ANNA PIROZZI LA LADY MÉS TRIADA

anna-pirozzi

Anna Pirozzi

I quan possiblement ni jo mateix esperava malgrat que quan la vaig escoltar em vaig quedar absolutament colpit, la Lady més triada ha estat la soprano italiana Anna Pirozzi, una autèntica soprano dramàtica que malgrat la seva joventut ja triomfa en les presentacions que fa arreu. Ha cantat a Les Arts (Abigaille) i hi torna aquesta temporada a cantar la Hélène de Les vepres siciliennes, així com a Bilbao per cantar la Maddalena de Andrea Chénier i al Teatro Real per cantar precisament Lady Macbeth el proper mes de juliol.

A IFL l’he presentat d’incògnit i també ha triomfat, cruspint-se amb patatones a grans, grandioses Lady. Va començar a despuntar des d’un bon començament i sempre s’ha mantingut al capdavant disputant-se el primer lloc amb dos noms indiscutibles: Ghena Dimitrova i Shirley Verrett, que són les que han quedat en segon i tercer lloc. Un podi magnífic però jo mai hagués pensat que la Pirozzi guanyaria, per aixóòencara em sembla més valuós aquest triomf, perquè estic segur que la immensa majoria dels que l’heu triat no sabíeu qui era.

Les votacions han anat d’aquesta manera. Continua llegint

LA MILLOR ABIGAILLE: ANITA CERQUETTI

cerquetti_anita - portrait 1 (38,9 KB - h400)

Disputada tria, potser no tant com la dels barítons, ja que des d’un bon inici es van anar destacant de la resta les número 9,5,6 i 3.

És cert, com ja va comentar Alex, que hi havia versions amb cabaletta i altres sense, però crec que la tria es podia  fer perfectament amb allò que les unificava a totes 10, és a dir, el recitatiu i l¡ària, que de fet era el títol de l’apunt: “Ben io t’invenni…Anch’io dischiuso un giorno”.

La proposta ha obtingut 155 tries i la més triada per  atots vosaltres ha estat la número 9, que no és altra que la soprano italiana Anita Cerquetti, cantant de curtíssima i notable carrera, que va abandonar els escenaris quan tenia 29 anys degut a problemes físics que van fer que la seva veu i carrera trontollés. Malauradament no sabrem mai com hagués evolucionat i fins on hagués arribat una veu tan dramàtica i esplèndida, però a jutjar per tots els testimonis que tenim dels seus 9 anys d’activitat, només podem lamentar-nos d’aquell sobtat abandonament, ja que 1951 a 1960 va meravellar i escoltant-la ara ho continua fent. La prova aquesta tria, que ha guanyat en front d’altres nou col·legues d’impacte Continua llegint

CERCANT L’ABIGAILLE

Antonio Basoli

Antonio Basoli

Arran del Nabucco presenciat ahir al cinema i després dels comentaris escrits a l’apunt d’ahir, m’ha semblat interessant oferir un reguitzell de versions per tal d’intentar animar el debat i argumentar de la millor manera les meves tesis, tesis que no volen ser sentència de res, però que permeten si més no veure diferents maneres de fer front a un recitatiu, ària i cabaletta de molta exigència tècnica i també expressiva.

La llista farà les delícies de Dandini i molts altres que espero que trobareu en aquest exercici exhaustiu, prou elements de judici per intentar trobar la vostra Abigaille.

Elles són: Maria Callas, Caterina Mancini, Anita Cerquetti, Leonie Rysanek, Birgit Nilsson, Leyla Gencer, Elena Suliotis, Grace Bumbry, Angeles Gulín, Marisa Galvany, Cristina Deutekom, Ghena Dimitrova, Julia Varady, Maria Guleghina, Tatiana Melnychenko, Elisabete Matos, Lucrezia García, Liudmyla Monastyrska. Continua llegint

LES ÒPERES DE RAKHMÀNINOV: ALEKO

rachmaninov_peinture

Quan encara era alumne del Conservatori de Moscou i com a prova per l’examen final de la diplomatura, Sergei Rakhmàninov va rebre l’encàrrec de musicar el llibret que Nemirovitx-Danxenko havia escrit, basant-se en el poema de Pushkin, Els Gitanos.

Rakhmàninov va escriure l’òpera en un acte, en tres setmanes,molt abans dels tres mesos que li havien concedit per enllestir el treball.

El resultat va commocionar als membres del tribunal d’avaluació, concedint-li al jove compositor i pianista de divuit anys, la medalla d’or del Institut.

A instàncies de Txaikovski, l’editor Karl Gutheil va comprar el drets de publicació de l’obra per 500 rubles.

L’òpera és breu , en prou feines arriba  a l’hora de durada i conté en la seva passional partitura, reconegudes perles musicals, com la famosa cavatina d’Aleko i les dues danses gitanes, que varen ser el primer que va escriure el músic. Continua llegint

UNA TURANDOT APROXIMADA

turandot08

Turandot (acte 2on Liceu) Foto Bofill

Si en una representació de Turandot no hi ha “In questa Reggia” i “Nessum dorma”, és com qui té gana i li donen bicarbonat. És per això que jo he trobat aquesta representació de Turandot, “aproximada”.

M’agrada molt Turandot, no hi puc fer més. Hi ha qui la troba fàcil, simple, buida, mancada de força teatral i “granguinyolesca”, poc creïble i a més a més mal acabada. Per a mi és una òpera de permanent calfred per l’espinada. Potser perquè un dia, quan era petit, vaig descobrir-la per la ràdio i aquella impressió inicial d’escoltar l’aclaparador final del segon acte amb l’apunt del “Nessum dorma”, potser la millor ària de tenor per ensorrar i esborronar a un teatre o portar a la glòria un equip de futbol, em va marcar per sempre més. El cert és que havent fet un llarg viatge (que encara no ha acabat, recordeu que tinc límits per superar) pel coneixement operístic, Turandot encara em pot i l’escena de la Liu és de les que musicalment em fan treure el reclinatori. Continua llegint

40 anys després

placido-domingo-el-debut-al-metEl 28 de setembre de 1968 el tenor Franco Corelli, que havia de cantar al costat de Renata Tebaldi el Maurizio de Saxonia de l’Adriana Lecouvreur, va haver de ser substituït per un jove tenor que feia ja quasi deu anys que havia debutat, primer com a baríton cantant el Pasqual de la Marina d’Arrieta (12 de maig de 1959), per després passar a la corda que ja no ha abandonat mai, amb l’Afredo de La Traviata a Monterrey (1959), tot i que anuncia per la propera temporada el rol de Simon Boccanegra en l’òpera de Verdi, altre cop al MET, el teatre que segurament haurà vist més vegades al grandíssim cantant que ocupa el post d’avui a In Fernem Land.

Parlem és clar, de Plácido Domingo. Continua llegint

Maria Guleghina

foto Bofill

La temporada 2003-2004 el Gran Teatre del Liceu va programar un Macbeth de primeríssim nivell, però semblava molt difícil que es pogués superar la darrera versió d’aquesta obra, que en forma de concert es va fer l’any 2001, sent els seus executors, ni més ni menys que l’orquestra i el cor del Teatro alla Scala de Milà, sota la direcció del qui aleshores era el seu director, el descomunal Riccardo Muti.  Els protagonistes varen ser Leo Nucci, Maria Guleghina, Salvatore Licitra i Ildar Abrazakov. L’èxit d’aquest concert ha passat ja a la historia del teatre i no crec possible que torni a escoltar un Macbeth com aquell.

Tot i aixì el Macbeth de la temporada 2003-2004 va assolir un èxit sensacional, que no es podrà comparar mai amb el de Muti, però el DVD comercialitzat dona fe del nivell d’aquelles funcions. La Lady va ser la mateixa en ambdues ocasions, és a dir Maria Guleghina.

La extraordinària soprano ucrainiana domina totes les complexitats de la Lady Macbeth i en la versió escenificada va poder demostrar les seves capacitats com a actriu, cosa que en la versió Muti tan sols varem intuir, sobretot tenint en compte que el mestre napolità va situar als cantants sobre una tarima en un lateral del escenari i a segon pla.

La prestació musical i escènica va acabar convencent a la majoria dels components del Grup de Liceístes de 4at i 5è pis, fent-la  guanyadora d’aquella temporada.

Verdi: Macbeth – Nel di della vittoria…Vieni t’affretta (Maria Guleghina).

Propera entrega el 5 de juny: Falk Struckman, guanyador de la temporada 2002-2003.