IN FERNEM LAND

Eiji Oue: RECLINATORI


Definitivament si haig de donar el reclinatori de la temporada a algú és a Eiji Oue.

El que arriba a fer-nos sentir el director titular de l’OBC en cadascun dels concerts que dirigeix es extraordinari.

L’OBC quan està a sota les seves miraculoses mans es transforma i malgrat no ser encara l’orquestra que tots desitgem, amb aquell so propi que tan sols les privilegiades, les millors orquestres solen lluir, assoleix altíssims nivells de veritable creació, moments inoblidables de vivències i emocions. És clar que amb la 3ª de Mahler, la cosa sembla que és més fàcil, oi?, doncs no.

La tercera simfonia, malgrat tenir un dels finals més extraordinaris, amb el V i VI moviment, no és de les seves simfonies, la que m’agrada més i potser és culpa del seu llarguíssim inici, amb aquell terrabastall sonor, rosant la grolleria, que tan li agradava al compositor.

Certament escoltar una simfonia de Mahler, amb totes les seves aparents contradiccions, no es pot entendre si no és en el seu conjunt i és precisament en aquest contrast on rau part del atractiu de la seva obra.

En el concert del matí de diumenge estava assegut les butaques més extremes de les llotges de tercer pis, amb una visió perfecte d’Eiji Oue, del que us haig de dir, que no he pogut treure els ulls del damunt en tot el concert, tal és el grau de magnetisme i fascinació directorial que exerceix, amb el seu gest, sempre ample i expressiu, per així substituir la seva petitesa física davant la descomunal massa simfònic coral que te a les seves ordres.

De tots els molts moments màgics del concert podria dir fàcilment que el cinquè moviment amb l’entrada de la contralt Nathalie Stutzman és el que m’ha commogut més, però no. Us diré que quan he rosat pràcticament la glòria, ha estat en aquest fantàstic solo del pothorn magistralment tocat per la joveníssima Mireia Farrés, situada fora de la sala en el vestíbul del primer pis, per tant, amb un efecte sonor sorprenent, llunyà i misteriós que amb un acompanyament virtuós i preciós de l’orquestra, ha esdevingut un moment memorable.

Que el nostre auditori és negat per la veu humana és sabut per tothom i ja va sent hora que ens col·loquin el orgue per tal de veure si millora quelcom l’acústica, però si el solista que canta, no té un gran volum, com és el cas que ens ocupa, els problemes poden ser dramàtics. Aquest cop no ho ha estat, doncs Oue ha fet tot el possible per no tapar mai a l’exquisida Nathalie Stutzman, que posseint una veu preciosa i rodona, no ha destaca’t mai pel seu volum. Ha cantat de meravella, sense cap concessió als efectismes en que es pot caure amb una música tan captivadora, acompanyada celestialment per les dones del Cor Madrigal i el fabulós Cor Vivaldi. Les veus homogènies i ben projectades han complert amb magnífics resultats el màgic moment que Mahler els regala.

Punt i a part requereix el Langsam. Ruhevolt. Empfunden final, on la ja magistral música ens situa en un dels moments àlgids del opus mahlerià, però és en aquests moments, on Oue exerceix la seva fascinació, el carisma i la capacitat tan lloada i lloable de comunicar amb musics i públic el que ell vol dir i com ho vol dir.

Els silencis, les respiracions, els crescendos, les amples frases del fabulós tema central d’aquest adagi, marca de la casa, no pot estar servit millor.

Ser que és molt difícil, amb un final tan sublim com el d’aquesta simfonia i sobretot quan ha estat tocat i dirigit d’aquesta manera, romandre uns segons en silenci. Caldria anar pensant en fer-ho en un futur, doncs la resposta del públic també forma part de la interpretació d’una obra i tan sols imaginar el que hagués suposat 10 segons de silenci, tot esperant que els braços encara enlairats de Oue, baixessin fins a una terrenal posició, m’emociona encara més. No ha estat possible, una allau d’aplaudiments ha envaït el silenci acabat de construir pel genial director.

A la sortida, impossible anar cap a casa sense comentar l’experiència amb el públic amic encara en estat de xoc, ha succeït el que ja s’està convertint en un ritual, per altre part simpàtic i preciós. Quan surt Oue per anar-se’n cap a casa, una explosió d’aplaudiments i bravos el saluden en ple migdia de maig. Ell en reverencial actitud nipona, saluda i es llença sobre el públic per saludar-lo i encaixar les mans amb uns ulls que li surten de les orbites i un somriure de orella a orella.

El proper cap de setmana, molt probablement es repetirà el ritual quan acabi de dirigir a Soler (Le Christ dans le banlieu), Saint-Saëns (el quart concert per piano i orquestra) i Brahms (la primera simfonia).

Què trigui molt a marxar aquest prodigi, aquest bé de Déu, mentrestant tindré ben net i polit el reclinatori, no us amoïneu, ell n’és el principal responsable de la seva utilització.

17 comments

  1. colbran

    Coincido en todo lo expuesto, excepto en lo que respecta a Nathalie Stutzman. Yo soy un enamorado de su voz, pero en grabaciones. En el Boris de hace tántos años en el Liceu no la oí y en este concierto sí que la he oído, pero sólo en el registro agudo, algo en el centro y nada en el grave que es precisamente lo que más me agrada de esta contralto. Es probable que yo no tenga la agudeza auditiva de Ximo, aunque en las pruebas de oído saco muy buena nota, y sea ésta la razón de que me haya perdido la zona grave tan hermosa (cuando la oigo en discos) de la Stutzman.

    Espero poder opinar sobre ella cuando me faciliten la grabación que me han prometido.

    Sobre Oue, pido plaza en el reclinatorio.

    M'agrada

  2. olympia

    A mi se m’ha fet una mica llarga, però després de llegir el teu post, penso que per raons irracionals no estava en un bon moment per assaborir tanta riquesa de sons. M’han agradat molt els cors inclòs l’infantil. L’he escoltat molt en disc de bona factura, i no desmereixia gens.
    És una bona prova, si fa falta, per un director, bregar amb un mostre simfònic com el d’avui del que n’ha reeixit fins que als espectadors els han fet mal les mans. Bravo, doncs.

    M'agrada

  3. Gràcies Valentitorra, ja ho he corregit (la vista cansada no perdona i et juga aquestes males passades).
    Olympia, llàstima d’haver-ho sabut ens haguéssim saludat.
    Espero aviat, deixar els enllaços amb la constància sonora del que va succeir ahir diumenge al Palau, amb l’enregistrament del que parla el Colbran.

    M'agrada

  4. Isolda

    Colbran, nosaltres vàrem ser-hi el divendres i també la direcció orquestral fou extraordinaria, incloent-hi el magnífic solo de la trompetista Mireia Farrés, és cert que Nathalie Stutzman en algún moment no la vam sentir, possiblement per la seva dolcesa en la interpretació del lied,i sobretot per la mala acústica que té l’Auditori per les veus, tanmateix el diumenge escoltada per radio fou fantàstica.

    M'agrada

  5. Doncs pots creure que alguna cosa em deia que hi series, el diumenge, i (com que teníem tanta estona d’espera abans del 5è moviment) vaig tractar de trobar-te entre el públic? jajaja Doncs creia que t’havia trobat, però es veu que no… Hi havia un senyor amb un llargavista petit, i dic tate, aquest deu ser el Ximo, tan expert en òpera. Però no, no era a les llotges del tercer pis… Bé, un altre cop serà :-)))
    Al so de la Mireia, jo li dic antistress… Mira que tenia un atac de tos i se’m va passar al 3r moviment! 🙂
    En fi, una altra experiència estupenda amb l’OBC. Per moltes més!
    Salut,
    Marta

    M'agrada

  6. No cabe duda que Mahler es un perfecto test para calibrar a un director: profundidad, bipolaridad, desesperación, lirismo, bufonería, insustancialidad, dinámica, textura, paleta,…
    Y parece que Oue lo es; me alegro.

    M'agrada

  7. Hola Marta, felicitats per la part que et toca. Vareu estar esplèndides. Un altre dia ja faré un numeret per tal de que m’identifiquis 😀 😀 😀
    Felip, benvingut. Jo estic convençut que aquest home farà autèntiques meravelles amb l’orquestra. L’actitud dels musics és absolutament essencial per obtenir resultats brillants i no hi ha cap dubte que l’orquestra està totalment entregada a Oue. L’afinitat del director amb altres repertoris ja es veurà, però de moment estem en mans miraculoses. Feia temps que no es percebia aquest entusiasme generalitzat que emana de tot arreu.
    Barbebleue, mañana dejaré los links para que podáis disfrutarlo, te aseguro que vale la pena.

    M'agrada

  8. Oscar Boada

    Moltes gràcies per la teva valoració del Cor Vivaldi, que dirigeixo. Ens plau molt que el consideris fabulós!
    Jo, al que si que crec fabulós és al mestre Oue!
    Salutacions cordials

    M'agrada

  9. Benvingut mestre Boada.

    Agraeixo el seu comentari i haig de confessar-li que vaig estar a punt de felicitar-lo a la sortida del auditori, aquell diumenge pel matí. Però finalment vaig desistir de fer-ho. Era allà a tocar, envoltat d’amics i coneguts que el felicitaven per la brillant tasca d’aquest cor Vivaldi que és un orgull i un luxe, i vaig pensar que era millor no dir-li res. Al cap d’un moment quan va sortir el mestre Oue, allò, com recordarà, es va convertir en una festassa.

    Si, amb el mestre Oue tenim un gran esdevenidor, però fixis que ja hi ha qui comença a posar-li entrebancs.

    Aquesta temporada, més austera, haurà d’esdevenir la temporada potser de programació menys espectacular, però de progrés, per assolir l’excel•lència desitjada.

    Vostè d’això en sap un munt, els resultats del cor Vivaldi l’avalen. Endavant, felicitats i torni quan vulgui, és un honor per aquest bloc, tenir-lo comentant.
    Llarga vida al Cor Vivaldi

    M'agrada

  10. Em permetré tutejar-te, però continuaràs sent el mestre Boada, d’acord?.
    Doncs vaig rebre formació musical i he fet algunes coses dins el camp del cant coral, però no sóc music. Sempre he estat inquiet i m’he mogut molt, sense arribar a ser gaire bé res.
    No em dedico a la música i la meva vida professional no ha estat mai al voltant de la música. Res a veure.
    Aquest bloc és la conseqüència de més de 33 anys de vida com a espectador del Liceu, Palau, Auditori i tot el que segueix al darrera.
    No pretenc ser erudit, per això ja hi han altres referents, però com tots els blocs, té la pretensió de voler dir a tothom allò que tan sols compartia amb la gent més propera. La repercussió, desprès d’aquest 18 mesos d’activitat intensa no l’hagués pogut imaginar mai.
    La possibilitat que ens ofereix una eina com els blocs, és fantàstica i alhora perillosa. Intento portar-ho de la millor manera i les satisfaccions fins ara superen en molt, l’esforç que suposa fer una entrada diària.
    N’estic satisfet i també ha fet que sigui més curós, que busqui i em documenti abans d’escriure qualsevol cosa i malgrat la fama que tinc de radical, el bloc m’ha fet moderar els meus impulsos, sempre extremistes.
    La resposta m’esperona a seguir endavant.
    Gràcies pel interès i un dia ja et vindré a que em signis un programa i així em donaré a conèixer.
    Gràcies per tot, però sobretot per haver fet realitat un cor com el Vivaldi.

    M'agrada

  11. Oscar Boada

    Gràcies per la resposta i perdona que no hagi respost abans. Principi de curs vol dir molt de feina! M´agradarà molt saludar-te si vens a algun dels nostres concerts. Mira, el proper, el 30 de novembre a l´AUditori. Granados i el seu temps, amb obres de Granados ( el Cant de les estrelles) i obres d´autors coetanis. Si pots, vine, és un programa per a públic amateur de la música coral.
    Fins aviat, salutacions cordials

    Oscar

    M'agrada

  12. DVID CANET

    Hola,
    Enhorabuena por el blog.
    Desde mi punto de vista Oue es el mejor maestro que ha tenido la OBC en los últimos años y el Consejo de Administración lo ha de tener en cuenta. Es verdad que es dado al histrionismo y que muchas de sus lecturas no son muy profundas pero sabe emocionar al público y eso hay que tenerlo en cuenta. Además, si tiene el apoyo de la orquesta el Consejo se debe de pensar muy mucho si no lo renueva.
    Ahora bien,hay que tener en cuenta un tema muy grave y el cual los músicos de la OBC han ido comentando. Este tema son las borracheras de Oue. Comentan algunos músicos de la OBC y del Coro de Cambra del palau que Oue estaba completamente borracho en el ensayo general de La Boheme. Esto es inaceptable, y parece que no es la primera vez, porque ya me lo habían comentado músicos de la OBC. Sinceramente creo que es muy arriesgado dejar en manos de alguien tan irresponsable como para ir bebido un ensayo general el mando de la OBC. No sé, le respeto y puede que lo mejor sería que se tratase o que se buscase una solución, pero el ir borracho es impresentable.

    Saludos,

    David Canet

    M'agrada

    • Hola David, bienvenido y gracias.

      Es lamentable que ahora vaya corriendo esta leyenda urbana sobre el maestro Oue. Yo me limito a lo que veo y escucho y me parece, sin tener más constancia de ello, que eso forma parte de la campaña de acoso y derribo.
      No podrán achacar que no es querido por los músicos de la orquesta, principales víctimas de ese bulo y no podrán achacarle que el público no le quiere. Tampoco pueden achacarle motivos artísticos o musicales, tienen que hurgar en la miseria.
      Los músicos que me han escrito ni han mencionado ese importante aspecto. ¿Usted cree que si eso se repitiera a menudo, el maestro Oue hubiera sido refrendado por el 90% de la plantilla de la OBC?, No, la respuesta es NO.
      Yo no me lo creo e insisto en lo que puedo juzgar, que son los conciertos, el nivel de la orquesta en la actualidad y el grado de entusiasmo generado entre las partes interesadas e implicadas, lo demás me parece vil e indigno de quien lanza el argumento. Vamos a suponer que el maestro Oue haya ido con una intoxicación etílica a un ensayo de La Boheme de Peralada, que me consta que no fue una de sus actuaciones más memorables, ¿ese ya es un motivo para sustituirle y meter a un director amigo del Gerente? No, absolutamente, si hay que sancionarle se le sanciona, pero en ningún caso se rescinde el contrato a un director que está logrando lo que no se ha logrado en mucho tiempo en la OBC.

      M'agrada

  13. carme

    Hola, m’agradaria molt que els responsables de la programació de l’Auditori tinguessin en compte les
    coses bones que ens a aportat el mestre Oue tot el
    temps que ha estat dirigint la OBC.
    Tal com va tot, ara per ara, em sembla que molta gent
    no renovarà el seu abonament la propera temporada.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: