IN FERNEM LAND

Tu siempre negatifo, nunca positifo


Cada any, al finalitzar la temporada la direcció artística reuneix als integrants del Grup de Liceistes de 4at i 5è pis per tal de parlar de la propera temporada i per rebre una mica, un bany de masses.

Per com han anat les coses aquest any, cal dir que bany de masses no ni ha hagut i en tot cas, hem estat més seriosos i tensos que altres anys.

Cal dir que el Sr. Joan Francesc Marco, el flamant Director General del Teatre ens ha honrat amb la seva presència i ens ha dedicat unes amables i afectuoses paraules. Jo m’hagués estimat més que s’hagués quedat fins el final, però segurament la seva agenda no li permetia fer el primer encontre real amb una part del públic. Encontre que en l’entrevista de El País tan semblava desitjar i que volia fomentar en un futur. Nosaltres a disposar Sr. Marco.

En qualsevol cas ha deixat el protagonisme de la sessió per al Sr. Joan Matabosch i en un discretíssim segon pla al Sr. Ramón Pla, que acostuma a venir a les reunions anuals.

En la presentació de la temporada 2008-2009 res a dir, tret que el Sr. Matabosch és un brillant venedor del producte que ha programat per la temporada vinent. La veritat és que ha aprés, tot i la seva natural timidesa, a explicar i vendre les obres i els artistes que ens acompanyaran al llar dels 11 mesos, que van des de el proper setembre, fins el més de juliol del 2009. Escoltant-lo tot sembla que serà fantàstic. Tant de bo!

Un cop acabada l’exposició s’ha obert l’habitual torn de preguntes que aquest any pràcticament ha estat monotemàtic. Hem preguntat per l’estat de l’orquestra, el nou Director Musical i la preocupació que tenim per l’evolució d’aquests darrers anys.

Jo personalment m’he sentit una mica estafat, en el sentit que no se’m pot respondre que no puc anar per la vida amb una visió negativa. Es reconeix que l’orquestra ha de millorar, però en canvi s’obvia que l’orquestra ha perdut qualitat, ans el contrari, se’ns vol fer creure que la crítica especialitzada europea lloa la millora dels últims anys i que gràcies a aquesta millora, per les properes temporades comptarem amb directors de la talla de Sir Andrew Davis o Fabio Luisi.

Em sembla perfecte, escolti, però no em poden fer combregar amb rodes de molí i aquestes orelletes que es menjaran els cucs, han escoltat aquest any el que han escoltat i si fos jo sòl que vaig contra el món, potser m`ho feria mirar, però hi ha molta gent que aquesta progressió positiva que ens han volgut fer creure avui, titllant-me de perillosament negatiu, no la veu per enlloc. Jo no m’ho empasso.

Espero que les paraules del Sr. Marco, en l’entrevista de El País, que en algunes coses semblaven inspirades en tot el que s’ha dit en aquest bloc, a la carta oberta que li vaig adreçar, es compleixin. Jo no vull tenir la raó, vull sentir-me orgullós de l’orquestra i d’aquest teatre, i si, no passar vergonya quan escolto el que escolto.

Avui ens han dit que el mestre De Billy va marxar de la Direcció musical i no va voler renovar, tip com estava de que l’esbronquessin, potser és veritat, però també és veritat i això no s’ha dit, que tip de no poder dirigir les obres que ell volia i que la direcció artística donava a altres directors, relegant-lo a un repertori que el mestre De Billy volia ampliar.

Avui també hem hagut d’escoltar de manera insinuant que el Sr. Weigle no li ha agradat gens que l’esbronquessin, quan de tots és sabut que aquest senyor ha decidit marxar abans de la primera esbroncada i és més, aquest senyor sempre ha estat saludat, rebut i premiat amb uns aplaudiments generosos, entusiastes i darrerament fins hi tot benèvols, vist els resultats obtinguts.

No m’ha agradat que no s’acceptés l’evidència i que es volgués disfressar. És cert que el cor ha canviat aquest any un 47% de la seva plantilla i l’orquestra un 22%. Aquest dos fets rellevants poden tenir la seva importància, però aquest no pot ser mai el motiu d’un retrocés, sempre i quan es fitxin els perfils idonis i competents. En tot cas es competència de la Direcció, que aquests canvis es notin el menys possible.

No ha estat una reunió, com altres anys de lloances per la temporada passada. La gent està més crítica i exigent i això no s’amaga amb quatre floretes dient lo bé que s’han fet les coses. Aquesta temporada ha tingut molts alts i baixos i la gent no s’empassa, afortunadament, qualsevol cosa.

Al final salutacions cordials, abraçades i desitjos de bon estiu, però hi ha un compromís seriós del Sr. Marco, que malauradament ha fet mutis pel foro i s’ha perdut la part més interessant. Potser ho ha fet per evitar que li preguntéssim coses i per deixar el marronet pel Sr. Matabosch.

Joan, avui m’he sentit una mica com el periodista esbroncat pel Sr. Van Gaal i el que és pitjor, t’has escapolit hàbilment de l’escomesa, però el tema tots sabem que està pendent de resoldre’s. Si és resolt, jo estaré molt satisfet i donaré per ben emprada l’estoneta anual d’encontre.

Demà més Wagner.

7 comments

  1. kenderina

    Pues yo no encuentro que se pueda ser mas “positifo” de cara al Liceu (o a cualquier otro teatro) que abonarse cada temporada (como tu haces) y tragarse todo lo que tienen a bien programar. Si despues de eso a mi me acusan de “negatifa”…pues se acabó el darles pasta por adelantado y a comprar entradas sueltas de lo que me apetezca ver…y pobres de ellos si no hay buenas criticas porque a lo mejor…ni eso.
    ¿Estos no saben que el cliente siempre tiene la razón ? 😉

    M'agrada

  2. Roberto

    Con respecto a lo floja que está la orquesta, a las pruebas me remito. Leer la crítica del día de hoy, 24 de julio, en El Periódico, sobre la representación de Don Giovanni, en la que se dice textualmente: “Musicalmente, las cosas lucieron poco: Friedrich Haider dirigió a una Simfònica del Liceu llena de impurezas, entradas titubeantes y cuadratura inexacta. Pero da lo mismo, porque en esta osada versión el genio de Mozart no es protagonista.” Claro que sólo es la opinión de un crítico…….

    M'agrada

  3. Mei

    Jo ni m’he molestat en resenyar la trobada d’ahir… Què se’ns ha dit de nou que s’hagi de destecar…?

    Esperem que la disminució, significativa, de funcions d’aquesta temporada es tradueixi en més temps per assajos i que no haguem de sentir l’orquestra com a Die Walküre o Luisa Miller d’aquest any…

    M'agrada

  4. colbran

    Mei, sí que se dijo una novedad que me dejó alucinado, tanto es así que no hace sino darme constantemente vueltas a la cabeza, pues es casi kafkiano. El señor Matabosch dijo que cuando venía un director de orquesta invitado a la orquesta se la “maquillaba” y por eso sonaba mejor.

    Querrá esto decir que cuando dirige su actual titular y suena tan mal, tocan sin maquillaje y por ésto el resultado es así…?

    Yo me imagino lo que quiso decir el Sr. Matabosch, pero es bastante discutible que porque se refuercen las familias de instrumentos en los casos de directores invitados los resultados sean mejores. Esto ha sucedido con Ros-Marbá este año, pero no con “Andrea Chenier”, ni con “Lucrezia Borgia” (la orquesta apenas se oía, quizás para favorecer el canto de alguien), ni con “Luisa Miller”, por poner unos ejemplos. Este “Don Giovanni” aún no lo he visto y no puedo juzgar.

    Que Sebastian Weigle se moleste porque le protesten en una función (se le debiera haber protestado en más), me parece absurdo, pues no es la primera vez que se le ha protestado (Bayreuth) y puede que no sea la última. El público es el que paga y tiene derecho al bravo, a la protesta y al silencio y para injusticias las que se le practicaban sistemáticamente a Bertrand de Billy en cada función en el Liceu, siendo un estupendo director con resultados orquestales muy meritorios y que actualmente ocupa un lugar preponderante dentro del panorama operístico mundial, dirigiendo (y grabando) a los mejores y en los mejores teatros.

    M'agrada

  5. Mei

    Colbran això del maquillatge no ho vaig acabar d’entredre… Si maquillatge significa afegir intrumentistes el que està clar és que cada cop que ve un director convidat hi ha altres despeses a part del que s’ha de pagar al director per contracte…

    Això significa que només hi ha diners per a certes coses… Potser té a veure amb les produccions multimèdia de la casa…

    M'agrada

  6. dandini

    Amic Ximo crec que tens tota la raó quan reclames un millor nivell de l’orquestra.Repeteixo de nou la meva idea sobre el Sebastian Weigle el qual no crec que es mereixi cap foguera de càstig.Crec que si aquest tema és centra excessivament en el Sebastian la direcció del teatre donarà per resold el problema amb l’arrivada de Michael Boder l’any que ve i acte seguit es rentarà les mans.Em sembla que la solució és molt diferent: contractar nous músics per que puguin haver-hi rotacions,augmentar el nombre d’assajos etc.Què us semblaria fer un document apuntant aquest tema i recollir signatures de suport entre el públic i els abonats a les funcions de Tiefland?

    M'agrada

  7. No, no, Dandini, no ens equivoquem, foguera cap ni una, però ell tenia que fer una feina que per un motiu o altre (mitjans, ganes, motivació, incapacitat) no ha assolit.
    També és cert que n’esperava molt més del que després ha estat. Tampoc l’any passat a Bayreuth en va agradar i allà l’orquestra és de somni. Espero que aquest any hagi pres la justa mesura i li vagi d’allò més bé.
    Jo manifestos de signatura per la millora de l’orquestra no en faré cap, sobretot tenint en compte que el Sr. Marco ha dit que és la prioritat principal dels propers anys.
    Esperem doncs i donem un vot de confiança a aquesta declaració d’intencions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: