L’any 2019 si no m’hagués agafat la primera paranoia bloguera aturant l’activitat, us hauria hagut de parlar de la representació de l’òpera de Philip Glass, Akhnaten que es va retransmetre als cinemes dins la temporada del MET de New York. Va ser tota una experiència personal després de tenir un primer contacte traumatitzant amb la música del compositor nord-americà a l’estrena a Barcelona d’Einstein on the beach en el ja llunyà setembre de l’olímpic 1992 al Liceu. Més tard, molt més tard, el febrer del  2011 vaig gaudir de la famosa producció de MET de Nixon in China (enllaç a l’apunt d’IFL) i tot seguit al novembre del mateix any, però ja en la següent temporada del teatre novaiorquès em vaig rendir definitivament al minimalisme hipnòtic de Satyagraha (enllaç a l’apunt d’IFL).

Qui m’ho havia de dir que a la temporada 2025-2026 del Gran Teatre del Liceu es programaria com a segon títol, després de la meravellosa Guineueta de Leoš Janáček, aquella producció d’Akhnaten que es va quedar orfe d’apunt a IFL i que em va meravellar tant per l’obra com per la interpretació i la immensa producció de Phelim McDermott i que serà la mateixa que veurem a partir del 16 d’octubre amb la mateixa direcció musical de la directora Karen Kamensek i sobretot el mateix protagonista, el contratenor Anthony Roth Costanzo que en fa una veritable recreació d’un rol extenuant.

Akhnaten suposa la culminació d’una trilogia que Philip Glass va dedicar a personatges històrics: Einstein a Einstein on the beach (1976), Gandhi a Satyagraha (1980) i el faraó Akenatón a l’òpera Akhnaten (1984), per a tractar respectivament els grans canvis en la ciència, la política i la religió que cadascun d’ells representa.

El canvi de nom de Akenaton a Akhnaten és del mateix Philip Glass que va fer el llibret en col·laboració amb  Shalomon Goldman, Robert Israel, Jerome Robbins i Richard Riddell, inclosos texts del Llibre dels Morts del mateix faraó, així com manuscrits i cartes al voltant de la ciutat d’Aketa-ten dissenyada per Akhetanon a la regió d’Amarna a mig camí entre Tebes i Memfis i que va esdevenir capital d’Egipte i on es venerava a un únic déu, Aten, representat pel sol i que va suposar la gran revolució religiosa, a l’instaurar el monoteisme a Egipte. Aquests textos incorporats al llibret, escrits en hebreu antic i en acadi, una llengua semítica que es parlava a l’antiga Mesopotàmia. El llibret està escrit en anglès i hauria d’incorporar l’idioma vernacle del lloc on es representa l’òpera en el monòleg del 2n acte d’Akhnaten (l’himne a Aten) així com en les parts del narrador. Si voleu accedir al llibret original en anglès amb la traducció al castellà podeu prémer aquí.

Tot fa preveure que al Liceu el text del narrador l’escoltarem en anglès perquè l’intèrpret és el mateix actor i cantant no líric nord-americà que el va interpretar a l’ENO i el MET i dubto que aprengui la part en català i, per tant, intueixo que Roth Costanzo, el contratenor que interpreta el rol protagonista, cantarà l’ària del segon acte també en anglès. Trist perquè hagués estat molt bé escoltar-ho en català. Si la voluntat de Glass és que es canti en l’idioma vernacle de la ciutat on es representa, aquest hauria de ser el català, tot i que potser sí que si tot continua igual, quan es torni a reposar a Barcelona, l’idioma vernacle ja sigui l’anglès.

L’òpera està estructurada en tres actes i l’acció té lloc durant els anys del regnat del faraó Akhenaton: El primer acte durant el primer any de regnat a Tebes, el segon acte durant el període de cinquè al quinzè any de regnat i el tercer acte abraça el període dels darrers anys amb una tercera escena i l’epíleg que passa als nostres dies.

Els personatges de l’òpera i les seves respectives cordes vocals són:

• Akhnaten (Akhenaton, faraò egipci -1351 a -1334 ac) :  contratenor
• Nefertiti, la seva esposa (-1370 a -1330 ac): contralt
• La reina Tye, mare d’Akhnaten (-1398 a -1338 ac): soprano
• Horemhab, general i futur faraò no es tenen dades de neixement, va ser el darrer faraò de la divuitena dinastia i va regnar entre els anys -1319 a -1292 ac: Baríton
• Gran sacerdot d’Amon (personatge no documentat historicament): Tenor
• Aye, pare de Nefertiti i penúltim faraò de la divuitena dinastia, va regnar entre els anys 1323–1319 ac o 1327–1323 ac: Baix
• Beketaten, filla d’Akhnaten: Soprano
• Meretaten, filla d’Akhnaten: Soprano
• Maketaten, filla d’Akhnaten: Soprano
• Ankhesenpaaten, filla d’Akhnaten: Contralt
• Neferneferuaten, filla d’Akhnaten: Contralt
• Sotopenre, filla d’Akhnaten: Contralt
• Amenhotep III, pare Akhnaten va regnar entre els anys 1391–1353 ac o
  1388–1351 ac: Rol parlat
• L’escriba i el guia turistic: Rols parlats
• El jove Tutankamon: rol mut

SINOPSI ARGUMENTAL

• ACTE 1r: Any 1 del regnat d’Akhnaten a Tebes, 1370 aC

Preludi

L’escriba recita els textos funeraris de les piràmides. “Obrim les portes dobles de l’horitzó; desbloquejats són els seus perns.”Escena 1: Funeral del pare d’Akhnaten, Amenhotep III.

Escena 2: La coronació d’Akhenaton

Després d’una llarga introducció orquestral, durant la qual apareix Akhnaten, anunciada per una trompeta solista, el Sacerdot Suprem, Ai i Horemhab canten un text ritual. Després d’això, el Narrador recita una llista de títols reials atorgats a Akhnaten, mentre que ell és coronat. Després de la coronació, el cor repeteix el text ritual des de l’inici de l’escena.

Escena 3: La finestra de les aparences

Akhnaten canta un elogi al Creador (en egipci) a la finestra de les aparicions públiques. Aquesta és la primera intervbenció vocal del protagonista, després d’haver estat 20 minuts en escena i 40 minuts ençà l’inici de l’òpera. A ell se li uneix la reina Tye i la seva esposa Nefertiti, 

• ACTE 2n: Període entre els anys 5 a 15 del regnat d’ Akhnaten

Escena 1: El temple

El Gran Sacerdor i un grup de sacerdots cantant un himne a Amon, déu principal de l’antic ordre, al seu temple. La música es torna cada vegada més dramàtica, ja que Akhnaten, juntament amb la reina Tye i els seus seguidors, ataquen el temple. Aquesta escena només té un cant sense paraules. El sostre del temple desapareix i els llamps del déu Sol Ató envaeixen el temple, acabant així el regnat d’Amon i establint les bases per al culte del Déu Únic: el Déu Sol Aten.

Escena 2: Akhnaten i Nefertiti

Dos violoncels solistes introdueixen un “tema amorós”, acompanyat per un sol trombó, el Narrador recita un poema semblant a l’oració al déu del sol. El mateix poema es recita de nou, aquesta vegada en realitat com un poema d’amor d’Akhnaten a Nefertiti. Llavors Akhnaten i Nefertiti canten el mateix text entre si, però en egipci), com un duet d’amor íntim.

Escena 3: La ciutat – Dansa

El Narrador parla d’un text extret de les pedres de frontera de la nova capital de l’imperi, Akhet-Aten (L’Horitzó d’Aten), descrivint la construcció de la ciutat, amb grans espais plens de llum. Després d’una fanfàrria de llautó, la finalització de la ciutat se celebra amb una dansa de cor lleuger, contrastant amb la música crua i ritualista amb la qual s’inicia l’acte. 

Escena 4: Himne

En aquesta escena té lloc el famós himne a l’únic déu, Aten, una ària llarga d’Akhenaton, i la peça central de l’òpera. En particular, és l’únic text cantat en l’idioma de l’audiència, lloant el sol donant vida a tot. Després de l’ària, un cor fora de l’escenari canta Salm 104 en hebreu, que data uns quatre-cents anys més tard, que té fortes semblances amb l’Himne d’Akhnaten, atorgant d’aquesta manera tota la importància en la fundació de la primera religió monoteista.

• ACTE 3r: Any 17 del regnat d’Akhenaton (1358 ac) i el present

Escena 1: La família.

Dos oboès d’amore toquen el tema amor que hem ascoltat al segon acte2. Akhnaten, Nefertiti i les seves sis filles, canten sense text, aliens al que passa fora del palau. A mesura que la música canvia de tonalitat, el Narrador llegeix cartes de vassalls sirians, demanant ajuda contra els seus enemics. Com que el rei no envia tropes, les seves terres són confiscades i saquejades pels seus enemics. L’escena se centra de nou en Akhnaten i la seva família, encara aliens al país que s’està descomponent.

Escena 2: L’atac i la caiguda de la ciutat

Horemhab, Aye i el Sacerdot Suprem d’Amon instiguen el poble cantant part de les cartes del vassall (en la seva llengua original accadiana) fins que finalment el palau és atacat, la família reial és assassinada i la ciutat del sol destruïda.

Escena 3: Les ruïnes

Torna la música que hem escoltat a l’inici de l’òpera. L’escriba recita una inscripció a la tomba d’Aye, lloant la mort del “gran criminal” i el nou regnat dels antics déus. Després descriu la restauració del temple d’Amon pel fill d’Akhnaten, Tutankamon. La música del preludi es fa més forta i l’escena es trasllada a l’actual Egipte, a les ruïnes d’Amarna, l’antiga capital Akhenaton. El Narrador apareix com un guia turístic modern i descriu les ruïnes. “No queda res d’aquesta gloriosa ciutat de temples i palaus.”

Escena 4: Epíleg

Apareixen entre les ruïnes els fantasmes d’Akhnaten, Nefertiti i la reina Tye, cantant sense text. La processó funerària de l’inici de l’òpera torna a aparèixer a l’horitzó i s’uneix al lament dels fantasmes. La música introdueix un tema d’Einstein on the beach, tancant d’aquesta manera simbòlica la trilogia dedicada als tres personatges històrics de les òperes de Glass.

LA MÚSICA DE L’ÒPERA

L’orquestra està formada per 2 flautes (un doble piccolo), 2 oboès (ambdós doblant l’oboè d’amore), 2 clarinets, clarinet baix, 2 fagots, 2 trompes, 2 trombons, tuba, percussió (3 intèrprets), celesta (sintetitzador doble), 12 violes, 8 violoncels i 6 contrabaixos. No hi ha violins perquè Glass els va eliminar de l’orquestració original, ja que el fossat de l’orquestra de Stuttgart on es va estrenar l’òpera era molt petit. Amb l’eliminació dels violins la sonoritat esdevé més ombrívola i misteriosa, el que acaba sent un encert i un motiu especialment atractiu i adient en la trama argumental.

El cor té una participació notable, amb moments de gran bellesa atmosfèrica i altres de força.

La música és plenament característica de l’escola minimalista, però malgrat que aquesta és l’òpera de Glass que s’apropa més a l’estructura tradicional del gènere en comparació amb Einstein on the beach, conserva els trets fonamentals de l’escola, és a dir, llenguatge tonal amb melodies curtes i repetides quasi fins a l’extenuació, però que amb lleus o sobtats canvis de tonalitat, intensitats i ritmes, acaben submergint a l’espectador en un món sonor captivador. L’aparent senzillesa del plantejament musical amaga un entramat de temes melòdics que va exasperar en el moment de la seva estrena, a tots els seguidors de l’escola de Pierre Boulez, als antípodes del plantejament de la música minimalista.

Sortosament, ara aquestes trifulgues generades en el moment d’estrenar-se Akhnaten s’han superat i la música i els compositors operístics en particular han evolucionat fora de cotilles escolàstiques, optant per a una llibertat creativa molt més interessant i cal dir que atractiva i entenedora pel públic, que és i no s’ha d’oblidar el destinatari de les òperes.

El caire hieràtic i ritual de la música per Akhnaten és el tret fonamental. Una atmosfera trista, melangiosa i serena, envaeix els càntics ancestrals, els himnes i les processons que farceixen la partitura. Hi ha moments d’embolcallament molt atractius, com el duet d’Akhnaten i Nefertiti al segon acte, el tercet de la finestra de les aparences que suposa l’entrada musical del protagonista acompanyat per la reina i Nefertiti o el contrast violent del tercet de la segona escena del tercer acte. No cal dir que l’himne al Déu Aten esdevé un moment musical i escènic colpidor.

Les tonalitats càlides i fosques de l’orquestra creen un embolcall allunyat dels sons aguts, repetitius i martellejants d’altres composicions del mateix Glass.

Us deixo l’escena central de l’òpera amb l’himne al sol interpretada pel mateix contratenor que ho cantarà al Liceu Anthony Roth Constanzo.

Hymn to the Aten AKHNATEN (Text cantat en anglès from Winton Thomas’s English translation published in Documents from Old Testament Times)

Thou dost appear beautiful
On the horizon of heaven
Oh, living Aten
He who was the first to live

When thou hast risen on the Eastern Horizon
Thou art fair, great, dazzling,
High above every land
Thy rays encompass the land
To the very end of all thou hast made.

All the beasts are satisfied with their pasture
Trees and plants are verdant
Birds fly from their nests, wings spread
Flocks skip with their feet
All that fly and alight
Live when thou hast arisen.
How manifold is that which thou hast made
Thou sole God
There is no other like thee
Thou didst create the earth
According to thy will
Being alone, everything on earth
Which walks and flies on high.
Thy rays nourish the fields
When thou dost rise
They live and thrive for thee
Thou makest the seasons to nourish
All thou hast made
The winter to cool
The heat that they may taste thee.
There is no other that knows thee
Save thy son, Akhnaten
For thou hast made him skilled
In thy plans and thy might
Thou dost raise him up for thy son
Who comes forth from thyself.

(At the close of the Hymn, Akhnaten leaves the stage deserted, and the act ends with distant voices singing)

CHORUS (Text sung in Hebrew by Offstage Chorus, from Psalm 104, Hebrew Bible, Masoretic text)

Ma rab-bu ma-a-se-kha ha-shem
Ku-lam be-khokh-ma a-sita
Ma-le-a ha-a-rets kin-ya-ne-kha
O-te or ka-sal-ma
No-te sha-ma-yim ka-yi-ri-a
Ta-shet kho-shekh vi-hi lay-la
Bo tir-mis kol khay-to ya-ar
(repeat first three lines)

Himno a Atón AKHENATÓN (Texto cantado en español de la traducción al ingles de Winston Thomas “Documentos de los tiempos del Antiguo Testamento”, 1958)

Apareces resplandeciente
en el horizonte del cielo.
¡Oh, Atón viviente,
origen de toda vida!

Cuando te alzas por oriente,
llenas todas las tierras.
Eres hermoso, grande, deslumbrante.
Elevándote sobre todas las regiones,
tus rayos abrazan la tierra entera
hasta el límite de todo lo que has creado.

Todos los ganados reposan en sus pastos;
Los árboles y las plantas florecen;
los pájaros extendiendo sus alas, salen del nido;
los rebaños saltan sobre sus patas.
Todo lo que vuela y se posa, vive cuando amaneces para ellos.
¡Cuán numerosas son tus obras!
Tú, dios único, junto a quien nadie existe.
Tú creaste la tierra según tu voluntad;
tú hiciste todo lo que sobre la tierra camina o alza el vuelo.
Tus rayos alimentan los campos cuando los iluminas, viven y crecen por ti.
Tú haces las estaciones para nutrir todo lo que has creado,
el invierno para refrescarlos, el calor para que puedan sentirte.
No hay nadie más que te conozca,
excepto tu hijo, Akhenatón, a quien has revelado tus planes y tu poder.
Tú los haces surgir para tu hijo, quien proviene de ti.

(Al final del Himno, Akhenatón sale dejando vacía la escena. Se oyen voces lejanas)

CORO (Fuera de escena. Texto cantado en hebreo, extraído del Salmo 104)

¡Oh, Señor, cuán innumerables son tus obras!
Hiciste todas ellas con tu sabiduría.
La tierra está llena de tus riquezas.
Te envuelves de luz como un manto,
que se extiende en los cielos como un velo.
Pones las tinieblas y llega la noche,
y en ella, todas las bestias del bosque corren furtivas.

(repetición de las tres primeras líneas)      

VERSIONS CD I DVD

• CBS i Sony Classical 1987: The Stuttgart State Opera Chorus and Orchestra Dir. Dennis Russell Davis. Paul Esswood (Akhnaten), Milagro Vargas (Nefertiti), Melinda Liebermann (Tye), Tero Hanulla (Horemhab), Helnut Holzapfel (Amon), Cornelius Hauptmann (Aye), David Barrylove (Escriba), Victoria Schneider, Lynne Wilhem-Könniger, Maria Koupilová-Ticha, Cristina Wachtler. Geraldine Rose i Ankglika Schwarz (filles d’Akhenaten).
• 2022 La versió del MET està a la venda en la web del teatre. Anthony Roth Costanzo, J’Nai Bridges, Dísella Lárusdóttir, Zachary James, Richard Bernstein, Aaron Blake, Will Liverman, Metropolitan Opera Orchestra & Chorus
  Conductor: Karen Kamensek
  Director: Phelim McDermott
  Format: NTSC

https://www.metoperashop.org/shop/glass-akhnaten-met-live-in-hd-dvd-anthony-roth-costanzo-24390

LA BIOGRAFIA D’AKHENATON (Viquipèdia)

Akhenaton o Amenofis IV fou criat pel seu pare Amenofis III i per la seva mare Tiy, qui probablement sentia simpatia pel déu Aton, un dels molts déus egipcis. Els sacerdots del déu principal Amon havien agafat un poder extraordinari i formaven un partit molt important, Tiy va mirar de contraposar la seva influència amb el culte a Aton.

La seva primera dona va ser la reina Nefertiti, que era filla del visir Ay, suposadament germà de la reina mare Tiy. Akhenaton va tenir almenys tres dones més: Merytaten (de nom semblant al de dues filles del faraó, però diferent persona, mare d’una d’elles), Kiya (possible mare de Tutankhamon), i Ankhesenpaaten (possible mare d’Ankhesenpaaten la Jove, després casada amb Tutankhamon).

Junt amb Akhenaton, va regnar un visir a qui alguns historiadors han identificat amb el Josep bíblic del Gènesi, el que explicaria la irrupció del monoteisme a Egipte per influència hebrea. Coincideix, així mateix, amb la prohibició dels sacrificis en els temples, l’expropiació del latifundi durant els set anys de fam subministrant blat a canvi de la propietat, quedant tot el país en mans del faraó, que després arrendaria el terreny a canvi de la cinquena part de la collita.

Va deixar el govern per preocupar-se només dels afers religiosos i la seva nova capital, i això fou aprofitat pel seu visir Ay (que portava el títol de “pare del déu” i era potser gendre del faraó) i el general Horemheb (casat amb Mutnedjmet, filla d’Ay i, per tant, un altre gendre d’Ay).

El dotzè any de regnat es va morir una filla de la parella, Mekytaten. Sembla que Nefertiti es va morir poc després, però d’altres suggereixen que fou apartada i substituïda en el protocol per Merytaten, nomenada “gran esposa reial”, que li va donar una filla anomenada Merytatentasherit (‘Merytaten la Jove’), que es va casar amb Semenkhare. Aquesta repudiació hauria estat deguda a intrigues de palau promogudes per cortesans.

Durant el seu regnat, Egipte va perdre Canaan, que va passar a mans d’amorreus i hitites.

Va morir vers el 1345/1335 aC en el seu 16è any de regnat. El professor Geoffrey Martin va trobar evidències que havia estat enterrat a Akhetaton, almenys inicialment. Després fou segurament traslladat. Una de les teories el suposa enterrat a la tomba KV55 de la vall dels Reis.

LA VERSIÓ DEL LICEU