IN FERNEM LAND

UNA ÚNICA VEGADA, LLÀSTIMA: Karajan i Caballé


salzburg-1976

A l’abril de 1976 Montserrat Caballé va cantar la part de la soprano del Rèquiem de Verdi al Festival de Pasqua de Salzburg, al costat del jove Josep Carreras, Fiorenza Cossotto i Jose van Dam. Dirigia, com no podia ser d’altre manera en aquells anys, déu, és a dir Herbert von Karajan.

Aquell encontre tan esperat va esdevenir l’únic en la carrera dels dos grans artistes. Malgrat la sorpresa i fascinació que la soprano catalana va causar a un estorat Karajan, davant els prodigis tècnics i expressius d’una Caballé radiant, o possiblement per això, o perquè  potser Karajan no podia permetre que hi hagués un altre estel radiant sobra l’escenari, que no fos ell i ja se sap que això per a una soprano és “anatema su voi”, ambdós no varen tornar a actuar junts i la Caballé no va tornar a Salzburg fins onze anys més tard, per fer un concert en el festival d’estiu.

Avui us deixaré l’enllaç per tal de que us pugueu baixar el Rèquiem sencer, però és clar, no puc acabar aquesta entrada sense un tast d’aquell encontre fastuós. Aquí teniu el “Libera me”.

salzburg-1976-3

El control extrem de Karajan, administrant les emocions i controlant en tot moment que el prestigiós i estel•lar quartet solista s’acoblés a la perfecció en una versió teatral, si, però extremadament subtil i etèria, fent que les mitges veus i els pianíssims vocals i orquestrals s’alternessin amb el moments apocalíptics, on la galàctica Berliner Philharmoniher i els amics de la música de Viena, brillen a parts iguals, doncs en el regne de Karajan, déu roman al cap de munt de la trona, per controlar que ningú s’escapi ni un pam del terreny que li pertoca.

Jo encara no he escoltat cap tenor que canti el “Hostias et preces” com Carreras, de fet en aquesta interpretació del 13 d’abril i en aquest moment del Ofertori, el quartet solista crea  un moment de màgia absolut i el responsable és el gran Karajan. Un pianíssim eteri de la Caballé,  que sembla que no s’acabi mai, acompanya el “Quam olim Abrahae” dels altres tres inspirats solistes.

Però no us perdeu el Agnus Dei on una Cossotto inusualment controlada i amb un registre greu homogeni i bellíssim fa de pedal a un àngel anomenat Montserrat Caballé.

salzburg-1976-4

Verdi reserva pel final, el moment més teatralment espiritual de la Missa, amb un llarg fragment per la soprano. Caballé aprofita la oportunitat que li brinda Verdi, però també Karajan, per oferir unes mitges veus, un legato i uns reguladors, amb un cant eteri per sobre l’ambient místic creat pel director austríac, que deixen astorat al més escèptic. Per finalitzar amb intensitat, una interpretació del Rèquiem de Verdi que no exagero, si us dic que és absolutament excepcional i referencial.

Salzburg 13 d’abril de 1976 – Festival de Pasqua

Giuseppe Verdi: Messa da Requiem

Montserrat Caballé (soprano)
Fiorenza Cossotto (mezzo)
Josep Carreras (tenor)
José van Dam (baix)

Singverein der Gesellschaft der Musikfreunde in Wien
Dir: Helmut Froschauer
Berliner Philharmoniker

Director: Herbert von Karajan

Premeu l’enllaç  el mp3 (compressió rar) de la transmissió de la RAI

https://mega.co.nz/#!kt5jQCBL!lPGVA6kJIzUE6FA5Wb_yfDMmlBTaZZhWoQlLqNIF-KU


salzburg-1976-5


12 comments

  1. Vaja regal el d’avui, i com vols que resistissin la proximitat l’un amb l’altre, els dos son Àries i això mai pot funcionar hagués estat com veure una pel•lícula amb Bette Davis i Marlon Brando, també del mateix signe, parelles impossibles

    M'agrada

  2. Kundry

    Hace años en las tertulias musicales con los amigos, llegué a decir (en broma / en serio) que las óperas que más me gustaban de Verdi eran: el Requiem y Mefistófeles de Boito. Siempre me ha llenado más la música alemana y Verdi se me atragantaba algo; pero el Requiem fue desde la primera vez uno de mis amores. Tuve la fortuna de oírlo en directo en la plaza porticada de Santander con Frübeck de Burgos, el Orfeón donostiarra y creo que la Sinfónica de Londres. Luego lo oí en Zaragoza con Gergiev y su orquesta del Mariinsky (bastante soso).
    Una gozada poder escuchar tu regalo, Joaquim.

    M'agrada

  3. dandini

    No vull portar mals rollos pero si m’és permès dissentir us haig de confessar que no m’acaba de convencer.Em vaig partir les mans i la veu en el seu Ballo i Aida liceística pero aquí el nivell assolit no és el mateix.El seu fraseig no em resulta massa verdià,hi ha sons arrastrats,el greu excesivament obert, els aguts comencen a ser cridats i el famós Do está agafat amb imprecisió tonal i després corregit.Montserrat Caballé va ser una de les millors sopranos de tots els temps pero en aquest enregistrament hi altres que segons el meu criteri la superan.

    M'agrada

  4. colbran

    Todos tenemos derecho a disentir del gusto de los demás, por supuesto. Aceptar las discrepancias es propio de mentalidades abiertas y receptivas.

    Pero, te ruego amigo Dandini que cuando juzgues las actuaciones de tus cantantes predilectos seas igual de ecuánime en cuanto al uso de fraseo, arrastres, graves, notas abiertas, agudos gritados e imprecisiones tonales. Entonces comprenderé que tu nivel de exigencia es para todos igual.

    M'agrada

  5. Golaud

    En el documental “Caballe, más allá de la música”, la soprano se detiene a comentar una pequeña anécdota sobre este encuentro para interprerar el Requiem. El director le preguntó por qué no se ceñía en todo momento a la partitura, al parecer se tomó ciertas libertades, y ella contestó con un poderoso argumento: porque así me gusta más. Karajan aceptó la respuesta confesando que esa también era su forma de proceder. Que ambos poseían fuertes personalidades no hay quien lo dude y que hubieran chocado mucho en hipotéticas colaboraciones parece fácil de imaginar.

    M'agrada

  6. OLYMPIA

    Jo vaig senti aquest preciós equiem al Palau per l’Orfeón Donostiarra. Va ser emocionant.m ‘agrada molt més la Lagrimosa d’en Verdi que qualsevol altra. El dolor hi és expressat d’una forma tràgica que m’arriba molt.
    Grazie mille, Joaquim.

    M'agrada

  7. Dandini a vegades em desconcertes. No ets tu el que dius que no hem d’anar amb el microscopi i el bisturi?. Doncs gaudeix dels moments memorables d’aquest Libera me.

    maac si, al menos una y cuando lo escuches entero dirás, hubieran podido ser unas pocas más.

    Si Golaud, estamos de acuerdo, pero Caballé y Karajan se encontraron en sus gloriosas carreras con personalidades tipo Bette Davis y Marlon Brando y prolongaron un poco más su colaboración.

    Barbe te pasaré algun que otro que tengo perdido por el disco duro.

    Kundry YA ES MALA SUERTE ENONTRAR A GERGIEV SOSO.

    Galvany, ja parlarem de negocis.

    Ja, ja, ja Tosca, si, Bette Davis i Marlon Brando haguessin pogut actuar junts, si Karajan va aconseguir dominar a la Cossotto, tot és possible.

    Titus, ja em diràs que t’ha semblat la resta.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: