IN FERNEM LAND

Primera valoració


El Liceu ens proposa una temporada molt germanitzada, no tan sols pels títols pròpiament alemanys com Fidelio, Meistersinger, Salomé i el Tiefland, doncs també hi hem de sumar Le Nozze di Figaro que tot hi ser un títol en llengua italiana, és de Mozart, compositor austríac.

Els dos codirectors de la temporada són el fins ara titular Sebastian Weigle i el seu substitut, un altre alemany, Michael Boder.

Els directors d’escena son majoritàriament del àrea o influència germànica, Matthias Hartmann (Tiefland), Claus Guth (Meistersinger), Guy Josteen (Salomé), Junger Flimm (Fidelio).

Potser si que portàvem bastants temporades amb proliferació de títols italians i del belcanto en particular, però malgrat que el teatre te una forta afició germànica (Wagner i Strauss) caldria no oblidar que la nostre àrea d’influència és la llatina i que no tota l’òpera italiana s’acaba amb Verdi, Donizetti, Bellini o Rossini. Caldria doncs pensar alguna vegada en Mercadante, Meyerbeer o Paccini per la banda clàssica, o Zandonai o Franchetti per la banda post pucciniana.

Pel que fa referència als títols autòctons, aquest propera temporada ens ofereix una estrena mundial. Això és veritablement important, veurem després, si Enric Palomar és capaç de seduir-nos. També ens hauran d’explicar bé el programa del Retablo de Maese Pedro, doncs s’haurà de completà amb alguna altre cosa, vista la minsa durada d’aquesta important partitura.

L’enèsima Turandot en la luxosa producció espertiana l’entenc com la producció que fa calaix, però fa massa temps que al Liceu no veiem Il Trittico o La Fanciulla del West.

Coses que em preocupen molt.

La substitució del més aviat vist i no vist Sebastian Weigle per Michael Boder em preocupa molt. Els directors que fitxa el teatre són passavolants que fan les seves proves al Liceu i que després prenen volada fora. No m’agrada això i crec que amb aquesta política, la nostre orquestra no agafarà mai la cohesió necessària, ni el equilibri, ni la classe, ni el prestigi que crec que necessitem. No pot ser que hi hagi dies que l’orquestra sembli una banda municipal de segona categoria i d’altres ens doni esperances fermes de millora, per tornar a la mediocritat en el títol següent.

Ens fa falta un director més consolidat amb ganes de fer una estada a mig o llarg termini a Barcelona.

Totes les òperes de la propera temporada m’interessen molt, no cal que us digui que la que més és Die Meistersinger von Nürnberg i després Tiefland, Salomé, Le Nozze… Ara bé, caldrà estar atents al detall dels repartiments i encara que em faig càrrec que la carta als reis la fem tots i que satisfer-nos a tots és complicat, si canviem un títol alemany per una òpera russa o francesa, crec que l’equilibri seria millor.

Estic content, sembla que no hi hagin òperes en versió de concert i desprès perquè escoltarem un rèquiem no gaire de repertori com és el composat per Dvorak i el de Verdi, que és una de les millors òperes del gran mestre.

En parlarem de tot plegat fins a la sacietat.

13 comments

  1. Moltes gràcies Pere J. Espero seguir comptant amb les teves visites.
    Demà en faré menció d’aquest regal que m’han fet els de blog de nit.
    Estic molt content.

    M'agrada

  2. Ante todo, Ximo, enhorabuena por lo que te toca.

    Segundo, me alegro por el cambio de Weigle, humildemente creo que no funcionaba. Sigo pensando que fue un paso atrás con respecto a de Billy.

    Me apunto, en el deseo, a la Salome y Maestros.
    Para Le Nozze, esperaría al reparto (io tremo)y Tiefland no me compensa el viaje.

    Ah, y celebro la germanización…

    M'agrada

  3. Daniel

    Doncs jo, la veritat, estic bastant desil•lusionat i crec que les temporades del Liceu van de mal en pitjor per poc equilibrades i poc originals. Aquesta ja és massa: ni autors francesos ni italians ni menys encara espanyols o catalans anteriors al s. XX. A mi també em sembla imperdonable que no hi hagi ni un autor belcantista. I, com sempre, encara que a nosaltres ens puguin semblar títols poc vistos, en realitat són títols que es repeteixen per tot arreu. No hi ha ni un sol títol que realment sigui una recuperació. Tots, absolutament tots, inclòs Tiefland, són titols que circulen pels teatres del món. ¿Per quan, com dius tu, Cimarosa, Scarlatti, Pergolesi, Paisiello, Cherubini,Spontini, Lully, Rameau, per citar nomes alguns autors que NO es fan habitualment i que seria bo recuperar? Amb els actuals directors artístics i musicals, segurament mai.

    M'agrada

  4. Elvira

    Ho vaig sentir ahir a Blog de nit; tant pel que fa a aquest blog, que és de justícia que es faci esment, com la programació 08-09.
    Espero delerosa Salomé, Tiefland i Fidelio. També el Boccanegra.
    Trobo a faltar que alguna vegada es fes Meyerbeer o Mercadante.
    I celebro que es vagi posant altaveu al tema de la segona sala per a produccions més cambrístiques i recitals. A L’Incoronazione li aniria de perles, per exemple.

    M'agrada

  5. Retroenllaç: Liceu: temporada 2008-2009 « Un que passava

  6. colbran

    Desde los tiempos del fallecido Hanserot, que no soportaba la lírica española, el Liceu ha venido convirtiéndose en una sucursal de “Deustchland über alles”. Se sigue despreciando en la actualidad títulos maravillosos del patrimonio español como “Don Gil de Alcalá” (una verdadera joya que recomiendo a todo el que desee escuchar una “rareza” hoy postergada pero que el Liceu programó a menudo en tiempos de Pamies), “La Dolores” (un drama lírico de una fuerza arrebatadora) y, en especial, “La bruja” de Chapí que hoy puede o podrá disfrutar media España pero que se impide explíciatmente que llegue al Liceu que es donde mejor podría disfrutarse, pues es una ópera comica, es decir una auténtia ópera con escaso diálogo (a lo sumo 20 minutos y, salvando todas las distancias que queráis, “Die Zauberflöte” tiene 60 minutos de parte hablada y “Fidelio” unos 40). La cuota nacional se va cubriendo con autores catalanes de aquí y de allá con un único y mal presentado acierto: la auténtica maravilla de “Els Pirineus” de Pedrell, eso sí en versión de concierto para que guste menos y con una mezzo alemana de juzgado de guardia. La próxima cuota catalana la tendremos con una obra de Vives, pues por lo visto no hay ninguna otra, y que es “Doña Francisquita” (VIVA LA ORIGINALIDAD!) y gracias sr. Matabosch por la limosna lírica.
    En las programaciones del Liceu se ignoran autores primordiales. La ausencia de Meyerbeer y Halèvy, aparte de los otros que diversos comentaristas han ido mencionando, es lamentable y por lo que respecta a “La juive”, es de auténtica vergüenza, máxime cuando se están programando producciones diversas por todas partes y que se podrían alquilar.
    Aún hoy quedan óperas primordialísimas de Rossini por estrenar (!), pero la dirección musical del Liceu ha preferido programar títulos muy discutibles como la, para mí, inefable “Zorrita astuta” que es lo peor de Janacek. Sin embargo se sigue ignorando la producción de Dvorak, por ejemplo.
    El Liceu no se apunta a ningún redescubrimiento de Donizetti, Bellini, Pacini o Mercadante, prefiere otras cosas…
    En cuanto al Sr. Weigle a mí tampoco me ha gustado su prestación en el Liceu y como dice Barbebleu perdimos al dejar que se fuera Bertrand de Billy, cada día más en alza. El Sr. Weigle fue protestado el verano pasado en Bayeuth por su lectura muy poco brillante de “Die Meistersinger…”. Por cierto, por qué no se programa en el Liceu, ya que somos una sucursal aparente de Alemania, el “Rienzi” de Wagner, completa y escenificada y no el trailer en versión de concierto que se nos suministró hace unos años? Podría ser una experiencia interesante. Y “Die Feen”, también de Wagner? No la conocemos en el Liceu.
    Hay que admitir que la dirección musical actual del Liceu ha proporcionado cosas interesantes a su público, sería cruel y absurdo ignorarlo, pero se fija poco en lo que la audiencia actual (muy al día gracias a los diversos soportes a que se puede tener acceso) querría ver e investigar y estrena verdaderos latazos (“Don Quijote”, “Gaudí”, etc.).
    La temporada que nos viene, sobre el papel, es, a mi entender muy poco satisfactoria. Quizás cuando vea los títulos representados cambie de opinión. Un voto de confianza, mientras tanto, y todos bien firmes en el más puro estilo alemán.

    M'agrada

  7. miracle

    Estem d’acord Colbran, però s’han d’estrenar coses noves de la mateixa manera que fan els americans (avui en dia els més actius en aquest aspecte) o els alemanys en els seus teatres.. És de justícia que al Liceu siguin els autors catalans, si no és aquí no serà enlloc i jo m’estimo més veure una estrena catalana que una americana .
    Jo he deixat també un comentari en l’entrada anterior fent esment d’aquesta tendència cada cop més alarmant de la germanització del model de gestió del Liceu, però també he demanat que si és així, al menys que tinguem una orquestra germanitzada.
    Crec que en lloc de canviar tants cops de director d’orquestra, de tan en tan, s’hauria de canviar de director artístic i ara ja toca, que aquest ja s’ha carregat al Bretrand de Billy i el Weigle i dintre de tres anyets el Boder i anar fent.

    M'agrada

  8. Miracle, com t’he dit en l’altre comentari que has deixat, el principal problema de la direcció artística actual és que no ha resolt de manera satisfactòria la direcció musical del teatre. Tres o quatre anys de col·laboració en tres o quatre títols és el que podríem demanar-li a un director de primera fila, al director titular cal demanar-li més coses i sobretot varietat. No crec que el director titular hagi de fer tan sols el que li agrada o el que li va bé. Això limita la tasca de millora, sobretot si després pel repertori italià o el que no li va bé al titular, ens porten patates bullides com el de la Norma de l’any passat.
    10 òperes en una temporada d’onze mesos és poquíssim.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: