Joan Francesc Marco (foto El País)
No voldria semblar presumptuós, però en La Vanguardia d’ahir (10 de novembre de 2008), m’ha semblat que el Sr. Joan Francesc Marco, Director General del Liceu, contesta, si més no, part de la meva carta oberta publicada en aquest bloc el dia 2 de juliol de 2008.
D’alguna manera ja va explicitar en diversos diaris, en motiu de la seva presa de possessió de la Direcció del Teatre, les línees fonamentals. Ahir sense aprofundir gaire més, insisteix en algunes coses que m’agradaria debatre, si més no, en la virtualitat blocaire.
Amb el títol de “El Liceu y la ópera del siglo XXI” (pàgina 34 de l’edició impresa), el Sr. Joan Francesc Marco ens fa una presentació, potser fins hi tot idíl•lica del Liceu d’avui.
Després d’una primera part destinada a lloar el nou Teatre i els èxits assolits en aquests deu anys, ens anuncia l’objectiu de millorar, a nivells de primer teatre, el cor i l’orquestra i per tal de no enfonsar la seva moral, ens parla del gran nivell assolit en el Tiefland. Home!, que la cosa hagi millorat si, però prenent com a referència les pitjors nits de la temporada passada. En tot cas, no crec que sigui una millora que ja calgui esmentar. El Tiefland (per cert títol inaugural i no Le Nozze que ara ens venen com la inauguració de la temporada) va sortir polit (si parlem de l’orquestra), però de cap manera, brillant. És clar que aquesta és la meva opinió i vostè ens parla de “las favorables críticas que han tenido en el reciente Tiefland“. Alguna crítica local diguem que no ha estat gaire generosa, però com sempre cal veure si el judici es fonamenta en comparacions i veure quin es el model que ens serveix per comparar resultats.
Em permeto Insistir. Agafi l’Euromed i compri una entrada del Palau de Les Arts i possiblement escoltarà la millor orquestra del Estat Espanyol, que curiosament fa les funcions d’una orquestra de teatre d’òpera.
Hi ha una paràgraf al final de la columna, que no em queda gaire clar. Diu “queremos ir definitivamente al mundo global del que formamos parte, y la marca Liceu nos ayuda, pues es internacionalmente conocida y reconocida. Pero queremos ir desde donde estamos y com o somos. A ese efecto cada temporada programaremos una obra de compositor autóctono o de nuestro patrimonio histórico, sin olvidarnos de dar trabajo a nuestros grandes artistas, de la voz, de la batuta, de la escena…”
Lo de la globalitat, cregui’m que em preocupa molt. Cada vegada s’alcen més veus en contra d’aquesta globalització que ens ha portat a aquest estat crític que ens trobem avui, i no parlo precisament de la crisi financera, encara que també em serveixi. La marca Liceu ens serveix per vendre un model de gestió, però no estic tan segur que la marca Liceu s’associï al nivell artístic referencial del teatre.
Vostè sap que mentre el Liceu sigui el trampolí per a directors musicals en projecció, l’orquestra no agafarà mai la personalitat necessària per esdevenir de primera. Les orquestres de primera estan dirigides per directors de primera.
Potser ara toca, un cop més, picar pedra i el mestre Boder s’haurà d’arremangar per deixar-la en perfecte estat de revista, per tal de que alguna batuta jove, o no, decideixi apostar per la tan preuada marca Liceu. Vostè ja sap, que el model que ens han venut fins ara no ha funcionat. Masses alts i baixos.
Si que em sembla valent i arriscada, aquesta declaració tan contundent d’apostar per les obres autòctones. Ara bé, també deu saber que som d’un país “estrany” i l’autòcton pot tenir moltes lectures, a mi tant me fa, és més, m’agradaria que lo autòcton fos el més ampla possible i si hem de programar obres d’un compositor extremeny, o invitar a un cantant gallec o a un mestre burgalès, que no ho deixem de fer per tal de donar feina a un mediocre compositor del Alt Urgell, un cantant de la Garrotxa o un director de les terres del Ebre.
No hi ha cap dubte que el primer teatre d’òpera de Catalunya ha de programar obres catalanes, té l’obligació de fer-ho, si no ho fem nosaltres difícilment ho faran els altres, però si ha de ser “la quota”, no cal. Assistir a un concert com el de Pedrell i Gerhard, de la temporada passada, fa més aviat pena. Si La Celestina s’ha de fer d’aquella manera, en una escadussera i mal resolta selecció en versió de concert, la impressió que ens enduem tots plegats, és que el nostre patrimoni musical no és bo i això no és cert. Cal esmerçar tots els esforços, artístics i econòmics, per fer produccions de primer nivell. Si programem obres foranes, no de repertori, amb produccions més o menys reeixides i no ho fem amb obres autòctones, estem cometent un suïcidi cultural que ens aboca a la globalitat més perniciosa i negativa. Si la marca Liceu, no s’associa també a la recuperació i al foment dels nous valors, és fàcil que caiguem en la mediocritat dels bons teatres de segona. La tasca no és fàcil, però ningú ha dit que ho fos.
Siguin valents, doncs el futur, immersos en aquesta crisi i en el “no finançament”, no sembla propici al món de la cultura i ja m’imagino, si cal fer-ho, de on es retallarà en les escanyolides partides pressupostàries.
Aquests primers i reeixits deu anys no han d’amagar tot el que encara s’ha de millorar, tot el que encara està per fer.
Desitjo que la segona funció de la temporada (Le Nozze di Figaro), que s’estrena avui, amb aquest equip tan català, sigui tot un èxit.
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Joaquim, crec que al diari econòmic Expansión, el divendres passat, el Sr. Marco ha estat més explícit: La ópera ya no es un producto artesanal, sino industrial.
M'agradaM'agrada
No creo que el Liceo programe una ópera de Arrieta, pongamos por caso.
Tampoco creo que se haga una producción de Canigó, a no ser que sea en versión de concierto, como hace el Real con las obras del catálogo clásico y como ya hizo el teatro con Els Pirineus.
Las producciones las reservan para los estrenos, que acostumbran a ser estrenos mundiales que se aparcan sin que otro teatro se arriesgue a programar ya que el resultado no pasa de anecdótico. Son las cuotas que mencionas.
El Liceo en ese aspecto no ha estado muy afortunado, El DQ o el Gaudí, han sido estrenos que no pasarán a la historia, ni del teatro, ni mucho menos de la ópera. El DQ era más valorado por la puesta en escena de La Fura, que por otra cosa.Del Gaudí, mejor correr un tupido velo.
Este año tenemos otra producción nueva para un estreno mundial, nada que objetar. Le deseo toda la suerte del mundo al Sr. Palomar, del que no tengo el gusto de conocer su música. Es más, no conocía, ni tan siquiera su existencia.
Para el resto, por el momento el Liceo sigue las pautas de los otros teatros. Con especial hincapié en las algunas de las figuras del momento y con un repertorio muy al gusto de la dirección artística y las deudas pendientes, que ya comenté en otra cadena similar.
M'agradaM'agrada
Lo que son las cosas. Ahora resultará, por lo leído en el enlace que nos adjunta MEI, que en el Liceu nos harán zarzuela.
Presiento que La Francisquita, por lo del catalán Vives y si no, al tiempo.
Bienvenida sea.
En la entrevista se moja bastante y entre líneas se leen los temibles recortes. MALOS TIEMPOS PARA LA LÍRICA
M'agradaM'agrada
A una entrevista del mes passat, a CatClàssics, contestava en aquesta línia:
“Un dels objectius és insistir més en aquest aspecte de recuperació del patrimoni català i la política d’estrenar obra nova. Però l’important no és quantes obres s’han estrenat o s’han recuperat, ja que això només són estadístiques i després els títols no es tornen a veure mai més. El que m’interessa és que les recuperacions i les òperes noves es facin cuidant molt bé la posada en escena perquè els ciutadans s’hi sentin atrets i els títols es puguin reposar”.
Sembla, doncs, que la posada en escena va implícita… Ja veurem. Jo, ara mateix, signaria per veure (a més de sentir, que això ja es va fer) La fattuchiera. Al cap i a la fi, les escenografies poden ser d’allò més dignes sense haver de gastar-se tants diners.
Sobre l’orquestra, diu:
” –Entre els objectius principals hi ha millorar la qualitat de l’orquestra?
— Evidentment. El senyal d’identitat d’un teatre són els seus cossos estables. Li he encarregat al mestre Boder [el nou director musical] estudiar com millorar la qualitat de l’orquestra. No podem créixer en plantilla i Boder no m’ho ha demanat, però podem primar la qualitat sobre la quantitat com s’ha fet fins ara. En l’època dels DVD, només es pot ser competitiu apostant per la qualitat”.
Sembla, també, que és conscient que hi ha molt a millorar i que l’orquestra és un element diferencial.
Ara, només falta que les actuacions siguin coherents amb això.
Jo trobo raonable que hagi d’haver-hi aquests autors. De fet, si es fan bé, poden donar grans satisfaccions. Tan de bo poguéssim sentir completes i ben fetes òperes de Pahissa, Morera (penso que el recent concert del Foyer va ser molt interessant, en aquest sentit), Albéniz, Vives, Carnicer, Saldoni, Terradelles, possiblement tindrien (o tornarien a tenir) èxit. O Canigó, per què no? Les estrenes són més “delicades”, però sempre pot sortir alguna cosa bona; enguany, hi ha el Palomar: a veure com sortirà.
M'agradaM'agrada
Parece que la zarzuela prevista en principio en el Liceu, temporada 2009/10 y conmemorando los 100 años del falleciento de Isaac Albéniz ( quien falleció en mayo 2009), es PEPITA JIMENEZ.
M'agradaM'agrada
M’agradaria que no comparessis el Liceu amb el Palau de les Arts de València. El govern d’aquesta Comunitat tenia molt interès en què l’òpera a la ciutat de València fos un “boom” i ho estant aconseguint a cop de talonari. Jo conec molt bé els valencians -part de la meva família és de la província de Castelló- i et puc assegurar que en altres coses més importants no es gasten tant diners. Si et parlés d’uns quants casos que he viscut de la sanitat valenciana et quedaries parat.
M'agradaM'agrada
El Liceu si estuviera en manos de la Generalitat catalana, como lo está el Palau de les Arts, y se hubieran puesto los €€€€€€€€€, tanto del escandaloso desfase de su presupuesto de construcción, como su puesta en marcha, con su intendenta superpagada y lo de sus dos DIVOS de directores, y lo de los supersueldos de la tan “alabada” Orquesta, y etc.etc.etc.
Seguramente le hubieran prendido fuego otra vez al teatro, el pueblo catalán.
Lo curioso es que en València, parece que no se escuchan críticas, a tal despilfarro.
M'agradaM'agrada
¿Que no se escuchan criticas ? Yo las oigo casi cada dia..y no solo referente a Les Arts, sino a otros muchos despilfarros 🙂 El problema es que los “poderosos” son demasiado “poderosos” y se ocupan muy bien de que se queden en charlas de calle.
M'agradaM'agrada
No podem rentar-mos les mans i dir que la culpa és dels polítics, perquè als polítics els triem nosaltres. Els valencians som culpables d’haver permés i continuar permetent que aquesta gent jugue amb els nostres diners com ho fan i se’ls gasten en macro-projectes estúpids (no ho dic per Les Arts, que al menys és un referent cultural) mentre la sanitat, l’educació i la justícia són tercermundistes.
M'agradaM'agrada
Alex, “Pepita Jiménez” no es una zarzuela, sino una ópera como la copa de un pino.
Su libretto original es en inglés, obra del banquero británico Francis Burdett Money-Coutts, y su estreno absoluto tuvo lugar en el Liceu el 5 de enero de 1896. Luego se estrenó en Praga (1897) y, posteriormente, en Bruselas (1905); en estas dos plazas tuvo un éxito considerable. Hasta tal punto que puede considerarse la obra teatral más exitosa de Isaac Albéniz.
Es posible que se programe este título, para conmemorar el centenario del fallecimiento del compositor catalán, aunque yo considero mucho más interesantes sus otras dos óperas completas (o completadas): “Merlin” y, sobretodo, “Henry Clifford”, ambas también con libreto del citado banquero y disponibles en grabación discográfica.
La zarzuela que, en principio, está programada o, al menos pensada, es, efectivamente, la dichosa “Doña Francisquita” (de las más de 10.000 zarzuelas registradas en la Sociedad General de Autores, parecer ser que la dirección artística del Liceu sólo conoce ésta).
Es lamentable que circulando por toda la península dos versiones escénicas de “La bruja” no se programe ninguna de ellas en el Liceu, siendo muy superior en calidad a la citada obra maestra de Vives. En mi opinión “La bruja” es el título más importante del repertorio español Y, aunque se la considere zarzuela, fue estrenada como “ópera cómica” (es decir con texto hablado, como sabemos).
Sobre las declaracones del Sr. Marco, yo le veo muy buenas intenciones, veremos si se cumplen. Hay que darle un voto de confianza. Está empezando.
Sobre su deseo de programar zarzuela, ópera catalana y española en general, coincidiendo en ésto con Rosa Culell, su predecesora, se encontrará con los probables peros del Sr. Matabosch que repudia este género, aunque le entusiasman Gilbert & Sullivan (?).
M'agradaM'agrada
Benvolguda Anna, no vull comparar, no puc. Envejo sense pal•liatius l’orquestra de Les Arts.
El teatre no, el “meu” Liceu és intocable i pel que fa a la gestió, tampoc envejo res, però ves per on, l’orquestra en fa bavejar i la nostre també em produeix basament de líquids, però oculars. No ho diré a ningú, però és així.
Ja ho sé que és a cop de talonari, però no estic parlant de com s’assoleixen els resultats, si no dels RESULTATS.
No seré jo qui defensi la gestió d’uns gestors i una tendència política tan allunyada del meu pensament cultural, estètic i polític, però L’ORQUESTRA…
L’argumentació d’en Titus o la Kende són contundents i estic d’acord al 100%, pel que fa al referent i pel que fa a la deficiència en altres àmbits. Ells ho pateixen i ells, els soferts valencians que sovintegen el bloc, compten amb tota la meva credibilitat.
Alex, el Colbran ja comenta lo de la zarzuela i l’òpera, o sigui que agrair-te el comentari i esmenar-te amb un altre lapsus, el de 2009, per 1909, any de la mort d’Albeniz.
Chusco, esperem les futures programacions. Jo també havia escoltat lo de la Francisquita i sabia fins hi tot el repartiment, però potser hi hauran més sorpreses i la voluntat del Sr. Marco es portarà endavant, malgrat les reticències del Sr. Matabosch.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord Titus, per sort aquí cada quatre anys podem dir la nostra i canviar presidents i governs. La política és responsabilitat de tota la ciutadania, els governants només executen les polítiques que decideix el Parlament, escollit amb els nostres vots. Per tant tots som culpables o, com m’agrada més dir, responsables del que pasa al nostre entorn.
M'agradaM'agrada
Ja posats, podrien fer La villana. O Don Gil de Alcalá (òpera, de fet) que, com que es va estrenar a Barcelona, podria passar per catalana. Las golondrinas estaria bé, també. La bruja, certament, és magnífica, o La tempestad. Realment, n’hi ha molt per a triar: i això sense anar a les d’abans de Barbieri: Arrieta, Gaztambide, Marqués…
M'agradaM'agrada