Maxim Kolomiiets, nascut a Kíev el 1981 és un dels compositors i oboistes ucraïnesos més destacats de l’actualitat. La seva trajectòria es caracteritza per una formació sòlida tant en la tradició acadèmica ucraïnesa com en la música d’avantguarda europea. Es va graduar a l’Acadèmia Nacional de Música d’Ucraïna, com a oboista el 2005 i com a compositor el 2009. Més tard, va ampliar els seus estudis de composició a Alemanya, a la Hochschule für Musik und Tanz de Colònia amb Johannes Schöllhorn.

Com a oboista solista, és membre actiu de l’Ukho Ensemble de Kíev (especialitzat en música contemporània). És a més cofundador de l’Ensemble Nostri Temporis i fundador del Luna Ensemble (dedicat a la música antiga), fet que demostra la seva versatilitat entre el repertori històric i el llenguatge d’avantguarda. La seva música destaca per una profunda sensibilitat tímbrica, la superposició de textures interiors i l’exploració de la memòria i la identitat cultural. Sota el pseudònim InnerLicht, Kolomiiets crea música electrònica experimental i explora gèneres, el que influencia subtilment les textures de les seves obres acústiques.

Entre les seves obres simfòniques més rellevants cal destacar

El Concert per a Oboè i Orquestra, una de les seves composicions simfòniques més rellevants, escrita per al seu propi instrument. Explora les possibilitats tímbriques de l’oboè en diàleg amb una orquestra simfònica completa.

The World of Tomorrow (El món de demà): Obra per a orquestra simfònica on treballa la superposició de textures i la creació d’atmosferes d’expectació i suspensió temporal.

Symphonic Movements: Sèrie de peces orquestrals on s’aprecia la influència de la seva formació a Colònia, combinant la rigorositat de la música contemporània alemanya amb la sensibilitat expressiva ucraïnesa.

I de les seves composicions de cambra la més difosa és Rejection, per a conjunt de cambra (vents, corda i piano)

En el seu opus operístic, abans de la que avui protagonitza l’apunt ja ha estrenat dues obres de petit format:

Espenbaum (2015–2018) És una òpera de cambra inspirada en la figura i el llegat del poeta Paul Celan i que fa referència al seu poema Espenbaum o L’arbre de tremolosa. Està escrita per a veus femenines, cor i conjunt instrumental de cambra. Diverses parts vocals i fragments orquestrals (com la selecció Preludi, Interludi i Espenbaum) s’han interpretat de manera independent en festivals de música contemporània a Kíev i en enregistraments per a la Ràdio d’Ucraïna.

Nitch (Ніч, 2020) És una òpera de cambra estretament vinculada a l’exploració tímbrica i a l’atmosfera nocturna. Va ser enregistrada i interpretada per l’Orquestra Simfònica de Kíev (Kyiv Symphony Orchestra) sota la direcció del mestre Luigi Gaggero l’octubre de 2020.

La seva òpera Mothers of Kherson és un projecte internacional nascut d’un encàrrec conjunt entre el Metropolitan Opera de Nova York i l’Òpera Nacional de Polònia (Varsòvia). El llibret en anglès és de George Brant, dramaturg nord-americà, tot i que hi ha una versió en ucraïnès per a quan pugui fer l’estrena a Kíev.

George Brant és un destacat dramaturg i guionista nord-americà contemporani, molt reconegut en el panorama teatral de Nova York i d’arreu dels Estats Units per les seves obres de fort impacte social, polític i humà.

Nascut a Park Ridge (Illinois), Brant es va formar en escriptura dramàtica a la Universitat de Northwestern i va obtenir un màster en Belles Arts (MFA) a la Universitat de Texas a Austin.

Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos reconeixements d’alt nivell, com el Guggenheim Fellowship, el Lucille Lortel Award, el FRINGE FIRST Award del Festival d’Edimburg i el Smith Prize. Les seves obres s’han traduït a més d’una dotzena d’idiomes i s’han representat en teatres de referència de tot el món, com el Public Theater de Nova York, el Donmar Warehouse de Londres o el Teatre Nacional de Praga.

Les seves obres més reconegudexs són: Grounded (2013), que va guanyar el Premi Fringe First a Edimburg i va tenir una aclamatíssima producció a l’Off-Broadway protagonitzada per Anne Hathaway, dirigida per Julie Taymor; Tender Napalm/ Elephant’s Graveyard; Marie and Rosetta, drama musical sobre la pionera del gospel i el rock&roll Sister Rosetta Tharpe i la seva jove protegida Marie Knight; Nightwatch / The Prince of Providence.

En el camp de l’òpera ha escrit abans d’auqesta, el llibret per l’òpera Grounded (2023–2024) amb música de Jeanine Tesori sobre la seva obra teatral, un encàrrec del MET i la Washington National Opera.

L’estrena mundial de Mothers of Kherson ha tingut lloc el 16 d’octubre de 2026 al Teatr Wielki – Òpera Nacional de Polònia a Varsòvia. Està previst que l’òpera s’estreni a Nova York la temporada 2027/2028.

L’estrena va ser protagonitzada per: Izabela Matuła (Kateryna), Hanna Sosnowska-Bill (Lilia), Kamila Dutkowska (Dasha), Weronika Wojtkowska (Olena), Elissa Pfaender (Tetiana Borysowa), Małgorzata Walewska (Olha), Jadwiga Postrożna (Halyna), Andrei Bondarenko (Vitaly), Marcel Orłowski (Comissari suplent per als Drets dels Nens), Katarzyna Wietrzny (Maria), Tomasz Rak (Planificador del rescat), Ólafur Sigurdarson (Conductor del Bus), Tadeusz Szlenkier (Camp principal), Adrian Domarecki (Kostia), Valerii Zadorozhnyi (conseller 1), Przemysław Cierzniewski (conseller 2), Wojciech Parchem (Guàrdia de Fronteres de Bielorússia), Tomasz Madej (Guàrdia de Seguretat de l’Aeroport de Bielorússia), Rafał Żurek (Guàrdia de Fronteres de Rússia), Paweł Trojak (Guàrdia del Camp), amb el Cor i l’Orquestra de l’Opera Nacional de Polònia i l’Artos Children’s Choir, sota la direcció musical de Keri-Lynn Wilson i l’escènica de Barbara Wysocka. És a dir les dones com a protagonistes absolutes de l’estrena

L’òpera està basada en testimonis reals de dones ucraïneses durant la invasió russa d’Ucraïna. L’argument segueix el viatge de mares de la ciutat ocupada de Kherson que recorren més de 4.000 quilòmetres a través de diferents països i territoris sota control rus per tal de rescatar i retornar a casa les seves filles i fills, que van ser deportats o retinguts a la Crimea ocupada sota el pretext de ser enviats a “camps d’estiu”.

L’obra no tracta només del conflicte bèl·lic en si, sinó del drama humà de les separacions forçades i de la determinació materna enmig de la tragèdia. La música està fortament connectada amb cançons tradicionals i el concepte de la cançó de bressol com a símbol de protecció, memòria i continuïtat generacional. Kolomiiets utilitza un llenguatge orquestral ric que combina la tensió dramàtica del conflicte amb moments d’una gran fragilitat lírica utilitzant amb gran domini contrasts entre masses sonores fosques i línies vocals expressives.

Malgrat la duresa del tema, la intenció del compositor és que el treball transmeti un missatge sobre com és de fràgil el món i la importància de valorar la vida, la terra natal i els lligams afectius.

Els personatges, majoritàriament femenins són:

• Kateryna, mare de la Lilia (Soprano)
• Dasha, amiga de la Kateryna (Mezzosoprano)
• Olha, àvia de la petita Inna (Mezzosoprano / Contralt)
• Lilia, filla adolescent de la Kateryna (Soprano lleugera)
• Olena, filla de la Dasha i amiga de la Lilia (Soprano)
• Inna, neta de l’Olha (veu blanca, soprano)
• Vitaly, marit de la Kateryna, soldat ucraïnès (Baríton)
• Tetyana Borisova, mestra de Kherson (Mezzosoprano)
• Maria Lvova-Belova, comissària russa de drets dels infants  (Soprano dramàtica / Mezzosoprano)
• Conductor de l’autobús (Tenor / Baríton de caràcter)
• Director del campament Priatxestvo (Baix / Baríton)

• El cor està format pels veïns de Kherson, treballadores de la fàbrica tèxtil, guàrdies de frontera i soldats, mentre que el cor infantil representa els nens ucraïnesos deportats i retinguts als campaments.

L’òpera està dividida en 2 actes:

Acte I: Ambientat a Kherson durant l’ocupació i la posterior d’alliberament per part de l’exèrcit ucraïnès. Mostra l’engany dels “camps d’estiu” i la preparació del viatge de les mares.

Després que la ciutat ucraïnesa de Kherson sigui envaïda per Rússia, la mestra Tetyana Borisova vol convèncer els veïns perquè enviïn els seus fills a un “camp d’estiu” de dues setmanes a Crimea per protegir-los dels bombardeigs. Kateryna i la seva amiga Dasha decideixen enviar-hi les seves filles adolescents, Lilia i Olena. Lilia fa una transmissió en directe a Telegram per explicar-ho als seus amics.

Passen les setmanes i el permís es prolonga forçadament. Kateryna comença a sospitar quan veu la mestra pujar a un tren cap a Moscou. Quan l’exèrcit ucraïnès recupera Kherson, el marit de Kateryna, Vitaly (que ha tornat del front), s’assabenta que la seva filla és a Crimea i li revela devastat que la ruta directa està tallada i que els nens no tornaran. Paral·lelament, la comissària russa dels drets dels nens, Maria Lvova-Belova, declara públicament que els pares poden anar a recollir els seus fills en persona si es presenten al camp. Kateryna, Dasha i una àvia anomenada Olha s’organitzen mitjançant una fundació per emprendre el viatge de rescat.

Acte II: Segueix la travessia de més de 4.000 quilòmetres de les mares a través de Polònia, Bielorússia i Rússia fins a arribar al campament de Crimea per intentar recuperar els seus fills.

Al campament Camp Priatxestvo (Amistat) de Crimea, les joves Lilia, Olena i la petita Inna pateixen la pressió de la xarxa d’adoctrinament i l’amenaça de ser adoptades forçosament a Rússia.

Mentrestant, les mares fan una llarga travessia en un vell autobús conduït per un xofer gran. Com que el pont directe ha estat destruït, han de passar per Polònia, agafar un vol a Minsk (Bielorússia) cap a Moscou i baixar cap al sud. A cada frontera i aeroport pateixen interrogatoris, burocràcia i assetjament. En arribar al campament, la vella àvia Olha pateix un atac de cor a causa del cansament i mor abans d’entrar.

Kateryna aconsegueix parlar amb el director del campament, que inicialment rebutja retornar-li la filla. En un acte de desesperació, inicia una transmissió en directe per Telegram, recordant davant de tothom la promesa pública feta per la comissària russa. Acorralat per la pressió pública, el director accedeix a alliberar a Lilia. L’alegria de la reunió contrasta amb el drama general: Dasha torna sola perquè la seva filla Olena ha estat registrada amb un número d’identitat modificat burocràticament, fent impossible el seu rescat legal immediat. L’òpera conclou a l’autobús de retorn, on Dasha canta una cançó de bressol a la qual s’uneix tot el cor, transmetent que la lluita continua.

 La cadena ARTE va oferir per alguns països, el streaming d’aquesta estrena mundial i no tan sols per l’oportunisme d’estrenar una obra amb aquest argument tan vigent, paga la pena el visionat, ja que l’obra és molt colpidora i volgudanment assequible, amb una música i un cant, absolutament assumible, amb àries, duos, escenes concertants i corals i amb la lloable intenció, perfectament comprensible, de fer arribar al missatge al gran públic, amb gran efectisme i molta força dramàtica, amb una companyia de cant esplèndida, per a uns rols de gran humanitat i lluïment vocal i dramàtic. Kolomiiets ha entès perfectament la importància d’arribar al públic amb un llibret magnífic i de gran teatralitat, que fan molt possible que sigui una obra que es representi arreu (a Rússia no ho crec, ara per ara és poc probable) però la contemporaneïtat del tema, per altra banda, universal i atemporal, amb una música de gran força i també bellesa melòdica i una exigència vocal assumible i per a gaudir, fan preveure que no serà una òpera d’estrena i immediat oblit.

Més informació a la pàgina web del Teatr Wielki – Òpera Nacional de Polònia i la cadena ARTE

• Mothers of Kherson : Teatr Wielki Opera Narodowa
• Les mères de Kherson – Genèse d’un opéra – Regarder le documentaire complet | ARTE

Aquí ens haurem d’esperar que la cadena ARTE obri la restricció de drets, perquè creure  que algun dels teatres de l’Estat després del MET (que segurament la passarà pels cinemes) la programi en les temporades vinents, és una quimera tot i que penso que paga molt la pena.