El passat 19 de juliol en el Passionstheater de Oberammergau, l’exquisida Renée Fleming i l’apassionat Rolando Villazón, varen protagonitzar una gala operística d’aquelles tan estiuenques on tot hi val.
No hi cap dubte que tant l’un com l’altre ofereixen suficients atractius vocals com per seduir a un ample espectre del públic operístic, però no a tot, això és pràcticament impossible, doncs sempre hi haurà qui no es deixarà endur per concessions no escrites o fora d’estil, per notes esgarrades, desafinades notòries i capricis de diva.
Ja ho sabeu que a mi la senyora Fleming no m’agrada gaire i cada vegada menys, però és indiscutible que dona allò que molta gent vol i representa el paradigma del esplendor vocal (encara) al servei de les seves versions. Ella s’ho pot permetre, si ho vols ho agafes i si no, no perdis el temps.
El cas de Villazón és tot un altre, ell canta amb més ganes d’agradar que d’agradar-se, i en això és l’antítesi de la Fleming. Ell sap que el públic, no la crítica, agraeix que un cantant ho entregui tot, fins hi tot més del que pot donar i ell, generós ho intenta i la majoria de vegades ho assoleix i en altres la veu se’n pateix en accés, però el públic amb la que comunica de manera extraordinària es desfà.
Aquest concert em serveix a la perfecció per demostrar aquestes teories que no van enlloc, però que després d’haver-lo escoltat amb deteniment, m’ha fet pensar que moltes vegades demanem la lluna i tot és més senzill, no podem anar a un concert d’estiu, com si anéssim a escoltar La Passió segons Sant Mateu.
Tot és música ja ho sé i tota ha de ser tractada amb el màxim de respecte, però hi ha música que s’ha fet directament per divertir i entretenir i en l’òpera, sobretot la més popular, és així. No cal dir res de les peces que tanquen el programa, tret de la Tabernera, que em molesta una mica que s’acostumi a posar com a propina o el brindis de La Traviata, que definitivament s’hauria de tractar com el que és.
Prou, ja ni ha prou d’enrotllar-me. Us deixaré tot el concert per si el voleu descarregar, i les coses que em semblen més discutibles, refrescants o esbojarrades, per escoltar in situ..
El programa va tenir unes lleugeres variacions i Villazón finalment va descartar cantar l’ària Ah! Parais! de La Mage de Jules Massenet, en el seu lloc, l’orquestra va tocar l’ensucrada meditació de la Thaïs. Jo del programa orquestral no us deixaré res, malgrat que hi ha la fantàstica obertura cubana.
El Programa:
GEORG FRIEDRICH HÄNDEL
- Semele – Oh sleepy why dost thou leave me? (Renée Fleming)
- Semele – Endless Pleasure (Renée Fleming)
- Xerxes – Ombra mai fù (Rolando Villazón)
ALFREDO CATALANI
- La Wally – Ebben, ne andrò lontana (Renée Fleming)
GIACOMO PUCCINI
- Tosca – Recondita Armonia (Rolando Villazón)
- La Bohème – O soave fanciulla (rolando Villazón – Renée Fleming)
JULES MASSENET
- Manon – duet de San Sulpice (Rolando Vilazón – Renée Fleming)
- Manon – Cours La Reine (Renée Fleming)
HAROLD ARLEN
- Somewhere over the rainbow (Renée Fleming)
MITCH LEIGH
- The Man of La Mancha – The Impossible Dream (Rolando Villazón)
LEONARD BERNSTEIN
- West side Story – Tonight (Rolando Villazón- Renée Fleming)
FREDERICK LOEWE
- My Fair Lady – I Could Have Danced All Night (Renée Fleming)
PABLO SOROZABAL
Previ a la romança de Sorozobal, Villazón té una deferència vers el públic de Oberammergau.
- La Tabernera del Puerto – No puede ser (Rolando Villazón)
GIUSEPPE VERDI
- La Traviata- Libiamo (Rolando Villazón – Renée Fleming + tothom)
DAS MÜNCHNER RUNDFUNKORCHESTER
Director: Emmanuel Guillaume
Els que sou anti tots dos millor esperar-vos al post de dimarts, avui no hi ha res a fer, pot ser una prova terrible escoltar-los o us puc donar peu a més arguments al vostre favor.
Els que sou fans d’un o l’altre, podreu escollir o descarregar-vos tot el concert.
Els que sou fans de tots dos em deveu un cafè. Ja està bé, sóc de bon conformar.
EL CONCERT SENCER:
Per descarregar la primera part del concert premeu aquí
Per descarregar les segona part del concert premeu aquí
IN FERNEM LAND 
Qué, ximo, intentant pujar l’audiència estival amb un altre post Villazón? (ji, ji, ji).
Sortirem els de sempre dient que el NEN està fabulòs, apassionat, genial (que ho està). I un altre que diu que li falla no sé quin agut, i també el que parla de bluf mediàtic, i qui certifica que ja està mort i enterrat, operísticament parlant, es clar.
Doncs parlem de la Fleming: a mi no m’agrada gens, però que gens. Sobretot des que la vaig escoltar a la Thaïs del Liceu (si, si, i els Liceistes del 4art i 5è li van donar el premi de la temporada !).
Quina senyora més estirada (en tots el sentits), quina veu tan freda, falsa, que no trasmet res, artificial, sense cap lirisme, sense veritat.
M’encanta la foto: diu molt. El Rolando, sense reserves, el cos tirat endavant en la seva part inferior (torero!!!), braços molt oberts, mans obertes, res que amagar, rialla franca i despreocupada. Com molt bé dius, ximo, només li importa agradar, no agradarse.
La senyora Fleming queda una mica eclipsada, ella que es tan estrella, amb el seu pentinat carrincló, i ens fa mitja rialleta profiden, mentre amb un braç procura que no se li caigui la estola, que, estudiadament, ha de deixar només un muscle al descobert.
Son, efectivament l’antítesi. I sembla mentira que algú (el senyor Domingo) s’empenyés en que fessin un DVD d’una Traviata junts…Clar, que entre la “química” d’aquests dos i la “escenografia” de la senyora Domingo…així va quedar !
M'agradaM'agrada
Ja tens un café pagat. Quan vulguis…
M'agradaM'agrada
Amiga Teresa, no cal patir per l’audiència, la tinc ben enlairada. 🙄
El bloc intenta moure’s per raons d’actualitat i per oportunitat del material disponible, és evident que entre un post del Rolando i un altre de…bé deixem-ho, m’estimo més el del Rolando, tot i que vagi acompanyat aquest cop d’aquesta senyora tan estirada, crepada i fins hi tot embrillantinada (això és una broma privada amb l’Assur que un dia d’aquests i si estic una mica begut t’explicaré).
A aquesta magnífica cantant que a mi no m’agrada casi bé gens, la colla de liceistes de 4at i 5è li varem donar el premi l’any passat i jo ho accepto malgrat que no cal dir que vaig votar a un altre (a la imperfecte, cridanera i desafinada Blancas per La Voix Humaine per ser més concrets).
Som un grup heterogeni amb diversitat de criteris, però som demòcrates i acceptem les votacions. Veurem aquest any com va la cosa, penso que molt disputada i dividida.
Tornant al concert de la Fleming i el Villazón. Jo crec que a una diva no li escauen pases toreros Teresa, i potser a un tenor tampoc, de fet la foto és un pel excessiva, però és l’única que vaig trobar de tots dos en aquest concert.
Jo no penso dir res més del que ja he dit i altres assidus a In Fernem Land, si es que no estan de vacances, ja et contestaran al respecte de la classe, l’elegància, la distinció i les qualitats artístiques, tècniques i vocals de la senyora Fleming. Jo no gastaré ni mig minut més.
Gràcies per augmentar l’audiència amb aquest comentaris tan sucosos
😆 😆 😆
Ui! Isolda t’has colat entremig del meu comentari a la Teresa. Doncs això, l’accepto de bon grat. Suposo que hauré de fer una agenda de cafès, en sou molts que no teniu problemes i us agraden tots dos. Caldrà que vagi en compte amb el fetge
M'agradaM'agrada
Ximo, deu-nos-en guard que jo qüestionés l’enlairament de l’audiència del bloc !!! No era pas la meva intenció, simplement, que saps com trobar el tema escaient a cada moment (ara he quedat bé, oi?).
Com que m’agrada el post d’avui, torno a fer un comentari.
Aquí podeu veure una altra foto que vé al cas:
Foro de grup L.A. Opera
El president de la L.A. Opera, Marc Stern, senyor i senyora Domingo, el director James Colon i el Rolando. Tots mirant a un punt esbiaixat a la dreta de la imatge, menys el NEN, l’únic que mira directe i franc a càmara. Els senyors amb corbatí, menys el NEN. La senyora Fleming amb el seu “somriure espontani” habitual…Ah, i el cirurgià pectoral de la Martita Domingo, molt millor que el de la Renée!
M'agradaM'agrada
TERESA!!!! CORASON DE VERANO AL BLOC NOOOOOOOOO, please! 👿 👿 👿
M'agradaM'agrada
pero ni a meitats d’agost 😕 ??? va, home, que una mica de “tonteria” també va bé de tant en tant 😉 …
M'agradaM'agrada
Pues yo te agradezco la grabación, porque lo estuve escuchando en la radio pero no lo pude escuchar entero asi que no lo grabé 🙂 Y no voy a hacer ningun comentario, jajajaja. Como no soy fan de los dos ..te ahorraré el café , te lo cambiaré por una horchata fresquita 😉
M'agradaM'agrada
Jo te pago dos cafes i la meva esposa el coñac el oporto el cava i lo que vulguis.
Moltes gracies una altre vegada.
M'agradaM'agrada
Ai, com disfruto amb els vostres tires i arronses, Teresa i Ximo (o Ximo i Teresa)!!!, i com es nota que som a l’estiu (el mateix recital protagonista del “post” ja n’és una bona prova).
Teresa, una tafaneria: A la senyora d’en Plácido Domingo li diuen Martita o l’hi has dit tu?… I ja que estem una mica de “corassón de verano”, deixeu-me dir que un bon mic meu italià que va tractar, a la feina, amb la Renée Fleming, em va comentar que és una senyora de tracte exquisit, gens engreïda i molt natural (i parlo seriosament), i tu Ximo, no siguis bocamoll, eh? :))
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Glups!!! Volia dir “estires” i arronses, disculpeu… És la calor!
M'agradaM'agrada
Assur: en realitat (i primer no m’he atrevit a posar-ho,però ja que ho preguntes…:roll: ) li diuen MARTITACARIÑO!!! Es veu que el seu home sempre la crida amb aquest apel·latiu, i ja li ha quedat incorporat al nom. Clar que igual això nomès ho diuen les males llengues…que solen tenir raó.
(ximo, ximo, que jo no he estat, que ha estat el nen Assur que m’ha provocat:lol: )
M'agradaM'agrada
Como ya sabéis tanto Villazón como Fleming fueron en su momento premios del 4º y 5º piso del Liceu, por sendas interpretaciones de “L´elisir d´amore” y “Thaïs”. No deja de hacer una cierta gracia verles reunidos en este concierto y, anteriormente, en “La traviata”, dirigida escénicamente por Marta de Domingo.
En dichos premios yo participé a favor de la sorpendente actuación de Villazón, pero no así en la interpretación de la Fleming, que me decepcionó extraordinarimente, a pesar del colosal triunfo aprobatorio que obtuvo en el Liceu, y a quien encontré amanerada, poco expresiva y con un canto que ya no era lo que había sido. Mi voto fue para Angeles Blancas y su extremecedora interpretación de “La voix humaine”.
En este concierto, en “I could have danced all night”, Renée Fleming está patética y, aparte de perderse un par o tres de veces, su voz suena vieja y como si fuera una parodia de sí misma. Un agudo correcto al final no consigue arreglar una mala versión del clásico tema de “My fair lady”. No he escuchado el resto, pero esta propina me ha quitado las ganas de hacerlo.
Rolando Villazón está como es él. Para mí un poco exagerado, pero para quien le guste este modo de ganarse al público lo encontrará perfecto. Cada uno con su opinión y Dios con las de todos. En “La tabernera…” está “espatarrante”, claro que es una pieza de entrega y sin ninguna dificultad en cuanto a notas comprometidas…No me gusta su “Recondita armonia”.
Cuando escuche el concierto al completo podré tener una opinión general más equilibrada, pero los trozos que llevo escuchados me han merecido el comentario arriba citado.
M'agradaM'agrada
Doy fe que a Marta de Domingo se la conoce por “Marta Cariño”, apelativo difundido por Jesús Mariñas hace la tira de años en “petit comitè”, ya que así la llama su devoto esposo “everywhere”.
M'agradaM'agrada
No puedo escuchar el concierto, he conseguido bajarmelo pero no se escucha nada, me ha pasado a mi sola o le pasa a alguien más ? De todas maneras, por lo escuchado en tu blog y en los youtubes que corren por ahí, estoy deacuerdo con Colbran, es un concierto de verano donde el Nen, es el Nen, con una mala “Recondita” para mi gusto y un “No puede ser” inferior al que le oí en Madrid, y ella, pues que quereis que os diga, no me gusta especialmente, pero en My fair lady está horrorosa.
M'agradaM'agrada
¡Qué mal los dos!
No me han gustado nada. Otra vez será lo del café Ximo, pero con este compendio de mal gusto yo nunca me hubiera aficionado a la ópera.
A los dos, les he escuchado en directo con interpretaciones estelares, pero esto de hoy y sobretodo ella, me parece que perjudica y mucho, todo “el charme” que quiera derrochar.
No me explico lo del público, o si, ahora que me fijo ya lo has titulado en modo correcto, un concert d’estiu, que es algo similar a un “partit de costellada”.
M'agradaM'agrada
Bueno, lo dicho cosita veraniega. Gracias por ponerla Ximo, otro cafe pa ti o te si te acercas 😉 Yo quize oirlo por radio pero solo llegue a la 2 parte que no merecia mucho la pena. Entre que el musical no es muy mi genero y los sonidos de gato pisado de la respetable en ellas se me hizo muy pesado. No peudo ni con los duos en esa parte, solo el no puede ser me gusta. Me alegro de escuchar gracias a ti tambien la primera parte que gana en comparacion con la segunda :-p Los duos destacan porque estos dos artistas no pegan nada de nada. El duo de Manon mas que el de Boheme. Sigo pensando que junto con Romeo y Nemorino De Grieux es uno de los mejores papeles de Rolando, son muy suyos. Ella no es muy Manon y he oido ahi un sonido muy raro que le escapo a Rene, probablemente sin intencion , pero molesto igual. Asi que no me quedo mucho con los duos. Las arias individuales mucho mejor, cada quien con su estilo particular. Tampoco pienso que el Recondita o Mario en general sea algo que le quede de lo mejor a Roli, ya menacione lo que me encanta de el 🙂 No es que este mal hecha pero no se le encuentra tan a gusto en esa aria, no acaba de ser lirica ni acaba de ser todo lo ardiente que pide ser.
Ella no es mi soprano favorita pero creo que la accepto mejor en un concierto que en una funccion entera, pero quien sabe. Como dicen por aqui “not my cup of tea” no es mi taza de te.
Para mi desde lejos lo mejor del concierto es Ombra mai fu! Le encuentro comodo, suena genial, technica de aplaudir, control de vozo y todo lo que nos encanta esperar y encontrar! Creo que Roli sabe muy bien lo que hace encontrando a Haendel en su camino 🙂
Y mira si es solo por eso, el evento merecio la pena. Estoy totalmente con ximo en lo de variar las expectaciones segun evento, asi nos decepcionamos menos y no vamos a comer paella al Bulli ni ostras Jaques a Pizza Hut. Yo iria mas mejor y diria que es todavia mejor ir sin expectaciones algunas! Lo cual no es lo mismo que esperar siempre lo peor y salir contentisimo de la vida :-p Simplememte abrir orejas y corazon a lo que se presenta y juzgar en el dia segun lo ofrecido y en las condiciones dadas 🙂
Saludos a todos 🙂
M'agradaM'agrada
mas lejos no mas mejor…. pagare mis faltas de respeto al castellano en el mas alla, estoy segura!
M'agradaM'agrada
Poden lloar a aquest parell fins on creguin necessari, però les orelles mai enganyen. Dels tenors que tinc constància, no ni ha cap tan ordinari, baladrer i cridaner com aquest. No han notat que desafina? Si parlem d’òpera no entenc com podem parlar seriosament d’aquest xicot.
M'agradaM'agrada
Hola CARME, crec que és la primera vegada que comentes, creia que eres un altre Carme, però era impossible que ella comentes d’aquesta manera una actuació del Villazón. Definitivament sou persones diferents.
Els teus arguments són en part veritat, però també t’haig de dir que en el cant de Villazón hi han coses que fan més viscuda la interpretació que les notes perfectament col•locades. Això els hi ha passat a molts cantants famosos i sobretot molt populars. Són cantants que el públic estima, encara que et sembli mentida i son cantants no comparables amb res als tècnicament perfectes, però comuniquen. Per a tots aquells que no us agraden, es pot fer difícil entendre-ho però quan escoltes el silenci respectuós del públic en cada frase i cada nota, seguint al cantant és fa una mica més fàcil entendre aquests fenòmens, que res tenen a veure amb seguir la interpretació amb la partitura a la ma, seguint cada nota i compàs, per veure si s’ajusta a la mètrica escrita pel autor, que és important seguir, sense cap mena de dubte, però estic segur que als autors d’aquestes obres també els hi agradaria veure com després de tants anys hi ha gent capaç amb el seu cant de fer emocionar altre cop, amb allò que hem escoltat milers de vegades, senzillament perquè hi ha posat quelcom diferent a la resta de cantants.
Jo moltes vegades i si has llegit els meus comentaris al bloc, te’n adonaràs ràpidament, que hi ha vegades que no estic d’acord amb la majoria, com és el teu cas, i no puc arribar a entendre com un/una cantant és aclamat fins el deliri pel públic. Quan em passa això, reconec que sóc jo el equivocat, però no si pot fer res, si no entra, no entra. No perquè agradi a tothom m’ha d’agradar a mi.
M’agradaria seguir comptant en el futur, dels teus comentaris.
M'agradaM'agrada
Jo sóc d’aquells que es derriteixen amb aquests dos cantants.Gracies Ximo!La Renee per la seva dolçor quand la sento em sento bressolat!El Rolando m’emociona fins el punt de formar part del catàleg de bledes assolellades que crec que ja està ple a reventar.
M'agradaM'agrada
A mi la Fleming em sembla desigual: De vegades és amanerada i d’altres els seus amaneraments m’agraden. La Manon la salva amb molta classe, especialment la Gavotte. Crec que aquest instint que té per versionar li pot venir de quan, anys endarrere, es dedicava a cantar jazz d’elit. L’òpera va venir més tard.
M’agradaria que la Carme que ha amb tan menyspreu ha denostat en Villazón, ens diguès què ens ha d’agradar, qui ho fa prou be.
M'agradaM'agrada
Hola Olympia.
¿Em demanes explicacions?, Aquí tothom diu que si són bledes quan canta aquest xicot, que si acarona, que si la seva passió i entrega, però tot això és molt subjectiu. De cant se’n parla poc i si algú desafina fins hi tot s’arriba a suggerir que potser els autors d’aquestes partitures s’ho estimarien més per tal de que el públic s’ho passi bé.
No et puc dir mai el que t’ha d’agradar i el que no, el que jo si et puc dir és qui crec que en l’actualitat canta millor que Villazón. Sense desafinar, sense cridar o sense ser tan monòton amb un cant sempre desesperat i al•lucinat.
Escoltant el Recondita armonia d’aquest concert, tot obert, amb el sons situats al darrera del cap, sense que la veu corri lliurament i com si es tractés d’un adéu a la vida, ja ni ha prou per adonar-se’n que Villazón ha esgarrat el camí prometedor dels inicis. Per no entendre, Villazon no entén el sentit d’aquesta ària o és que no ho pot interpretar d’altre manera?. Si immediatament després, escoltes E lucevan le stelle en aquest mateix bloc, per Jonas Kaufman, veuràs la diferència entre un cantant que matisa i expressa i un altre que tot ho resolt pel camí de la passió. Un camí que el portarà a fer malbé una carrera que prometia molt.
Em demanes qui ho fa prou bé, doncs si vols noms et puc dir que Vargas, Beczala, Alagna, Marcelo Álvarez, Calleja o Kaufman, tots ells coincideixen en repertori de Villazón.
Però Olympia, si no n’hagués trobat ni un, ¿vols dir que això justificaria que ell és el millor?. És clar, en el país dels cecs, el borni n’és el rei.
Ja ho veus Ximo, t’he fet cas i he repetit.
M'agradaM'agrada
Por fin un/a comentarista se acuerda de que existe Piotr Beczala, uno de los mejores tenores de la actualidad que canta con gusto exquisito, sin desgañitarse y con una línea de canto envidiable.
En la Opera de Zurich (hay quien dice que es el teatro de ópera con mejor temporada del mundo entero) no le dejan escapar ni una temporada, desde hace años.
Este extraordinario tenor polaco debiera haber debutado en el Liceu, por lo menos hace cinco años. Pues no, y veremos cuánto tendremos que esperar para verlo y oirlo. En el resto de España ya lo conocen y algunas ciudades han podido disfrutarlo repetidas veces.
Mientras tanto en DVD es localizable en una “La Traviata”, en un “Don Giovanni”, en una “Die Zauberflöte”, en un “Die Entführung aus dem Serail” y una deliciosa “Die lustige Witwe”, entre otras cosas que en este momento no recuerdo.
M'agradaM'agrada
Carme,
Llegeix be si et plau. Jo en cap moment t’he demanat explicacions. Si no esmentessis cap tenor actual NO significaria que en Villazón fora el millor. On has llegit una afirmació així signada per mi? Jo, senzillament, entenc que és un tema de gust i sintonia amb l’intèrpret. Mai no pretindria que les meves preferències fossin canòniques i que jo fos la veritat i la vida respecte del fer i desfer dels cantants. En Plácido Domingo ha estat un gran tenor que a mi no m’ha agradat mai, ja veus. Però respecto el seu públic.
Dels tenors que cites i encara que no m’ho demanis, vull fer constar que a tots se’ls poden posar “peròs”. En Kauffmann ha de lluitar amb colors de veu diferents i no massa agradables.És un tenor d’alta escola que no comparo a ningú i escolto amb plaer però, t’asseguro, que no és la veu el millor que te. En Piotr Beczala em resulta tan bo vocalment com inexpressiu en el terreny dramàtic, i això és molt per què és molt bo. L’Alagna i en Marcelo Älvarez no ho fan be tot, Carme i ambdós sòn un ressó d’en Carreras. En Joseph Calleja canta amb molt respecte però jo vaig patir molt amb el seu Nemorino.
I no t’ho prenguis tot tan malament, dona… Els i les que fruïm del cant d’en Villazón, no pel fet de no pensar com tu, ens acomplexarem pensant que no sabem distingir un crit d’un sostingut.
M'agradaM'agrada
Olympia no he estat pas jo qui ha escrit això “M’agradaria que la Carme que ha amb tan menyspreu ha denostat en Villazón, ens diguès què ens ha d’agradar, qui ho fa prou be.”
Jo no et diré el que t’ha d’agradar, ja t’ho he dit abans i qui ho fa prou bé ja te’ls he esmentat.
Tu de tots aquests et dediques a retreure-s’hi coses que res tenen a veure amb el seu cant. Els color de la veu del Kaufmann no crec que siguin un motiu de lluita interna personal, però amb aquestes apreciacions subjectives no penso debatre.
Diguem si criden, si desafinen, si canten Haendel com Bellini o si baladregen com el Villazón a La Tabernera del Puerto, la Tosca, la Manon o qualsevol d’aquests fragments que ens ha penjat en Ximo d’aquest recital. La resta, si té el color de veu fosc o clar, la veu bonica o lletja és inútil parlar-ne.
Olympia no vares patir en el concert del Villazón del Liceu?, doncs empatats amb el Calleja, que de pas et diré que està fent èxits importants a Londres, Paris o Itàlia.
Què vol dir inexpressiu en el terreny dramàtic, quan parles de Beczala?, l’has vist (jo tres vegades) en el Rigoletto, escolta bé el seu Duc i el de Villazón al MET si et plau. També em dius que Álvarez i Alagna son un resó d’en Carreras. ¿Què vols dir, que això els desacredita?. ¿No és un ressò del Plácido en Villazón?, del Plácido que dius precisament que no t’ha agradat mai. No ho entenc. es tracta de dir qui és millor o pitjor, tots erren i s’equivoquen, però tocar al Villazón sembla una tasca impossible, de seguida sortiu a dir (ja sé que no has estat tu) que si mira franc a la càmera en una foto, que si ell si que fa goig per anar sense llaç i coses per l’estil. Ximpleries, si parlem de tenors o de cantants, parlem de música, d’estils, parlem de musicalitat, d’emissió de la veu, d’adequació a l’època de la partitura i a l’escola de cant.
L’òpera francesa es sinònim d’elegància i fraseig, molt diferent a l’òpera italiana. Cantar Massenet com qui canta Giordano o fins hi tot Puccini és un error d’estil important.
Si Villazón està perdent l’agut no és un cas alarmant per deixar de cantar òpera. Molts, però molts tenors, jo diria que la majoria, no llueixen el do senzillament per que no el tenen. Molt poques partitures el demanen i tots, s’abaixen la partitura. Jo no m’escandalitzo per aquest fet. Però si que critico quan els cantants no s’ajusten al que s’ha escrit, per estil o per defectes tècnics o per que troben més fàcil exaltar al auditori a cops de gola.
Deixa’m dir que el cant obert, forçant les cordes i recolzat més en la força que en la intel•ligència no li fa cap bé a Rolando Villazón. Jo no em caso amb ningú, mai ho he fet, si m’han agradat un dia, l’endemà s’ho han de tornar a guanyar.
Plácido Domingo va fer al Liceu una Manon Lescaut sensacional, després ha fet coses per oblidar, no per aquella primera impressió de veritable impacte, m’he casat amb ell. El mateix m’ha passat amb Aragall, Carreras, o el mateix Kraus. El Nemorino de Villazón perdurarà en la memòria, però després l’he anat seguint i de moment és una flor que no fa estiu.
M'agradaM'agrada
Carme,
Respecto la teva opinió i com que discrepem en moltes coses i tu no pots admetre opinions diferents a la teva per que estàs en possessió de la veritat absoluta, em retiro d’aquest debat sense necessitat de titllar a ningú d’ordinari i baladrer, per exemple.
Solament dos aclariments:
-No deus saber que en Joseph Calleja està fent grans èxits als U.S.A.. Altrament me’n hauries informat atès que et dirigeixes a mi donant per fet que tu ho saps tot i jo res.
Si vols competir, Beijing t’espera.
Jo no vull.
Pau!!!
M'agradaM'agrada
La pau sempre, no tinc la percepció que estiguem pas en guerra.
Continues confonen les coses. És clar que admeto opinions diferents, però en cap moment hem entrat a parlar sota els mateixos paràmetres de discussió.
La veritat absoluta no existeix i potser si em dones arguments podré canviar d’opinió, però ca, no ho crec pas, ara et fas l’ofesa i et retires. L’ordinari i baladrer continuarà cantant així i mira que em sap greu, per a ell sobretot, després per a mi mateixa i finalment per tots els seus fans, però aquests més igual, sempre continuareu dient que canta com els àngels, tot cor i passió, que és franc i sincer. Amb això ja ni ha prou, millor dit, amb això ja en teniu prou, però jo necessito més.
No m’ha agradat gens que m’enviis a la Xina, no per això tens més raó, no puc competir, tinc seriosos problemes per fer-ho, però tampoc cal dramatitzar-ho.
Fins un altre.
La veritat absoluta no existeix i potser si em dones arguments podré canviar d’opinió, pero ca, no ho crec pas, ara et fas l’ofessa i et retires. L’ordinari i baladrer continuarà cantant així i mira que em sap greu, per a ell sobretot, després per a mi mateixa i finalment per tots els seus fans, però aquests més igual, sempre continuareu dient que canta com els àngels i que és franc i sincer, és un cas similar al de l’Aragall.
M'agradaM'agrada
Tosca,
Espero que vegis aquest missatge: Jo tampoc puc escoltar aquest concert. Aparentment me l’ha baixat bé però ni a l’ordinador ni a cd me’l reprodueix.
Suposo que solament ens ha passat a tu i a mi…
És clar que t’explicaré allò de Xicago i altres coses.
Un beso!
M'agradaM'agrada
Carme i Olympia, Olympia i Carme, jo crec que tampoc cal portar-ho gaire més enllà. Si a una no li agrada gens ho té casi més fàcil que a qui li agrada. No escoltant al Rolando i en el seu cas em sembla que ni la Fleming li feia gaire el pes. Amb la quantitat de coses que hi ha per escoltar, no perdis el temps amb aquest parell i sobretot no t’empipis amb qui els hi agrada, tot s’ha de despatxar.
Lo de Xicago ens ho has d’explicar amb pèls i senyals.
Bon estiu!
M'agradaM'agrada
Y 30 !!!
Campana y se acabó !!
M'agradaM'agrada
😯 😯 😯 😯
¿Se acabó? Però si aquest era un post per augmentar l’audiència estival.
🙄 🙄 🙄 🙄
M'agradaM'agrada
Gracias Ximo por la grabación, te invito a lo que quieras.
A mí me gusta mucho la Fleming, sin embargo el Villazón bien para oírlo pero no para verlo, me da mucha dentera.
Por cierto el famoso concierto de Perelada de Flórez ¿lo tienes?
Besos
M'agradaM'agrada
Hola Marga, no, no el tinc, no el tindràs pas tu?
M'agradaM'agrada
Que mas quisiera Ximo, pero solo tengo los cortes que se pueden descargar del blog de Emilio.
Volviendo al concierto Fleming-Villazón, quizás pudieras ayudarme…
Te cuento, he cortado la grabación en pistas y veo que no coinciden excatamente con el programa, he renombrado los cortes y soy incapaz de reconocer los momentos orquestales excepto el Preludio de La Wally y la Meditation de Thaïs; inicia el concierto con algo barroco, luego tenemos una especie de obertura en la zona Puccini y otra, mas adelante, de música tipo cubana que parece de West Side Story, o así.
¿Puedes ayudarme?
Gracias a quien pueda ayudarme y a ti Ximo por todo.
Besos.
M'agradaM'agrada
Hola Marga.
Les parts orquestrals són:
Obertura Solomon de Handel, Preludi de la Wally, Preludi del acte 3er de la Manon Lescaut (Puccini), la meditació de Thais, l’Obertura Cubana de Georg Gershwin.
M'agradaM'agrada
OK
Gracias Ximo
M'agradaM'agrada