MAGDALENA KOŽENÁ CANTA LES CINC CANÇONS DE RÜCKERT


Magdalena Kožená

Magdalena Kožená

Avui a In Fernem Land farem un petit exercici de regressió per anar tot just un mes enrere a Lucerne, la ciutat suïssa on cada estiu es celebre un prestigiós festival i on el gran mestre italià Claudio Abbado ha decidit llegar per la posteritat les magistrals direccions de la integral de Gustav Mahler.

El dia 21 d’agost de 2009, amb l’Orquestra del Festival i la refinada mezzosoprano txeca Magdalena Kožená, varen interpretar els Fünf Rückertlieder i la 4ª simfonia, ambdues obres de Gustav Mahler i ambdues en unes versions m’atreviria a dir que excel·lents.

Mahler va escriure el cicle de les cinc cançons de Friedrich Rückert (1788-1866), entre els anys 1901 i 1902.

Originalment eren 7 cançons, sota el títol de “Sieben Lieder aus letzter Zeit” (Set cançons pels últims dies). Dues de les cançons “Revelge” i “Der Tamboursg´sell” provenien de Des Knaben Wunderhorn.

Finalment el cicle, sense cap lligam entre els cinc poemes, cosa que ha estat criticat més d’una vegada, va quedar per lam posteritat amb les 5 precioses cançons que coneixem, és a dir:

  • Blicke mir nicht in die Lieder! − No em miris als ulls (14 juny 1901)
  • Ich atmet’ einen linden Duft − Vaig respirar l’olor d’un til·ler (juliol 1901)
  • Ich bin der Welt abhanden gekommen − M’he extraviat del món (16 d’agost de 1901)
  • Um Mitternacht − A mitjanit (estiu 1901)
  • Liebst du um Schönheit − Si estimes per la bellesa (agost 1902)

Després de la dramàtica tanda de lied del disc de la Podles presentat ahir, avui ens vindrà bé una tanda de malenconia mahleriana, de la ma de dos experts com Claudio Abbado i la preciosa veu de la Kožená

En aquesta versió de Lucerna es va canviar l’ordre habitual i aixì és com us presentaré cadascun dels lieds, que us deixaré amb la seu text original en alemany i la traducció al català deguda a Guillem Calaforra, que he trobat per Internet.

Liebst du um Schönheit,
O nicht mich liebe!
Liebe die Sonne,
Sie trägt ein gold’nes Haar!

Liebst du um Jugend,
O nicht mich liebe!
Liebe den Frühling,
Der jung ist jedes Jahr!

Liebst du um Schätze,
O nicht mich liebe.
Liebe die Meerfrau,
Sie hat viel Perlen klar.

Liebst du um Liebe,
O ja, mich liebe!
Liebe mich immer,
Dich lieb’ ich immerdar

Si estimes per la bellesa, oh, no m’estimis!
Estima el sol, ell porta daurada cabellera!

Si estimes per la jovenesa, oh, no m’estimis!
Estima la primavera, ella es jove cada any!

Si estimes pels tresors, oh, no m’estimis!
Estima sirena, ella té moltes clares perles!

Si estimes per l’amor, oh, sí, estima’m!
Estima’m sempre, jo t’estimaré eternament!

Blicke mir nicht in die Lieder!
Meine Augen schlag’ ich nieder,
Wie ertappt auf böser Tat.
Selber darf ich nicht getrauen,
Ihrem Wachsen zuzuschauen.
Deine Neugier ist Verrat!

Bienen, wenn sie Zellen bauen,
Lassen auch nicht zu sich schauen,
Schauen selber auch nicht zu.
[Wann] die reichen Honigwaben
Sie zu Tag gefördert haben,
Dann vor allen nasche du!

No em miris als ulls!
Jo abaixo els meus
com si fos sorprès en una malifeta.

Jo no puc atrevir-me per mi mateix
a observar la seva creixença:
la teva curiositat és traïció!

Les abelles, quan construeixen cel× les,
tampoc no s’observen elles mateixes.
Quan les riques bresques de mel

han transportat a la llum del dia,
aleshores, llepoleja-les tu!

Um Mitternacht
Hab’ ich gewacht
Und aufgeblickt zum Himmel;
Kein Stern vom Sterngewimmel
Hat mir gelacht
Um Mitternacht.

Um Mitternacht
Hab’ ich gedacht
Hinaus in dunkle Schranken.
Es hat kein Lichtgedanken
Mir Trost gebracht
Um Mitternacht.

Um Mitternacht
Nahm ich in acht
Die Schläge meines Herzens;
Ein einz’ger Puls des Schmerzes
War angefacht
Um Mitternacht.

Um Mitternacht
Kämpft’ ich die Schlacht,
O Menschheit, deiner Leiden;
Nicht konnt’ ich sie entscheiden
Mit meiner Macht
Um Mitternacht.

Um Mitternacht
Hab’ ich die Macht
In deine Hand gegeben!
Herr! über Tod und Leben
Du hältst die Wacht
Um Mitternacht!

A mitjanit
m’he aixecat
i he observat el cel;
cap estel de la volta celest
no m’ha somrist
a mitjanit.

A mitjanit
he pensat
en les altes barreres de l’obscuritat;
Cap pensament de llum
no m’ha portat consol
a mitjanit.

A mitjanit
he parat esment
en els batecs del meu cor;
només un d’ells
s’ha manifestat
a mitjanit.

A mitjanit
vaig lluitar en la batalla,
oh humanitat, de les teves penes;
no en vaig poder decidir la fi
amb les meves forces
a mitjanit.

A mitjanit
he deixat el meu poder
en les teves mans;
Senyor sobre la mort i la vida,
tu mantens la vigilància
a mitjanit!

Ich atmet’ einen linden Duft!
Im Zimmer stand
Ein Zweig der Linde,
Ein Angebinde
Von lieber Hand.
Wie lieblich war der Lindenduft!

Wie lieblich ist der Lindenduft!
Das Lindenreis
Brachst du gelinde!
Ich atme leis
Im Duft der Linde
Der Liebe linden Duft.

Vaig respirar l’olor d’un til· ler.
A l’habitació hi havia
una branca de til
·ler,
un obsequi
d’una mà estimada.

Com d’amable fou l’olor del til·ler!
Com d’amable és l’olor del til·
ler!

El branquilló de til·ler
em portes suaument;
Respiro silenciosament,
en l’olor del til
·ler,
la dolça olor de l’amor.

Ich bin der Welt abhanden gekommen,
Mit der ich sonst viele Zeit verdorben,
Sie hat so lange nichts von mir vernommen,
Sie mag wohl glauben, ich sei gestorben!

Es ist mir auch gar nichts daran gelegen,
Ob sie mich für gestorben hält,
Ich kann auch gar nichts sagen dagegen,
Denn wirklich bin ich gestorben der Welt.

Ich bin gestorben dem Weltgetümmel,
Und ruh’ in einem stillen Gebiet!
Ich leb’ allein in meinem Himmel,
In meinem Lieben, in meinem Lied!

M’he extraviat del món
amb el qual abans havia malmenat tant de temps;
tant de temps no ha volgut saber res de mi,
pot ben bé creure que m’he mort!

Tampoc no m’importa gens
si em té per mort.
Tampoc no puc dir res contra això,
perquè, per al món, realment he mort.

He mort per al tumult mundanal
i descanso en terreny serè.
Visc solitari en el meu cel,
en el meu amor, en el meu cant.

vídeo gentilesa de LelioRiccoboni

Aquest post el dedico al amic Barbebleue, tal i com li vaig prometre en ocasió del segon aniversari del seu Sensible Castell, penso que li agradarà.

Si voleu baixar-vos en format mp3 el cicle dels Fünf Rückertlieder, premeu aquí.

Estic segur que ho gaudireu molt i per un altre dia em reservo la 4ª simfonia, d’acord?

Un comentari

  1. Joanpau's avatar Joanpau

    Són unes cançons precioses i la veu de la Kozená és molt càlida i sap reflectir la melangia d’aquesta música tan decadent, però portes dos dies que ens estàs massacrant anímicament.
    Moltes gràcies, no per massacrar-nos però si per tenir-nos permanentment regalats

    M'agrada

  2. Franck's avatar Franck

    Una verdadera delicia encontrarme con estas canciones.
    He visto el YouTube, pero solamente está la última.
    ¿Sabes si retransmitieron todo el concierto? He buscado y no lo he visto en ninguna parte.
    Muy interesante este sitio, aunque no entiendo mucho el catalán y el traductort no lo pone muy fácil.

    M'agrada

  3. Hola Frank, bienvenido.
    Perdona, se me había pasado contestarte.
    Si está el Youtube de ARTE, es que se RETRANSMITIÓ. Yo no tengo constancia de ello, pero tenlo por seguro.
    De momento tenemos la última y toso el concierto en áudio.
    No dudes que terminará por estar todo en el YouTube.
    Espero que si me visitas con asiduidad, puedas familiarizarte con el catalán o al menos con el traductor, que ciertamente, no es gran cosa, pero ayuda a comprender un poco más.
    Vuelve cuando quieras, serás bienvenido.

    M'agrada

  4. Tardío e inmenso agradecimiento por una música que, en sus oscuras y melancólicas maderas, retrata como pocas el alma del morador del Castillo.

    Hoy más que nunca constato que en la decadencia habita el Arte.

    Gracias amigo Joaquim, gracias maestro Mahler.

    M'agrada

Deixa una resposta a Barbebleue Cancel·la la resposta