Dins la iniciativa anomenada NOU TAST, de la que no en penso parlar, avui dissabte a l’Auditori, l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció del director titular, Ludovic Morlot ha interpretat exclusivament el fabulós, popular i genial concert per a violí i orquestra en re major, Op. 77 de Johannes Brahms, tenint com a solista a Augustin Hadelich.
Ahir divendres i demà diumenge el concert és complet, amb una primera part on s’interpreta el concert per a orquestra de Béla Bartók i a la segona el concert de Brahms. Aquesta iniciativa de caràcter divulgatiu i popular a un preu reduït i únic per a totes les localitats, ha motivat una bona entrada, tot i que desconec si es va posar a la venda el segon pis.
Després d’una excessivament llarga presentació a càrrec dels “Homes clàssics” de Catalunya Música (Pedro Pardo i Albert Galceran), que te’ls trobes fins i tot a la sopa, hem tingut una imponent interpretació del concert per a violí, perquè el solista, el violinista nord-americà/alemany (nascut a Itàlia) Augustin Hadelich, ha tocat de manera extraordinària, amb una tècnica mestrívola i una sensibilitat i expressivitat, només a l’abast dels més grans virtuosos. M’ha meravellat per les intensitats, per les dinàmiques, per la precisió, pel so preciós i precís i és clar, per aquell talent que només els genis tenen per aturar el temps i captar l’atenció del públic.
En el primer moviment, després de deplegar tota la precisió, bellesa sonora, imaginació tímbrica i musicalitat que hom es pugui imaginar, ha fet la seva pròpia cadència i ha estat un festival sonor i tècnic de bellesa irresistible, que stic segur que com jo, ningú volia que allò acabés. Extraordinari.
En l’Adagio ha extret una expressivitat i intensitat expressiva gràcies a un so refinat i a una sincera profunditat que mai fa la sensació que toca per agradar al públic. La interpretació és profunda.
En el tercer i electritzant “Allegro giocoso, ma non troppo vivave” ha meravellat per la netedat de l’articulació i una seguretat absoluta en aquells passatges més endimoniats.
No és gens mecànic, sap crear al voltant de la interpretació una varietat de colors i matisos que l’atorguen d’una intensitat musical que sobrepassa el virtuosisme evident, però que no és el que més enlluerna.
L’OBC ben dirigida, l’ha acompanyat amb la densitat que Brahms reclama, però a banda que la intervenció solista de l’oboè, Rafael Muñoz ha estat esplèndida, he trobat a faltar amb el diàleg dels solistes i el violinista, la justa correspondència a tanta sensibilitat.
L’èxit ha estat clamorós i ha merescut una meravellosa propina on el so ha esdevingut poesia,
Si demà diumenge us podeu apropar a l’Auditori, ho gaudireu molt
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Gracias, Joaquim . A ver si lo retransmite hoy Catalunya música y lo puedo oír.
Buen domingo, infernems.
Leonor
M'agradaM'agrada
Tienes suerte!!!
TRANSMISSIÓ DES DE L’AUDITORI DE BARCELONA
TEMPORADA DE L’OBC, 2025-2026
Béla Bartók: Concert per a orquestra, Sz. 116. Johannes Brahms: Concert per a violí en Re, op. 77.
Augustin Hadelich, violí.
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).
Dir.: Ludovic Morlot.
(90 min)
No te lo pierdas
M'agradaM'agrada
Soc fora el finde, però esperaré a que ens parlis d’aquest cicle a preu únic per tenir-lo en compte la propera temporada. Gràcies de l’apunt.
M'agradaM'agrada
Del cicle en concret no en parlaré, de la banalització dels formats per fer més accessible la clàssica, sí.
Gràcies i bon cap de setmana
M'agradaM'agrada
M'agradaM'agrada
Gràcies per avisar, Joaquim.
Acabem de sortir-ne ara del concert d’aquest matí i ens ha agradat moltíssim.
En parles poc de la temporada de l’OBC
M'agradaM'agrada
Certament, abans assistia més als concerts de l’OBC i ho veuràs si vas uns anys enrere del blog.
Múltiples circumstàncies han fet que em desvinculés una mica de l’activitat de l’orquestra i no és bo això. La temporada vinent prometo millorar perquè hi ha moltes coses d’interès.
Me n’alegro que em féssiu cas i encara més que us hagi agradat.
M'agradaM'agrada
Gràcies per comentar.
Un artista majúscul.
M'agradaM'agrada
Hi he anat avui. Jo també vaig menys, ara, als concerts de l’OBC, justament quan està en un moment magnífic. Però trobo que els programes són tan… tan el de sempre, amb poc marge, fora d’algunes estrenes, per a “innovacions”. Si tenim tres obres (de mitjana) a cada concert, ¿tan costa que una d’elles sigui una mica desconeguda? I segur que triomfaria igualment. Joachim Raff, Reinecke, Naprávnik, Miguel Marqués, Louise Farrenc, Augusta Holmès, Dora Pejacevic o Ethel Smyth lluirien en qualsevol programa i no hi ha manera que sortim de les mateixes peces dels mateixos autors. Aquesta temporadaa vinent, per exemple, ho trobo molt accentuat, aquest anar a allò més segur.
El programa d’avui era, realment, clàssic, però el concert de Bartók és una peça que m’agrada especialment i feia temps que no sentia en viu. I Brahms mai no decep, és clar. El cas és que la interpretació n’ha estat magnífica: en l’obra de Bartók ha sonat esplèndida, ajustada, precisa… Molt, molt bé. I a la de Brahms, realment, el violinista ha demostrat una delicadesa i, alhora, una força excel·lents: una autèntica creació. Morlot també ha donat la talla, tot i que l’allegro final “ma non troppo vivace – Poco più presto” ha estat vivacíssim i prestíssim, en realitat.
Ha valgut la pena, sí senyor.
M'agradaM'agrada
L’OBC busca, com tots, la manera d’atraure públic als seus concerts. Penso que ho fa amb l’estratègia més suada, la de farcir els programes de les obres més populars i ara s’ha empescat aquesta fórmula d’oferir un concert amb una única obra, ben popular i atractiva, a preu únic i amb un pròleg didàctic dels homes clàssics. El resultat no penso que sigui per llençar coets, vista l’experiència de dissabte passat. Entre altres coses perquè molt del públic congregat eren familiars, amics i saludats dels músics de l’orquestra i a tenir en compte el nou públic que volen portar, eren la minoria entre tots els que ens trobàvem allà. La sessió didàctica mereix un apunt.
La temporada vinent intentaré anar més, perquè el nivell és bo i s’ho mereixen, a més a més i a molts programes wagnerians (amb obres de Wagner, vull dir).
L’OBC ha provat mil i una fórmules per atreure més públic, però no se’n surt.
Jo sempre he dit que l’oferta a Barcelona és excessiva i el públic és el mateix que s’ha de repartir entre l’Auditori (OBC), Ibercamera, Palau 100, la temporada de l’OSV, la de la Schubert, Barcelona Clàssics i el Liceu. Que qui pateixi més sigui l’OBC em sap molt greu i diu molt poc del nostre públic que s’estima més altres opcions que no garanteixen en absolut, un millor resultat artístic.
M'agradaM'agrada
Jo també hi vaig ser. Va ser sublim. Quina meravella. Com sonava el seu violí, i com el feia sonar. I a l’acabament, nens i nenes d’escoles de música l’esperaven amb moltes ganes, i ell, amb un somriure, amb gran felicitat i paciència, signava un a un els autògrafs que li demanaven, fotos… Els tast d’orquestra són genials. Vas a veure el queu vas a veure. Els presentadors parlaven com si fossin a la ràdio, una mica més lent hauria anat bé, tenint en compte que l’audició per a veu és més dificultosa que a la ràdio i necessiten més temps. Augustin Hadelich impressionant. D’aquells concerts que recordaré sempre. ❤
M'agradaM'agrada
Tinc els meus dubtes del format tast, benvolguda i estic a punt de publicar un apunt, on entre altres coses, també parlaré d’aquesta fórmula, que crec que necessita millorar, sobretot pel que fa a la xerrameca inicial.
Pel que fa al violinista i el concert de Brahms, res a dir i molt a admirar.
Gràcies per comentar.
M'agradaLiked by 1 person
Bona tarda,
Soc la Maria Fuster, responsable de premsa de L’Auditori. Encantada.
Voldria contactar amb tu, però no trobo cap mail o telèfon.
Moltes gràcies
M'agradaM'agrada
Per contactar amb mi ho pot fer a infernemland2007@gmail.com
Gràcies
M'agradaM'agrada