El fenomenal concert per a violí i orquestra de Beethoven l’haurem escoltat infinitat de vegades, pels millors directors i sobretot pels millors violinistes, ja sigui en directa o en la multitud de boníssimes gravacions discogràfiques. És una obra mestra, un referent absolut del repertori.
Doncs malgrat haver-la escoltat tantíssimes vegades, avui m’ha emocionat i m’ha fet descobrir matisos i detalls que altres vegades no hi havia parat atenció. Això principalment és mèrit d’aquest prodigiós violista que ha vingut aquest cap de setmana a fer la festa “infernemlandaire” pel mestre Oue, encara més gran.
Hi han hagut moments que el silenci i la concentració eren tan grans, que el públic no respirava, i el so puríssim i bellíssim que sap extreure Vadim Repin del Von Szerdahely datat al 1736, de Guarneri del Gesù, ha impregnat l’aire del Auditori, d’uns moments d’excepcionalitat.
Repin ho té tot, so no molt gran però suficient i bellíssim, tècnica espectacular que fa que sembli impossible que un sol violinista pugui extreure tots els sons que hem sentit. Els arpegis, les escales, les amplies frases, el legato, però sobretot una sensibilitat, un sentiment musical sincer i directa, que fa que el violinista domini al auditori, que extasiat i atònit davant una interpretació magistral, deixa de respirar en molts moments, desapareixent quasi sempre, els estossecs i altres sons molestos, que ens acompanyen habitualment com concertants impertinents.
Repin fa Beethoven, no el seu Beethoven, com moltes vegades fan els grans, fent versions passades pel tamís personal. No, Repin serveix Beethoven amb tota la força i el lirisme, amb tota la energia i la vitalitat que aquesta bellíssima obra transmet, amb un primer moviment aclaparador, un segon moviment d’èxtasi i un tercer moviment virtuosístic i vitalista, amb una coda final per treure l’alè.
El concert de violí, amb un caire simfònic molt notori, ha estat prodigiosament portat pel mestre Oue, que per primera vegada m’ha convençut del tot en la seva faceta de director acompanyant d’un solista. Ha concertat acompanyant, amb exquisida sintonia amb el solista. L’ha ajudat, mimat, ha participat en comunió amb Repin en l’extrema i delicada sensibilitat i en el so compacte i formós d’una orquestra en estat de gràcia i en plena sintonia amb el seu mestre, traient sempre el millor, què és molt, per obsequiar-lo amb la gratitud d’uns musics conscients del important moment que estan vivint amb el mestre Oue i el futur incert que es decidirà, si no està ja tot decidit, aviat.
L’esclat d’entusiasme d’un públic que quasi abarrotava el Auditori ha tingut els fruits amb una transcripció de la cèlebre cançó del Carnaval de Venècia, crec que la de Paganini, acompanyat pel pizzicato dels violoncels de l’orquestra. L’exhibició ha estat tan aclaparadora, que el tercer amfiteatre en acabar i abans de començar a aplaudir de manera desbordada ha fet un oooooooooooooh unànime i espontani.
Al iniciar-se la segona part, ha esdevingut el moment infernemlandaire del concert, que espero que avui es repeteixi, sobretot tenint present que el concert de diumenge es retransmet per ràdio en directa a Catalunya Música a les 11 i Rádio Clásica a les 19 hores, en diferit.
No ha estat tan intens com o hagués volgut, però Déu ni do. En entrar el mestre Oue al hemicicle s’han disparat varis bravos, força inaudits en començar la segona part. El mestre no s’ha girat, però m’agradaria saber quina cara ha fet. No era jo sòl que llençava els bravos més agraïts i alhora més reivindicatius, si no que ne escoltat d’altres força repartits i malgrat que gent del meu voltant, que no deuen llegir el bloc, és clar, s’han girat pensant i a aquest què li passa?, no he defallit i altres tampoc. Ha quedat bé, però aquest matí ha de quedar millor, que quedi constància sonora i que els mitjans n’hagin de parlar.
La preciosa simfonia 104 de Haydn és una obra més pròpia per cloure la primera part que no un concert, però els resultats han estat brillants. El so luxós de totes les famílies de l’OBC ens ha de començar a enorgullir. Queda molt camí per recórrer, és clar que si, doncs volem l’OBC al capdamunt del rànquing, però feia molt temps que no escoltava aquesta corda vigorosa, amb un so homogeni, compacte, bonic i vellutat, amb uns cellos i uns contrabaixos fent el suport harmònic en una obra de caire clàssic, on no hi ha possibilitat d’engany com en certes obres mol més grandiloqüents, del romanticisme tardà, tan proclius a exaltar al públic.
La simfonia de Haydn exposada amb claredat i vital elegància ha servit perquè el públic li tributés un cop més al mestre Oue, el merescut i entusiasta aplaudiment. Si, què passa?, ens agrada el Oue.
Avui les altes instàncies, ves a saber per quina raó o coincidència, han sotmès al públic a una enquesta de valoració del Auditori. Una enquesta on s’han de valorar aspectes artístics, organitzatius, de serveis i instal•lacions. En l’apartat artístic he estat contundent donant un 10 al mestre Oue, motius no me’n falten. Al solista ni en parlem i de tot lo altre, doncs he anat donant les puntuacions que m’han semblat més justes. Ara bé, el més sorprenent és que hi ha un lloc per posar-hi suggeriments. Jo allà hagués escrit tot un post, però tan sols he escrit que es renovi al mestre Oue.
Ves a saber quin us s’han farà d’aquesta enquesta i algú fins i tot podria dir que la valoració al mestre ha estat negativa, per tant el millor és canviar-lo. No en tinc ni idea, però per si de cas, el millor és sempre dir allò que creiem.
Per altre part, el vent climatològic que ha malmès tantes coses, fins i tot vides, no ha permès que la gent es congregués davant la porta dels artistes, com ja és costum quan dirigeix el mestre, per aplaudir-lo, suposo que demà al hora del vermut vindrà més de gust. No fos cas que el mestre cregui que ja no l’estimem.
Llarga vida al mestre Oue al capdavant de l’OBC i Vadim Repin torni quan vulgui, per mi no se’n estigui.
ACTUALITZACIÓ 25 de gener de 2009
Del concert del 25 de gener pel matí us deixo la gravació efectuada per l’amic Colbran mentre jo, un altre cop des de l’Auditori, gràcies a la intervenció d’un angelet que m’ha regalat una magnífica entrada, he pogut viure en directa un veritable moment infernemlandaire.Un concert magnífic, com ahir, per bé que Repin ahir va estar més concentrat o això m’ha semblat a mi. Per contra la simfonia de Haydn, avui ha sortit absolutament rodona, amb un entusiasme, deixeu-me dir que motivat per la fantàstica rebuda que s’ha produït tot just ha entrat al hemicicle el mestre. Un moment infernemlandaire que s’ha repetit amb escreix al final del concert, amb el públic en peu bravejant al mestre, mentre l’orquestra que ja s’ha aixecat al inici de la segona part, com ho va fer ahir, no volia aixecar-se per rebre el reconeixement del públic, mentre ells picaven sorollosament amb els peus a terra. També se li ha entregat un ram de flors, haig de suposar que dels membres de l’orquestra, a to amb el meu jersei, ves quines casualitats.
Un altre moment infernemlandaire ha estat quan en Joan Vives (locutor del concert de Catalunya Música)ha fet menció del rumor que diu que no es renovarà el contracte del mestre Oue. Això és el que jo vull, que se’n parli i que no hagi de ser jo, tot sol, que lluitant contra els molins, amb una actitud quixotesca, porti aquest tema endavant. A veure si d’una vegada tots els mitjans se’n fan ressò i la Gerència i la Direcció del Auditori, finalment diuen alguna cosa.
Us haig de dir, amb preocupació que el mestre Oue presenta un aspecte físic desmillorat, molt més prim i demacrat que en el darrer concert del mes de desembre.
Potser el nostre suport l’ajudarà a recuperació.
Us deixo els enllaços del concert del dia 25 de gener:
- Concert de violí i orquestra de L.V.Beethoven
- Carnaval de Venècia (variacions)
- Simfonia 104 de Haydn
Gràcies a tots els que han aplaudit una mica més, als que han bravejat i els que s’ha quedat drets aplaudint fins el final del concert.
Poca gent a la sortida, però amb l’accés principal tancat a causa dels desperfectes motivats (penso) per la forta ventada d’ahir, la sortida pels accessos laterals no afavoria la concentració habitual davant de la sortida dels artistes, per acomiadar amb estima al mestre.
La setmana vinent més. Més mostres de suport i sobretot més bona música servida per l’OBC i Oue tocant W.A. Mozart
Avui diuemenge 25 a les 19 hores es repateix el concert per Rádio Clasica de RNE.
Ens veurem?
Us deixo per escoltar la propina de Repin
i els moments infernemlandaires
IN FERNEM LAND 
Muchísimas gracias Joaquim, por tu interesante crónica.
Hoy toca “grabar” el Concierto, a través de Catalunya Música, porque el disfrute se tiene que hacer perpetuar en nuestra memória.
Bien por la OBC y Oue.
toni
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim,
Los músicos de la OBC queremos expresar nuestro más profundo agradecimiento por tu sensacional iniciativa y por el apoyo que nos estás brindando a través de tu blog. Gracias a ti el público está empezando a ser consciente de que el futuro del maestro Oue con la OBC es incierto. Compartimos tus dudas sobre la utilización que se dará a la encuesta que este fin de semana ha iniciado el Auditori; por ello instamos al público a que participe en la encuesta que estamos realizando en nuestro blog, también pedimos que nos dejéis vuestros comentarios. Los resultados quedan visibles en el blog, no tenemos nada que esconder.
Te preguntas sobre la reacción del maestro al escuchar las ovaciones de anoche, podemos testimoniar que fue de total sorpresa y gran emoción. Los músicos quisimos unirnos a este homenaje poniéndonos de pie en señal de apoyo y respeto. Esperemos que estas manifestaciones comiencen a ser notadas por los medios y que se hagan eco del sentimiento del público en relación a la renovación de Eiji Oue.
M'agradaM'agrada
Vaig assistir al mateix concert el dia anterior, divendres, a les 9 del vespre, i a la segona part, quan el mestre Oue va sortir, vaig aplaudir de manera que es notés que no ho feia per simple cortesia, i tot just abans que el mestre pugés a la tarima, amb la veuarra que sóc capaç de fer semblar que surt d’una caverna –no em dic Assur perquè sí, eh?-, 😉 vaig cridar un “BRAVO!!!” que va fer girar, un pèl sorpresos, a uns quants dels veïns que hi tenia més a prop, però com que, al contrari de l’Assur de debò, es veu que no tinc fusta de líder, la cosa no va anar a més.
De tota manera, no se’m va escapar, però, al final del concert que TOTS els músics de l’orquestra no solament no es van aixecar la darrera vegada que el mestre els ho va requerir, sinó que, asseguts, aplaudien i picaven de peus a terra mostrant així la seva admiració, simpatia i suport a un director, que tampoc se’m va escapar que se’ls mirava agraïdíssim, amb la qual cosa i com bon representant de les bledes assolellades, un tal Enric, que també era a la sala, es va emocionar.
I a la teva magnífica crònica del concert, Joaquim, només hi voldria afegir que amb la simfonia 104, a la sala gran de l’Auditori hi vaig sentir un esplèndid Haydn, que en l’”spiritoso” final, en algun moment, fins i tot feia venir ganes de ballar…, però, que se sàpiga, això de la dança no era precisament el fort de l’Assur, oi que no?
Una abraçada, i foteu-li canya, eh?, que us estic escoltant en directe. :))
M'agradaM'agrada
He assistit al concert en la sessió matinal de diumenge i com ja m’imaginava ha estat magnífic. Potser el solista no m’ha agradat tant com esperava, molt bo tècnicament però una mica fred (potser no li agrada tocar als matins). L’orquestra gairebé perfecta i el mestre Oue genial, com sempre. Ha acompanyat perfectament el solista i el Haydn de la segona part ha estat sublim.
Pel que veig que heu dit sobre divendres i dissabte, els aplaudiments al director en començar la segona part deuen haver estat més forts. Hi ha hagut diversos bravos (a més dels meus, esclar) i el director ha hagut de saludar al públic (posant-se la mà al cor i tot).
Al final, tot i que com ja deia el Joaquim, la 104 de Haydn no és una obra per tancar de manera apoteòsica un concert, els aplaudiments han anat in crescendo fins a provocar molts bravos. Els músics també han fet l’homenatge al japonès no aixecant-se quan ell els ho demanava (en un parell d’ocasions), aplaudint i picant de peus a terra, i regalant-li un ram de flors.
Uns quants (poquets) ens hem esperat a la sortida d’artistes on l’hem tornat a aplaudir. Se’l veia emocionat.
Sembla, per tant, que la reacció del públic va a més. A veure què passarà la setmana que ve amb el programa dedicat monogràficament a Mozart.
Si seguim amb aquesta progressió els ho posarem molt difícil!
M'agradaM'agrada
El concert d’avui diumenge ha estat veritablement especial i emocionant.
Avui si que he tingut la sensació que alguna cosa s’està movent. La reacció del públic al inici de la segona part i al finalitzar el concert en donen testimoni.
Músics, jo crec que els mitjans ja no ho poden silenciar més. Tant li fa que parlin de rumorologia, el més important és que en parlin. La setmana vinent hi tornarem i tenim dos moments infernemlandaires, al iniciar-se el concert en cadascuna de les parts.
Assur gràcies per la mini crònica del divendres, dia que com bé saps, tenia afers més importants encara.
Victor, no ens coneixem i hem estat segurament colze amb colze aplaudint al mestre Oue al sortir. La setmana vinent hi tornarem.
Ja he actualitzat l’entrada amb els enllaços del concert d’avui diumenge.
M'agradaM'agrada
Magnific concert el d’aquest matí! Potser el solista una mica fred, però bé. No sabiem res de l’Oue! Els dirigents de la OBC no saben encara que tenim una orquestra més important del que es pensen. Ja la van pifiar amb en Foster i ara volen tronar-hi!! Es pensen que es tracta de tenir entretinguts els caps de setmana a cuatre xiflats que ens agrada la musica classica… No veuen el salt que ha fet a millor aquesta orquestra els darrers anys? No veuen que amb un mestre de primera fila com Oue podem anar pujant esgraons en la dificil escala del prestigi musical a nivell europeu i mundial? El problema és que no en tenen ni idea de musica!! La musica no te nacionalitats ni fronteres. A la OBC hi han de tocar els millors musics q
M'agradaM'agrada
He ido al concierto esta mañana y coincido plenamente con la opinion de Victor.
Me ha gustado mas la sinfonía de Haydn, que el indiscutible violinista Repin y su Beethoven, pero es que la orquesta ha tocado la segunda parte, con un gusto, una calidad, una nobleza que me daba la impresion de estar en una gran ciudad europea, escuchando a una de las mejores orquestas. Y lo mas esperanzador es que la orquesta cada vez va a mas. No dejemos que este señor se nos escape.
La idea de las ovaciones no parece haber cuajado demasiado. yo creo que la gente se limita a disfrutar del maestro Oué y su música y nadie sabe que esto se puede acabar bien pronto.
Querido Joaquim: Te propongo hacer copias de tu explicita “carta abierta al gerente” y repartirlas entre el público el próximo fin de semana, a fin de que se enteren de lo que esta pasando. O si tu lo crees mas apropiado, escribe un comunicado específico para la divulgación del “problema Oue”.
A seguir disfrutando
M'agradaM'agrada
(S’ha tallat el missatge abans!)
Hem de tenir els millors músics vinguin d’on vinguin!Hem d’aconseguir tenir una orquestra de primera divisió, i de fet ens hi anem acostant força. En fi ànims i felicitats per aquest blog que desconeixia. I el mateix als musics de l’orquestra que amb la seva actitud avui han donat una lliçó de música i de serietat a més d’un dirigent de pega….Salut i endavant! (Nota: soc abonat de fa molts anys, tinc el títol oficial de professor de música i piano encara que exerceixo una altre professió lliberal, i no cal dir que adoro la música!)
M'agradaM'agrada
Magnífica crónica. Nos has trasladado al concierto y has logrado que nos emocionemos como si hubiésemos tenido la suerte de poder haber estado con vosotros lanzando esos merecidos “bravos” al maestro.
Espero que vuestra justa lucha acabe con éxito y podáis comunicarnos pronto la renovación del maestro Oue.
Un saludo
M'agradaM'agrada
Joaquim, vaig estar dissabte al concert i va ser impressionant, però tinc la sensació de que avui ha estat molt més especial, almenys això és el que m’ha semblat escoltat la rebuda a la segona part per la ràdio. Em va passar una mica com a tu, quan les senyores horribles que tinc al costat em van mirar com si vingués ‘d’un altre planeta per la mostra d’efusivitat… ja es veu que no llegeixen el blog…
La idea de repartir la carta fotocopiada és molt bona! Pel que em va semblar, la gent del meu voltant (incloses les senyores cotorres) no acababen d’entendre què estava passant, tot i que sí que estaven una mica desconcertades per tot plegat.
M'agradaM'agrada
Benvinguts Josep R.Noy, Atticus i Xavier.
Ahir la infernemlandada va estar bé, però lo d’avui ha sigut fantàstic.
Smile yo he tenido la percepción que si ha cuajado. Ha sorprendido sin duda, pero ha cuajado lo suficiente para que la próxima semana insistamos y se convierta en algo habitual mientras nadie se pronuncie al respecto.
Si haig de comparar, ahir Repin em va agradar més. Potser tres concerts seguits i sobretot amb la intensitat que toca aquest senyor, li passen factura el diumenge pel mati. Ara bé, si haig de comparar el Haydn, avui m’ha agradat més que ahir i la “festa infernemlandaire” m’ha emocionat molt.
nur hauríem de fer-ne d’aquestes festes, quotidianitat, al menys fins que algú es pronuncií.
Jo no repartiré la carta dirigida al Sr. Alfaya en aquest bloc, editada el dia 27 de desembre de 2008. No tinc més temps per dedicar a aquest tema. No puc estar tot un cap de setmana pendent de l’OBC. Jo tinc una vida que intenta ser normal i utilitzo aquest bloc per fer conèixer les meves inquietuds, sensacions i opinions.
Si hi ha algú que vol utilitzar el text de la carta oberta, per repartir-lo al públic, que ho faci, sempre i quan sigui integra i citi la font (In Fernem Land), però no em feu més protagonista, no tinc ni capacitat logística, ni temps, ni diners per invertir en aquesta campanya. Suposo que m’enteneu, oi?.
No voldria que ningú es pensi que em tiro enrere, ans el contrari, però això ja em sobrepassa, gent o col•lectius amb més capacitat, haurien de pronunciar-se, o perquè no? els mateixos musics. No em carregueu de més feina, si us plau.
Puc donar suport, ajudar, col•laborar i opinar utilitzant el bloc.
Gràcies Edipa Mas
M'agradaM'agrada
Ooooo com m’hagués agradat tenir la qualitat d’ubiqüitat i ser present en aquest concert tant especial; acabo d’escoltar la retransmissió de catalunya música i ploro per haver-me perdut aquest extraordinari concert i haver-me perdut aquests moments d’abraçada amb l’Eji Oue i l’orquestra. Gaudirem de la festa infernemlandaire la setmana vinent¡
M'agradaM'agrada
Avui hem viscut un moment estelar de la història de l’Auditori i de l’Infernemland. Gràcies a tu i a Colbran i felicitats per tot (tot).
Del concert només hauria canviat l’ordre de les peces, com tu ja apuntes.
Espero de debò que l’OBC continuï essent OueBC.
Salut!
Edipa Maas
M'agradaM'agrada
Joaquim,
És fantàstic que gràcies tu i al Colbran poguem guardar memòria sonora de l’enregistrament del concert d’avui, concert que, com tots dieu, ha estat memorable.
Director, orquestra i solista han fet del matí d’avui una vetllada inoblidable.
Jo també estic d’acord amb tu que la premsa, els “media” en general han de ser valents i fer-se ressó del delicat tema de la possible no renovació del mestre Oue. Els que tenen poder no tindran vergonya si el deixen escapar.
Salutacions amb l’afecte de sempre.
M'agradaM'agrada
Evidenment, tot el meu suport pel mestre Oue. Ja em va impresionar la primera vegada que va venir com a director invitat i no podiem ni sommniar amb que uns anys després seria el dirrector titular de l’OBC.
Ara bé, del que més s’ha parlat avui (diumenge) al voltant del meu seient i a la tertulia posterior a la primera part, a estat l’aspecte físic del mestre. Aixó ens ha deixat preucupats i fins i tot ens fa pensar que tota aquesta rumorologia no hi tingui alguna cosa a veure l’estat de salut del mestre Oue. Tant de bó, no sigui així, i el poguem disfurtat mols anys.
M'agradaM'agrada
Ha sido ( fué ), un concierto extraordinario en lo musical, y emotivo en todo lo que lo envolvió.
Acabo de reescucharlo después del “live” de ayer, como debe de escucharse, y verdaderamente la OBC,Repin y el planteamiento del Maestro Oue, han hecho HISTORIA.
Muchas gracias Joaquim, por todo lo que estás haciendo en éste blog.
Un saludo
M'agradaM'agrada
Hola de nou a tots i totes
Des de principi de gener que no escrivia i crec que ara cal fer-ho. No podem deixar que la burocràcia, diners, política o el que sigui (menys la música) faci que el mestre Oue marxi. Hi ha dies que vaig al concert amb mandra, cansat de la feina de la setmana. Aquest passat divendres vaig sortir del tot nou del concert. Els ulls d’Oue, les expressions de la seva cara quan mira als assistents mentre dirigeix, els seus gests i tot el seu moviment em van captivar. No cal dir res que no hagueu dit de les peces que va dirigir. Perfecte! Només afegir que ara que l’orquestra és una “orquestra” cal que creixi, que se’n parli, per tal que tots nosaltres la valorem encara més. I que els manaires de torn ens escoltin: viuen de nosaltres! De nou, compteu amb mi pel que calgui.
M'agradaM'agrada
Hola Josep, jo crec que el millor que podem fer és mostrar el nostre suport al mestre Oue i als musics del OBC, a l’Auditori.
Pep, benvingut!
Toni, lo d’aquest cap de setmana passat ha sigut fantàstic.
Divendres no hi va haver gaire enrenou, però dissabte i sobretot diumenge, si.
Espero que aquest proper cap de setmana la cosa vagi in crescendo.
M'agradaM'agrada
Sobre el aspecto físico de Eiji Oue, es innegable que está mucho más delgado, quisiéramos dar un mensaje de tranquilidad. Por nuestro contacto diario con el maestro podemos testimoniar que no afecta en absoluto a su capacidad de trabajo; tiene la misma energía, entusiasmo y poder de concentración que, entre otras cosas, le permite dirigir todo de memoria.
Un saludo y gracias por el inconmensurable apoyo que estamos recibiendo desde este Blog.
M'agradaM'agrada
Benvolguts/des infermenlandaires,
He tornat a enviar una carta a la Vanguardia i no l’han publicat. El crític de música fa una crònica, en general, “grata”. Però m’agradaria no entenc allò que diu: “maestro es centro de preocupación”.
Salutacions
Luis
“Música clásica. Tono mayor
He leído con satisfacción la crítica de los conciertos de la OBC de 23 y 24 de enero, a los que no pude asistir. Siempre leo con atención las críticas del señor Jorge de Persia. Por lo que dice el crítico el resultado fue, en general, grato.
El escrito es elogioso para el solista, la orquesta y el director: Así lo entendió el publico, que recibió con bravos al maestro Oue incluso antes de iniciar la interpretación de la sinfonía 104 de Haydn.
Me ha intranquilizado que el maestro pueda ser centro de preocupación. Pienso asistir al próximo concierto y expresar mi deseo que continúe por mucho tiempo dirigiendo la orquesta, que por cierto, suena como en los mejores tiempos. También desean la continuidad la mayoría de los músicos.
Agradecería que el señor de Persia nos informara en la próxima crítica de la OBC sobre quien conspira contra la continuidad del maestro Eiji Oue.
Luis Sarrado Soteras.
Subscriptor”
M'agradaM'agrada
Dilect@s, Jo no vaig assistir al concert que aquí és comenta, però si n’he assitit a d’altres que ha dirigit el mestre Oué i sempre han estat uns concerts remarcables. Jo fa molt de temps que visc d’esquena a la crítica en general i a determinats crític en particular i solament em guia la meva estimació a la música.
Si m’ho permeten, el primer cop que vaig vaure i escoltar al mestre Oue va ser, ja fa uns anys, en un concert de Palau 100 i ja llavors em va causa una profunda impressió, quan el van nomenar director titular de l’OBC em va fer molt feliç.
Imagino que, com tots el que donen recolzament a la continuïtat del mestre Oue, el meu no és un recolzament per se, sinó ñes un recolzament a favor i per la música.
Exagero si dic que hauriem d’estar orgullosos de tenir aquest músic davant de l’OBC que caldria recordar és la orquestra de Barcelona però també ho és de Catalunya.
Fins aviat,
Aquittania
M'agradaM'agrada
Benvinguda Aquittania.
Gràcies pel comentari. No crec que exageris i la sensació en acabar el concerts del mestre Oue, és d’orgull, no en tinguis cap dubte i precisament el que voldríem tots aquells que estimem l’OBC i valorem la tasca que està duent a terme Eiji Oue, és que es conegués a tot el món, amb gires de l’orquestra de Barcelona i Catalunya, molt més enllà del nostre preciós i petit país.
M'agradaM'agrada