IN FERNEM LAND

LYRIC OPERA CHICAGO 17/18:DIE WALKÜRE (JOVANOVICH-STRID-OWENS-GOERKE-ANGER;BAUMGARTNER-DAVIS)


La temporada passada la Lyric Opera de Chicago va encetar una nova producció del Ring des Nibelungen sota les direccions de Andrew DavisDavid Pountney amb un pròleg que tothom va titllar de molt prometedor.

Lamentablement no podrem parlar de la part escènica, quelcom imprescindible quan ens presenta una nova producció de qualsevol títol i d’una tetralogia encara més. Per tant us parlaré de la part musical i vocal, absolutament primordials i que ja certifiquen que estem davant d’una producció important que compta amb veus de solidesa, heroïcitat i musicalitat admirables.

Davis dirigeix de manera brillant i sumptuosa, molt espectacular i potser no tan profunda com altres directors ens han acostumat, però teatralment efectiva i dramàticament convincent. Em manca en la seva direcció aquell punt de control reposat, grandiós i heroic que es recrea en les grandioses frases, es precipita. És una direcció efectiva i sobretot àgil per a la narrativa i d’ajuda als cantants, aprofitant, com s’espera, els grandiosos moments que Wagner deixa per a l’orquestra, però sense trasbalsar.

El que menys m’ha agradat ha estat el primer acte, perquè segurament el tercet vocal sent correcta no m’ha semblat memorable.

Siegmund és Brandon Jovanovich. El tenor nord-americà no té el registre ple que jo crec que ha de tenir Siegmund. La veu que no és gaire bonica, l’enfosqueix de manera artificial i sobretot té un tremolo que resta espontaneïtat i joventut al relat, alhora que m’avorreix. Té molt poca solidesa en la part baixa de la tessitura quan ha de fer front a les compromeses llargues frases dels recitatius. Per contra brilla més en la part més aguda i es treu l’espina d’una actuació global, pel meu gust discreta. Tampoc m’ha semblat prou seductora la Sieglinde de Elisabet Strid. Possiblement en escena ambdós funcionen millor, però escoltats costa creure que hagin rebut les bones crítiques que he llegit, si bé els aplaudiments al final del primer acte mostren que el públic és més entès que la crítica. La veu de Strid és massa prima i lírica, com un lament constant i per a mi li manca aquella solidesa central que les bones Sieglinde tenen i que els atorga aquella grandiosa humanitat que té el rol. En la veu de Strid queda tot una mica anecdòtic.

Coneixem prou bé a Ain Anger, un Hundig competent, sense més.

Ara bé el festival vocal comença amb el segon acte perquè tant el Wotan d’Eric Owens com la Brünnhilde de Christine Goerke són d’una wagnerianeitat absoluta. Dues veus solides, profundes, plenes i punyents que omplen l’ample tessitura d’ambdós imponents rols. És clar que hi ha cosetes per aquí i per allà, però així com escoltant a Jovanovich i Strid és inevitable preguntar-se que hi fan aquell parells de veus cantant el primer acte de la Valquíria, les de Owens i Goerke no hi ha dubte que canten en el repertori adequat i els rols escaients. La veu d’Owens és d’una riquesa harmònica absolutament única. Hi ha poques veus en l’actualitat que ofereixin aquesta qualitat de color i timbre. No sempre és capaç d’aguantar amb la mateixa solidesa l’emissió i sembla que a vegades s’esgoti, però acaba amb notable autoritat i grandesa el comiat a la filla.

Christine Goerke és una soprano dramàtica autèntica amb un registre ample, però també algun que altre dubte en l’afinació, així com algun agut crispadot, però la veu és la d’una Brünnhilde mercurial, amb una escena amb Siegmund estupenda i un tercer acte d’emotivitat garantida.

La Fricka de Tanja Ariane Baumgartner és solida i tòpica, fins i tot amb els aguts de senyora venerable.

El grup de valquíries funciona en el seu conjunt amb aguts punyents per aquí i esgarips per allà, però Davis agafa la directa i cavalca trotant fins que Owens imposa l’ordre i ens ofereix un colpidor tercer acte que el consagra com un Wotan a tenir en compte.

Richard Wagner
Die Walküre

Siegmund – Brandon Jovanovich
Sieglinde – Elisabet Strid
Wotan – Eric Owens
Brünnhilde – Christine Goerke
Hunding – Ain Anger
Fricka – Tanja Ariane Baumgartner
Gerhilde – Whitney Morrison
Ortlinde – Laura Wilde
Waltraute – Catherine Martin
Schwertleite – Lauren Decker
Helmwige – Alexandra LoBianco
Siegrune – Deborah Nansteel
Grimgerde – Zanda Svede
Roßweiße – Lindsay Ammann

Chicago Lyric Opera Orchestra
Conductor: Andrew Davis

Civic Opera House, Ardis Krainik Theater, 1 de novembre de 2017

4 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de noviembre de 2017 | Beckmesser

  2. JordiP

    M’ha fet gracia aixo d’algun agut crispadot! Per a mi, probablement un dels moments mes emotius i que mes m’agrada del Ring es el comiat de Wotan a Brunhilde. I si, com apuntes aqui, val la pena, caldra fer-hi un cop d’orella.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: