Nadie Sierra (Violetta) Gran Teatre del Liceu 2025. Foto de Sergi Panizo gentilesa del departament de premsa del teatre.
No podia ser millor l’inici de la tercera època d’IFL.
Ha tornat al Liceu La Traviata de Giuseppe Verdi, un títol d’aquells que quan l’anuncien penses que no calia insistir amb un títol tan sovintejat, havent-hi òperes del mateix Verdi tan poc sovintejades, però que si compta com és el cas, amb uns protagonistes que excel·leixen (aquesta vegada dos de tres), acaba sent sempre un títol colpidor, ja que és de les poques òperes que reflecteixen una veritat absoluta, cap artifici i els personatges continuen sent vigents i les situacions creïbles i plausibles.
Per portar aquesta obra mestra endavant el Liceu ha comptat amb el jove mestre Giacomo Sagripanti, que ha tingut la gran virtut de deixar cantar i no tapar als solistes, com acostuma a succeir amb els directors que volen ser els protagonistes de la vetllada, Sagripanti sap que a la Traviata el protagonista mai pot ser ell i s’agraeix.
El tempo emprat pel mestre és més aviat lent i si bé és cert que deixa moltes pauses i silencis, aquests no fan decaure el discurs narratiu perquè els cantants els utilitzen per crear una tensió molt adient, però, per contra, no sempre el so orquestral ha estat homogeni i equilibrat amb la qualitat del so, però crec que l’orquestra ha superat amb notable solvència. Pel que fa al cor no ha mostrat l’homogeneïtat i qualitat que va exhibir a La Forza del Destino, amb intervencions més compromeses, per no parlar de la brillant actuació en el títol inaugura. Bé és cert que semblava que en el cor no hi havia els reforços dels altres dos títols esmentats i en aquesta Traviata com en la passada Butterfly, s’evidencia la feina que encara cal fer per posar el cor al nivell de l’actual orquestra.
Amb una bona soprano que canti Violetta, l’èxit està garantit, ja que el pes de tota l’obra recau en ella i malgrat que el tenor i sobretot el baríton han de ser excel·lents, ells no salven una representació si la soprano no té el difícil i exigent nivell requerit.
Nadine Sierra no és bona, és senzillament extraordinària i segurament és la millor Violetta que jo he vist mai en directa des de fa cinquanta anys que sovintejo el Liceu i altres teatres, és clar. En recordo alguna de notabilíssima, com Malfitano que va substituir a Ricciarelli, però Sierra la supera. També recordo a la Netrebko adulta que vaig veure a la Scala i que queda molt per sota de l’americana., però també podria anomenar a Dunleavy, Nicolescu, Mauti Nunziata, Gruberova, Oropesa, què sé jo, en són moltes i cap com Sierra.
Nadine Sierra està en un moment vocal pletòric i té tot el que ha de tenir per fer la Violetta desitjada, centre, agut i greu, agilitat, control del fiato i domini del legato, reguladors i tot el que us imagineu, però també i sobretot, el vessant dramàtic per fer creïble cada frase. Ella, a banda de
cantar molt bé les àries (la del tercer acte amb les dues estrofes, però no la del primer acte en la que només canta la primera, sent l’únic tros que es troba a faltar de la partitura, que incorpora les cabaletes de tenor i baríton), diu i commou amb frases aïllades del segon acte on tant en el gran duo amb el pare Germont, com en tota l’escena de la festa a casa de Flora, sap incidir en cada paraula amb el to adequat i el gest precís, però és en el dramàtic tercer acte on després de cantar amb un sentiment colpidor la darrera ària, es reserva una explosió d’emoció a “Ah! Gran Dio!. Morir si giovine” que veritablement trasbalsa. No recordava una unanimitat tan generalitzada davant una interpretació i un esclat espontani i contundent com el que ha merescut Nadine Sierra, que si res canvia encara veurem en tres ocasions més aquesta temporada (Sonnambula, concert amb la Yende i la seva Maria al West Side Story estel·lar que la clourà) No us la perdeu! (a Traviata serà difícil que trobeu entrades).
Javier Camarena ha patit un refredat important i segurament n’arrossega les conseqüències, però ja fa temps que dic que la seva carrera ha pres una adreça esbiaixada i com tants d’altres vol fer rols pels quals no té la veu apropiada. Ell continua sent un líric lleuger i quan cal lluir un centre més consistent, ja no dic el greu que obra sense miraments, la veu pateix i enlletgeix, perd el color natural i mostra signes de fatiga i deteriorament. En el duo del tercer acte feia la sensació que el que estava a punt de morir era ell, no pas Sierra. El tenor mexicà no parta res de nou i no surt triomfant, el públic l’estima i aquest és l’èxit assolit, un succés d’estima.
El baríton Artur Ruciński ha obtingut un èxit rotund. No té un gran volum de veu, la projecció és suficient, però no és generosa, se’l sent prou bé, però amb una mica més de volum seria extraordinari. Ell no força la veu i utilitza les seves armes, que són una tècnica minuciosa, amb un domini estratosfèric del legato, que li permet fer portentoses frases lligades sense respirar, controlant sempre l’emissió amb una elegància extraordinària i una convicció dramàtica contundent. El gran duo amb Violetta del segon acte, el moment que més m’estimo de tota la partitura, va ser un prodigi, ja que tots dos cantants van oferir el millor, que és moltíssim.
La resta del repartiment ha complert, però només amb suficiència, res especialment notable i és per aquest motiu que no els anomenaré un per un, perquè de fer-ho algú no sortiria tan ben parat.
Pel que fa a la reposició de l’excel·lent producció de David McVicar, res a dir. Encara funciona perquè lluny de luxoses i decoratives propostes d’altres directors i també lluny de genialitats conceptuals allunyades del llibret, centre l’acció en la intimitat, ben embolcallada per un vestuari vistós sobre una escenografia omnipresent sobre la làpida de la tomba de Violetta i unes cortines que delimiten els diferents espais, ben il·luminats en una suggeridora foscor.
Punt final, però deixeu-me dir que el públic semblava més tísic que Violetta i a més a més, algú també havia de patir alguna deficiència auditiva notable, ja que malgrat els avisos habituals per apagar els mòbils, han sonat a tort i a dret i ves per on, en els moments més impertinents. Tant costa apagar-lo? Pel que fa als grollers estossecs sense utilitzar cap mocador per amortir el desagradable soroll i els caramels posteriors per intentar sanar un constipat, una grip o la tisi que invita a quedar-se a casa o ingressar a l’hospital, res de nou, ens apropem a la fi el món sense senyals de redempció possible.
Demà passat més, Poulenc i les seves monges ens esperen a Les Arts.
IN FERNEM LAND 
Moltes gràcies.
M'agradaM'agrada
No hi ha de què Rita.
M'agradaM'agrada
Escuché la transmisión en directo por Catalunya Musica. DEisfruté de La Violeta de Nadine Sierra. El dialogo con el barítono, en el segundo acto, «de piel de gallina».
Martín Gómez.-Barcelona
M'agradaM'agrada
Así fue Diego, y aunque por la radio no se puede apreciar la vertiente teatral de la interpretación de Sierra, su esplendor vocal y canoro seguramente se aprecia con más rotundidad porqué uno se concentra más. Estoy pendiente de escuchar la grabación. Gracias por comentar
M'agradaM'agrada
Gràcies pel teu retorn.
Estic esperant amb ànsia el dia 1 per anar-hi.
M'agradaM'agrada
Gràcies Francesc, per ser-hi un altre cop, al peu del canó 😉
T’agradarà aquest cast, l’altre no t’ho sé dir
M'agradaM'agrada
Benvingut Joaquim, t’hem trobat a faltar.
Xavier Miranda
M'agradaLiked by 1 person
Hola Xavier, ja hi tornem a ser.
Gràcies.
M'agradaM'agrada
¡Genial regreso y gran título! Coincido en lo vocal, pues lo seguí vía red; impresiona la voz de Sierra por la belleza, salud vocal, generosidad y cómo domina su personaje.
Me alegra que haya sido de lujo.
¡Un saludo, infernems!
M'agradaM'agrada
Es difícil encontrar un o una cantante con ese grado de esplendor en un rol tan exigente y con tantos referentes que han marcado tantos hitos operísticos, pues ella lo consigue. Un lujazo
M'agradaM'agrada
Gràcies per haver tornat, aprenc molt de les teves croniques. Una abraçada
M'agradaM'agrada
De res Jordi.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim, pel retorn. Jo aniré el dia 1. Espero que el cast es mantingui…
Abraçades
M'agradaM'agrada
Benvolgut Jordi, gaudiràs molt. Ja ens ho sabràs dir
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim, un cop més et dono tota la raó. Nadine Sierra va estar extraordinària de manera que crec que que és la Traviata que més m’ha agradat de totes les que he vist al Liceu. Un espectacle rodó escènica i musicalment. Fins i tot en Camarena ha quedat eclipsat per tal artista…
M'agradaM'agrada
Me n’alegro que t’hagi agradat i siguem coincidents en la valoració.
Camarena queda eclipsat perquè ell no té la veu pel rol i ella si.
M'agradaM'agrada
Bon dia i gràcies per la crònica amb la qual estic d acord al 100%.
Jo, si he de triar un moment, que és difícil, em quedo amb la lectura de la carta al darrer acte, espatllada pels tuberculosos de la sala, però d’un dramatisme extrem.
M'agradaM'agrada
Benvolgut, vaig estar a punt de fer una declaració en veu alta que t’hauria fet remullar, però vaig pensar que la Sierra ni ho entendria ni s’ho mereixia.
Els tuberculosos abans tenien un hospital als peus de Collserola, ara abandonat però encara existent, que jo el tornaria a obrir per a tota aquesta colla de maleducats/des, amb una ala especial pels que a més a més de ser tuberculosos o no, no apaguen el mòbil i a la senyora del teu darrere amb el caramalet, també, tots tancats i barrats una bona temporada.
M'agradaM'agrada
Bienvenido de nuevo, me estás poniendo los dientes largos y me estoy planteando haceros otra visita para ver algo de lo que queda de esta temporada… Voy a hacer números a ver si los hago cuadrar.
Besos y abrazos a montones
M'agradaM'agrada
Queridísima Marga, la Sierra te hubiera encantado, pero creo que no deberías faltar ni al Lohengrin ni a la Rusalka
Te esperamos
M'agradaM'agrada
Buenos días, gracias por la crítica, bienvenido de nuevo. Yo odio ir al teatro por el asunto de los teléfonos móviles, en serio, la gente no se corta de que los tengan con sonido, de grabar, de poner la linterna para leer el programa de mano en mitad de la representación……en fin.
¿Tiene idea de si se va a retransmitir por radio?.
Muchas gracias
M'agradaM'agrada
Hola ALberto.
Catalunya Música la retransmitió el viernes pasado, aquí tienes el enlace para escucharla
https://www.3cat.cat/3cat/nadine-sierra-amb-la-traviata-de-verdi-es-corona-com-a-nova-reina-del-liceu/audio/1231740/?ext=SM_WP_F4_CE24_
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquim!!
M'agradaM'agrada
No hay de que, gracias a ti por hacer que el blog exista, sin vosotros no tendría sentido.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim ! Moltíssimes gràcies! Et trobàvem tant a faltar!
M'agradaM'agrada
Doncs ja està, s’ha acabat aquest buit
M'agradaM'agrada
No saps l’alegria que em dones, Joaquim. Per tot. Per donar bones notícies (vaig escoltar a l’assaig general la Ruth Iniesta i per abonament també em toca la mateixa…). Estic escoltant per Catalunya Música en bucle la retransmissió. Però moltes gràcies per ser-hi, i per tornar-hi, sobretot.
M'agradaM'agrada
Hola Eva. Gràcies a tu per ser-hi sempre. Una abraçada i un petó
M'agradaM'agrada
Que bé que estiguis de nou al blog, jo com molts altres abonats al Liceu estem molt descontents de les polítiques tan poc encertades que fa el teatre de Barcelona. També crec que molts dels que hi anavem a l’òpera hem deixat el nostre seient amb l’esperança de que això canviés peró això sembla no arribar mai. Gràcies a tu ara podem tenir una petita llum que ens pugui guiar dins d’aquestes tenebres de la progrmació lírica que ara per ara només pensa en fer caixa i continuament canviant casts i intèrprets a conveniència per tal de cumplir amb el programa.
M'agradaM'agrada
Hola.
El moment operístic és complicat arreu, però sense que serveixi de precedent, jo diria que el Liceu, malgrat fer temporades de cara a taquilla, com succeeix arreu, està fent poc a poc un gir important. El fet que s’hagi substituït a la Davidsen que ho ha cancel·lat tot, arreu, pel seu embaràs, per Asmik Grigorian, és un senyal del bon fer que cal remarcar, ja que quan no ho fan bé els massacrem.
Aquesta temporada porten més encerts que nyaps i encara queden uns quants títols que poden seguir aquesta dinàmica positiva.
Jo voldria una temporada que res té a veure amb el que fa taquilla i agrada a moltíssima gent. La Traviata ha esgotat localitats, com anar en contra d’això! Jo m’hauria estimat més Les vepres sicilianes que fa anys que no es representa i en francès, mai, però no hi aniria ni una quarta part del públic i amb moltes menys funcions que aquesta Traviata. Cal trobar l’equilibri i això ni és fàcil, ni satisfà a tothom.
Siguem positius que per fotre calbots, ja tenim IFL, 😉
M'agradaM'agrada
Qué alegría que hayas vuelto!! Muchísimas gracias Y con una Traviata espectacular!!
M'agradaM'agrada
Si, la verdad es que volver así, da ganas.
Gracias por seguirme
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies per la valenta decissio de tornar. Igualment molt d’acord amb les teves reflexions sobre les xarxes i el seu efecte, molts cops devastador, sobre la nostra societat. Gràcies igualment pels teus comentaris sobre la Traviata, que aniré a veure amb l’abonament de l’ú de febrer. Gràcies per tant.
M'agradaM'agrada
Hola, Ricard.
Gràcies pel comentari. Podem fer poc en un món que ens té tan enganxats, hem caigut a la trampa i es fa difícil sortir d’aquesta tela d’aranya, però en la mesura del possible, tenim un cert marge per la protesta, encara que no sigui res més que una mica testimonial, per això aquí em sento millor, obro casa meva per tal que em vingueu a visitar, no vull sortir més al pati comunitari i exposar-me amb persones que no en tinc gens de ganes de trobar-me, de casa sempre es pot invitar a sortir per la porta, sempre que algú intenti desvirtuar l’essència d’aquest blog, que no és altra que compartir opinions.
Gràcies per comentar
M'agradaM'agrada
Home! Això sí que és un bon començament d’any! La millor notícia operística de la temporada: el retorn d’Infernemland, l’original i autèntic! Bentornat, doncs.
I, justament ahir, també vaig estar al Liceu amb aquestaa Traviata. Efectivament, extraordinària: Sierra feia el que volia amb la veu. Va ser impressionant i ja pot ser que sigui la millor interpretació de la Violetta en aquests quaranta i tants anys meus i cinquanta teus com a espectadors. Vaig mirar de trobar entrada per a un altre dia, ahir mateix… i ja està tot ocupat: un dia no en quedava ni una, un altre dues o tres de més de 200 €… No podrem repetir, doncs.: ai, aquelles entrades de General que es compraven el mateix dia, que bé que anirien ara! En tot cas, cal veure aquesta Sierra en tot el que ens faci aquesta temporada, que està en estat de gràcia i no durarà sempre.
I Camarena… sí, no es pot dir que canti malament, però no va ser memorable: un Alfredo elegant, de dicció claríssima, bon intèrpret (en el final del segon acte va actuar amb força dramàtica) però… li falta alguna cosa, potser aquest volum que el faria lluir. És un Alfredo més.
Ruciński també excel·lent, potser no té una dicció tan clara com els altres dos, però fa un gran paper. També sóc dels que es quedarien amb aquesta escena entre ells dos, allargant-la fins que marxa Violetta i, potser, també amb el final del quadre següent, des que arriba Alfredo a la festa fins al final: és sensacional.
No sé: per molt vista o sentida que estigui, quan surt així de ben interpretada, viure-ho al teatre és una experiència inenarrable. Que duri, doncs.
I que duri el blog, també, amb la periodicitat que sigui, però que continuï. Gràcies per tornar-hi.
M'agradaM'agrada
Gràcies amic, per ser-hi i comentar, avui com que estem totalment d’acord només cal que felicitar-nos.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Gràcies pel comentari, tinc aquest cast al meu torn. Esperem que els mòbils algun dia els inhibeixin – o prohibeixin – a les sales de concerts, els estossecs ja són tema d’educació i és de difícil solució
M'agradaM'agrada
Tot és un problema d’educació, els mòbils, els estossecs, els caramels, els comentaris en veu alta mentre sona la música, en fi, m’ho deia el meu pare i tenia raó, EDUCACIÓ
M'agradaM'agrada
Gràcies per haver tornat a l’ escena musical del país, jo aniré el dia 27 a veure la Sierra, no sóc gaire amant dels títols de repertori que ens encoloma el Liceu cada temporada però que hi farem cada dia a tot arreu hi ha més repertori i menys imaginació alhora de programar, només ens queden els bons cantants com alicients per sigui anant a l’ ópera
M'agradaM'agrada
De cantants que facin memorables les òperes de repertori n’hi ha pocs, penso jo, però precisament per això és tan important la Violetta de la Sierra.
Jo sóc més de títols, però entenc que els que m’agradaria veure generarien déficit perquè el opublic vol veure el de sempre, aquí i arreu. La política dels teatres d’òpera és fer calaix, i això que són institucions públiques que haurien de garantir altres aspectes, però els polítics veuen la cultura com un negoci que no pot generar deficit i, per tant, l’aposta pel model empresarial privat va per davant del servei públic de donar a conèixer obres i compositors de tots els temps, a banda dels músics i obres del país, que romanen en gran mesura en el més vergonyant dels anonimats.
M'agradaM'agrada
Mil gracias por disfrutar de tu magnífica crítica, Joaquim. Afortunados los que pudisteis presenciarla en directo.
M'agradaM'agrada
Realmente es algo que debería quedar grabado para que lo pudiera disfrutar todo el mundo
M'agradaM'agrada
Ahora mismo hay la grabación de Catalunya Música del día 20, de la que he disfrutado muchísimo. No sé si puede disfrutar de ella precisamente todo el mundo, pero por lo menos todos los que estamos en España sí podemos.
¡Imprescindible! Cada día estoy más obsesionado por esa Violetta, y la verdad es que el mestre Sagripanti también ha hecho un trabajo muy destacable.
Si el sistema me lo permite, aquí está el en enlace: https://www.3cat.cat/3cat/nadine-sierra-amb-la-traviata-de-verdi-es-corona-com-a-nova-reina-del-liceu/audio/1231740/
M'agradaM'agrada
Absolutament d’acord: un inici d’any que no podia ser millor en el vessant operístic.
Retorn de IFL, i una Traviata que recordarem amb una Violetta de traca i mocador. Hi torno per sentir també Iniesta, Anduaga i Olivieri, però pobrets, quina comparació més difícil!
Llàstima que el primer repartiment fa només 6 representacions. Jo també ja sóc dels vells melòmans que ens queixem que es representen sempre els mateixos deu títols. Però si es representen així, es podrien fer encara més i tornaríem a omplir el teatre. Jo, si hi hagués pogut tornar per preus amb només dues xifres, hi aniria un cop per setmana.
Camarena, sense encantar, em va agradar. Impressionant, com ja han comentat a dalt, la claredat de la seva dicció: millor de la de Sierra, que ni de lluny no vull criticar en res desprès de la seva interpretació magistral, però que al llegir la carta no llueix el més natural dels italians.
Al final, m’estic demanant si no valdria la pena anar a veure’ls als dos en el Roméo et Juliette a Nàpols el més que ve. I és la primera vegada que una funció al Liceu em dona aquesta idea!
Bravo a ells, i bravo al Liceu. Esperem que Sierra torni les tres vegades que toquen aquesta temporada, i encara altres cops la propera!
M'agradaM'agrada
Camarena ja va cantar el Romeo a Bilbao amb la Sierra, i ella se’l va menjar viu
Aquí ho tens
M'agradaM'agrada
Gràcies un cop més! La veritat és que em queda més fàcil anar a Nàpols que a Bilbao …
Això dit, absolutament d’acord: no em desplaçaria pel Camarena. M’ho penso per la Sierra, que ara mateix está en un altre nivell. Però ell també segueix agradant-me prou, i em sembla que s’entenen bé els dos.
M'agradaM'agrada
Per a mi el problema és que Camarena, com tants d’altres, canta el que no ha de cantar i aquests rols de líric el sobrepassen, una cosa és cantar bé l’ària en un concert o recital, i l’altre fer tota l’obra on acostuma a desaparèixer en els moments més densos, ell és un líric lleuger forçant la veu i ai! Això fa mal, sempre acaba fent mal.
M'agradaM'agrada
Em colpeix que en la seva entrevista a Catalunya Música en Camarena deia més o menys la mateixa cosa però en el sentit contrari. Precisament, va comentar que està a un pas dels cinquanta, i ja la veu no és tan lleugera com solia, sinó més gruixuda. Així que, segon ell, calia canviar els papers per adaptar-se a l’evolució de la seva veu.
No tinc les competències adequades per entrar en aquest debat. Potser si no hagués fet aquest canvi de repertori, la veu se li hauria quedat més lleugera uns anys més. Però suposo que tendrà raó ell també en el sentit que de totes maneres no podria ser la mateixa veu que tenia fa deu anys, no?
M'agradaM'agrada
Crec que ell s’ha de justificar així. La veu efectivament ha canviat, o més ben dit, l’ha espatllat per cantar, forçant, rols no adients per a un líric lleuger. L’ha espatllat ell solet. Flórez que també canta rols no adequats, té la intel·ligència en no forçar la veu, si no se’l sent li és igual, però forçar no, i per això manté un instrument molt més sa que el mexicà.
M'agradaM'agrada
Bona tarda Joaquim,
Feia dies que no tenia noticies teves,finalment he recuperat el conatacte.
Totalment dàcord amb tu sobre La travIata .
No es una opera que m’entusiasmi,pero es la millor repesentacio que he vist al Liceu.
A part de la de l Ermonela Yaho.
Espero que estiguis be com sempre.
Salutacions.
Maricarmen
M'agradaM'agrada
Gràcies Mari Carmen.
No entraré a discutir sobre gustos personals d’una o altra cantant, però només parlant de veus i cant, Sierra és la mes complerta sense cap mena de dubte.
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies !!! Benvingut i bén retrobat !!!
M'agradaM'agrada
Merci, benvolguda
M'agradaM'agrada
que gusto volver a leerte en tu Blog!!! que ganas de volver al Liceu y a BCN
M'agradaLiked by 1 person
Gracias querido amigo.
Ayer consultado las estadísticas ya vi que había nueve entradas desde Chile y me dije ya tenemos a los amigos otra vez aquí.
Me alegra ver que estamos conectados y esperamos vuestro retorno con ansia.
Un fuerte abrazo para los dos
M'agradaM'agrada
Molt content de la teva tornada!
M'agradaM'agrada
Gràcies Agustí
M'agradaM'agrada
Què bé tornar a gaudir del teu enyorat bloc! Gràcies Joaquim!🤗
M'agradaM'agrada
Per aquells que vulguin sentir una òpera que no sigui de repertori ha sortit l’ òpera Grisélidis de Jules Massenet per el Palau Bru Zane de Venècia que per a mi es el més interessant que hi ha en la recuperació d’ òperes romàntiques franceses, junt amb el segell òpera rara en aquest moments
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per la informació Ferran
M'agradaM'agrada
Ja ho saps, sempre que vulguis
M'agradaM'agrada
Molt bon retorn Joaquim!! Completament d’acord amb l’anàlisis de La Traviata.
M'agradaM'agrada
Gràcies, benvolgut
M'agradaM'agrada
Molt content del teu retorn. Moltes gràcies.
Jo avui he anat a veure la traviata. Quan la vaig veure a la programació d’enguany vaig pensar: “Un altre vegada unaTraviata?”. Doncs em vaig equivocar, no és “unaTraviata”, és LA TRAVIATA. He quedat impressionat! La Nadine Sierra ha Cantat impresionant, però és que ademés ha actuat increible. No acostumo a emocionar-me gaire amb Verdi, però avui ho he fet i moltes vegades!.Rememorant un comentari de Sir Laurence Olivier, la Sierra no només actua espectacular, si no que a més a més ho canta, i afegiriaque ho fa excel·lent Per cert en el meu torn ens ha tocat Lucas Meachem en el paper de Germont i crec, pel que dieu, que ha estat millor que el Rucinski.
Tots sabem quins son els mals del nostre estimat Liceu, jo porto més de 50 anys anant-hi. Però aquests tres darrers anys hem pogut gaudir d’una Ermonela Jaho al Trittico, una Lise Davidsen en el darrer acte d’Elektra i d’aquesta espectacular Violetta.
Repeteixo Joaquim, gràcies per tornar!!
M'agradaM'agrada
Gràcies, Toni, per seguir-me i per tant, retrobar-nos i també per comentar.
Jo diria que en els tres darrers anys hem tingut més coses rellevants que les que esmentes que veritablement han estat excelses, però no faré un detall.
El problema no és ben bé el Liceu, tot i els problemes que sabem que té, el problema per a mi, és el món de l’òpera en general i la manca de personalitats artístiques i això repercuteix a tots els teatres on tenim com a molt, correcció ben embolcallada i res més.
Esperem que la cosa canvií i si tinc forces i constància, d’algunes en parlaré aquí. Estic segur que podré comptar amb la teva participació.
M'agradaM'agrada
Ahir a la nit vaig tenir problemes a internet i ara veig que el meu comentari ha sortit 2 cops. Ben mirat és una manera de reafirmar-me en lo dit 🙂
M'agradaM'agrada
Ja n’he eliminat un, cap problema.
Salutacions
M'agradaM'agrada
Joaquin, totalmente de acuerdo con tu crónica y más que merecido el éxtásis provocado por la magistral interpretación vocal y escénica de Nadine Sierra, como bien dices y yo me adhiero, la mejor Traviata vista y escuchada en el Liceu desde que yo lo piso , a finales de 1.974. ( vi el pregeneral, donde estuvo acompañada por el tenor Anduaga, más las funciones del 20, 22 y aun repetiré pasado mañana jueves).
Ella sola ( bien acompañada sobre todo del muy notable cantante que es Ruczinski), ha provocado lo del ” sold out”.
Me han encantado sus variaciones, basicamente esa cadenza introducida en el final del ..a forse lui.. ( Nadine dijo que era una ” cadenza alla Scotto” ) que yo creo, nunca antes habia escuchado.Me consta por la Dirección Artística del Teatro, que ya tienen fichada a la Srta. Sierra para próxima (s) temporada(s)
Del otro cast, no he podido presenciarlo.
M'agradaM'agrada
Que un cantante se saque cadencias de su cosecha, no es algo que me agrade, pero si quien lo hace es una fuori clase, como es el caso, se lo perdono todo. Las cadencias a gusto de un cantante no creo que lo fueran de Verdi, pero ya te digo, eso ahora me da igual, después de disfrutar en el pre general donde también estuve y en la de mi turno de abono.
En cuanto a la futura participación de Sierra en las próximas temporadas no “diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat”. Aún con contratos firmados a medio/largo plazo, que no acostumbra a ser la práctica de nuestro teatro, a un cantante siempre le suceden cosas, agradables como el embarazo de la Davidsen o desagradables como sabemos de tantos. Si yo te dijera todo lo previsto por el actual director artístico y lo que no ha llegado a ser realidad, no acabaríamos nunca. Entiendo que Sierra debe estar encantada con el público del Liceu y por tanto espero también fidelidad hacia nosotros, como también espero que no se le vaya la olla y empiece a cantar roles inadecuados, práctica por desgracia, tan común en los cantantes de ópera actuales y también del pasado, Camarena sin ir más lejos, entre muchísimos otros.
Del segundo cast y ya habiendo visto en el pre general a Anduaga, que es quien más me interesaba, no tengo intención de acercarme, aunque creo que si quisiera tampoco hay entradas. Un exitazo que espero que nos permita ver la próximas temporadas títulos más infrecuentes.
M'agradaM'agrada
Tengo entendido que Nadine, hasta la fecha, es una cantante muy inteligente, que no acepta roles que ella cree no le convienen ( ver o leer entrevista hoy en L. Vang.)
De hecho, se auto eliminó las Liu que tenia previstas en el Real y en el.Liceo, por considerar que no estaba preparada para ello.
Está como loca para cantar la Mimí, pero cuando ella crea estar vocal y emocionalmente preparada.
Yo pienso que lo unico que le puede provocar cancelaciones , seria por lógicas razones privativas ( como el caso de Lise Davidsen).
Por cierto, la anumciada sustitucion de Davidsen por Grigoriam en un Concierto wagneriano, me parece un casi despropósito, dado el repertorio de Asmik.
M'agradaM'agrada
Me olvidaba Joaquim! Sin estar mal, Camarena en mi opinión, no es voz de Alfredo; timbre de tenor rossiniano que ensancha el centro para poder cantar estos roles
M'agradaM'agrada
Y si ensanchas, te fatigas y adulteras el resultado, perjudicando el instrumento sin piedad y en definitiva, defraudando al público. Una auténtica pena.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: La traviata – entraviatada – Estrella
Ahir va ser extraordinària l’ actuació de Nadine Sierra una traviata per recordar amb lletres d’ or a l’història del teatre, en el sempre libera va ensorrar el teatre, junt amb L. Oropesa, Gruverova, Malfitano les grans traviates dels últimes dècades, admiradora del talent de la Freni, ens va portar a la bogeria en Amani Alfredo i un addio nel passato inoblidable, no puc dir el mateix de Camarena el primer acte semblava que hagués perdut la meitat de la veu, forçada abusant de les mitges veus, només va treure la veu en el 2on acte i 3r, en el 4rt va quedar totalment eclipsat per la personalitat aclaparadora de la soprano, tampoc em va agradar el baríton, molt mediocre i abusant de portamentos no era el Rucinsky en aquesta funció
M'agradaM'agrada
Lucas Meachem, barítono menos que discreto. Fue uno de los Sharpless de las pasadas Butterfly.
Mucho mejor cantante, Ruczinski y también Mattia del Segundo Cast. ( aquí sí que el Liceu ha patinado con la alternativa de Meachem )
M'agradaM'agrada
Los que llevamos tantos años a la espalda y 71 asistiendo al Liceu, como yo, hemos tenido la ocasión de ver bastantes Traviatas. Para mi la mejor fue Renata Scotto en 1961 que debutaba en el teatro, como también lo hacía su Germont Piero Cappuccilli. Scotto tenia una voz con cuerpo, con facilidad en todo el registro, potencia, dicción perfecta y sin niguna fluctuación en la zona superior, algo que, sin embargo, luego le acompañó durante toda su carrera operística. Qué le fallaba, mejor dicho que le sobraba? Le sobraban unos cuantos kilos que unidos a su baja estatura le proporcionaban un aspecto muy poco tísico. Pero vocalmente una Violetta de ensueño. Más tarde consiguió reducir su peso a destacable delgadez. Cappuccilli excepcional. Más tarde ninguna Traviata llegó a satisfacerme hasta la sorprendente entrega de Catherine Malfitano. A una voz bonita, potente, de fácil emisión, se unía un talento interpretativo superlativo y una belleza notoria. Encantadora. Una Violetta completa y vista desde la fila 3 de platea era un gozo verla vivir el personaje que hacía totalmente creible. Llegó a agradar tanto en el Liceu que alguien en la pared de la escalera que llevaba a las alturas del Liceu llegó a escribir algo similar a Traviata=Callas y Malfitano. Y por último tenemos a Nadine Sierra, probablemente la mejor soprano del momento, al menos en su cuerda. Su Juliette hay que verla para creerla. Tiene una voz dúctil, audible en los tres registros, con unos agudos inmejorables. Es muy buena actríz y posee una figura ideal para componer una Violetta Valèry creible y extraordinariamente satisfactoria. No pude asistir a la función que me correspondia por estar en horas muy bajas, pero tuve la suerte de poder asistir con Joaquim al ensayo y quedé sorprendido de las cualidades extraordinarias de esta soprano que irá a más. Lo tiene todo voz, talento dramático y figura. Su Traviata y la de Scotto las mejores que he visto en toda mi vida, seguidas muy de cerca de la de hoy casi olvidada Malfitano. Junto con la sorprendente soprano dramática/mezzo Anastasia Bartoli las dos cantantes femeninas que más me interesan en estos momentos tan próximos a ser los últimos interesantes.
M'agradaM'agrada
Pues mira que casual y profesionalmente , la Sierra ha sido una discípula de la Scotto , al menos la admira y la pone como ejemplo interpretativo. No solo con la cadenza que está ofreciendo en el…a forse lui…, sino que ya declaró en Catalunya Musica que por ej.en las próximas Sonnambulas, ella va cantarla “ perfil Callas o Scotto”, es decir que no nos esperemos únicamente gorgorismos y sobreagudos, sino una Sonnambula más profunda.
M'agradaM'agrada
Giuditta Pasta que estrenó Sonnambula era una mezzosoprano lírica que incluso se atrevio cantar de contralto. Stendhal lo comenta en su “Vie de Rossini”. Todas las notas sobreagudas están añadidas. A la interprete principal de una ópera nunca se indicaba si era soprano o mezzo sino “prima diva assoluta”. La contralto si que ra denominada por su tesitura. Y si interpretaba un rol masculino “contralto in travesti”. Por esta razón el personaje tiene unos graves que son omitidos por las soprano ligeras o lírico ligeras, emitiendo en su lugar notas sobreagudas.
M'agradaM'agrada
Quise decir “prima donna assoluta”
M'agradaM'agrada
Gràcies Fede.
Jo hagués jurat que la inscripció a la l’antiga escala del carrer Sant Pau era una altra.
M'agradaM'agrada
Habian varias. La que yo indico fue a raiz de la interpretación de Catherine Malfitano y estaba en el ultimo recodo de la escalera, debajo de una ventana antes de llegar al tramo final de la escalera.
M'agradaM'agrada
No ho recordo, si ho dius tan segur, dec ser jo que ho he oblidat.
Gràcies per recordar-ho.
M'agradaM'agrada
A diferència d’en Colbran només he escoltat les traviates mencionades en disc i com diu en Joaquim en el post, Sierra és també la millor que he escoltat també en directe. Juga en una altra lliga. M’hauria agradat poder fer un exercici de comparació i escoltar-la un segon cop amb Anduaga però sembla que això ja queda per a Madrid on previsiblement també canti alguna funció amb JDF.
M'agradaM'agrada
en traviata del domingo increibke el.concierto de toses algunas muy fuertes y constantes . Por no llorar me reia pensando en tu comentario de q habia más tisicos en la sala q en el escenario.
creo recordar antes en el folleto ponía cubrirse con pañuelo o skgo para evitar toses tan fuertes.
Es molestisimo y en los momentos más íntimos!!!!bufffff
es desahogo perdonad
M'agradaM'agrada
Hola María. Es igual que se avise, también se avisa antes de empezar la función que se apaguen los móviles u no hay función que un teléfono no nos fastidie a todos. Lo de las toses es mas antiguo que el teléfono y en esta época de fuertes resfriados y gripes, hay personas que insisten, pese a su estado, en asistir al Liceu y por si eso no fuera suficiente, no tienen ningún reparo en esparcir por doquier, sus males.
La educación brilla pro su ausencia, no hay más explicación.
Gracias por comentar.
M'agradaM'agrada