Tot fa preveure que aquest estiu no hi haurà pujada per aquesta avinguda
Si abans que acabi l’any no has rebut un sobre des de Bayreuth, ja pots començar a pensar en fer altres plans per l’estiu. Tot fa pensar que pels mitjans tradicionals aquest any tampoc podrà ser.
Ara que les germanes Wagner (la Katharina i la Eva) han pres el relleu al seu pare, anacrònic en tants aspectes relacionats amb el festival, hom pot pensar que un dels aspectes més obscurs del festival, la repartició de les entrades, entre els milers de sol•licituds, serà re estudiat i modernitzat.
Tan sols una colla de tocats de l’ala, poden entendre el que suposa cada any escriure al festival fent una sol•licitud d’entrades que la majoria de les vegades serà rebutjada, però sense donar gaires explicacions.
No he arribat a esbrinar mai, com e possible que hi hagi persones que fent la sol•licitud normal, hi vagin vàries vegades a la vida i altres, amb un cop es poden sentir privilegiats.
Els mètodes per tenir més possibilitats són diversos, però si entre una colla d’amics tothom demana per tots, aquestes es disparen de manera proporcional a la colla d’amics que les demanen. Tot i així anar al festival no està assegurat i tampoc és segur que puguis veure allò que demanes.
En cap altre festival succeeix una cosa similar.
Quan demanes les entrades no saps qui et cantarà, tan sols coneixes els responsables musical i escènic i els títols, això si. Però és clar, no és el mateix que el Siegmund el canti el Wotrich, que Domingo (quan ho feia).
Així ha estat Bayreuth fins ara. Espero que pel que fa a les entrades el mètode canviï radicalment i que mitjançant Internet tothom pugui demanar les entrades de la mateixa manera que es pot fer a Salzburg. Potser es trobarien amb la sorpresa que el públic wagnerià, davant una proposta artística sense gaire interès, no ompliria el auditori i la cita estiuenca amb Richard Wagner es convertiria en un acte cultural més, i no amb un ritual místic-sectari.
Que consti que pensaria el mateix si hagués rebut el sobre amb el planell de la sala assenyalant les entrades atorgades.
Ara tan sols haig d’esperar el sobre que a finals de gener em diuen que lamentablement la demanda d’entrades no ha pogut satisfer a tothom, que passarà a engruixir el meu arxiu de negatives bayreuthianes.
La situació personal, d’aquí al estiu, no es preveu gaire optimista i no serà possible utilitzar les altres fórmules, econòmicament més sagnants, d’adquirir entrades, mitjançant agències de viatges prohibitives o altres fonts que no necessiten acomplir el ritual de les entrades oficials, any rere any, des de en fa 15.
Her Thielemann haurà d’esperar a escoltar els meus sorollosos bravos i jo m’hauré de conformar amb l’audició radiofónica, un altre ritual, entre la xafogor estiuenca, que amb el fred d’aquest dies, fins i tot enyorem.
Per tal d’ambientar musicalment aquesta entrada us deixo un Walter von Stolzing revingudet (Johan Botha) i vocalment més que acceptable, cantant “Morgenlich leuchtend im rosigen Scheindirigit”, dirigit per Christian Thielemann i una posada en escena que segur que no es veurà mai a Bayreuth.
IN FERNEM LAND 
Doncs sí, Joaquim, tens més raó que un sant.
Vés a saber com s’ho fan. Enguany seré dels “afortunats”, perquè l’any acaba en 9 i ja s’està convertint en una tradició personal, però no t’ho perdis, NO m’han concedit -si es pot dir així- l’Anell, la qual cosa és una grosse Scheisse, amb perdó, perquè em perdré la fastuosa direcció de Herr Thielemann, que està al capdamunt del meu Walhalla particular. Però en fi, així són les coses. Ja t’ho contaré.
Una abraçada i bon any, que m’estreno avui. Per cert, m’agrada força el nou disseny.
Salut!
M'agradaM'agrada
Lo siento, Joaquim ! No se si decir eso de “otra vez será” ….pero vamos, que espero que no tarde mucho que se que te hace ilusión 🙂
M'agradaM'agrada
Nunca iría a Bayreuth, precisamente por todas las irregularidades de las que hablas. No hacen más que perpetuar el tradicional clasismo alemán., con la figura del elegido, de quién es digno o no de su gracia. La adoración de Wagner hacia Walkirias, Nibelungos y similares (para mí) rebelan el inmovilismo más rancio, asumiendo como modelos los patrones más arcaicos, menos evolucionados, de sociedad, y por tanto, enemigos del desarrollo y la democratización.
En fin…
(no te enfades, Joaquim, 😀 , que esto no va contigo, sino con don Ricardo, :-D)
Mks.
M'agradaM'agrada
Tristany, quina enveja, tot i que jo també volia la Tetralogia. Si és el teu debut, està bé, jo ja he ant dues vegades, però la Tetralogia continua sent la meva fita.
Kende gràcies, jo penso que si que hi tornaré.
Awake com vols que m’enfadi, si aquest comentari és el més llarg que recordo de tots els teus, sempre brevíssims però contundents missatges. Tampoc hauria d’anar contra en Ricard, més aviat els organitzadors, no et sembla?
M'agradaM'agrada
A mi em passa el mateix que a tu, Joaquim. No hi ha manera que em “donin” l’Anell i ja és el tercer cop (89, 99, 2009, curiós, oi?). I a més enguany hi ha el Tristan de Marthaler, que no m’emociona gaire, francament, sobretot després d’haver tingut l’enorme fortuna de veure-hi (i sentir!) aquella obra mestra absolutíssima que fou el de Barenboim-Müller, que, per cert, va editar l’any passat DG: no te’l perdis, si és que no l’has vist.
Voldria fer també un comentari sense mals rotllos al que diu Awake. Penso que parlant d’immobilismes, el teu punt de vista és un lloc comú total. Si alguna cosa no és Bayreuth és arcaic i poc evolucionat, sobretot pel que fa a les dramatúrgies de l’obra wagneriana. Des dels mítics temps d’en Wieland és el lloc on precisament s’ha innovat més en aquest aspecte, amb èxits i amb desencerts, òbviament, però si d’una cosa no es pot acusar al vell Wolfgang és de no haver apostat per creadors agosarats, donant-los total llibertat a l’hora de plasmar llur visió de l’obra del seu avi. Altra cosa és la qüestió de les entrades, que és una murga manifesta que hem de patir cada any. De tota manera jo no sé si la titllaria de poc democràtica, perquè almenys s’estableixen uns torns, donat l’allau de sol·licituds que arriben cada any des de tots els racons del món mundial i s’evita el “first come, first served” d’altres llocs. Això sí, trobo que haurien de fer públic i transparent els criteris d’adjudicació, perquè sembla l’assumpte de les balances fiscals, francament.
Salut!
M'agradaM'agrada
D’acord amb tot el que diu Tristany, tant sobre Bayreuth com sobre Wagner.
M'agradaM'agrada
Lo siento mucho Joaquim, porque no chafa nada mas que por un momento se pierda asi la ilusion de uno con algo tan especial. Y no hay nada mas frustrando que el misterioro sospechoso de la atribucion de entradas. Y Bayreuth no es el unico sitio donde pasa, solo mas sonoro porque la demanda es bestial. Pero en mismos metodos chungos andan la opera de Paris y a veces la de Munich. Uno pide y acabas que en la opera no hay entradas de ninguna forma, pero estan llenas las agencias de ellas a precios de locos. Estoy intentando mantener la calma con este tema, pero me cuesta. Porque me niego pagar por algo que no sea los artistas, la musica, el teatro. Entiendo que a los teatros mismos les da igual y si pueden sacar un extra viendiendo a agencia y el teatro se llena igual , pues para ellos menor esfuerzo. Solo que para mi etas practicas vienen en contradiccion con la estadura y el nivel y el proposito de estas instituciones. En todos casos pido que las reglas sean claras, transparentes y se puedan seguir. Y los teastros que mencione como tantos otros lo hacen por lo menos con funcciones definidas, donde se conoce el reparto y todos los detalles, Hacerlo sin siquiera saber la funccion, mucho menos reparto y demas me parece increible, poco respetuoso para no decir un insulto. Si se tratase de solo ver el teatro por dentro pueden abrirlo como museo cuando no hay funcciones, que no se, pero posiblemente que esos e pueda hacer. Sino uno va a escuchar una funccion. Encuentro vergonzozas estas practicas porque faltan el respeto a la misma institucion y al ideal que ella deberia de representar. He dicho mas veces y en otras ocasiones sobre otros famosos teatros que para mi el nivel de un sitio asi no comiendo y acaba con la funccion misma, el respeto al publico debido a quien el teatro (sea cual sea) sigue existiendo es parte de el conjunto, no es una cosa segundaria. Y el mio por lo menos nadie se lo tiene ganado solo por tener un pasado, si el presente no esta a la altura.
M'agradaM'agrada
aparte de los demas fallos, queria decir que no comienza y acaba con la funccion 😦
M'agradaM'agrada
Y por ultimo, sabiendo que las cosas estan asi yo cambie la imposible ilusion de asistir a una funccion, con la posible, aunque menos elegante de ir a estilo picnic y verla en la pantalla de fuera 🙂 Asi por lo menos no me perdere la actuacion de ya tu sabes quien ahi que vendra pronto. Y de paso me ahorare unos miles de euros que ni tengo 🙂
M'agradaM'agrada