Sense tenir en compte les properes visites festivaleres estiuenques, la temporada 2006-2007 ha acabat.
Ha estat una temporada intensa amb visites off Liceu al Regio de Torino, Teatro alla Scala di Milano i a La Bastille de Paris.
Aquest és el detall d’allò més destacable, segons el meu criteri d’espectador que seu en una butaca, esperant que cada representació, malgrat tot, sigui la millor de totes.
La temporada Liceuenca:
- La Clemenza di Tito. A destacar la descomunal
Vesselina Kasarova. - Lucia di Lammermoor. A destacar Mariola Cantarero i Patricia Ciofi. Bros be, però amb problemes tècnics a cada representació en la seva ària.
- Manon Lescaut. Molt be la direcció de Renato Palumbo i be la parella Dessì-Armiliato, molt més adequada que la Guleghina-Smith (nefast) o Giordani (bo).
- Don Carlos. Extraordinària representació de la partitura original. Dirigida per un inspirat Maurizio Benini i cantada per un cast
irregular, on varen destacar i amb diferència Carlos Álvarez i Sonia Ganassi. Franco Farina hauria de ser declarat cantant non grat per la direcció del teatre. La producció de Konwitschny molt més interessant que el desastrós auto da fe, tan criticat i eix de totes les crítiques, d’una producció molt més interessant. Un dels punts àlgids de la temporada. - Boulevard Solitude. Representació rodona d’una obra no fàcil però que per les bones direccions de Peskó i Lehnhoff i dos equips de cantants més que solvents (sobretot Aikin i Lascarro) han fet possible un èxit generalitzat d’una òpera contemporània, què ja és fer un èxit.
- Der Fliegende Holländer. Decebedor resultat d’una de les òperes més esperades. Bona direcció d’orquestra, però no excepcional. Discreta producció del temut i al final discretet, Àlex Rigola i sobretot dos repartiments de poca volada, sobretot el del primer repartiment (Titus-Anthony).
- Khovantxina. Sense cap mena de dubtes la representació més
rodona de la temporada. Excel·lent direcció d’orquestra de Michael Boder. Eficaç i amb encert puntuals la direcció escènica de Winge. Equip de cantants molt solvents i en casos puntuals extraordinari (Zaremba, Galouzine, Brubaker). - Le Portrait de Manon. Una curiositat què no va més enllà de l’anècdota i amb canvis al repartiment original ben solventats, però sense el interès que tenia veure al Liceu a Dwayne Croft i Marina Domasxenko.
- La voix Humaine. Extraordinària actuació vocal i escènica de
Ángeles Blancas. La millor cantant de la temporada, segons el meu criteri. Llàstima que la direcció orquestral de Josep Vicent li va mancar la qualitat tímbrica i la transparència que Poulenc requereix. - Manon. La més esperada i la que més passions ha suscitat. Hi han hagut moltes funcions i sembla ser que l’excel·lència, sobretot si parlem de la parella protagonista, tan sols s’ha assolit en la del divendres 6 de juliol, que no vaig veure. Dessay va fer tota una creació escènica que va fer oblidar els problemes de adequació vocal al personatge i Villazón va contenir la seva habitual actuació escènica i va demostrar totes les nits, menys una, que ha d’aturar una mica la seva carrera meteòrica i farcida de compromisos, per estudiar una mica més, aprendre a dir no als teatres i agents que li fan fer rols inadequats per ara i que perjudiquen la línea de cant. En qualsevol cas, varen saltar guspires d’emoció en cada representació i això al públic ens agrada. En el segon repartiment tot era molt més contingut i avorrit, però Inva Mula sobresortia anys llum de la resta. Producció lletja amb ganes.
- Thaïs (versió de concert). I amb ella va arribar el glamour. La Fleming va fer de diva quan cantava i quan no, i el públic te ganes de dives com les d’abans. Ferrari va rebre immerescudament la decepció de no veure a Hampson i Bros va ser un luxe. La direcció de Andrew Davis, voluptuosa com requereix aquesta partitura discutible. Per a mi, una fredor va envair el meu criteri davant les ones d’entusiasme de la resta del món.
- Norma. Acabada de sortir del forn. Extraordinàries la Cedolins, la Ganassi i la Zajick, correcte el Prestia. La resta per oblidar i a replantejar els contractes futurs del senyor La Scola per la temporada vinent. La producció ha anat guanyant qualitat.
CONCERTS:
- Stabat Mater. Bones solistes però amb mitjans desiguals. La Frittoli millor per la òpera romàntica i l’excel·lent Mingardo, amb problemes d’audició.
- Concert Wagner. Be però esperem més de la visita de les forces estables del Mariinski amb el seu director titular, el mediàtic Gergiev. Solistes poc destacables.
Recitals:
- Petra Maria Schnitzer i Peter Seiffert. Encara badallo.
- Simon Keenlyside. Be, però una mica decebedor i amb certs problemes vocals.
- Daniella Barcellona. Be, però amb resultats desiguals. Es una cantant d’òpera, d’escenari.
- Nina Stemme. Sensacional, extraordinària, si hagués fet una
actuació escènica, seria la dipositaria del meu vot com a millor cantant de la temporada.
Foyer:
- Altres visions de Manon. Recordo vagament que no em va agradar gaire.
Golfes:
- Barbara Cook’s Broadway. Una sorpresa positiva, malgrat l’edat. El Liceu va lluir una imatge diferent i això és bo.
- Make Someone Happy (Karen Mason). Fantàstica
- Gilbert & Sullivan. Insoportable ridiculessa britànica.
- Bernstein on Broadway (Brent Barrett). Extraordinari actor i cantant, amb algunes errades de repertori que li perdono.
OFF LICEU:
- Tetro Reggio di Torino:
- Turandot. Orquestralment brillant, escènicament inexistent i vocalment caduca (Cassola i Martinucci), bona la Liu de Marambio.
- Rusalka. Magnífica, de somni. Una de les millors produccions escèniques que he vist mai (Carsen) i la millor actuació global (musical i escènica) de la temporada, un altre cop per Ángeles Blancas. Gloriosa.
- Teatro alla Scala:
- Ascanio in Alba. Producció interessant d’una obra avorrida amb cantants de l’Academia del Teatro alla Scala. Llarga i em va costar no marxar del teatre, segurament la meva primera visita scaligera requeria quedar-me fins al final, però també un altre ópera.
- Lohengrin. Això ja són paraules majors.
Sensacional orquestra i cor dirigits per Daniele Gatti i del bon equip de cantants, cum laude per Klaus Florian Vogt, extraordinària versió lírica, el millor Lohengrin que he vist en directa. La resta be i la producció de Lehnhoff amb encerts puntuals.
- La Bastille:
- Les Contes d’Hoffmann: Producció brillantíssima de Carsen i
un Villazón musical i arrauxat, que va portat a la resta de la discreta companyia al èxit global d’una representació que sense ell hagués estat o discreta o provinciana. De les dones la Nancy Fabiola Herrera va guanyar per golejada cantant la Giulietta, seguida de la Gubanova com a bon Niklause. Les altres dues indignes. Ferrari correcta. La direcció musical, sense pena ni glòria. - La Juive: esdeveniment important, amb un cast d’autèntic luxe, encapçalat pel Eleazar de Shicoff i la immensa Rachel de la Antonacci i l’esplendorosa Eudoxie de Annick Masis. La sorpresa, l’extraordinari Léopold de John Osborn. Robert Lloyd sense estar a l’alçada dels anteriors va quedar digne en un rol que requereix un fora de sèrie. La direcció musical de Oren, boníssima i l’escènica, em sembla que no gaire be, però nosaltres varem veure la representació en mig d’una vaga del personal de luminotècnia que ens va privar de jutjar-la en la seva justa mesura. La millor funció d’òpera globalment parlant de la temporada.
- Don Giovanni. Bona, discutida i discutible producció de Haneke. Entre els cantants, no gaires lluminàries, però destacant Mattei, Pisaroni, Schäfer i Rahdijan. La direcció musical de Güttler bona.
- Les Contes d’Hoffmann: Producció brillantíssima de Carsen i
Els premis són:
o Millor direcció musical: Daniele Gatti pel Lohengrin (Scala)
o Millor direcció escènica: Robert Carsen per la Rusalka (Regio)
o Millor soprano: Ángeles Blancas per la Rusalka (Regio) i La voix Humaine (Liceu)
o Millor tenor: Klaus Florian Vogt pel Lohengrin (Scala)
o Millor mezzo: Vesselina Kasarova per La clemenza di Tito (Liceu)
o Millor baríton: Carlos Álvarez pel Don Carlos (Liceu)
o Millor baix: declarat desert. Finalista Robert Lloyd per La Juive (La Bastille)
o Millor òpera vista: La Juive (La Bastille)
- Millor òpera vista en el Liceu: Khovantxina
o Millor recital: Nina Stemme
Puntuació mitjana de la temporada del Liceu: 7 sobre 10.
IN FERNEM LAND 
caray noi, quina feinada en resumir el que ha sigut per a tu el curs 2006/2007, quina pena que no ha estat un bon any per el que a baixos ens referim si aixó li afegeixes el que t’espera als festivals d’agost, segurament será l’any mes ple de la teva vida, operisticament parlant
M'agradaM'agrada
Qué bueno, Ximo! Mil gracias por el resumen, además tan bien explicado (y premiado). Un abrazo
M'agradaM'agrada
Amb això del resum no em veig amb cor, de moment… M’ho aniré rumiant mentre estic de vacances…
Recompte de badades d’aquest any:
* No haver anat al recital de l’Stemme (que sí vaig escoltar)
* Haver-me perdut (maledicció!) el debut de la Garanča al Liceu (fent el Sesto), el passat 19 d’Octubre
* No haver anat a veure la darrera Manon Dessay-Villazón, per saturació, que sembla que va ser la millor
Bones vacances!
M'agradaM'agrada
Querido Ximo junto con la agenda de mi querido esposo te nombro mi memoria operística oficial, haces un trabajo estupendo en el blog a mi al menos me viene de cine se nota con que agrado lo haces.
Yo que soy muy mía voto por el Don Carlo como mejor ópera de la temporada, el primer acto me pareció maravilloso y hasta te digo que se me hizo corto y el entreacto con el auto de fé y todo, GENIAL me encantó ver el pollo que se montó, me gusta el espectáculo y que la gente se conmueva apasionadamente por razones contrapuestas porque así es la vida y me disfruté viendo tan VIVO El Liceu. El resto de la ópera, el sueño, más real que cualquier pirueta de bailarines que hubieran intercalado como ballet y no me costó ningún esfuerzo, volver a recogerme y continuar con la sobriedad del resto de la representación. Vuelvo a decirlo GENIAL.
“Le voix humaine” también me impactó, Angeles Blanca excepcional.
Y EL HOLANDES… yo disfruté muchísimo y me emocioné que es lo que pido.
Por último destaco de la temporada 06/07 “La Juive” en la Bastille, gran hallazgo de la obra y de un par de amigos que tengo la sensación que van a ser para siempre.
Sin desmerecer nada incluso la Mahagonny que vi el otro día en el Matadero de Legazpi en Madrid
quizás lo peor “Los Ctos de Hoffman” en Perelada, Aquiles Machado está absolutamente pasado de peso y así no se puede interpretar, cuando se arrodillaba pensaba si podría levantarse o no y así no pude centrarme en la música…aunque ni la orquesta ni el coro daba para tirar cohetes.
Tengo Ximo que agradecerte la recomendación de Relacions Particulars, lo he pasado estupendo y me da entrada a otras lecturas que despues de leer a Espinas no pienso perderme, mi camino literario (como el dice) por suerte es bilingüe puedo disfrutar tanto leyendo en castellano como en catalán, en catalán casi más porque disfruto con la sorpresa de palabras maravillosas que nunca antes había oído ni leído.
Yo te voy a recomendar una novela de un amigo, Pasqual Farràs “La mort del fabulador” está en Quaderns Crema, como dice en la contraportada es una novela “mineral i opaca…”, pero si te gusta la buena literatura y sobretodo las palabras no dejes de leerla, ya me dirás
Bueno Ximo hoy te he dado tela ¿eh? un abrazo Pilar
M'agradaM'agrada
Sou tots molt amables i els vostres comentaris m’esperonen per la tornada. Us espera un blog farcit de tot el que ens agrada.
Julianen: Efectivament és la temporada més plena, operisticament parlant, de la meva vida i la cirereta del estiu podrà suposar un empatx, que sense solució de continuïtat ens portarà a la Sara Baras del setembre. Potser m’explotarà el cap?
Salarino: Aunque sé que me visitas regularmente, me gustaría que dejarás más a menudo tus sabios consejos y sobretodo recomendaciones de discos, películas o lecturas. Es sorprendente la similitud en muchas de las percepciones en torno a lo que nos gusta y nos rodea.
Mei: mai (que bonic mei mai, sembla tagalo) miris enrere, el que no hem vist no existeix.
Pilar: Será que me cogéis en un período un poco “bleda” pero tanto Amfortas como tu, me habéis puesto la piel de gallina con vuestros últimos comentarios. Es estupendo que de un encuentro en Paris (queda muy fefo pero hubiera podido ser en las Rambles, a la salida del Liceu) estemos forjando esta relación tan maja, desgraciadamente bastante cibernética, pero que seguro que en un futuro, nos deparará encuentros en Barna, Madrid o alguna ciudad del mundo operático, disfrutando de lo que nos gusta y lo más importante, charlando de la vida. Me apunto el libro, que ya empieza a engrosar la pila de lecturas veraniegas y no tengas ninguna duda en lo de la amistad. Un petó
M'agradaM'agrada
Ximo, comparto tu criterio en un tanto por ciento elevadísimo. Sólo discrepo en cuanto a “Boulevard solitude”, cuya escena me entusiasmó, pero su música me dejó helado y somnoliento. Mis coincidencias llegan hasta donde yo estuve, aunque si hubiera estado donde no estuve seguro que tabién coincidiria contigo.
Como verás la influencia de “El manuscrito encontrado en Zaragoza” me persigue por doquier y es que esta película me tiene fascinado.
Mi voto como mejor cantante de la temporada, ya entregado, es para Angeles Blancas también, con accésits (en lo que al Liceu se refiere) para Mariola Cantarero-Sonia Ganasi y un tercer lugar para la Kasarova, a quien admiro más cantando Rossini que Mozart. La Antonacci y la Massis también entrarían, pero me ciño al Liceu.
Pilar, puedes tener por seguro que seremos “Amigos para siempre” (“Friends for life”) como dice la canción olímpica y yo orgullosísimo que así sea, por la parte que me toca.
Como veo que habéis tocado el tema literario, te recomiendo la novela “El manuscrito encontrado en Zaragoza” de Jan Potocki o que veas la película polaca de Wojciech J. Has basada en dicha novela y comprenderás esta manía que tengo de ir de un tema a otro y de este a otro…para finalmente volver al origen y es que estoy sumamente influenciado por la particular forma de narración que tiene su antecedente en los cuentos de “Las mil y una noches”.
Un beso muy fuerte.
M'agradaM'agrada
Ximo que disfrutes muchisimo de este programa de festejos que te has marcado para este verano,yo me voy al norte a ver si pillo un poquito de fresco.
Colbran, salgo pitando a por el Manuscrito de Zaragoza, viniendo de tí no puede fallar. Un fuerte abrazo a los dos
M'agradaM'agrada
Coincideixo amb tu en que la Khovantxina ha sigut el millor de la temporada liceística. Espectaculars tant la Zaremba com la escena final de l’autoimmolació (em semblava difícil de representar i em va semblar molt ben ressolta). Però no puc oblidar La Clemenza on va començar el meu “enamorament” amb la Kasarova. Per cert, espero que la votis als premis de Una Noche en la Ópera, tenim que aconseguir que guanyi el de Millor Mezzo perque ho és.
Bon viatge,
M'agradaM'agrada
Ximo, m’informen que Kasarova ha cancel·lat el Benvenuto Cellini. Ja sabeu que a Munich es va fer mal al turmell i sembla ser que no està recuperada. Una llàstima.
M'agradaM'agrada
OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOH quina llàstima.
Ja ho he vist a la web del festival. Canta una tal Kate Aldrich, que no tinc el gust.
La Kasarova em feia molta il·lusió. L'”adoro”.
M'agradaM'agrada
Hola,
Bon resum, sí senyor. Blancas va fer-ho bé, però potser va saber a poc. En tot cas, caldria tenir en compte a l’hora d’assignar premis la Cedolins d’una Norma impressionant. I Fleming… bé, realment, ha estat “la diva” en un paper que va brodar però que, efectivament… deixava fred.
Per a mi, la millor òpera de la temporada, el Don Carlos: ha estat un autèntic esdeveniment, una troballa indiscutible, l’estrena d’una obra mestra absoluta encara desconeguda al Liceu. I ben resolta, tot plegat. Hauria de passar a ser repertori habitual obligat durant un temps. La Khovàntxina va ser molt equilibrada, certament, però no va fer oblidar l’última, justament perquè van fallar, trobo, els papers principals. I si ens fessin La juive al Liceu… ai! Esperem, doncs.
Potser a Farina li donaria alguna altra oportunitat; ara, si cal signar alguna petició per a vetar per sempre més Vincenzo La Scola, m’ofereixo ara mateix per fer el que calgui. I, òbviament, dono per sentat que mai més no veure m al senyor Smith, aquell que va actuar a Manon Lescaut.
M'agradaM'agrada
Benvingut Bocachete, espero que comparteixis a partir d’ara les teves impressions a la que si vols, es casa teva.
M'agradaM'agrada
Ici, dans mon pays, il est très difficile d’être Lirico Spinto ténor … Car si sa voix est la voix de quelqu’un qui est aussi, comment dire … Le propriétaire du pot, vous ne ferez pas.
Donnerais ma vie pour seulement un faible risque, il serait … Partout où il allait.
Je m’excuse si mes coups de gueule ici.
C’est juste que je me sens si bien quand je me connecte pesant plus instruits!
Un gros câlin à la population de la haute culture et l’éducation raffinée!
M'agradaM'agrada
Bienvenue Marcio Di Freitas.
Pardonne-moi, mais je n’ai pas très bien compris ce que nous vous dire, mais je suis très reconnaissant de vos paroles.
Merci de laisser un commentaire,
A bientôt.
M'agradaM'agrada