor: Martin Wright
Radio Filharmonisch Orkest
Director: Pablo Heras-Casado
Royal Concertgebouw Àmsterdam, 8 de setembre de 2018
IN FERNEM LAND 
Totalment d’acord, moltes, moltes ganes de Borís al Liceu!!
I aquest cop en la versió definitiva de 1872, que encara que no estigui de moda és la que volia Mússorgski.
M'agradaLiked by 1 person
Ganes de Boris i d’altres òperes russes al Liceu!!!!
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias y enlaces musicales de septiembre 2018 | Beckmesser
Ganas de Boris y bien hecho, por favor, sin sillas gigantes y sin americanas y corbatas! Estaría muy bien una versión concierto, y por lo menos que no recurran a Bieito, al italiano de la Lucia u otros complices del hundimiento del buen gusto!
M'agradaM'agrada
M’alegro per el director granadí, no l’he vist mai, però les crítiques li solen ser favorables.
Boris no es una de les meves operes preferides, però si els barítons i baixos son bons es agradable escoltar la.
Gracies
M'agradaM'agrada
Para mi “Boris Godunov” es una de las más altas cimas de la Opera y durante muchos años fue mi ópera favorita al lado de “Il barbiere di Siviglia”, ambas rayando en la perfección, cada una en su estilo. Lo he dicho repetidas veces un “Boris” sin el acto de Polonia es un “Boris” cojo. La belleza y sensualidad de la música de ese acto es de lo más grande que se ha escrito para la lírica. Todo es bellísimo, pero el “duo de la fuente” es tan hermoso que me emociona siempre que lo escucho. En esta ocasión no está vocalmente bien servido, mejor la casi mezzo que el espantoso tenor, pero el Rangoni es sensacional y las intervenciones que he escuchado del rol protagonista me han gustado mucho, igual que la climática dirección musical. Cómo puede interesarme esta Marina de Kolosova teniendo tan frescas en mi memoria las colosales Marinas liceístas de Eugenia Zareska, Ruza Baldani y Ewa Randová, entre otras. auténticas mezzos de voz plena y potente?
Antes que verlo escenificado cuajado de barbaridades prefiero una versión en concierto. Y está pidiendo a gritos ser repuesta en el Liceu. Es una obra impresindible que a pesar de su larga duración -si se presenta completa- siempre se me hace corta.
M'agradaLiked by 2 people
“Enciclopèdic” Colbran! Aconsellem una versió de referència, si us plau. Gracies a les ensenyances de IFL he pogut gaudir de musiques i òperes que d’inici no m’havien interessat.
M'agradaM'agrada
En CD la primera grabada por Boris Christoff que canta de Boris, de Pimen y de Varlaam, con Eugenia Zareska de Marina y Nicolai Gedda del falso Dimitri. En DVD la versión Philips dirigida por Valery Gergiev (con un buen reparto) es la más completa : 3 horas y 41′. La que más me gusta visualmente y con una dirección musical espléndida de Claudio Abbado (Salzburg 1998) fue retransmitida pero no comercializada. No es tan completa como la de Gergiev pero destacan la Marina de Marjana Lipovsek, el Dimitri de Vladimir Galouzine y el Rangoni de Sergei Leiferkus (perfecto como jesuita intrigante).
Aquí tienes la versión de Abbado. Dura 3 horas 12′ y 49”: Está subtitulada en francés.
M'agradaM'agrada
Un millón de gracias, Colbran. Me las voy a estudiar y seguro que las voy a disfrutar.
M'agradaM'agrada