Us deixo el duo de Saint Sulpice de la Manon de Massenet, tal i com el varen cantar Natalie Dessay i Rolando Villazón en el Gran Teatre del Liceu, el 3o de juny de 2007.
En la visió podreu comprovar de manera fefaent, totes les virtuts i els defectes d’aquestes representacions, tan apassionades a dins i a fora de l’escena.
Impressionant duet que com bé dius mostra els defectes i les virtuts d’aquestes representacions…
És clar que es pot estar més encertat vocalment durant tota la funció però dir que per haver aplaudit de valent aquesta Manon és que el públic del Liceu no és exigent és no saber valorar allò que els artistes et fan sentir, amb les seves mancances i tot…
Yo me quedé con un regusto amargo, por culpa del Ah! fuyez! (que se le veía venir, nada más comenzar el aria). Pero la Dessay estuvo a un gran nivel toda la ópera y Villazón, salvo ese momento, me recordó a aquel Villazón que descubrí en el disco de arias de Massenet y Gounod, y que tanto me gustó.
De Ramey no digo nada, por el respeto que le tengo, pero no está para cantar.
Graaaaaandes!!!
Rolando en el “Ah, fuyez” no anduvo muy fino, pero en el resto del papel me gustó mucho. Cantó un “En fermant les yeux” emocionante y muy de verdad, más actor que nunca.
La Dessay es lo más grande que he escuchado en un teatro. A veces notaba cómo su voz me traspasaba de arriba abajo, me removía de pies a cabeza. Eso no me había pasado antes.
Una Manon para recordar, sin duda, que ha merecido todos y cada uno de los aplausos que el público le regaló.
Acabo de veure la retransmissió des del Liceu que vaig deixar gravant la matinada passada (quines hores tan intempestives que tria una televisió pública per acostar l’òpera a la gent!), i no em puc estar de dir que m’ha indignat la penosa imatge que va oferir la presentadora, la qual semblava que només s’hagués preparat el vestit amb què havia de sortir per la tele i la pronúnica, el més propera possible al francès, de Jules Massenet, i dir també que no retransmetre les salutacions al public de tots els intèrprets al final de la representació em va fer el mateix efecte que si després de sentir el xiulet de l’arbitre d’un partit de la final de la Copa d’Europa de futbol els aficionats, des de casa, es quedessin amb un pam de nas per veure com els tallaven l’emissió just en el moment de l’entrega de la copa a l’equip guanyador.
IMPRESSIONANT Manon!!!
Tal com diu Papagena, la Dessay em va provocar calfreds que vàren recórrer el meu cos de peus a cap i passant pel cor més d’una vegada… GENIAL!!!GENIAL!!!GENIAL!!!
Vaig deixar-me la veu cridant-li BRAVA al final de la funció,la vàrem fer sortir quan tothom havia marxat amb presses… Una interpretació i una veu que pujava de l’escenari i ens portava fins al cel. Gràcies Natalie!
Pues yo estoy más cerca de la opinión de Zerlina que de Papagena, aunque comprendo perfectamente las sensaciones que provocó la función en esta última. Cuando se siente una idolatría por un cantante y se presencia la interpretación de otra de grandísima categoría, es lógica esa reacción. Yo admiro extraordinariamente a Natalie Dessay, pero, en mi opinión su Manon carece de cuerpo (me refiero vocalmente). Es patética, emocionante (“Adieu nôtre petite table” y “Duo final”), pero su “Cours-la-Reine” ni me seduce visualmente ni me apasiona vocalmente. Su cuadro de Transilvania tampoco es para tocar las castañuelas. Su visión del personaje es muy válida en los actos 1, 2, Saint Sulpicie (también aquí le falta rotundidad a la voz, aunque no emoción) del 3 y el 5. Por consiguiente no puedo valorarla tan a la alza como hacéis la mayoría.
Respecto a Villazón, solo se le encalla la segunda estrofa del !Ah, fuyez…” y algo del duo de Saint Sulpice. Del resto nada que objetar, pero sí de su emisión de voz. Acertadísima en los actos 1, 2, 4 y 5, pero no perfecta en el 3, pues no es necesario cantar tan extrovertidamente, a menos de que sea ésa la única forma en que puede cantar la escena de la iglesia.
Ramey, para el retiro más absoluto.
Lanza y los comprimarios bien y la escena un entierro de tercera con bastante lubricidad (cosa que en otras circunstancias no me molesta en absoluto).
El ballet ridículo. El coro bien. La escena y la dirección escénica un dislate. Y la orquesta y Victor Pablo maravillosos, a mi entender lo mejor de la representación.
Por todo ello y a pesar de mi auténtica devoción por Dessay y Villazón no puedo considerar esta versión de “Manon” como un auténtico acierto
Per mi la funció del dissabte ha estat la millor
de la temporada no tan sols del Liceu sino també de las que he vist aquest any i com ja vaig comentar hi han publics menys exigents pels cantants que el del Liceu.
Coincideixo amb les apreciacions de Zerlina i Papagena respecte en Villazon. Llastima del Ah fuyez. La Dessay molt be i també em vaig quedar fins el final cridant BRAVA,pero no dire que es lo mes gran que he sentit a un teatre.
Respecte de la retransmissió per la TV a hores intempestives em va permetre al arribar a l’hotel despres de sopar veure el final i efectivament vaig veure el tall de la retransmissió sense esperar a la salutació dels interprets. Indigne l’hora i el tall.
El que és evident és que aquesta Manon ha mobilitzat totes les consciències, les pro, les contra i les simiribuenoquehivolfer-hi.
Això és el millor que li pot passar a una funció d’òpera i al públic. És clar que són millors les unanimitats, però les controvèrsies fan afició i sobretot mantenen a un teatre despert.
Per a mi no és la funció de la temporada, potser per què esperava massa i no tots els cantants m’ho han donat tot, però en qualsevol cas m’han fet emocionar i això és cotitza molt i molt en el meu llisto personal.
Passejant per aquest foros operístics, he llegit coses sorprenents, però al cap i a la fi el que val és el que sent cadascun de nosaltres i en això ja força unanimitat, al menys dels que heu deixat les vostres impressions i comentaris, que us agraeixo moltíssim.
Tan sols a tall de rumor llegit i comentat per més d’una persona, sembla ser que la retransmissió de la 2, a part de la vergonya que l’amic Jesús esmenta de horari i tall, és un MUNTATGE, potser del mateix dissabte.
Tal i com ha comentat el Mocho, desprès de Adieux a notre petite table, el dissabte no hi va haver aplaudiments i a la tele SI. Estrany oi?
Be, el tema encara que comença a esgotar-se encara durarà uns quants dies, al menys fins el dia 9, que tornaré al Liceu per veure la parella Mula-Villazón.
Us en faré cinc cèntims, segur!
El dissabte sí van haver aplaudiments a l’Adieu! Notre petite table, el que no hi va haver va ser bravos… En Villazón però va ser més aplaudit pel Fuyez…
Dissabte van haver-hi aplaudiments desprès d’ “Adieux a notre petite table” i BRAVA’s per la Natalie. Home, que jo estava flotant i tocant el cel amb aquella veu i aquella interpretació!
Doncs a veure si us poseu d’acord els que hi vareu anar.
Jo per radio vaig escoltar aplaudiments i prou. Em va estranyar que no hi haguessin bravos o que no s’escoltessin.
A mi me han insinuado que se pasó parte de la función del sábado y parte de la función del mércoles, de ahí las discrepancias respecto a los bravos y los aplausos y el corte de los aplausos finales, para que nadie se identificara en la retransmisión y se descubriera el pastel
Y es que esta “Manon” ha sido muy controvertida y con gustos y disgustos para todos. Eso es bueno para la ópera y malo para quien no queda satisfecho.
IN FERNEM LAND 
Impressionant duet que com bé dius mostra els defectes i les virtuts d’aquestes representacions…
És clar que es pot estar més encertat vocalment durant tota la funció però dir que per haver aplaudit de valent aquesta Manon és que el públic del Liceu no és exigent és no saber valorar allò que els artistes et fan sentir, amb les seves mancances i tot…
M'agradaM'agrada
Yo me quedé con un regusto amargo, por culpa del Ah! fuyez! (que se le veía venir, nada más comenzar el aria). Pero la Dessay estuvo a un gran nivel toda la ópera y Villazón, salvo ese momento, me recordó a aquel Villazón que descubrí en el disco de arias de Massenet y Gounod, y que tanto me gustó.
De Ramey no digo nada, por el respeto que le tengo, pero no está para cantar.
M'agradaM'agrada
Graaaaaandes!!!
Rolando en el “Ah, fuyez” no anduvo muy fino, pero en el resto del papel me gustó mucho. Cantó un “En fermant les yeux” emocionante y muy de verdad, más actor que nunca.
La Dessay es lo más grande que he escuchado en un teatro. A veces notaba cómo su voz me traspasaba de arriba abajo, me removía de pies a cabeza. Eso no me había pasado antes.
Una Manon para recordar, sin duda, que ha merecido todos y cada uno de los aplausos que el público le regaló.
M'agradaM'agrada
Acabo de veure la retransmissió des del Liceu que vaig deixar gravant la matinada passada (quines hores tan intempestives que tria una televisió pública per acostar l’òpera a la gent!), i no em puc estar de dir que m’ha indignat la penosa imatge que va oferir la presentadora, la qual semblava que només s’hagués preparat el vestit amb què havia de sortir per la tele i la pronúnica, el més propera possible al francès, de Jules Massenet, i dir també que no retransmetre les salutacions al public de tots els intèrprets al final de la representació em va fer el mateix efecte que si després de sentir el xiulet de l’arbitre d’un partit de la final de la Copa d’Europa de futbol els aficionats, des de casa, es quedessin amb un pam de nas per veure com els tallaven l’emissió just en el moment de l’entrega de la copa a l’equip guanyador.
M'agradaM'agrada
IMPRESSIONANT Manon!!!
Tal com diu Papagena, la Dessay em va provocar calfreds que vàren recórrer el meu cos de peus a cap i passant pel cor més d’una vegada… GENIAL!!!GENIAL!!!GENIAL!!!
Vaig deixar-me la veu cridant-li BRAVA al final de la funció,la vàrem fer sortir quan tothom havia marxat amb presses… Una interpretació i una veu que pujava de l’escenari i ens portava fins al cel. Gràcies Natalie!
M'agradaM'agrada
Pues yo estoy más cerca de la opinión de Zerlina que de Papagena, aunque comprendo perfectamente las sensaciones que provocó la función en esta última. Cuando se siente una idolatría por un cantante y se presencia la interpretación de otra de grandísima categoría, es lógica esa reacción. Yo admiro extraordinariamente a Natalie Dessay, pero, en mi opinión su Manon carece de cuerpo (me refiero vocalmente). Es patética, emocionante (“Adieu nôtre petite table” y “Duo final”), pero su “Cours-la-Reine” ni me seduce visualmente ni me apasiona vocalmente. Su cuadro de Transilvania tampoco es para tocar las castañuelas. Su visión del personaje es muy válida en los actos 1, 2, Saint Sulpicie (también aquí le falta rotundidad a la voz, aunque no emoción) del 3 y el 5. Por consiguiente no puedo valorarla tan a la alza como hacéis la mayoría.
Respecto a Villazón, solo se le encalla la segunda estrofa del !Ah, fuyez…” y algo del duo de Saint Sulpice. Del resto nada que objetar, pero sí de su emisión de voz. Acertadísima en los actos 1, 2, 4 y 5, pero no perfecta en el 3, pues no es necesario cantar tan extrovertidamente, a menos de que sea ésa la única forma en que puede cantar la escena de la iglesia.
Ramey, para el retiro más absoluto.
Lanza y los comprimarios bien y la escena un entierro de tercera con bastante lubricidad (cosa que en otras circunstancias no me molesta en absoluto).
El ballet ridículo. El coro bien. La escena y la dirección escénica un dislate. Y la orquesta y Victor Pablo maravillosos, a mi entender lo mejor de la representación.
Por todo ello y a pesar de mi auténtica devoción por Dessay y Villazón no puedo considerar esta versión de “Manon” como un auténtico acierto
M'agradaM'agrada
Per mi la funció del dissabte ha estat la millor
de la temporada no tan sols del Liceu sino també de las que he vist aquest any i com ja vaig comentar hi han publics menys exigents pels cantants que el del Liceu.
Coincideixo amb les apreciacions de Zerlina i Papagena respecte en Villazon. Llastima del Ah fuyez. La Dessay molt be i també em vaig quedar fins el final cridant BRAVA,pero no dire que es lo mes gran que he sentit a un teatre.
Respecte de la retransmissió per la TV a hores intempestives em va permetre al arribar a l’hotel despres de sopar veure el final i efectivament vaig veure el tall de la retransmissió sense esperar a la salutació dels interprets. Indigne l’hora i el tall.
M'agradaM'agrada
El que és evident és que aquesta Manon ha mobilitzat totes les consciències, les pro, les contra i les simiribuenoquehivolfer-hi.
Això és el millor que li pot passar a una funció d’òpera i al públic. És clar que són millors les unanimitats, però les controvèrsies fan afició i sobretot mantenen a un teatre despert.
Per a mi no és la funció de la temporada, potser per què esperava massa i no tots els cantants m’ho han donat tot, però en qualsevol cas m’han fet emocionar i això és cotitza molt i molt en el meu llisto personal.
Passejant per aquest foros operístics, he llegit coses sorprenents, però al cap i a la fi el que val és el que sent cadascun de nosaltres i en això ja força unanimitat, al menys dels que heu deixat les vostres impressions i comentaris, que us agraeixo moltíssim.
Tan sols a tall de rumor llegit i comentat per més d’una persona, sembla ser que la retransmissió de la 2, a part de la vergonya que l’amic Jesús esmenta de horari i tall, és un MUNTATGE, potser del mateix dissabte.
Tal i com ha comentat el Mocho, desprès de Adieux a notre petite table, el dissabte no hi va haver aplaudiments i a la tele SI. Estrany oi?
Be, el tema encara que comença a esgotar-se encara durarà uns quants dies, al menys fins el dia 9, que tornaré al Liceu per veure la parella Mula-Villazón.
Us en faré cinc cèntims, segur!
M'agradaM'agrada
El dissabte sí van haver aplaudiments a l’Adieu! Notre petite table, el que no hi va haver va ser bravos… En Villazón però va ser més aplaudit pel Fuyez…
M'agradaM'agrada
o sigui, estàs confirmant que és un muntatge?
M'agradaM'agrada
No, el que dic es que es va aplaudir més a en Villazón pel Fuyez que a la Dessay per l’Adieu!… Que poc fina que estic aquest matí…
M'agradaM'agrada
Como yo lo escuché en radio, os digo que sí que hubo aplausos para Dessay en el Adieu!, pero no una ovación, como en la Gavota
M'agradaM'agrada
Dissabte van haver-hi aplaudiments desprès d’ “Adieux a notre petite table” i BRAVA’s per la Natalie. Home, que jo estava flotant i tocant el cel amb aquella veu i aquella interpretació!
M'agradaM'agrada
Doncs a veure si us poseu d’acord els que hi vareu anar.
Jo per radio vaig escoltar aplaudiments i prou. Em va estranyar que no hi haguessin bravos o que no s’escoltessin.
M'agradaM'agrada
A mi me han insinuado que se pasó parte de la función del sábado y parte de la función del mércoles, de ahí las discrepancias respecto a los bravos y los aplausos y el corte de los aplausos finales, para que nadie se identificara en la retransmisión y se descubriera el pastel
Y es que esta “Manon” ha sido muy controvertida y con gustos y disgustos para todos. Eso es bueno para la ópera y malo para quien no queda satisfecho.
M'agradaM'agrada
El dissabte no hi va haver cap bravo per a la Dessay després de Adieu!…
Una altra qüestió és que segurament se’l mereixia…
La funció del dissabte, al meu entendre, va estar millor que la del dimecres, llevat del desastre de l’escena de Saint Sulpice.
Permeteu-me que no em cregui que l’emissió de la 2 es va apedaçar…
M'agradaM'agrada
Tens raó Mei, no va existir cap bravo per la Natalie després de l’Adieu… van ser els crits de “brava” !!! A quina part de Can Liceu eres ?
M'agradaM'agrada
Era al tercer pis i em sembla ridícul continuant discutint aquest tema…
M'agradaM'agrada